1 Coríntios 14
Khoryenkom Karyehtanà (HIXNT) vs NAA
1 Toto xe oyehtxoho kom hoko roro rma haxa ehtxoko. Anar me rha tàywero oyesnàr komo xe ehtxok xarha. Anaro yoho rma haxa, Khoryenkomo nhutwamohsotho yokarymanàr xe ehtxoko.
1 Sigam o amor e procurem com zelo os dons espirituais, principalmente o de profetizar.
2 Àro ryhe, totohnà rwon yawo kàrwonàmtoho kom yoho rma haxa naha. Àsok tawro hana, àro hoye ro kàwyanye toto hananàhrà ke hamà. Totohnà rwon yawo kàrwonàmnàtokonye, toto hananàhpàra tehxatxow hamà. Totohnà nenytxanàr me, Khoryenkom haxa nenytxanàr me, tàrwonatxow hamà. Khoryenkom yokato yano me uhutwahnà ro tekarymetxow hamà, toto nhutwahtor me mak hamà.
2 Pois quem fala em línguas não fala para as pessoas, mas fala para Deus; ninguém o entende, pois, por meio do Espírito, fala mistérios.
3 Kàwyanye Khoryenkomo nhutwamohsotho yokarymantok haxa ryhe, toto thananàhyatxow hamà. Toto takoronometxow hamà, Kryestu hona nyhe àwya xenytxoho me. Toto tewakryetxow hamà, kàwyanye Khoryenkomo rwonà yokarymantok mak ha.
3 Mas o que profetiza fala para as pessoas, edificando, exortando e consolando.
4 Totohnà rwon yawo tàrwonyemà, thoko rma nehananàhyan hamà. Khoryenkomo nhutwamohsotho yokarymany haxa ryhe, omeroro Kryestu mryenon komo hananàhyan hamà.
4 O que fala em línguas a si mesmo edifica, mas o que profetiza edifica a igreja.
5 Totohnà rwon yawo orwonàmrà komo xe rma wehxaha. Àro yoho nyhe, Khoryenkomo nhutwamohsotho yokarymanàr xe wehxaha, owyanye. Àro yokarymanye ryhe, totohnà rwon yawo tàrwonyem yoho rma haxa naha, totohnà rwonàtho hutwamohsonye ehxera ehtok mak ha. Uhutwamohsonye yehtok haxa, ohxe rma rha naha, totohnà rwon yawo tàrwonyem xarha. Noro wya uhutwamohsotho hoye ro, thananàhsom me natxow hamà, Kryestu mryenon komo, omeroro.
5 Eu quero que vocês todos falem em línguas, mas muito mais que profetizem. Pois quem profetiza é superior ao que fala em línguas, a não ser que as interprete, para que a igreja receba edificação.
6 Ohyakanye romokàtxhe, àsoke ryhe kàrwonano. Totohnà rwon yaw kat kàrwonano. Àro wyaro rorwonàmtoho hoye ro katà kowakryetxowà. Àro hoye rohra kowakryetxow hamà. Onà wyaro haxa kowakryetxow hamà, Khoryenkomo nhutwamohsotho yokarymantok haxa, uhutwahnà rotho yokarymantok haxa, Khoryenkomo rwonà yokarymantok haxa, khananàhtoho kom hoyen yokarymantok haxa. Àro wyaro rowya ekarymantoko rma, kowakryetxow hamà. Totohnà rwon yawo rorwonàmnàtok haxa, oyowakryehranye wehxan hamà.
6 E, agora, irmãos, se eu for até aí falando em línguas, que proveito vocês terão, se eu não falar por meio de revelação, de conhecimento, de profecia ou de doutrina?
7 Toto rwonàhnà hoko, weryeke kom hok haxa kàrwonaha, ohxe owyanye uhutwanàr horà. Krawame toto wya weryeke txemeknyetoko, enytxahnà me rma nay hamà, àntxemeknyàrà. Àro wyaro rma rha naha, kamafura. Krawame toto wya àyorkantoko, enytxahnà me rma nay hamà, ànàyorkanàrà.
7 É assim com instrumentos inanimados, como a flauta ou a harpa, quando emitem sons. Se não emitirem sons bem distintos, como se poderá reconhecer o que se toca na flauta ou na harpa?
8 Àro wyaro rma rha naha, waxuru xarha. Anar komo yarymaxe tàtontokonye, waxuru txemekyatxow hamà, waha yoh komo. Tosonyhoryetx ha katxho rma txemekyatxow hamà. Krawame àwyanye àtxemeknyetok haxa, àmryenon komo nenytxahtor me nay hamà, àntxemeknyàr komo. Àro ke, osonyhoryehra natxow hamà.
