Marcos 9
Hixkaryána NT (HIX_WBT) vs NAA
1 Onà wyaro nkekon xarha tà, Txesusu, toto komo wya. Toto komo kayaryet me nosonyhehe xaxa mak hampànà, Khoryenkomo, kekon hatà. Ehonomnà me xaxa mpànà nosonyhehe ha. Onà wyaro yaworo xaxa mpànà àkehe ha, owyanye. Àro wyaro noro yosonyhohra ro rma haka, awayehyatxhe hampànà, omnyamo, kekon hatà. Okukur kom marma ryhe, àwayehpàra rma hak natxhe hampànà. Nyamoro rma, toto komo kayaryet me noro yehtxoho yonyatxhe hampànà, kekon hatà, Txesusu, toto komo wya.
1 Dizia-lhes ainda:
2 Taa. 6 me enmahàtxhe, toy hatà, Txesusu. Petru yarày hatà, takoro. Txaku xarha yarày hatà. Xowaw xarha yarày hatà. Nyamoro marma yarày hatà. Àhà ymo hona natxownà hatà, kawono ymo hona. Àto rye nehxatxkon hatà, nyamoro rye mak hatà. Anar me tonyxem me harha nexey hatà, Txesusu.
2 Seis dias depois, Jesus tomou consigo Pedro, Tiago e João e os levou, em particular, a sós, a um alto monte. E Jesus foi transfigurado diante deles.
3 Àwomunu ryhe, tàkrokromuknye harha nehxakon hatà. Nenkahxatxkon hatà. Àro wyaro umuturyehra ro mak natxow hamà, toto komo, wom muturyenye ro komo.
3 As suas roupas se tornaram resplandecentes, de um branco muito intenso, como nenhum lavandeiro no mundo as poderia alvejar.
4 Àtoko rma nosonyhotxownà hatà, asakon komo, Eryeyas heno rma hatà, Moyses heno xarha hatà. Nosonyhotxownà hatà, àwyanye. Nàrwonatxkon hatà, Txesus yakoro.
4 E lhes apareceu Elias com Moisés, e estavam falando com Jesus.
5 Onà wyaro nkekon hatà, Petru, Txesusu wya. Khananàhnye y, tan kehtxoho komo ohxe nay hamà, kekon hatà. Wato hak amna nexe, osorwawo, omàn komo, Moyses màn xarha, Eryeyas màn xarha, kekon hatà, Petru, àwya.
5 Então Pedro, tomando a palavra, disse a Jesus: — Mestre, bom é estarmos aqui. Façamos três tendas: uma para o senhor, outra para Moisés e outra para Elias.
6 Àsok kat àkeno, àwya, kekon hatà, tàwya rma. Thenyehra noseryehyatxkon hatà, Petru komo.
6 Pois não sabia o que dizer, por estarem eles apavorados.
7 Ehokosonye nomokye hatà, kahrutunu. Àro wawono rwonà yonytxatxownà hatà. Romuru mosonà kay hatà. Ronàhnàn xaxa mosonà. Noro enytxatxoko, kay hatà, kahrutun wawono.
7 A seguir, veio uma nuvem que os envolveu; e dela veio uma voz que dizia: — Este é o meu Filho amado; escutem o que ele diz!
8 Dàk dà nkatxownà hatà, Petru komo. Àhorye ronye nenytxehkatxownà hatà. Txesus marma yonyatxkon hatà, tàhyawonye. Anar komo ehxera harha nehxatxkon hatà.
8 E, de repente, olhando ao redor, não viram mais ninguém com eles, a não ser Jesus.
9 Àhà ymo yonàhtotxownà harha tà, Txesus komo. Enàhtonàr me rma, onà wyaro nkekon hatà, Txesusu, Petru komo wya. Onenyetxhàyamo yokarymahra xaxa mpànà ehtxok ha, toto komo wya, kekon hatà. Amnye haxa mekarymetxhe ha, àwayehxemo kom waye rasanàmàtxhe mak ha, Toto me Enusaho yasanàmàtxhe mak ha. Rasanàmpàra ro rma haka, ekarymahra rma ehtxok hampànà, kekon hatà.
