João 7
Huastec San Luis Potosi NT (HUS_WBT) vs NTLH
1 Taley talbel xe’ets a Jesús ti Galilea. Yab in le’na’ ca xe’tsin ti Judea, cum hua’ats talchic i Israel in le’ ti tsemthax c’al jaja’.
1 Depois disso, Jesus começou a andar pela Galileia; ele não queria andar pela Judeia, pois os líderes judeus dali estavam querendo matá-lo.
2 Hue’its ne’ets quim baju a q’uicha tam an Israelchic quin t’aja’ an ajib tin cuenta an tamcuth hualilab, tam tu ts’ejcab i tsacam pathel ata jun tu c’uajil an ajibalchic buc a q’uicha tu t’ajnal an ajib.
2 Aconteceu que a festa dos judeus chamada Festa das Barracas estava perto.
3 Uchan a Jesús c’al in cuete’ ebchalchic: ―Quit tixc’an teje’ ani quit c’ale ti Judea abal tihua’ ca t’ajchi i tsu’bixtalab a ts’at’elilchic jaye.
3 Então os irmãos de Jesus disseram a ele: — Saia daqui e vá para a Judeia a fim de que os seus seguidores vejam o que você está fazendo.
4 Ni jita’ tam inic ne’ets quin t’aja’ jant’o tsinat max in le’ ca exla c’al in at inic. Ca t’ajchi i labith t’ajbilabchic patal an inic abal ti exla’.
4 Pois quem quer ser bem-conhecido não deve esconder o que está fazendo. Já que você faz essas coisas, deixe que todos o conheçam.
5 Ma c’al in cuete’ ebchalabchic a Jesús yab u belnal.
5 Até os irmãos de Jesus não criam nele.
6 Tam a Jesús in ucha’chic: ―Xoq’ui yabaye im bajumal an hora abal nan quin c’ale ti Judea. Tata’chic a tsalpayal abal jahuaquitsq’ui tam hora alhua’ max quin c’ale.
6 Ele respondeu:
7 Tim pojcal nana’ axi yab exlomchic c’al a Dios, cum u olchal max quin t’aja’ jahua’ yab alhua’. Yab ti pojcal tata’chic, cum a ey ejtil jaja’chic in ey.
7 O mundo não pode ter ódio de vocês, mas tem ódio de mim porque eu afirmo que o que o mundo faz é mau.
8 Tata’chic quit c’ale ti Judea c’al an ajib. Nana’ yabaye in ne’ets, cum yabaye im bajumal an hora abal quin c’ale.
8 Vão vocês à festa, mas eu não vou porque a minha hora ainda não chegou.
9 Antsana’ a Jesús in ucha’chic in cuete’ ebchal. Ani jaja’ jilc’on ti Galilea.
9 Jesus disse isso e ficou na Galileia.
10 Taley tam ti c’alets in cuete’ ebchalchic a Jesús c’al an ajib, tam ta c’ale jaja’ jaye a Jesús talbel. C’ale tsininil abal yab ca exla.
10 Depois que os seus irmãos foram à festa, Jesus também foi, mas fez isso em segredo e não publicamente.
11 Hua’ats i Israelchic tihua’ al an ajib xe’ets alililchic c’al a Jesús ju’ta ti quin ela’. Xe’ets in conomichical: ―¿Ju’ta ti c’uajat nixe’ xi inic?
11 Os líderes judeus o procuravam na festa e perguntavam: — Onde é que está aquele homem?
12 U cue’ t’iloxnab a Jesús c’al an ajibalchic axi xe’ets taja’. Talchic in ulu pel i alhua’ inic, ani talchic in ulu yab pel i alhua’ inic, cum tocat in c’ambiyal an iniccua’.
12 Na multidão havia muita gente comentando sobre ele. Alguns diziam: — Ele é bom. — Não é não; ele engana o povo! — afirmavam outros.
13 Ni jita’ yab in lubal quin lej tejhua’ ulu jant’o in ey a Jesús, cum in ts’ejnal ca c’uiyan c’al an Israelchic c’al ti yab le’nab a Jesús.
13 Mas ninguém falava abertamente sobre ele porque todos tinham medo dos líderes judeus.
14 Ts’ejelomits ne’ets ca taley an ajib tam ti otsits a Jesús al an tiyopan, ani in ts’i’quiy ti exobchix taja’ c’al in cahuintal a Dios.
14 Quando a festa já estava no meio, Jesus foi ao Templo e começou a ensinar.
15 Ani lej jic’panchab in exobchixtal c’al an Israelchic. In uluchic: ―¿Jant’ini’ tin exlamal axe’ xi inic yan i cau ani yab exoblamath?
