João 8

gmvl (GMVL) vs NTLH

Sair da comparação
NTLH Nova Tradução na Linguagem de Hoje 2000
1 Hessafe guye Yesusi Dabrazayte bides.
1 [Depois todos foram para casa, mas Jesus foi para o monte das Oliveiras.
2 Wonteththa gallas maalado wonttara Xoossa Keeththe simmi yides. Dereykka wuri izakko yiin izi uttidi istta tamaarso oykkides.
2 De madrugada ele voltou ao pátio do Templo, e o povo se reuniu em volta dele. Jesus estava sentado, ensinando a todos.
3 Muse wogaa tamaarsizaytinne Farsaaweti issi laymatashe oykettida maccas dizaaro ekki yiidi dere sinththan essida.
3 Aí alguns mestres da Lei e fariseus levaram a Jesus uma mulher que tinha sido apanhada em adultério e a obrigaram a ficar de pé no meio de todos.
4 Yesusakka, «Astamaaree! Hekko hanna maccassaya laymatashe oykettadus.
4 Eles disseram: — Mestre, esta mulher foi apanhada no ato de adultério.
5 Hanni mala maccassi shuchchan cadetta hayqqana mala Musey nu wogaan nuna azazides; nenich hanni gishshas ay gay?» gida.
5 De acordo com a Lei que Moisés nos deu, as mulheres adúlteras devem ser mortas a pedradas. Mas o senhor, o que é que diz sobre isso?
6 Istti iza hessa giday iza bolla mootos gidiza gaaso demmanaassinne iza paaccana koyida gishshassa. Gido attiin Yesusi hokkidi biitta bolla ba biradhdhera xaafo oykkides.
6 Eles fizeram essa pergunta para conseguir uma prova contra Jesus, pois queriam acusá-lo. Mas ele se abaixou e começou a escrever no chão com o dedo.
7 Istti iza zaari zaari oychchiin dhoqqu giidi, «Intte giddofe nagaray baynda asi koyro shuch izi bolla olo» gides.
7 Como eles continuaram a fazer a mesma pergunta, Jesus endireitou o corpo e disse a eles:
8 Hessafe qasseka hokkidi biitta bolla xaafides.
8 Depois abaixou-se outra vez e continuou a escrever no chão.
9 — ausente —
9 Quando ouviram isso, todos foram embora, um por um, começando pelos mais velhos. Ficaram só Jesus e a mulher, e ela continuou ali, de pé.
10 — ausente —
10 Então Jesus endireitou o corpo e disse:
11 Izakka, «Godoo oonikka baa» gadus. Yesusikka, «Tanikka ne bolla pirdike; ba! Nam7anththo nagara ooththofa» gides.
11 — Ninguém, senhor! — respondeu ela. Jesus disse:
12 Qasse Yesusi, «Tani alames poo7o. Tana kaallizaadey wuri de7o poo7o demmana. Dhuman simerettenna» giidi isttas yootides.
12 De novo Jesus começou a falar com eles e disse:
13 Farsaaweti, «Neni ne gishshas markkattaasa; Ne markkay tumu gidenna» gida.
13 Os fariseus disseram a Jesus: — Agora você está falando a favor de você mesmo. Por isso o que você diz não tem valor.
14 Yesusikka isttas, «Tani ta gishshas ay markkattikokka ta awappe yidaakko qasse tani awa baanaakko ta eriza gishshas ta markkateththi tuma. Intte gidikko ta awappe yidaakkonne qasse awa baanaakko erekketa.
14 Jesus respondeu:
15 Intte asho qofa mala pirdeeta; tani gidikko oona bollaka pirdike.
15 Vocês julgam de modo puramente humano; mas eu não julgo ninguém.
16 Ta pirdikokka ta pirday tumu pirda. Gaasoykka tani tarkka pirdike; tana kiittida ta Aawaykka tanara dees.
16 E, se eu julgar, o meu julgamento é verdadeiro porque não julgo sozinho, pois o Pai, que me enviou, está comigo.
17 Nam7u asata markkay tumu gididayssi intte wogaan xaafettides.
17 Na
18 Hessa gishshas tani ta gishshas markkattays; tana kiittida ta Aawaykka taas markkattees» gi zaarides.
18 Eu dou testemunho a respeito de mim mesmo, e o Pai, que me enviou, também dá testemunho a meu respeito.
19 Isttika, «Ne Aaway awan dizee?» giidi iza oychchida. Yesusikka isttas, «Tana gidiin ta aawaakka gidiin intte erekketa; intte tana erizaakko ta Aawaakka eranakkoshin» giidi isttas zaarides.
19 — Onde está o seu pai? — perguntaram. Jesus respondeu:
20 Yesusi hessa isttas yootiday Xoossa Keeththa gibben miishshe woththiza saaxine achchan tamaarsishe yootides; gido attiin izas oykettiza wodey gakkontta gishshas oonikka iza oykkibeenna.
20 Jesus disse essas coisas quando estava ensinando no pátio do Templo, perto da caixa das ofertas. Ninguém o prendeu porque ainda não tinha chegado a sua hora.
21 Yesusi qasseka, «Ta baanashin intte tana koyananne intte intte nagaran hayqqana attiin ta bizaso baana dandayekketa» gides.
21 Jesus disse outra vez:
22 Ayhudatikka ba giddon issoy issaara izi, « ‹Ta bizaso intte baana dandayekketa› gizay barkka bana wodhanaasseeshaa?» geetettida.