9 Ao descerem do monte, Jesus lhes ordenou que não divulgassem as coisas que tinham visto, até o dia em que o Filho do Homem ressuscitasse dentre os mortos.
10 Àro ke neyuhtxownà hatà, Petru komo. Anar komo wya ekarymahra haka nehxatxkon hatà. Àwayehxemo kom waye katxho hutwahra mak nehxatxkon hatà. Àro ke, onà wyaro nketxkon hatà, tàwyanye rma. Àsok mokà nkan harha, ketxkon hatà. Àwayehxemo kom waye rasanàmàtxhe katxho, àsok mokà nkan ha, ketxkon hatà, tàwyanye rma.
10 Eles guardaram a recomendação, perguntando uns aos outros o que seria esse ressuscitar dentre os mortos.
11 Onà wyaro nketxkon hatà, Txesusu wya. Onà wyaro nketxhe, àyweronàhyamano ynye ro komo, ketxkon hatà. Kryestu yomokhàra ro rma haka, nomokyan hatà, Eryeyas heno, ketxhe. Àsok tawro àro wyaro nketxowà, ketxkon hatà, Petru komo.
11 Então perguntaram a Jesus: — Por que os escribas dizem ser necessário que Elias venha primeiro?
12 Yaworo nketxhe, kekon hatà, Txesusu, àwyanye. Eryeyas heno wyarono htxero tomohsom me nehxakonà. Onyhoryetxehkano yxe tomohsom me nehxakonà, kekon hatà. Onà wyaro haxa àkehe, owyanye. Omohsah me rma naha, noro ha, kekon hatà. Noro heno mak yeryewhamnohtxownà, àxanhàn komo, tano me ronye rma. Àro wyaro teryewhamnohsom me rma haxa nehxakonà, àmenhosahonhàrà yawo ro rma haxa tehtxoho me, kekon hatà, Txesusu. Toto me Enusah xarha, àmenhosahonhàrà yawo ro rma rha naha hampànà, onà wyaro katxhàrànhàrà yawo ro mak ha, teryewhamnohsom me rma haxa naha hampànà katxhàrànhàrà yawo ro, tàxanomkahnohsom me rma haxa naha hampànà katxhàrànhàrà yawo ro rma, kekon hatà, Txesusu, Petru komo wya.
12 Jesus respondeu:
13 — ausente —
13 Eu, porém, lhes digo que Elias já veio, e fizeram com ele tudo o que quiseram, como está escrito a respeito dele.
14 Nomohtxownà harha tà, Txesus komo, tànhananàhrà ro komo hyaka harha. Nyamoro hyawo nehxatxkon hatà, toto komo, ohsamnohxemo komo, thenyenohnà kom hatà. Àyweronàhyamano ynye ro kukur komo xarha, àto nehxatxkon hatà. Nyamoro rma nosonytxetxkon hatà, Txesusu nhananàhrà ro kom yakoro.
14 Quando eles se aproximaram dos outros discípulos, viram numerosa multidão ao redor deles e os escribas discutindo com eles.
15 Txesusu yonytxownà hatà, toto komo, ohsamnohxemo komo. Tàwyanye xenyetoko, noseryehokatxehketxkon hatà, thenyehra rma haxa mak hatà. Karyhe totxownà hatà, àhyaka. Netakmetxownà hatà. Momokno ketxkon hatà, àwya.
15 E logo toda a multidão, ao ver Jesus, ficou surpresa e, correndo até ele, o saudava.
16 Eten kom hoko mosonytxetxowà, moxam yakoro, kekon hatà, Txesusu, àwyanye.
16 Então Jesus perguntou:
17 Neyukye hatà, toto, ohsamnohxemo kom wawono. Khananàhnye y, kekon hatà. Romuru wekno rma haryhe, ohyaka. Worokyamo yoh me naha. Noro ymo yano me àrwomnà ro me naha, kekon hatà, Txesusu wya.
17 E um, do meio da multidão, respondeu: — Mestre, eu trouxe até o senhor o meu filho, que está possuído de um espírito mudo;
18 Henta xak na mokro nay ha. Àto rma nahohsaha, worokyamo. Tàwya ahosàtxhe, narymehe, yukryeka hona, kekon hatà. Wakrontehe. Nàyohsàkyaha xarha. Nakàhyaha xarha, kekon hatà. Àro ke wekno rma haryhe, ohyaka. Kàrwonàmno rma haryhe, moxam yakoro, onhananàhrà ro kom yakoro. Noro ymo towtxoko, romurunho txko hyaye, àkano rma haryhe, àwyanye, kekon hatà. Townyehnà ro mak moxam hamà, kekon hatà, àyàmà.
18 e este, sempre que se apossa dele, lança-o por terra, e ele espuma, range os dentes e vai definhando. Pedi aos seus discípulos que o expulsassem, mas eles não puderam.
19 Onà wyaro haxa nkekon hatà, Txesusu. Àsok hana manatxow ha, omnyam ha, amnyeno rma komo, kekon hatà. Khoryenkom hona xenyehnà omnyam hamà. Mexe rma haxa ehxah me wehxaha, awawonye. Khoryenkom yahoxetà hutwahra rma manatxhe, kekon hatà. Mexe rma rha kramamyan hamà, awawonye rma. Khoryenkom yahoxetà hutwahra rma oyehtxoho komo wenàmyano rye rma hamà, tano, kekon hatà, Txesusu. Sohtxok ha, rohyaka, kekon xarha tà.
19 Então Jesus exclamou:
20 Àro ke bàryekomo yohtxownà hatà, àhyaka. Tàwya Txesusu yonyetxhe rma, nànyerymamnohye hatà, worokyamo ymo. Fuhto, nehurkay hatà, bàryekomo, yukryeka hona. Nehanamekon hatà. Wakrontekon xarha tà.
20 E eles o trouxeram. Quando ele viu Jesus, o espírito imediatamente agitou o menino com violência, e, caindo ele por terra, revolvia-se espumando.
21 Twahak nahosàye, worokyamo, kekon hatà, Txesusu, àyàmà wya. Twahak nahosàye. Àmryentoko rma nahosàye, kekon hatà, àyàmà.
21 Jesus perguntou ao pai do menino: O pai respondeu: — Desde a infância;
22 Yake ro narymaye, weheto waka. Tuna kwaka xarha narymaye. Àro wyaro yake ro narymaye, àwayehkanàr horà, kekon hatà, àyàmà. Amna hnàn yaw exko nyhe, kekon hatà. Àsok hana manay ha, omoro, ehonomnà me hana, ehonomnà mehra haxa hana. Ehonomnà me oyehtoko, amna akoronomako nyhe, kekon hatà, Txesusu wya.
22 e muitas vezes o tem lançado no fogo e na água, para o matar. Mas, se o senhor pode fazer alguma coisa, tenha compaixão de nós e ajude-nos.
23 Àro wyaro tkahoryehra naha, kekon hatà, Txesusu, àwya. Àsok hana manay ha, ehonomnà me hana, ehonomnà mehra haxa hana, tkahoryehra ro mak naha ha. Ehonomnà me xaxa mpànà naha ha, Khoryenkomo, tkahorye haxa naha, kekon hatà. Àro wyaro Khoryenkom hona owya xenyetoko, towakryetxehkaxem me mpànà manaha ha, kekon hatà, Txesusu.
23 Ao que Jesus respondeu:
24 Noro hona wenyaha rma haryhe, kekon hatà, àyàmà, teryewrye ro hatà. Noro hona wenyaha rma haryhe, atxke txko mak ha. Uro akoronomako nyhe, àhona xeny me nyhe ryehtxoho me, kekon hatà, àyàmà, Txesusu wya.
24 E imediatamente o pai do menino exclamou: — Eu creio! Ajude-me na minha falta de fé!
25 Txesusu hyaka nomohtàketxkon hatà, toto komo. Karyhe rma haxa nomohtàketxkon hatà, thenyenohnà kom hatà. Àro wyaro nenytxownà hatà, Txesusu. Àro ke, worokyamo yoyey hatà. Worokyamo y, kekon hatà, àwya. Àrwonàmnà ro me mosonà meryey hamà. Àhanahnà ro me meryey hamà. Onà wyaro àkehe hampànà, owya, kekon hatà. Otowko hampànà, àhyaye. Ahohsàra harha exko hampànà, kekon hatà, Txesusu.