15 Os líderes judeus ficaram muito admirados e diziam: — Como é que ele sabe tanto sem ter estudado?
16 A Jesús in toc’tsiychic: ―Jahua’ nan u exobchixnal an cau jats ax tim pitha’ u Tata ti eb ax tin aba’ quin chich teje’ tsabal, yab nana’ u cuete’ cahuintal u exobchixnal.
16 Jesus disse:
17 Jitats in ne’thal in ichich ts’ejcacathits quin t’ajchi in culbetal a Dios, jats axi ne’ets quin exla’ max pel i cau ax tim pithamal a Dios jahua’ u exobchixnal o max pel u cuete’ cahuintal ax u exobchixnal.
17 Quem quiser fazer a vontade de Deus saberá se o meu ensino vem de Deus ou se falo em meu próprio nome.
18 Hua’ats jita’chic in exobchixnal in cuete’ cahuintal abal ca puhuethanchat in ey. Nana’ expith u exobchixnal an cau ax tim pithamal a Dios abal ca puhuethanchat im bij jaja’. Lej chubax an cau jahua’ nan tu olchalchic. Nan yab in c’ambix.
18 Quem fala em seu próprio nome está procurando ser elogiado. Mas quem quer conseguir louvores para aquele que o enviou, esse é honesto, e não há falsidade nele.
19 Aba ani’ lej chubax a cua’alchic nixe’ xi ts’ejcath cau binath c’al a Moisés, bel ni jita’ tata’chic yab a putuhual xe’. ¿Jale’ a le’chic tiquin tsemtha?
19 Foi Moisés quem deu a
20 Toc’tsinchic axi muthat taja’: ―¿Jita’ in le’ ti tsemtha? Tata’ ojni’ it co’oyab c’al i at’ax teneclab.
20 A multidão respondeu: — Você está dominado por um demônio! Quem é que está querendo matá-lo?
21 Tam a Jesús in ucha’chic: ―Cum nan u t’ajchi i alhua’talab jun i inic tam sábado, tocat a jic’pal ta patalchic.
21 Então Jesus disse:
22 Tata’chic tam quim bajuhuits huaxic a q’uicha ti hua’tsinenec an inic t’ele’, a ujnam ca cojchi in inictal abal pel in c’al a Dios an t’ele’. Max quim bajuhuits an huaxicchilab q’uicha pel i sábado, bel a cojchal in inictal jant’ini’ a biyal juntalchic in t’ajamal jaye. Pel xe’ i ujnamtalab axi oc’ox t’ajnenec c’al a biyal juntalchic ani talbel jaye c’al a Moisés.
22 Vocês
23 Aba ani’ pel i sábado antsana’ a t’ajalchic an inic t’ele’ cum a le’ ca putu c’al an ts’ejcath cau ax ti uchbiyal antsana’ ca t’ajchi. Cum antsana’ a t’ajalchic tam sábado, jaxtam yab in tomnal quit tsacuychic c’al nana’ abal u jeltha’ jun i ya’ul tam sábado.
23 Para não deixarem de cumprir a Lei de Moisés, vocês circuncidam um menino, mesmo no sábado. Então por que ficam com raiva de mim quando eu curo completamente uma pessoa no sábado?
24 Ca lej tequeth tsalpanchi jahua’ nan u t’ajamal ani yab jun athic ca eblim tsalpanchiq’ui.
24 Parem de julgar pelas aparências e julguem com justiça.
25 Tam talchic ax u c’uajilchic ti Jerusalén in conoyal: ―¿Hualam max ja’its axe’ xi inic jaja’ u aliyab le’nab ca tsemtha?
25 Algumas pessoas que moravam em Jerusalém perguntavam: — Não é este o homem que estão querendo matar?
26 Ca tsu’u lej tejhua’ t’ilom c’al an inicchic, ani yab u c’uiynal. Hualam max an oc’lecchic c’al an Israel in chubax belal abal ja’its axe’ a Cristo axi bijithits ne’ets ca aban c’al a Dios ca chich.
26 Vejam! Ele está falando em público, e ninguém diz nada contra ele! Será que as autoridades sabem mesmo que ele é o Messias ?
27 Hualam yab ja axe’, cum i tso’obits ju’ta ti tal. Tam ca chich a Cristo ni jita’ yab ne’ets quin tso’obna’ ju’ta ti tal.
27 No entanto, quando o Messias vier, ninguém saberá de onde ele é; e nós sabemos de onde este homem vem.
28 Exom a Jesús ti exobchix ti al an tiyopan. Tam tin ats’a’ jaja’ antsana’ u t’iloxnab, in lej tsapic ulu: ―Tata’chic tin exlalac ani a tso’obnalac ma ju’ta tin tal. In che’nec teje’ tsabal cum in abnenec c’al jun axi tata’chic yab chubax a exlal. Ja’its a Dios axi lej chubax ejat tin abamal quin chich teje’ tsabal, ani yab in che’nec abal max expithac nana’ u lej le’ quin chich.
