Atos 19

Huastec San Luis Potosi NT (HUS_WBT) vs ARC

Sair da comparação
ARC Almeida Revista e Corrigida 2009
1 Biyat c’uajate a Apolos ti Corinto, xe’ets tsa’bibil a Pablo al i bichouchic axi ba’chic an tsacam ts’en. Taley ulitsits ti Efeso, ani taja’ in ela’ i belomchic axi yabaye lej alhua’ exobchith in cahuintal a Dios.
1 E sucedeu que, enquanto Apolo estava em Corinto, Paulo, tendo passado por todas as regiões superiores, chegou a Éfeso e, achando ali alguns discípulos,
2 In conoychic: ―¿Tam ta bela’chic an Ajatic a bats’uhuits an Espiritu Santo? Toc’tsinchic in ulu: ―Iba. Ma yabaye i ats’amal max hua’ats.
2 disse-lhes: Recebestes vós já o Espírito Santo quando crestes? E eles disseram-lhe: Nós nem ainda ouvimos que haja Espírito Santo.
3 Tam a Pablo in conoychic: ―¿Tam c’al jant’o c’al tit pujayamechic? Toc’tsin in uluchic: ―U pujayamechic huahua’ jant’ini’ tin ulal a Juan cu pujan.
3 Perguntou-lhes, então: Em que sois batizados, então? E eles disseram: No batismo de João.
4 Tam a Pablo in ucha’chic: ―A Juan im pujayamal an inicchic abal ca tejhua’me jic’tsothits c’al in hualab. In ucha’chic abal pel in uchbil quim bela’ a Jesucristo axi taye tal talbel.
4 Mas Paulo disse: Certamente João batizou com o batismo do arrependimento, dizendo ao povo que cresse no que após ele havia de vir, isto é, em Jesus Cristo.
5 Tam tin ats’a’its antsana’ nixe’ xi belomchic abal antsana’ in ulu a Pablo, tam u pujnalchic tim bij an Ajatic Jesús.
5 E os que ouviram foram batizados em nome do Senhor Jesus.
6 Ani tam tim punchi a Pablo in c’ubac tin oc’chic, ma tamits im bats’uhual an Espiritu Santo. Tam in caunalchic i pil cahuintalab ani in olnal i cau ax u pithnal c’al a Dios.
6 E, impondo-lhes Paulo as mãos, veio sobre eles o Espírito Santo; e falavam línguas e profetizavam.
7 Tim patal hua’ats jelat lajuj tsab i inic.
7 Estes eram, ao todo, uns doze varões.
8 Ox a its’ a Pablo xe’ets in tsa’bichical taja’ ti Efeso in tiyopanil an Israelchic quin olnaxna’ in cahuintal a Dios c’al i lej inictalab. In lubal quin tolmiy an inicchic quin exla’ jant’ini’ ta ca otsits ti eb jun tin t’ajal a Dios ti lej Ts’ale.
8 E, entrando na sinagoga, falou ousadamente por espaço de três meses, disputando e persuadindo-os acerca do Reino de Deus.
9 Cum talchic t’ujbabanale in ichich ani yab in le’ quim bela’, tocat in quithab cahuilinchal im belil an Ajatic. Jaxtam tixc’an a Pablo al nixe’ xi tiyopan, ani in ne’tha’ am belomchic al jun i escuela in c’al a Tiranno. Taja’ chuthel chuthel in exobchixnal in cahuintal a Dios.
9 Mas, como alguns deles se endurecessem e não obedecessem, falando mal do Caminho perante a multidão, retirou-se deles e separou os discípulos, disputando todos os dias na escola de um certo Tirano.
10 Tats ti exobchix tsab tamub. Jaxtam an Israelchic ani axi yab Israelchic tim puhuel am bichoulom Asia in lej ats’amal in cahuintal a Dios tin cuenta an Ajatic Jesús.
10 E durou isto por espaço de dois anos, de tal maneira que todos os que habitavam na Ásia ouviram a palavra do Senhor Jesus, tanto judeus como gregos.
11 Ani a Dios im pitha’ a Pablo i lej tsaplab quin t’aja’ i pulic labith t’ajbilab.
11 E Deus, pelas mãos de Paulo, fazia maravilhas extraordinárias,
12 U che’el i inicchic quin tacchi in inictal a Pablo c’al im paynujil ani c’al in toltomil, ani in nenchal c’al an ya’ulchic ca jeltha ani c’al ax u co’oyab c’al i at’ax teneclab ca canchin.