25 Vendo Jesus que muita gente estava se reunindo, repreendeu o espírito imundo, dizendo-lhe:
26 Teryewrye ro kowontay hatà, worokyamo. Thenyehra nànyerymamnohye xarha tà. Kray, notowye hatà, àhyaye. Àwayehsaho wyaro nehxakon hatà, bàryekomo. Àro ke, wayehno ha ketxkon hatà, àton kukur komo, yaken komo rma hatà.
26 E ele, gritando e agitando-o muito, saiu, deixando-o como se estivesse morto, a ponto de muitos dizerem: — Morreu.
27 Tok, amor hoko nanàmye hatà, Txesusu. Sax, nasanàmye hatà, bàryekomo.
27 Mas Jesus, tomando-o pela mão, o ergueu, e ele se levantou.
28 Taa. Bàn kom yaka harha totxownà hatà, Txesus komo. Towomàtxhenye, onà wyaro nketxkon hatà, ànhananàhrà ro komo, Txesusu wya, anar komo nenytxahtor me mak hatà. Àsok tawro towhàra amna nahko harha, ketxkon hatà, àwya. Àsok tawro towhàra amna nahko harha.
28 Quando Jesus entrou em casa, os seus discípulos lhe perguntaram em particular: — Por que nós não pudemos expulsá-lo?
29 Neyuhtxownà hatà, Txesusu. Noro wyaron komo ryhe, towhànà ro me natxhe, kekon hatà, àwyanye. Khoryenkom yakoro kàrwonàmtoho kom hoye ro marma, towsom me natxhe, kekon hatà, Txesusu, tànhananàhrà ro komo wya.
29 Jesus respondeu:
30 Taa. Àsnye ro totxownà hatà, Txesus komo. Karyeryeya yamtar horye totxownà hatà. Ekayhera rma tàtonàr xe nehxakon hatà, Txesusu.
30 E, tendo saído dali, passavam pela Galileia, e Jesus não queria que ninguém o soubesse,
31 Àsok tawro hana, 12 komo hananàhrà hoko rma haxa tesnàr ke hatà. Onà wyaro nkekon hatà, àwyanye. Tahohsosom me naha hampànà, Toto me Enusaho, toto komo wya, anhà komo wya, kekon hatà, àwyanye. Nyamoro rma namoyathohetxhe hampànà, yahkotohen hona. Twayhàtxhe, nasanàmyaha harha hampànà. Osorwawo ro enmahàtxhe, nasanàmyaha harha hampànà, kekon hatà, Txesusu, àwyanye.
31 porque ensinava os seus discípulos e lhes dizia:
32 Àro wyaro katxho hutwahra mak nehxatxkon hatà, ànhananàhrà ro komo. Uhutwamohsoko, amna wya, kahra mak nehxatxkon hatà, àwya, kurunye tàwyanye xenyàr ke hatà.
32 Eles, porém, não compreendiam isto e tinham medo de perguntar.
33 Taa. Kafahnaw hona nahatakatxownà hatà, Txesus komo. Bàn kom yawo tehtokonye, onà wyaro nkekon hatà, Txesusu, 12 komo wya. Eten kom hoko mosonytxatxowà, omnyamo ro rye rma, asama yarye komoknàr kom me, kekon hatà, Txesusu, àwyanye.
33 Chegaram, então, a Cafarnaum. Estando em casa, Jesus perguntou aos discípulos:
34 Eyukhura mak nehxatxkon hatà. Àsok tawro hana, tatameryekanàr kom ke hatà. Asama yarye tàtontokonye, natameryeketxkon hatà, nyamoro rye rma. Onokà ryhe, ehonomnà me nyhe naye, kwawonye, tawro hoko natameryeketxkon hatà.
34 Mas eles se calaram, porque, no caminho, tinham discutido entre si sobre quem era o maior.
35 Dyerye, neryewtay hatà, Txesusu. Omohtxoko, kekon hatà, àwyanye. Omohtxoko, ronytxaxe. Ehonomnà me oyesnàr komo xe oyehtokonye, norohnàtho me xaxa mpànà ehtxoko. Okukur komo yanoto me xaxa mpànà ehtxoko, kekon hatà, Txesusu, àwyanye.
35 E Jesus, assentando-se, chamou os doze e lhes disse:
36 Bàryekomo txko yokye hatà, amrakatakanye. Nanàmye hatà, tonaka. Onà wyaro nkekon hatà, 12 komo wya.
36 Trazendo uma criança, colocou-a no meio deles e, tomando-a nos braços, disse-lhes:
37 Mosonà txko xenytxoko, kekon hatà, àwyanye. Toto komo yosnaka rma haxa nay hamà, mosonà txko. Mosonà wyarono txko komo ewakryetxoko, kekon hatà. Rox oyehtokonye, ewakryetxoko. Owyanye ewakryentokonye rma, uro rma mewakryetxhe, kekon hatà. Àro wyaro owyanye rowakryentoko rma, urohnà rma, ronyaknyenhàr haxa mewakryetxhe, kekon hatà, Txesusu, 12 komo wya.
37 — Quem receber uma criança, tal como esta, em meu nome, recebe a mim; e quem receber a mim, não é a mim que recebe, mas aquele que me enviou.
38 Khananàhnye y, kekon hatà, Xowawu, Txesusu wya. Toto amna nenyako. Worokyamo yowyaknano, noro ha, ayano me rma haryhe, kekon hatà. Txesus yano me otowko ha, keknano rma haryhe, worokyamo wya. Àro ke, àro wyaro kahra exko, kek amna, àwya. Amna natàknanàhkeko, kukukur kom mehra esnàr ke, kekon hatà, Xowawu.
38 João disse a Jesus: — Mestre, vimos um homem que expulsava demônios em seu nome, mas nós o proibimos de fazer isso, porque não nos seguia.
39 Atàknanàhkahra ehtxoko, kekon mak hatà, Txesusu. Àsok tawro hana. Àro wyaron komo ryhe, atxke naha Txesusu, kahra natxow hamà. Onyhoryeno ytxoho hoko, Txesus yano me ryhe konyhoryen hampànà kany komo rma, rowàràhyakahra natxow hamà, kekon hatà, Txesusu. Àro ke, atàknanàhkahranye ehtxoko.
39 Mas Jesus respondeu:
40 Àsok tawro hana. Kxanhàn kom mehra tehtokonye, kukukur kom me rma natxow hamà, kekon hatà, Txesusu, tànhananàhrà ro komo wya.
40 Pois quem não é contra nós é a favor de nós.
41 Onà wyaro nkekon xarha tà, àwyanye. Anatoko ayakoronometxow hana, anar komo, romryenon me oyesnàr kom ke mak ha, Kryestu mryenonà mosonà katxho me oyesnàr kom ke mak ha, kekon hatà. Tuna marma txko yàmyatxow hana, owokru kom me. Tuna yàmnyenhàrà rma, towakryexem me rma haxa natxhe hampànà, tàwyanye romryenon komo yakoronomanàr ke mak ha. Àro wyaro yaworo xaxa àkehe, owyanye, kekon hatà, Txesusu, tànhananàhrà ro komo wya.
41 Pois aquele que lhes der de beber um copo de água, em meu nome, porque vocês são de Cristo, em verdade lhes digo que de modo nenhum perderá a sua recompensa.
42 Onà wyaro nkekon xarha tà, Txesusu, tànhananàhrà ro komo wya. Tanhàn hokon me harha bàryekomo yeryhera ro mak ehtxok hampànà, kekon hatà. Rohona xenyetho komo rma yeryhera ehtxok hampànà, tanhàn hokon me harha. Àro hokon me harha owyanye txenyetokonye, ohxehra ro mak manatxhe hampànà, kekon hatà. Àro wyaro txeryhera ronye rma awayehnàtokonye, ohxe oyesnàràtho kom haryhe. Tuna kwaka ononàtokonye, ohxe oyesnàràtho kom haryhe. Tohu ymo ke amusmexah me ononàtokonye, àro wyaro rma awayehnàtokonye, ohxe oyesnàràtho kom haryhe, kekon hatà, Txesusu.
42 — E, se alguém fizer tropeçar um destes pequeninos que creem em mim, seria melhor para esse que uma grande pedra de moinho fosse pendurada ao seu pescoço e fosse jogado no mar.