22 Os líderes judeus disseram: — Ele diz que nós não podemos ir para onde ele vai! Será que ele vai se matar?
23 Izi qasse istta, «Intte garsa asa; tani bolla asa; intte hayssa alame asa; tani ha alameppe gidikke.
23 Jesus continuou:
24 Intte ta oonakko eridi ammanontta aggiko intte intte nagaran hayqqana gishshas ta intte intte nagaran hayqqana giday hessa gishshassa» gides.
24 Por isso eu disse que vocês vão morrer sem o perdão dos seus pecados. De fato, morrerão sem o perdão dos seus pecados se não crerem que “
25 Isttika iza, «Ne oonee?» gida. Yesusikka isttas, «Ha7i gakkanaas ta inttes iza gishshas yootizaadey tana.
25 — Quem é você? — perguntaram a Jesus. Ele respondeu:
26 Ta intte bolla haasayanayssinne pirdiza yo7oy daroy dees. Gido attiin tana kiittidaadey ammanettidaade; tanikka izappe siyidayssa ha alamezas yootays» gides.
26 Existem muitas coisas a respeito de vocês das quais eu preciso falar e as quais eu preciso julgar. Porém quem me enviou é verdadeiro, e eu digo ao mundo somente o que ele me disse.
27 Izi isttas Aawaa gishshas yootizayssa akeekibeettenna.
27 Eles não entenderam que ele estava falando a respeito do Pai.
28 Hessa gishshas Yesusi, «Intte Asa Naa dhoqqu histtidi kaqqida wode tani iza gididayssa intte erana; aaway tana tamaarsidayssa yootadis attiin tani ta shene mala aykkoka ooththonttayssa intte akeekana.
28 Por isso Jesus disse:
29 Tana kiittidayssi izi tanara dees. Ay wodekka ta ufayssizaaz ooththiza gishshas izi tana xalala yeggi aggibeenna» gides.
29 Quem me enviou está comigo e não me deixou sozinho, pois faço sempre o que lhe agrada.
30 Izi hessa yootida mala daro asay izan ammanides.
30 Quando Jesus disse isso, muitos creram nele.
31 Yesusi bana ammanida Ayhudata, «Intte tumu ta qaalan diikko intte tumappe tana kaallizayta gidana.
31 Então Jesus disse para os que creram nele:
32 Tumay aazakko intte erananne tumaykka inttena wozzana» gides.
32 e conhecerão a verdade, e a verdade os libertará.
33 Isttika izas zaaridi, «Nuni Abrahaame naytakko! Nu oonaska aylleti erokko; histtiin ne nuna waanada intte wozzettana gay?» gida.
33 Eles responderam: — Nós somos descendentes de Abraão e nunca fomos escravos de ninguém. Como é que você diz que ficaremos livres?
34 Yesusikka isttas, «Ta inttes tumu gays; nagara ooththizaadey wuri nagaras aylle;
34 Jesus disse a eles:
35 Ay wodekka aylley soon luxi de7enna. Yeloy gidikko aydekka soon dees.
35 O escravo não fica sempre com a família, mas o filho sempre faz parte da família.
36 Histtiko naazi inttena wozziko intte wozzettidayta gidana.
36 Se o Filho os libertar, vocês serão, de fato, livres.
37 Intte Abrahaame nayta gididayssa ta erays; gido attiin ta qaala intte ero gi ekkontta gishshas tana wodhanaas koyeeta.
37 Eu sei que vocês são descendentes de Abraão; porém estão tentando me matar porque não aceitam os meus ensinamentos.
38 Tani ta Aawaa achchan be7idayssa inttes yootays; intte qasse intte aawappe siyidayssa ooththeeta» gides.
38 Eu falo das coisas que o meu Pai me mostrou, mas vocês fazem o que aprenderam com o pai de vocês.
39 Isttika izas, «Nu aaway Abrahaame» giidi zaari yootiin Yesusi isttas, «Intte Abrahaame naa gididaakko Abrahaameththo ooththana.
39 — O nosso pai é Abraão! — responderam eles. Então Jesus disse:
40 Intte gidikko tani Xoossafe siyida tumaa inttes yootiin tana wodhanaas gixxi dendideta. Gido attiin Abrahaamey hessaththo ooththibeenna.
40 Mas eu lhes tenho dito a verdade que ouvi de Deus, e assim mesmo vocês estão tentando me matar. Abraão nunca fez uma coisa assim!
41 Intte intte aawaththo ooththeeta» gides. Isttika zaaridi, «Nu layman yelettida naa gidokko; nu aaway issi Xoossaa xalla» giidi izas zaarida.
41 Vocês estão fazendo o que o pai de vocês fez. Eles responderam: — Nós não somos filhos ilegítimos; nós temos um Pai, que é Deus!
42 Yesusi isttas, «Intte Aaway Xoossa gididaakko tanikka Xoossafe keza yida gishshas intte tana dosanakkoshin; tana izi kiittides attiin ta tarkka ta shenen yabeekke.
42 Jesus disse a eles:
43 Ta yootizayssa ays yuushshi qoppeketii? Gaasoykka intte ta qaala siyana koyontta gishshassa.
43 Por que é que vocês não entendem o que eu digo? É porque não querem ouvir a minha mensagem.
44 Intte intte aawaa Xala7e nayta; intte aawaa amo polana koyeeta; izi kasekka shemppo wodhidaade. Iza achchan tumay dontta gishshas izi tuman eqqibeenna; izi ba hu7es wordanchchanne wordo aawaa gidida gishshas izi wordo haasaya baappe medhdhi ekkidi haasayees.
44 Vocês são filhos do Diabo e querem fazer o que o pai de vocês quer. Desde a criação do mundo ele foi assassino e nunca esteve do lado da verdade porque nele não existe verdade. