2 Coríntios 7
Huastec San Luis Potosi NT (HUS_WBT) vs NAA
1 Antsana’ c’an ebchalabchic, a Dios im bijchith ulumal abal ne’ets tucu bats’u tu lej c’al ani tucu tsacamna’. Jaxtam in tomnal cu ets’ey xe’tsin t’ocat, yab cu ts’ilc’onchat c’al jahua’ quithab i inictal ani i ejattal. Qui c’ac’na’ a Dios ani qui jum putat huejla’ ti ba’ c’al a Dios.
1 Portanto, meus amados, tendo tais promessas, purifiquemo-nos de toda impureza, tanto da carne como do espírito, aperfeiçoando a nossa santidade no temor de Deus.
2 Tucu hualcanchichic a ichich abal tucu c’anitha’. Huahua’ yab tu othnanchamalchic a ejattal ani yab tu ts’ilc’oyamal c’al jahua’ quithab. Ni jita’ tata’chic yab i c’ambiyamal.
2 Pedimos que vocês nos acolham em seu coração. Não tratamos ninguém com injustiça, não prejudicamos ninguém, não exploramos ninguém.
3 Jahua’ tu uchal yab ja tu uchal abal tu jolbiychic. Cum it ets’ey c’uajatchic tu ichich, ni jayq’ui’ yab ne’ets tu uc’chiychic. Tu t’ilalchic biyat in xe’ets ejate ani ma quin tsemets.
3 Não falo para condenar vocês. Porque eu já disse que vocês estão em nosso coração para, juntos, morrermos e vivermos.
4 Nan u belal tu lej ichich abal it alhua’chic, ma tu ajatnanchal a ey c’al q’ue’at i inicchic. In lej culbel c’al tata’chic. Aba ma u lej yajchicnal, bel u culbethanchab u ichich tam nan tu t’ilchichic a ey.
4 Estou sendo bem franco com vocês e tenho muito orgulho de vocês. Sinto-me grandemente confortado e transbordo de alegria em meio a toda a nossa tribulação.
5 Ma tam ti huahua’ u ultsits ti Macedonia yab i ejtohuamal cu coyots. Aba ju’tamq’ui i tamu jahua’ lej q’uibat ani i lej tomolnax, ani lej tsalpaxin i ichich.
5 Porque, quando chegamos à Macedônia, não tivemos nenhum alívio. Pelo contrário, em tudo fomos atribulados: lutas por fora, temores por dentro.
6 Aba ani’ antsana’ i ne’thamal i ichich, bel a Dios tu culbethanchi i ichich cum ulits a Tito. Chubax a Dios lej culbethom c’al axi t’apchith in tsalap.
6 Porém Deus, que consola os abatidos, nos consolou com a chegada de Tito.
7 U culbe huahua’ cum ultsits a Tito, ani jaye cum jaja’ tu olchichic abal tabat tata’chic a lej tolminchi. Tu olchichic jaye abal a lej cua’alchic a canat tucu tsu’u. Tin yajnanchal ani it lej canatchic tiquin tolmiycua’. Ja’its tin lej culbel.
7 E não somente com a chegada dele, mas também pelo consolo que recebeu de vocês. Ele nos falou da saudade, do pranto e do zelo que vocês têm por mim, aumentando, assim, a minha alegria.
8 It t’e’pinchic c’al nixe’ xi u ax ti jayq’ui’ nan tu abchamalchic. In t’e’pinne, ani itsots in t’e’pinal cum yab it ohuat t’e’pinchic.
8 Porque, mesmo que eu tenha entristecido vocês com a minha carta, não me arrependo — embora já tenha me arrependido, pois vi que aquela carta os deixou tristes, ainda que por breve tempo.
9 Tam ti oc’ox yab in culbel cum it t’e’pinthanchamechic a ichich, ani xohue’ in culbel junil cum c’al a t’e’pithtal jats tit jic’tsonenequits c’al an hualabtalab ani a ts’ejcamalits jahua’ yab alhua’ c’al tata’chic. Jaye culbel a Dios c’al in calat a t’e’pithtal. Alhua’ abal ti tolminchichic an u ani yab ti t’apchichic a tsalap.
9 Mas agora me alegro, não porque vocês ficaram tristes, mas porque essa tristeza os levou ao arrependimento. Pois vocês foram entristecidos segundo Deus, para que, de nossa parte, não sofressem nenhum dano.