43 Anatoko ayanhàn kom hoko manatxow hana, ayamor kom ke hana, kekon xarha tà. Onà wyaro haxa katxoko. Amohra hak wehxe, ranhàn hokohra harha ryehtxoho me, katxoko, kekon hatà. Tamoke rma oyehtokonye, eryewhamnohno ytxoho ro na màtetxhe hampànà, ayanhàn kom hoko oyesnàr kom ke. Weheto ymo wyaron hona màtetxhe hampànà, ewehpànà ro ymo wyaron hona, kekon hatà. Amohra haxa oyehtokonye, ohxe rma manatxhe, karyhe roro harha oyesnàr kom ke, kekon hatà, Txesusu.
43 E, se a sua mão leva você a tropeçar, corte-a; pois é melhor você entrar aleijado na vida do que, tendo as duas mãos, ir para o inferno, para o fogo que nunca se apaga
44 — ausente —
44 [onde não lhes morre o verme, nem o fogo se apaga].
45 Anatoko ayanhàn kom hoko manatxow hana, ohror kom ke hana, kekon xarha tà. Onà wyaro haxa katxoko. Àhrohra hak wehxe, ranhàn hokohra harha ryehtxoho me, katxoko, kekon hatà. Tàhroke rma oyehtokonye, eryewhamnohno ytxoho ro na màtetxhe hampànà, ayanhàn kom hoko oyesnàr kom ke. Àhrohra haxa oyehtokonye, ohxe rma manatxhe, karyhe roro harha oyesnàr kom ke, kekon hatà, Txesusu.
45 E, se o seu pé leva você a tropeçar, corte-o; pois é melhor você entrar na vida aleijado do que, tendo os dois pés, ser lançado no inferno
46 — ausente —
46 [onde não lhes morre o verme, nem o fogo se apaga].
47 Àsok haxa hana mehohketxow ha, ayanhàn kom hoko. Mehohketxow hamà, oyonur kom ke mak ha, kekon hatà. Onà wyaro haxa katxoko. Enhura hak wehxe, ranhàn hoko ehohkahra harha ryehtxoho me, katxoko, kekon hatà. Enhura oyehtokonye, ohxe rma manatxhe, Khoryenkom yowto hona otonàr kom ke. Tonke haxa oyehtokonye, tarymaxem me manatxhe hampànà, eryewhamnohno ytxoho ro na, oyonur kom ke atxke oyesnàr kom ke, kekon hatà.
47 E, se um dos seus olhos leva você a tropeçar, arranque-o; pois é melhor você entrar no Reino de Deus com um olho só do que, tendo os dois, ser lançado no inferno,
48 Eryewhamnohno ytxoho ro ryhe, weheto ymo wyaro naha, ewehpànà ro ymo wyaro mak ha. Àton komo ryhe, àwayehpàra natxhe hampànà. Àwayehpànà rma, teryewhamnohso roro rma haxa natxhe hampànà, meya roro rma haxa mak ha, kekon hatà, Txesusu.
48 onde não lhes morre o verme, nem o fogo se apaga.
49 Xura ryhe, woto yonyhoryeny me nay hamà, kekon xarha tà. Weheto ryhe, uru yonyhoryeny me nay hamà. Weheto waka txexaho wyaro, tonyhoryexem me natxhe hampànà, romryenon komo, omeroro, teryewhamnohtoho komo yonàmrà ke mak ha, kekon hatà, Txesusu.
49 — Porque cada um será salgado com fogo.
50 Ohxe nay hamà, xura. Anatoko nanhànten hana. Tanhàntatxhe rma, ohxehra ro mak nay hamà. Xura me harha txeryhen me nay hamà, kekon hatà. Xura kenye woto yexaho wyaro, ohxe ehtxoko, ohnawonye. Àro wyaro oyehtokonye, towahke rye manatxow hamà, omnyamo ro rye rma, kekon hatà, Txesusu, tànhananàhrà ro komo wya.
50 O sal é bom; mas, se o sal vier a se tornar insípido, como lhe restaurar o sabor? Tenham sal em vocês mesmos e paz uns com os outros.
Atalhos do teclado
- Capítulo anterior←
- Próximo capítulo→
- Versículo anteriork
- Próximo versículoj
- Limpar seleçãoEsc
- Esta ajuda?
Estude este capítulo no WhatsApp
Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Marcos 9, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.