28 Quando estava ensinando no pátio do Templo, Jesus disse bem alto:
29 Nana’ u lej chubax exlal a Dios, cum in tal ma lej tihua’ ti eb. Ja’its jaja’ ax tin aba’ quin chich teje’ tsabal.
29 Mas eu o conheço porque venho dele e fui mandado por ele.
30 Tam c’al talchic i Israel u lej le’nab ca yac’uan a Jesús, ani yab ejtohuat cum yabaye im bajumal an hora axi pejchame c’al a Dios ca yac’uan.
30 Então quiseram prender Jesus, mas ninguém fez isso porque a sua hora ainda não tinha chegado.
31 Aba ani’ antsana’ le’nab ca yac’uan, bel hua’ats yantalam i inic c’al tu belnal. In ulu jaja’chic: ―Auxe’ max jant’o tam labith t’ajbilab más ne’ets quin t’aja’ a Cristo tam ca chich ani max axe’ a Jesús jaja’ yab in t’ajamal. Tejhua’ abal ja’its jaja’ a Cristo c’al in labith t’ajbilchic.
31 Porém muitas pessoas que estavam na multidão creram nele e perguntavam: — Quando o Messias vier, será que vai fazer milagres maiores do que este homem tem feito?
32 Tam ti an fariseochic in tso’obna’its abal antsana’ tu t’iloxnab a Jesús, tamna’ jaja’chic ani c’al an ts’alechic c’al am pale’ in aba’ ca c’alechic i yac’ual abal quin yac’ua’its a Jesús. Pel i yac’ualchic ax u abatnab c’al am pale’chic.
32 Os fariseus ouviram a multidão comentando essas coisas sobre Jesus, e por isso eles e os chefes dos sacerdotes mandaram guardas para o prenderem.
33 Ultsitschic ani uchan c’al a Jesús: ―Hue’ ne’ets quin c’uajiye teje’ tsabal c’al tata’chic, ani talbel ne’ets quin huichiy c’al jaja’ ax tin abamal quin chich teje’ tsabal.
33 Jesus disse:
34 Tata’chic ne’ets tiquin aliy tamna’, ani yabats ne’ets tiquin ela’ ma ni ju’ta. Yab ne’ets ca ejtouchic quit ulits jun ti nan ne’ets quin c’uajiy talbel.
34 Vocês vão me procurar e não vão me achar, pois não podem ir para onde eu vou.
35 Tam nixe’ an Israelchic in ts’i’quiy ti conóx jun c’al xi jun: ―¿Ju’ta hualam ne’ets ca c’ale axe’ xi inic abal yab ne’ets qui ejtou qui ela’ ma ni ju’ta? Hualam ne’ets quin tsa’biy i at Israel ax u pil c’uajil xalulul c’al an griegochic.
35 Então os líderes judeus começaram a comentar: — Para onde será que ele vai que não o poderemos achar? Será que ele vai morar com os judeus que moram no estrangeiro? Será que vai ensinar os não judeus?
36 ¿Jant’o tam cau nixe’ abal in ulu ne’ets tiquin aliy ani yab ne’ets tiquin ela’ ma ni ju’ta? Ni jita’ yab ne’ets ca ulits jun ti ne’ets quin c’uajiycua’.
36 O que será que ele quis dizer quando afirmou: “Vocês vão me procurar e não vão me achar, pois não podem ir para onde eu vou”?
37 Im bajuhuits an taltalab q’uicha axi lej c’athpich in exbath c’al an ajib. Tam cubiy a Jesús in taunal lej tsapic axi c’uajatchic taja’. In ulu: ―Max hua’ats jita’ u chiquel c’al in ejattal ca chich c’al nana’, ani nana’ ne’ets cu pitha’ an ja’ quin uts’a’ tin cuenta in ejattal.
37 O último dia da festa era o mais importante. Naquele dia Jesus se pôs de pé e disse bem alto:
38 In ulal an T’ocat Thuchlab abal jitats tiquim bela’ nana’, ne’ets ca cale athithil ejtil i elel ja’ tin ichich. Pel i ja’ axi c’al ti ne’ets ca it ejatlinchat in ejattal an inicchic.
38 Como dizem as
39 Antsana’ a Jesús in t’ipchixnanchi an ja’ tin cuenta an Espíritu Santo axi ne’ets ca pithan jitats quim bela’ a Jesús. Tocat yabaye lej che’nequits an Espíritu Santo, cum yabaye huichenec a Jesús tihua’ ti eb ca puhuethanchat im bij.