8 Pois também se a trombeta der som incerto, quem se preparará para a batalha?
9 Àro wyaro rma rha manatxow hamà, omnyam xarha. Krawame orwonàmnàtokonye, orwon komo yonytxahra natxow hamà, toto komo. Enytxahnà me rma nay hamà, orwon komo. Àtohnawo rma orwonatxow hamà.
9 Assim também vocês, se com a língua não disserem palavra compreensível, como se entenderá o que é dito? Porque vocês estarão como que falando ao vento.
10 Thenyehra nay hamà, toto komo rwonà, yukryeka hon komo rwonà. Anar me rha nay hamà, thenyehra mak hamà. Thenyenohnà rma, tonytxaxem me rma naha. Anaro rha komo nenytxanàr me rma naha, omeroro. Àme rye tàrwonyem komo rma, nenytxetxow hamà.
10 Há, sem dúvida, muitos tipos de vozes no mundo, e nenhuma delas é sem sentido.
11 Àme rye àrwomra ryehtok haxa, enytxahra wehxan hamà. Àme rye tàrwonyem komo ryhe, onà wyaro nketxow hamà, rohoko. Anaro ro moson hamà, ketxhe mak ha, rohoko. Àro wyaro rma rha àken hamà, nyamoro hoko. Anaro ro moxam hamà, àkehe mak ha, àhokonye.
11 Mas, se eu não entender o significado da voz, serei estrangeiro para aquele que fala, e ele será estrangeiro para mim.
12 Àro wyaro rma rha manatxow hamà, omnyam xarha.
12 Assim, também vocês, visto que desejam dons espirituais, procurem progredir, para a edificação da igreja.
13 Àro ke, onà wyaro àkehe xarha, totohnà rwon yawo tàrwonyem komo wya. Totohnà rwonàtho hutwamohsonàr xe ehtxok xarha. Àro hoko rma orwonàmtxoko, Khoryenkom yakoro. Apa y, totohnà rwon yawo rorwonàmnàtoko, uhutwamohsony me xarha uro txeryko, oyokato yano me mak ha, katxoko, àwya. Àro wyaro uhutwamohsonàr xe ehtxoko, tohsamnohsomà ro kom hananàhrà horà.
13 Por isso, quem fala em línguas, ore para que as possa interpretar.
14 Àsok tawro hana. Anatoko, totohnà rwon yawo kàrwonan hana, Khoryenkom yakoro. Àro wyaro rorwonàmnàtoko, rorwon hutwahra rma wehxan hamà. Rokato ryhe rorwonàhyamen hamà, totohnà rwon yawo rorwonàmnàtoko.
14 Porque, se eu orar em línguas, o meu espírito, de fato, ora, mas a minha mente fica infrutífera.
15 Àsok haxa hana ryesnàr xe wehxan ha. Rorwon hutwany me xarha ryesnàr xe wehxaha, Khoryenkom yakoro rorwonàmnàtoko. Rokato wya rorwonàhyamanàr xe wehxaha, Khoryenkom yokato yano me mak ha. Rorwon hutwany me xarha rorwonàmrà xe wehxaha. Rowanotantok xarha, àro wyaro rma rha ryesnàr xe wehxaha. Rokato wya rowanotanàhrà xe wehxaha, Khoryenkom yokato yano me mak ha. Rorwon hutwany me xarha rowanotanàr xe wehxaha.
15 Que farei, então? Vou orar com o espírito, mas também vou orar com a mente; vou cantar com o espírito, mas também vou cantar com a mente.
16 Anatoko, ohxe xaxa nay hamà, Khoryenkomo, màketxow hana. Totohnà rwon yawo rma orwonàmnàtokonye, orwon hutwahra natxow hamà, okukuru komo, tàyweron mosonà katxhohnà komo. Àna hamà, yaworo màken hamà, kahra natxow hamà, orwon hutwahra tesnàr kom ke, totohnà rwon yawo orwonàmrà kom ke, oyokato wya marma orwonàhyamanàr kom ke.
16 Se você louvar apenas em espírito, como o não instruído poderá dizer o “amém” depois da oração de agradecimento que você fez? Porque ele não entende o que você diz.
17 Totohnà rwon yawo tàrwonyemà rma, ohxe orwonatxow hana, Khoryenkom hoko. Orwon hutwahra mak natxhe, okukuru komo. Àro ke, àhananàhpàn me rma natxow hamà.
17 A sua oração de agradecimento pode ser muito boa, mas o outro não é edificado.
18 Totohnà rwon yawo tàrwonyemà ro me wehxaha, uro, oyohonye rma haxa mak ha. Àro wyaro tàywero ryeryeye, Khoryenkomo.
18 Dou graças a Deus, porque falo em línguas mais do que todos vocês.
19 Totohnà rwon yawo tàrwonyemà rma, onà wyaro haxa kany me wehxaha. Rorwon hutwany me haxa hak kàrwonàmsà, Khoryenkom yokato yano me mak ha, kany me wehxaha. Ohsamnohxemo kom wawo ryehtoko, rorwon hutwany me haxa hak kàrwonàmsà, hananàhno ynyàr horà, kany me wehxaha. Rorwon hutwany me rorwonàmnàtoko, thananàhsom me natxow hamà, ohsamnohxemo komo. Mexehra rma rorwonàmàtxhe, àhananàhsah me rma natxhe. Totohnà rwon yawo rorwonàmnàtok haxa, àhananàhpàn me natxow hamà. Mexe rma haxa rorwonàmnàtoko, àhananàhpàn me rma natxhe.
19 Contudo, na igreja prefiro falar cinco palavras com o meu entendimento, para instruir os outros, do que falar dez mil palavras em línguas.
20 Rowtà komo y, bàryekomo wyarohra harha ehtxoko. Àsok tawro hana, yaworon hutwahra oyesnàr kom ke hamà. Totohnà rwon yawo kàrwonàmtoho kom hoko rma haxa tehtxe, màketxow hamà. Àro hoko rma haxa tehtxe, ohxe kehtxoho menye, màketxow hamà. Àro wyaro owyanye tatoko, yaworohra muhutwetxow hamà. Bàryekomo wyaro muhutwetxhe rma haryhe, yaworohra mak ha. Anatoko, bàryekomo wyaro ehtxoko. Anhà hutwanàr hoko ryhe, bàryekomo wyaro rma ehtxoko. Tàywenyeke rma ehtxoko, anhà hutwanàr hoko. Yaworon hutwanàr hok haxa ryhe, horykomo wyaro harha ehtxoko. Tàywero rma ehtxoko, àro hoko.
20 Irmãos, não sejam meninos no entendimento. Quanto à maldade, sim, sejam crianças; mas, quanto ao entendimento, sejam pessoas maduras.
21 Onà wyaro nkehe, Khoryenkom karyehtanà, àmenhosahonhàrà.
21 Na lei está escrito: “Falarei a este povo por meio de homens de outras línguas e por meio de lábios de outros povos, e nem assim me ouvirão, diz o Senhor.”
22 Àro wyaro katxhàrànhàr hoye ro, onà wyaro hutwamohsen hamà, Khoryenkomo, kàwyanye. Totohnà rwon yawo kàrwonàmnàtokonye, Khoryenkom yoyuknyehnà kom hoko tehxatxow hamà, Kryestu mryenonàhnà kom hoko rma. Àwyanye ryhe, noro yahoxetà tenyhetxow hamà, totohnà rwon yawo kàrwonàmrà kom ke mak ha. Kryestu mryenon kom hok haxa ryhe, àro wyarohra tehxatxhe. Àwyanye ryhe, Khoryenkomo nhutwamohsotho tekarymetxhe, àhananàhrà kom horà.
22 Portanto, as línguas constituem um sinal não para os que creem, mas para os que não creem; a profecia, no entanto, não é para os que não creem, e sim para os que creem.
23 Àro ke, onà wyaro àkehe xarha, owyanye. Àsok hana oyonytxetxow ha, anar kom ha. Onà wyaro oyonytxetxow hamà, Khoryenkom yoyuknyehnà komo, tàyweron mosonà katxhohnà komo xarha. Oyohsamnohtoho ro kom yaka towomàtxhenye, oyonytxetxow hamà. Totohnà rwon yawo orwonàmnàtokonye, onà wyaro nketxow hamà, ohokonye. Enyxemra natxow hamà, moxamo, ketxhe, ohokonye, totohnà rwon yawo orwonàmrà kom ke.
23 Assim, se toda a igreja se reunir no mesmo lugar e todos se puserem a falar em línguas, no caso de entrarem pessoas não instruídas ou não crentes, será que não vão dizer que vocês estão loucos?
24 Owyanye Khoryenkomo nhutwamohsotho yokarymantok haxa ryhe, ohxe oyonytxetxow hamà. Owyanye ekarymatxho hoye ro, tanhànàthàyamo hutwetxhe harha. Anhà uro kany me harha natxhe.
24 Porém, se todos profetizarem, e entrar ali um não crente ou não instruído, ele será convencido por todos e julgado por todos.
25 Tàhnawonye atxke tehtxoho komo yonyatxhe harha. Atxke tosonyxemà rma, nehurketxhe, tano me ronye rma, tàwyanye Khoryenkom yowakryenàr horà. Ehonomnà me xaxa manay hamà, ketxhe, àwya. Ohyawonye nay hamà, Khoryenkomo, ketxhe xarha, owyanye. Àro wyaro rma natxhe, owyanye Khoryenkomo nhutwamohsotho yokarymanàr ke mak ha.
25 Os segredos que ele tem no coração se tornarão manifestos, e, assim, prostrando-se com o rosto em terra, adorará a Deus, testemunhando que Deus está, de fato, no meio de vocês.
26 Àro ke, onà wyaro manatxow hamà, rowtà komo y. Oyohsamnohnàtokonye, anar me rha tàywero manatxhe, Khoryenkom yokato yano me mak ha. Anaro, Khoryenkomo wanomehe. Anaro, ahananàhyatxhe. Anaro, uhutwahnà rotho yokarymehe, owyanye. Anaro, totohnà rwon yawo nàrwonaha. Anaro, totohnà rwonàtho hutwamohsehe. Àro wyaro anar me rha tàywero manatxhe, omnyamo, omeroro. Àro wyaro oyehtokonye, ohsamnohxemo komo hananàhnye me tehxorye manatxhe.
26 Que fazer, então, irmãos? Quando vocês se reúnem, um tem um salmo, outro tem um ensino, este traz uma revelação, aquele fala em línguas, e ainda outro faz a interpretação. Que tudo seja feito para edificação.
27 Totohnà rwon yawo tàrwonyem komo ryhe, yakenohnà rma hak nàrwonàmtxowà, 2 me hana, 3 me haxa hana. Osomahyaka hak nàrwonàmtxowà, àtoko ryehra mak ha. Totohnà rwonàtho rma, thutwamohsohorye naha. Anaro hak hutwamohsono, omeroron komo wya ohxe enytxatxho me.
27 No caso de alguém falar em línguas, que não sejam mais do que dois ou, quando muito, três, e isto sucessivamente, e haja alguém que interprete.
28 Uhutwamohsonye ehxera ehtoko, totohnà rwon yawo àrwomra hak nahtxoko, nyamoro ha. Ohsamnohxemo kom wawo rma tehtokonye, àrwomra hak nahtxoko. Àwawonyehra harha tehtokonye, totohnà rwon yaw hak nàrwonàmtxowà. Tànenytxanàr me hak nàrwonàmtxowà, tehananàhrà horà. Khoryenkomo nenytxanàr me rma hak nàrwonàmtxowà.
28 Mas, não havendo quem interprete, fique calado na igreja, falando consigo mesmo e com Deus.
29 Khoryenkomo nhutwamohsotho yokarymany komo xarha, yakenohnà rma hak nekarymatxowà, 2 me hana, 3 me haxa hana. Ànekarymatxhàyam hak hutwatxowà, anar komo, yaworo uhutwany komo. Khoryenkom yokato yano me nekarymano, mosonà, katxow haka. Khoryenkom yokato yano mehra ryhe nekarymano, mosonà, katxow haxa haka.
29 Tratando-se de profetas, falem apenas dois ou três, e os outros julguem.
30 Wahorono rwonàmnàtoko rma, onà wyaro nken hana, anaro, eryewtaxemo kukuru komo. Tàrwonà hutwamohsono, Khoryenkomo, rowya, wekarymax haka, ken hana. Àro wyaro àwya katxhe rma, natàknan haka, wahoronotho.
30 Se, porém, vier uma revelação a alguém que esteja sentado, cale-se o primeiro.
31 Osomahyaka hak nekarymatxowà, àtoko ryehra mak ha. Omeroro rma hak nekarymatxowà, Khoryenkomo nhutwamohsotho yokarymany komo. Nekarymatxow haka, ohsamnohxemo komo wya enytxatxho me, thananàhsom me ehtxoho menye.
31 Porque todos poderão profetizar, um após outro, para que todos aprendam e sejam consolados.
32 Àsok tawro hana. Khoryenkom yokato yano me tàywero natxow hamà, ekarymany komo. Nyamoro rma, noro yano me onà wyaro nehutwetxow hamà. Wekarymax haka, ketxhe. Ekarymahra hak wehxe, ketxhe xarha.
32 Os espíritos dos profetas estão sujeitos aos próprios profetas,
33 Àsok tawro hana. Àsok make kesnàr komo xehra nay hamà, Khoryenkomo. Àtoko rye rma kàrwonàmrà komo xehra naha. Kohsamnohnàtokonye, àsok makehra kesnàr komo xe naha. Kàwyanye ekarymantoko, àtoko ryehra kàrwonàmrà komo xe naha.
33 porque Deus não é Deus de confusão, e sim de paz. Como em todas as igrejas dos santos,
34 Onà wyaro xarha khananàhyatxhe. Oyohsamnohnàtokonye, tatàknye hak nahtxoko, woràskomo komo. Àro wyaro khananàhtoho kom yawo ro natxhe, Kryestu mryenon komo, anato rha tohsamnohsomà ro komo, omeroro. Àro yawo ro rma rha ehtxoko, omnyam xarha. Tàrwonàmporyehra natxhe, nyamoro. Toto yosnaka tehxorye natxhe. Àro wyaro rma rha nkehe, Khoryenkom karyehtanà, àmenhosahonhàrà, woràskomo kom hoko.
34 que as mulheres se conservem caladas nas igrejas, porque não lhes é permitido falar; mas estejam submissas, como também a lei o determina.
35 Tokarymaxem hutwahra tehtokonye, àrwomra rma hak nahtxoko. Bàn kom yaw harha tehtokonye, uhutwamohsoko, rowya, katxow haka, tànyo komo wya. Ohsamnohxemo kom wawo rma tehtokonye, àrwomra hak nahtxoko. Nàhyahamtxow haka. Tàrwonàmnàtokony haxa, àhyahampàra natxow hamà. Atxke tonyxem me natxow hamà.
35 Se, porém, querem aprender alguma coisa, perguntem em casa ao seu próprio marido; porque para a mulher é vergonhoso falar na igreja.
36 Àsok katà. Àro yawo rohra kat manatxowà. Àna matà, anar me amna nhutwehe, kany me kat manatxowà. Amna ryhe, Khoryenkomo rwon yoh me amna naha, kany me kat manatxowà. Amna hoye ro ryhe, tokarymaxem me naha, kany me kat manatxowà.
36 Por acaso a palavra de Deus se originou no meio de vocês? Ou será que ela veio exclusivamente para vocês?
37 Kohkom yano me ryhe àmenhehe, ohyakanye. Noro ryhe, on hoye ro ahananàhyatxhe. Kohkom yano me nmenhen hamà, Pawru, kahra kat manatxowà. Khoryenkom yokato yano me tàywero wehxaha kany me oyehtokonye, yaworo nmenheko, Pawru, kany me rma tehxorye manatxhe. Khoryenkomo nhutwamohsotho yokarymanye uro kany me oyehtokonye, yaworo nmenheko, Pawru, kany me tehxorye manatxhe.
37 Se alguém se considera profeta ou espiritual, reconheça que é mandamento do Senhor o que estou escrevendo para vocês.
38 Kohkom yano me nmenheko, Pawru, kanyehnà kom haxa ryhe, onà wyaro katxho mehra harha hak nahtxoko. Khoryenkom yokato yano me tàyweron mosonà katxho mehra harha hak nahtxoko.
38 E, se alguém o ignorar, será ignorado.
39 Àro ke, onà wyaro àkehe xarha, owyanye, rowtà komo y. Khoryenkomo nhutwamohsotho yokarymanàr xe rma haxa ehtxoko. Totohnà rwon yawo tàrwonyem komo yatàknanàhkahra mak ehtxoko. Àrwomra harha ehtxoko, kahra ehtxoko, àwyanye.
39 Portanto, meus irmãos, procurem com zelo o dom de profetizar e não proíbam que se fale em línguas.
40 Ohxe roro mak ehtxoko. Oyohsamnohnàtokonye, ohxe roro ehtxoko. Onà wyaro katxho yawo ro ehtxoko. Onà wyaro tehxorye tehxatxhe, ohxe kehtxoho menye, katxho yawo ro rma ehtxoko.
40 Tudo, porém, seja feito com decência e ordem.
Atalhos do teclado
- Capítulo anterior←
- Próximo capítulo→
- Versículo anteriork
- Próximo versículoj
- Limpar seleçãoEsc
- Esta ajuda?
Estude este capítulo no WhatsApp
Peça à IA da Bíblia Fala para explicar 1 Coríntios 14, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.