João 5
Huastec San Luis Potosi NT (HUS_WBT) vs NTLH
1 Taley c’ale a Jesús ti Jerusalén jun ti ne’ets ca t’ajan junaque i ajib c’al an Israelchic.
1 Depois disso, houve uma festa dos judeus, e Jesus foi até Jerusalém.
2 Taja’ ti Jerusalén hua’ats i ts’acbath ja’ ax u bijiyab ti hebreo cau Betesda. Nixe’ xi ja’ c’uajat utat al i otsnamtalab c’al am bichou jun ti hua’ats i hui’leb ax u bijiyab ti Ovejachic, ani hua’ats bo’ i hueu cucu’ ata tin tonithtal nixe’ xi ts’acbath ja’.
2 Ali existe um tanque que tem cinco entradas e que fica perto do Portão das Ovelhas. Em hebraico esse tanque se chama “Betezata”.
3 Taja’ mo’ochic yantalam i ya’ul in aychal ca lanq’uiyat an ja’. Hua’ats i joc’tsi, i c’uets’e’, i tsambe.
3 Perto das entradas estavam deitados muitos doentes: cegos, aleijados e paralíticos. [Esperavam o movimento da água,
4 Junchiquil u pa’il taja’ jun i ángel quin lanq’uiy an ja’, ani an ya’ul axi ca oc’ox otsits al an lanq’uith ja’ u jelthabits c’al jahuaquitsq’ui tam yau’lats.
4 porque de vez em quando um anjo do Senhor descia e agitava a água. O primeiro doente que entrava no tanque depois disso sarava de qualquer doença.]
5 C’uajat taja’ jun i inic u ya’ul ox i lajuj c’al huaxic i tamub.
5 Entre eles havia um homem que era doente fazia trinta e oito anos.
6 A Jesús in tso’obits abal ohuatits tu ya’ul. In tsu’u mo’olq’ui ani in conoy: ―¿A le’ quit jeley?
6 Jesus viu o homem deitado e, sabendo que fazia todo esse tempo que ele era doente, perguntou:
7 Toc’tsin an ya’ul in ulu: ―Ni jita’ yab hua’ats pay’lom, abal tiquin otha’ al an ja’ tam ca lanq’uiyat. Tam nan ne’ets quin otsits, tamna’ u oc’ox otsel q’ue’at i ya’ul.
7 Ele respondeu: — Senhor, eu não tenho ninguém para me pôr no tanque quando a água se mexe. Cada vez que eu tento entrar, outro doente entra antes de mim.
8 Tam uchan c’al a Jesús: ―Quit ts’acpan ca thaya’ a tatil ani quit belatsits.
8 Então Jesus disse:
9 Tam tin ulpiy antsana’ a Jesús, tam ti huelc’anits an yau’lats tin inictal. Tam ojni’ in thaya’ in tatil ani belatsits. Pel i sábado tam ti jeltha.
9 No mesmo instante, o homem ficou curado, pegou a cama e começou a andar. Isso aconteceu no sábado.
10 Uchan c’al talchic i Israelchic axi taja’ c’uajat: ―In ulal an ts’ejcath cau axi pithnenec a Moisés c’al a Dios yabcua’ ca thaya’ a tatil tam sábado. Xo’ pelits i sábado ani tata’ ojni’ a thayamal.
10 Por isso os líderes judeus disseram a ele: — Hoje é sábado, e a nossa
11 Toc’tsin axi ya’ulac: ―An inic ax tin jeltha’ tin ucha’ cu thaya’ u tatil ani quim belats.
11 Ele respondeu: — O homem que me curou me disse: “Pegue a sua cama e ande.”
12 Tam conoyat: ―¿Jita’ nixe’ hualam ax ti ucha’ ca thaya’ a tatil ani quit belats?
12 Eles perguntaram: — Quem é o homem que mandou você fazer isso?
13 Ani jaja’ yab in tso’ob max pel c’al a Jesús ti jeltha, cum tixc’anenequits taja’ ani jaye hua’ats yantalam i inic muthat.
13 Mas ele não sabia quem tinha sido, pois Jesus havia ido embora por causa da multidão que estava ali.
14 Ma talbel tamuhuatits c’al a Jesús ti al an tiyopan ani uchan: ―Xohue’ it jelthachits. Ca lej luba’ ta ba’ yabats quit hualbin, i quit c’athpich yajchiquiyat yab ejtil ti oc’ox.