39 Jesus estava falando a respeito do Espírito Santo, que aqueles que criam nele iriam receber. Essas pessoas não tinham recebido o Espírito porque Jesus ainda não havia voltado para a presença gloriosa de Deus.
40 Talchic i inicchic ax in ats’a’ jahua’ antsana’ in ulu a Jesús, in ulu: ―Lej chubax axe’ xi inic ja’its an caulome axi uxnal c’al an Israelchic ne’ets ca aban c’al a Dios ca oc’chith chich tam ti yabaye che’nequits a Cristo.
40 Muitas pessoas que ouviram essas palavras afirmavam: — De fato, este homem é o
41 Q’ue’atchic axi taja’ c’uajat in ulu: ―Ja’its axe’ a Cristo axi bijithits ne’ets ca aban c’al a Dios ca chich. Ani hua’atse jita’chic in ulu: ―Iba yab ja, cum a Cristo yab tal ti Galilea.
41 Outros diziam: — Ele é o E ainda outras pessoas perguntavam: — Mas será que o Messias virá da Galileia?
42 In ulal an T’ocat Thuchlab abal a Cristo ne’ets ca hua’tsin ti bichou Belén jun ti hua’tsin jaye am biyal ts’ale David. In ulal jaye abal a Cristo pel in at xits’al a David.
42 As Escrituras Sagradas dizem que o Messias será descendente de Davi e vai nascer em Belém, onde Davi morou.
43 Antsana’ ti lehuáx an inicchic axi taja’ muthat, cum yab jununul in tsalpanchal in ey a Jesús.
43 Então o povo se dividiu por causa dele.
44 Aba ani’ talchic i inic taja’ in le’ quin yac’ua’ a Jesús, yab in t’aja’.
44 Alguns queriam prender Jesus, mas ninguém fez isso.
45 Huichits an yac’ualchic axi abnenec quin yac’ua’ a Jesús ani conoyatchic c’al an fariseochic ani c’al an ts’alechic c’al am pale’: ―¿Jale’ yab a chi’tha’ nixe’ xi inic?
45 Os guardas voltaram para o lugar onde estavam os chefes dos sacerdotes e os fariseus , e eles perguntaram: — Por que vocês não trouxeram aquele homem?
46 Toc’tsin an yac’ualchic: ―Ni jayq’ui’ yab i ats’amal i inic quin ulu an cau axi ejtil jaja’ in ulal.
46 Eles responderam: — Nunca ninguém falou como ele!
47 Tam uchanchic c’al an fariseochic: ―Tata’ ojni’chic hualam a hualca’its ta ba’ quit c’ambiyatte c’al jahua’ in ulal nixe’ xi inic.
47 Então os fariseus disseram aos guardas: — Será que vocês também foram enganados?
48 Auxe’ max hua’ats c’al huahua’ tu Israel i oc’lec ani i fariseo ax im belamalits nixe’ xi inic.
48 Por acaso alguma autoridade ou algum fariseu creu nele?
49 T’ajat q’uibenequits axe’ xi mulcunel axi ts’at’enec c’al jaja’, cum yab in exbayalchic an ts’ejcath cau jahua’ huahua’ tu Israel u pithnenec c’al a Moisés.
49 Essa gente que não conhece a Lei está amaldiçoada por Deus.
50 Taja’ c’uajat a Nicodemo an fariseo axi chich quin tauna’ a Jesús jun i acal. In ucha’ in at fariseochic:
50 Mas Nicodemos, que era um deles e que certa ocasião havia falado com Jesus, disse:
51 ―In ulal an ts’ejcath cau abal yab i ejtohual qui alq’uith jolbiy i inic. Oc’ox qui conomichiquiy abal qui alhua’ exla’ max in t’ajamalits jahua’ yab alhua’.
51 — De acordo com a nossa Lei não podemos condenar um homem sem ouvi-lo primeiro e descobrir o que ele fez.
52 Toc’tsiyat a Nicodemo: ―¿Tata’ ojni’ hualam pel it Galileajibte? Ca exobna’ an T’ocat Thuchlab abal ca tso’obna’ abal taja’ ti Galilea ni jayq’ui’ yab u tal i inic axi pel i caulome c’al a Dios.
52 — Por acaso você também é da Galileia? — perguntaram eles. — Estude as Escrituras Sagradas e verá que da Galileia nunca surgiu nenhum profeta .
53 Tam patal an inicchic axi tamcuth taja’ c’al a Jesús c’ale tin q’uima’chic.
53 — ausente —
Atalhos do teclado
- Capítulo anterior←
- Próximo capítulo→
- Versículo anteriork
- Próximo versículoj
- Limpar seleçãoEsc
- Esta ajuda?
Estude este capítulo no WhatsApp
Peça à IA da Bíblia Fala para explicar João 7, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.