12 de sorte que até os lenços e aventais se levavam do seu corpo aos enfermos, e as enfermidades fugiam deles, e os espíritos malignos saíam.
13 Taja’ xe’ets talchic i Israel ax in ujnam ti belelel ti bichou ti bichou. In ulu abal in huit’alchic jaye ti canchix c’al an at’ax teneclab. Ani in le’chic quin canchixnanchi im bij an Ajatic Jesús c’al an inicchic. Tam in tauna’chic jun i at’ax teneclab axi c’al tu co’oyab jun i inic taja’ antse’: ―At’ax teneclab, huahua’ tu uchal quit cale al nixe’ xi inic c’al im bij a Jesús ax in olnaxnal a Pablo.
13 E alguns dos exorcistas judeus, ambulantes, tentavam invocar o nome do Senhor Jesus sobre os que tinham espíritos malignos, dizendo: Esconjuro-vos por Jesus, a quem Paulo prega.
14 Pel xe’ axi buc in cuitolil a Esceva axi antsana’ tin tauna’ an at’ax teneclab. A Esceva pel i Israel ani pel i oc’lec pale’.
14 Os que faziam isto eram sete filhos de Ceva, judeu, principal dos sacerdotes.
15 Ani tocat toc’tsiyatchic nixe’ xi buc an cuitolchic c’al an at’ax teneclab antse’: ―Nan u exlal jita’ a Jesús ani jita’ a Pablo, expith tata’chic yab tu exlal jita’.
15 Respondendo, porém, o espírito maligno, disse: Conheço a Jesus e bem sei quem é Paulo; mas vós, quem sois?
16 Tam ti lej muthenchab ani ts’ojbethab an cuitolchic c’al nixe’ xi inic ax u co’oyab c’al an at’ax teneclab. T’ajat lej atathitschic. Tam calechic c’ot’ith ti al an ata jun ti c’uajat, c’alechic athithil.
16 E, saltando neles o homem que tinha o espírito maligno e assenhoreando-se de dois, pôde mais do que eles; de tal maneira que, nus e feridos, fugiram daquela casa.
17 Antsana’ ti t’ajchinenec nixe’ xi buc i cuitol ti Efeso. Ani tam tin tso’obna’its an Israelchic ani jaye axi yab Israelchic, tam lej jiq’uel. Ani tam in lej puhuethanchalchic im bij an Ajatic Jesús.
17 E foi isto notório a todos os que habitavam em Éfeso, tanto judeus como gregos; e caiu temor sobre todos eles, e o nome do Senhor Jesus era engrandecido.
18 Ani chich yantalam i belomchic in olnal jahua’ yab alhua’ in t’ajamal.
18 Muitos dos que tinham crido vinham, confessando e publicando os seus feitos.
19 Ani yan axi pel i thiman in chi’tha’ in uhuil axi c’al tin exobnamal ti thiman. In ajiychic jay in jalbil nixe’ xi uchic, tsab inic lajuj i mil i tumin plata. Ma tamits in tala’ chica’chic tin tamet am bichou.
19 Também muitos dos que seguiam artes mágicas trouxeram os seus livros e os queimaram na presença de todos, e, feita a conta do seu preço, acharam que montava a cinquenta mil peças de prata.
20 Ani ne’ets lej puhuehuel in cahuintal a Dios. Patal an inicchic in exla’ abal in lej cua’al in tsap.
20 Assim, a palavra do Senhor crescia poderosamente e prevalecia.
21 Taley a Pablo in tsalpay ne’ets ca c’ale quin tsa’biy am belomchic ti tsabal Macedonia ani ti tsabal Acaya. Tiq’uele talbel ne’ets ca c’ale ti Jerusalén. Jaye in ulu abal tam quin tsa’biyits ti Jerusalén, talbel ne’ets ti Roma cum pel in uchbil ca c’ale tihua’ jaye.
21 E, cumpridas estas coisas, Paulo propôs, em espírito, ir a Jerusalém, passando pela Macedônia e pela Acaia, dizendo: Depois que houver estado ali, importa-me ver também Roma.