14 Mais tarde Jesus encontrou o homem no pátio do Templo e disse a ele:
15 Tam c’ale axi ya’ulac in olchi an Israelchic abal c’al a Jesús jats ti jeltha.
15 O homem saiu dali e foi dizer aos líderes judeus que quem o havia curado tinha sido Jesus.
16 Ani jaja’chic tocat in aynal a Jesús in le’ quin tsemtha’ tin ebal abal in jeltha’ an ya’ul tam sábado.
16 Então eles começaram a perseguir Jesus porque ele havia feito essa cura no sábado.
17 Uchanchic c’al a Jesús: ―Cum u Tata ti eb yab jayq’ui’ im palc’anchal ti t’ojnal, jaxtam nana’ne yab u palc’anchal.
17 Então Jesus disse a eles:
18 Tam ti an Israelchic in ats’a’ antsana’ in ulu a Jesús, tam tin más luba’ quin tsemtha’. In le’chic quin tsemtha’ tin ebal abal in ulu a Dios pel in Tata ti eb, ani yab expith tin ebal abal in jec’onchi an ts’ejcath cau tam in jeltha’ an ya’ul tam sábado. In tsalpanchalchic abal a Jesús in le’ quin ulu c’al nixe’ xi cau jununul in ey c’al a Dios.
18 E, porque ele disse isso, os líderes judeus ficaram ainda com mais vontade de matá-lo. Pois, além de não obedecer à lei do sábado, ele afirmava que Deus era o seu próprio Pai, fazendo-se assim igual a Deus.
19 Tam a Jesús in ucha’ nixe’ xi Israelchic: ―Lej chubax nan tu uchalchic abal pel tin Tsacamil a Dios. Jahua’ nan u tsu’tal u Tata ti eb in t’ajal, jats expith u t’ajalne. Ni jant’o yab u ejtohual cu t’aja’ tu cuete’ tsalap. U t’ajalne patal jahua’ quin t’aja’ u Tata ti eb.
19 Então Jesus disse a eles:
20 Cum pel tin Tsacamil u Tata ti eb, jaxtam jaja’ tin lej c’anithal ani tin lej tso’oblinchal patal jahua’ in t’ajal. Tim pitha’ u eyaltal cu jeltha’ nixe’ xi ya’ul. Aba ani’ pel i labith t’ajbilab u t’ajchamal, bel u Tata ti eb ne’ets tiquin tolmiye cu t’aja’ i más pulic labith t’ajbilab. Tam ojni’ ne’ets ca c’athpich jic’pa’chic.
20 pois o Pai ama o Filho e lhe mostra tudo o que está fazendo. E vai mostrar a ele coisas ainda maiores do que essas, e vocês vão ficar admirados.
21 Jant’ini’ u Tata ti eb in ejthal i tsemelom, antsana’ ne’etsne cu t’ajchi jitats cu le’nanchi.
21 Porque, assim como o Pai ressuscita os mortos e lhes dá vida, assim também o Filho dá vida aos que ele quer.
22 U Tata ti eb yab ne’ets quin ts’ejca’ an inicchic, cum tim pithamalits nana’ tin Tsacamil u eyaltal cu ts’ejcanchichic.
22 O Pai não julga ninguém, mas deu ao Filho todo o poder para julgar
23 Antsana’ tim pithamal u eyaltal, abal an inicchic tiquin c’ac’na’ne jant’ini’ u c’ac’nax jaye c’al u Tata ti eb. Max yab tin c’ac’nalne, yab chubax in c’ac’nalchic u Tata ti eb, cum ja’its u Tata ti eb ax tin aba’ quin chich teje’ tsabal. Nana’ tin Tsacamil a Dios quin c’ac’na jayetseq’ui jant’ini’ tu c’ac’nab u Tata ti eb.
23 a fim de que todos respeitem o Filho, assim como respeitam o Pai. Quem não respeita o Filho também não respeita o Pai, que o enviou.
24 Lej chubax nan tu uchalchic max tata’chic tin t’ajchal ti cuenta u cahuintal jahua’ nan tu uchal ani ca bela’ u Tata ti eb ax tin aba’ quin chich teje’ tsabal, tam nan ne’ets tu pitha’ i it ejattalab abal quit ets’ey c’uajiy c’al a Dios. Quit pithanits i it ejattalab ani yabats ne’ets quit jolbiyat c’al a Dios, ani yabats ne’ets quit xe’tsin ejtil max it tsemenec al i hualabtalab.