10 U culbel a Dios max cu t’e’pin c’al jahua’ yab alhua’ i t’ajamal, ani max c’al an t’e’pithtalab cu jic’tson c’al i hualab ani cu jec’ontha. Pel i alhua’talab max antsana’ in calat an t’e’pithtalab. Max expith cu t’e’pinq’ui jant’ini’ tu t’e’pinal axi yab im belal a Dios, ne’ets cu t’ajat q’uibey abal ets’ey.
10 Porque a tristeza segundo Deus produz arrependimento para a salvação, que a ninguém traz pesar; mas a tristeza do mundo produz morte.
11 Culbel a Dios c’al a t’e’pithtalchic. Ca t’aja’chic ti cuenta abal pel i lej alhua’talab cum ti t’ajantha’chic ca lejquith olna’ ani ca ts’ejca’ an ebchalab axi hualbinenec. It tsacuthamechic c’al nixe’ xi hualabtalab ani it jiq’uethame max quit ijcanchat i yajchictalab c’al a Dios. Yab a ts’ejnanchichic ca bijchi an yajchictalab nixe’ xi hualbith ebchalab, ani cum a tala’ ts’ejcanchamalits an cau ni jita’ yabats in ejtohual ti jolbiy jant’ini’ max a hualbanchamal in hualab. Jaye it canatbethamechic ca le’na’ tiquin tsu’u, yab ejtil tam ti yab a le’ tiquin tsu’u.
11 Vejam quanto cuidado produziu em vocês o fato de serem entristecidos segundo Deus! Que defesa, que indignação, que temor, que saudade, que zelo, que desejo de punir o culpado! Em tudo vocês se mostraram inocentes neste assunto.
12 Nan yab tu thuchanchi al xi pil i u expith abal tu t’iloxnanchi nixe’ xi hualbith ebchalab ani jaja’ axi t’ajchin an hualabtalab, tu thuchanchi xe’ jaye abal ca t’ila’ chubax it lej c’anithomchic c’al huahua’. A Dios in exlalits abal it chubax c’anithom.
12 Portanto, embora eu tenha escrito aquela carta, não foi por causa daquele que fez o mal, nem por causa daquele que sofreu a afronta, mas para que fosse manifesto entre vocês, diante de Deus, o cuidado que vocês têm por nós.
13 Jats tu culbel huahua’, cum i exlal abal tata’chic tu lej c’anithal. Ani yab expith ja tu culbel, u lej culbelchic jaye cum culbethanchame in ichich a Tito c’al an t’ilomtalab c’al patal tata’chic.
13 Foi por isso que nos sentimos consolados. E, acima desta nossa consolação, muito mais nos alegramos pelo contentamento de Tito, porque todos vocês trouxeram refrigério ao espírito dele.
14 U q’uejab uchamalits a Tito abal in culbel cum it alhua’ inicchic, ani chubax a tejhua’methanchi abal it alhua’chic. Patal an cau jahua’ nan tu uchamal tata’chic lej chubax, ani jaye lej chubax jahua’ u ucha’ a Tito tin cuenta a eychic.
14 Porque, se falei a ele com certo orgulho a respeito de vocês, não fiquei envergonhado. Pelo contrário, como tudo que falamos a vocês era verdade, também os elogios que, na presença de Tito, fizemos a respeito de vocês se mostraram verdadeiros.
15 Ti c’anithalchic lej a Tito, cum in t’ilal abal patal tata’chic a t’ajamalits jahua’ jaja’ ti ucha’ ca t’aja’. Jaye a bats’uchic a Tito c’al i c’ac’naxtalab ani c’al i tsa’attalab ta ichich.
15 E o grande afeto que ele tem por vocês aumenta cada vez mais, quando ele se lembra da obediência de todos vocês, de como o receberam com temor e tremor.
16 In lej c’athpich culbel cum u lej belal tu ichich abal chubax it alhua’chic jant’ini’ nan tu tsalpanchamalits a eychic.
16 Alegro-me porque, em tudo, posso confiar em vocês.
Atalhos do teclado
- Capítulo anterior←
- Próximo capítulo→
- Versículo anteriork
- Próximo versículoj
- Limpar seleçãoEsc
- Esta ajuda?
Estude este capítulo no WhatsApp
Peça à IA da Bíblia Fala para explicar 2 Coríntios 7, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.