22 Oc’ox in aba’ a Pablo tsab in tolmihual tihua’ ti Macedonia. Pelchic xe’ a Timoteo ani a Erasto. Ani a Pablo ne’ets ca jilc’one hue’ tsab ox a q’uicha ti Asia.
22 E, enviando à Macedônia dois daqueles que o serviam, Timóteo e Erasto, ficou ele por algum tempo na Ásia.
23 Tam thayc’an jun i pulic xacuecueltalab tihua’ ti Efeso tin ebal abal u olnab an alhua’ cau c’al a Pablo.
23 Naquele mesmo tempo, houve um não pequeno alvoroço acerca do Caminho.
24 Pel i thacum plata im bij Demetrio ax in t’aja’ am bichou ca xacueculats. In ts’ejcal i tsacam t’ipoth tiyopan ejtil an tiyopan jun tu c’ac’nab an diosa Diana. In atal yan i tumin junax c’al in t’ojnalilchic c’al ti tolminchame ti thacum.
24 Porque um certo ourives da prata, por nome Demétrio, que fazia, de prata, nichos de Diana, dava não pouco lucro aos artífices,
25 In tamcuy in t’ojnalilchic ani jaye in at thacum platachic, ani taley tam in ucha’chic: ―Pay’lomlabchic, a tso’obits abal i lej alhua’ huat’axnal i t’ojlabil.
25 aos quais, havendo-os ajuntado com os oficiais de obras semelhantes, disse: Varões, vós bem sabeis que deste ofício temos a nossa prosperidade;
26 A tsu’umalchic a Pablo ani a ats’amal jant’ini’ ti xe’ets in ulal. An thulcuts jahua’ i ts’ejcal yabcua’ ja a Dios. Ani yantalam i inic teje’ ti Efeso ts’at’enecchic c’al jaja’, ani jaye i inicchic jat’hua’ tim puhuel am bichoulom Asia.
26 e bem vedes e ouvis que não só em Éfeso, mas até quase em toda a Ásia, este Paulo tem convencido e afastado uma grande multidão, dizendo que não são deuses os que se fazem com as mãos.
27 Lej let’e i t’ojlabil max tucu tala’ q’uiblochiquinchi. Ani yab expith ja, hualam an inicchic yabats ne’ets quin c’ac’nanchi in tiyopanil i pulic diosajil Diana. Ma xo’ u c’ac’nabe i diosajil Diana tim puhuel am bichoulom Asia ani tim puhuel an tsabal, ani hue’its hualam lejat yabats ne’ets ca c’ac’na.
27 Não somente há o perigo de que a nossa profissão caia em descrédito, mas também de que o próprio templo da grande deusa Diana seja estimado em nada, vindo a majestade daquela que toda a Ásia e o mundo veneram a ser destruída.
28 Tam tin ats’a’itschic antsana’ an cau nixe’ xi thacum platachic, tam lej tsacuy. Ani in lej thajat uluchic: ―Lej c’athpich pulic an diosa Diana. Ja’its i diosajil huahua’ tu Efesojib.
28 Ouvindo isto, encheram-se de ira e clamaram, dizendo: Grande é a Diana dos efésios!
29 Tam tim patal am bichou lej thajat xacuecuel xe’ets c’al in tsacultal. Ani yac’uan a Gayo ani a Aristarco axi pelchic i Macedoniajib. Pelchic xe’ in junic a Pablo. Ne’thachic bothothol ti al an c’uajattalab jun tu mulcunal am bichou quin t’aja’ i junta.
29 E encheu-se de confusão toda a cidade, e unânimes correram ao teatro, arrebatando a Gaio e a Aristarco, macedônios, companheiros de Paulo na viagem.
30 A Pablo in le’ ca otsits taja’ abal quin tauna’ axi muthat, ani yab hualcanchat ca otsits c’al am belomchic c’al a Cristo.
30 E, querendo Paulo apresentar-se ao povo, não lho permitiram os discípulos.
31 Jaye abchin an cau a Pablo c’al in ja’ubchic axi pel i oc’lec ti Asia. Yabcua’ ca otsits.
31 Também alguns dos principais da Ásia, que eram seus amigos, lhe rogaram que não se apresentasse no teatro.
32 Tocat xacuecuel lej an mulcunel. Lej thajajal cau c’al i xalulul cau. Ma jat’hua’ tim patal yab in lejat exbayal jale’ ti mulcunenec.