24 — Eu afirmo a vocês que isto é verdade: quem ouve as minhas palavras e crê naquele que me enviou tem a vida eterna e não será julgado, mas já passou da morte para a vida.
25 Lej chubax im bajumalits an hora abal nan cu pitha’ an inicchic i it ejattalab. Nana’ tin Tsacamil a Dios ne’ets cu tauna’chic axi ejtil max tsemenec al i hualabtalab, ani ne’ets cu pitha’ i it ejattalab jitats tiquim belchi u cahuintal.
25 Eu afirmo a vocês que isto é verdade: vem a hora, e ela já chegou, em que os mortos vão ouvir a voz do Filho de Deus, e os que a ouvirem viverão.
26 Jant’ini’ u Tata ti eb in cua’al in cuete’ lej tsap ti ejatlix, antsana’ tim pitha’ne u cuete’ lej tsap tin ejatlix.
26 Assim como o Pai é a fonte da vida, assim também fez o Filho ser a fonte da vida.
27 Cum nana’its tin Juntal patal an inicchic, jaxtam u Tata ti eb tim pitha’ u cuete’ lej tsap cu t’ajchi an inicchic an ts’ejcaxtalab.
27 E ele deu ao Filho autoridade para julgar, pois ele é o
28 Yab ca jic’pa’chic abal antsana’ u cua’al u cuete’ lej tsap. Lej chubax ne’ets quim baju an hora tam ne’ets cu tauna’ ca ejtha patal an tsemelomchic abal cu t’ajchi an ts’ejcaxtalab.
28 — Não fiquem admirados por causa disso, pois está chegando a hora em que todos os mortos ouvirão a voz do Filho do Homem
29 Ne’ets cu caltha’chic ti al an jolimtalabchic jun ti jolith. Ne’ets ca c’uajiy c’al a Dios jaja’chic ax in t’ajamal alhua’, ani ne’ets ca t’ajat jolbiyat c’al a Dios jaja’chic ax in t’ajamal yab alhua’.
29 e sairão das suas sepulturas. Aqueles que fizeram o bem vão ressuscitar e viver, e aqueles que fizeram o mal vão ressuscitar e ser condenados.
30 Ni jant’o yab u ejtohual cu t’aja’ tu cuete’ tsalap. U t’ajchal an inicchic an ts’ejcaxtalab expith jant’ini’ tin uchbiyame c’al u Tata ti eb. U t’ajchal c’al i bolithtalab jant’ini’ in le’ u Tata ti eb cu t’ajchi. Yab u t’ajchal an ts’ejcaxtalab jant’ini’ nan u le’ tu cuete’ tsalap, expith jant’ini’ ti quin le’na’ u Tata ti eb ax tin aba’ quin chich teje’ tsabal.
30 Jesus continuou a falar a eles. Ele disse:
31 Yab lej exbath u olnomtal max nan expith cu olna’ u cuete’ ey.
31 — Se eu dou testemunho a favor de mim mesmo, então o que digo não tem valor.
32 Hua’ats jita’ ax tin olnanchal u ey, ani jats axi lej exbath ani chubax an olnomtalab.
32 Mas existe outro que testemunha a meu favor, e eu sei que o que ele diz a respeito de mim é verdade.
33 Tata’chic a aba’ ca c’ale i inicchic c’al a Juan tiquin conchinchi u ey, ani jahua’ olchin jats lej chubax an cau.
33 Vocês mandaram fazer perguntas a João, e o testemunho que ele deu é verdadeiro.
34 Aba ani’ yab u lej yejenchal jita’ tiquin olnanchi u ey, bel tu uchalchic lej chubax an cau jahua’ ti olchichic a Juan tin cuenta u ey. Antsana’ tu uchalchic max jita’ in le’ ca chich c’al nana’ ani ca jec’ontha.
34 Eu não preciso que ninguém dê testemunho a meu favor, mas digo essas coisas para que vocês sejam salvos.
35 An cau ax ti olchichic a Juan pel ejtil i tajaxtalab lej tajajal, ani jun hue’ tocat a culbetnanchichic.
35 — João era como uma lamparina que estava acesa e brilhava, e por algum tempo vocês se alegraram com a luz dele.