32 Uns, pois, clamavam de uma maneira, outros, de outra, porque o ajuntamento era confuso; e os mais deles não sabiam por que causa se tinham ajuntado.
33 Tam an Israelchic im pac’amnath ne’thal a Alejandro quin c’uajba’ tin tamet an mulcunel. Ani olchin jaja’ jale’ ti mulcunenec antsana’ am bichou. Tam in t’ipchi c’al in c’ubac abal ca ts’ibc’anits an mulcunel. In le’ quin tauna’, lequitsq’ui max quin ejtou quin tsamc’anchi in ichich tin cuenta in at Israelchic.
33 Então, tiraram Alexandre dentre a multidão, impelindo-o os judeus para diante; e Alexandre, acenando com a mão, queria dar razão disto ao povo.
34 Tam tin t’aja’its ti cuenta an mulcunel abal a Alejandro pel i Israel, tam lej tsapic thajajal tsab i hora. In lej thajat uluchic: ―Lej c’athpich pulic an diosa Diana. Ja’its i diosajil huahua’ tu Efesojib.
34 Mas, quando conheceram que era judeu, todos unanimemente levantaram a voz, clamando por espaço de quase duas horas: Grande é a Diana dos efésios!
35 Taley tam an thuchum ti al am bichou in ejtou quin ts’ibc’a’ an mulcunel. Tam in ulu: ―At Efesojibchic, tim patal an inicchic tim puhuel an tsabal in tso’obits abal huahua’ tu Efesojib i alhua’ beletnanchal in tiyopanil i pulic diosajil Diana. In tso’obits jaye abal i alhua’ beletnanchal in t’ipoth hual a Diana ax u ijcanchame tal ma ti eb.
35 Então, o escrivão da cidade, tendo apaziguado a multidão, disse: Varões efésios, qual é o homem que não sabe que a cidade dos efésios é a guardadora do templo da grande deusa Diana e da imagem que desceu de Júpiter?
36 Ni jita’ yab in ejtohual ca cubiy quin ulu abal yab antsana’ i t’ajal. Expith ca coytha’chic a ichich, ani ni jant’o yab ca q’uibts’oth t’ajchi axe’ xi inicchic ax ta tamet.
36 Ora, não podendo isto ser contraditado, convém que vos aplaqueis e nada façais temerariamente;
37 A chi’thamalchic axe’ xi inicchic, ani yab in cua’al in jolbil. Ni jant’o yab in cue’eyamal tin tiyopanil a Diana ani yab in quithab cahuiliyamal a diosajil Diana.
37 porque estes homens que aqui trouxestes nem são sacrílegos nem blasfemam da vossa deusa.
38 Max a Demetrio ani c’al in at thacumchic t’ajchinenecac jant’o yab alhua’, tam hua’ats i ts’ejcom cau ani hua’ats ju’ta ta ca ts’ejcanchat. In ejtohualchic quin c’uajbanchi in jolbixtal an ts’ejcom cau.
38 Mas, se Demétrio e os artífices que estão com ele têm alguma coisa contra alguém, há audiências e há procônsules; que se acusem uns aos outros.
39 Max a cua’alechic q’ue’at i cau ca ts’ejca’, tam quit ts’ejcanchat al i tamcuthtalab jant’inits tin ulal an oc’lecchic.
39 Mas, se alguma outra coisa demandais, averiguar-se-á em legítimo ajuntamento.
40 Hualam max cu t’e’tsiyat tin tamet an oc’lecchic tin cuenta an thajat xacuecueltalab, ani ni hue’ yab ne’ets qui ejtou qui ulu jale’ ti t’ajamal antsana’. Ma hualam huahua’ ne’ets cu jolbiyat tu jec’om c’al an gobierno.
40 Na verdade, até corremos perigo de que, por hoje, sejamos acusados de sedição, não havendo causa alguma com que possamos justificar este concurso.
41 Tam ti talits ti cau antsana’ an thuchum, tamna’ in ulu abal talits an tamcuthtalab. Ta c’aletschic.
41 E, tendo dito isto, despediu o ajuntamento.

Ler em outra tradução

Comparar com outra

Estude este capítulo no WhatsApp

Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Atos 19, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.