36 Exbath in olnomtal a Juan tin cuenta u ey ani lej c’athpich exbath in olnomtal an t’ajbilabchic jahua’ nan u t’ajal. Cum jahua’ nan u t’ajal jats tin uchbiyamal u Tata ti eb cu t’aja’, ani jats c’al tin tejhua’methanchal u lej ey abal in abnenec c’al u Tata ti eb.
36 Mas eu tenho um testemunho a meu favor ainda mais forte do que o que João deu: são as coisas que eu faço, as quais o meu Pai me mandou fazer. Elas dão testemunho a favor de mim e provam que o Pai me enviou.
37 Tin tejhua’methanchal u ey u Tata ti eb c’al an t’ajbilabchic ax a tsu’chal u t’ajal jant’ini’ tin uchbiyamalits u Tata ti eb cu t’aja’. Aba ani’ ni jayq’ui’ yab a ats’amal ti lej cau a Dios ani yab a tsu’chamal in hual, bel c’al axe’ xi t’ajbilabchic jahua’ u t’ajal it jilchinal i tejhua’methaxtalab tin cuenta u ey ani tin cuenta in ey u Tata ti eb.
37 Também o Pai, que me enviou, testemunha a meu favor. Vocês nunca ouviram a voz dele, nem viram o seu rosto.
38 Tejhua’ abal yab a alhua’ penamal in cahuintal a Dios ta ichich, cum yab a belal abal chubax in abnenec c’al u Tata ti eb quin chich teje’ tsabal.
38 As palavras dele não estão no coração de vocês porque vocês não creem naquele que ele enviou.
39 Tata’chic a lej exobnanchal an T’ocat Thuchlab cum a tsalpayal tats ne’ets ca elcanchi quit it ejatliyat ani quit ets’ey c’uajiy c’al a Dios. Ja’its xe’ ax tin olnanchal u ey.
39 Vocês estudam as
40 Tocat yab a le’chic quit chich c’al nana’ abal nan tu pitha’ i it ejattalab abal quit ets’ey c’uajiy c’al a Dios.
40 Mas vocês não querem vir para mim a fim de ter vida.
41 Yab lej exbath max quim puhuethanchat u bij expith c’al an inicchic.
41 — Eu não procuro ser elogiado pelas pessoas.
42 Nan tu exlanchalchic a ichich abal yab chubax a c’anithal a Dios.
42 Quanto a vocês, eu os conheço e sei que não amam a Deus com sinceridade.
43 Aba ani’ in abnenec ani in uchbiyame c’al u Tata ti eb, bel tata’chic yab tim bats’uhual. A bats’uhualchic c’al a culbetal axi ca chich c’al in cuetemtal yab uchbiyame c’al a Dios.
43 Eu vim com a autoridade do meu Pai, e vocês não me recebem. Quando alguém vem com a sua própria autoridade, esse vocês recebem.
44 Yab a ejtohualchic tiquim belchi u cahuintal, cum tocat a le’ quit tsalpanchat tit alhua’ inic jun c’al xi jun ani yab c’al a Dios.
44 Como é que vocês podem crer, se aceitam ser elogiados pelos outros e não tentam conseguir os elogios que somente o único Deus pode dar?
45 Aba ani’ tata’chic yab tim belal, nan yab ne’ets tu jolbiy c’al u Tata ti eb. In thuchath cahuintal a Moisés jats ti jolbiyalchic, cum yab chubax a belchal. Jats ax a palenchalchic.
45 Não pensem que sou eu que vou acusá-los diante do Pai; quem vai acusá-los é Moisés, que é aquele em quem vocês confiam.
46 Max chubax a belchalac in thuchath cahuintal a Moisés, tam tin belchalacne u cahuintal. Tim belalacne cum nan in olnab ti al in thuchath cahuintal a Moisés.
46 Se vocês acreditassem em Moisés, acreditariam também em mim, pois ele escreveu a meu respeito.
47 Max yab ca belchichic in thuchath cahuintal a Moisés, ni abal jay yab ne’ets tiquim belchi u cahuintal jahua’ nan tu uchalchic.
47 Mas, se vocês não acreditam no que ele escreveu, como vão acreditar no que eu digo?
Atalhos do teclado
- Capítulo anterior←
- Próximo capítulo→
- Versículo anteriork
- Próximo versículoj
- Limpar seleçãoEsc
- Esta ajuda?
Estude este capítulo no WhatsApp
Peça à IA da Bíblia Fala para explicar João 5, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.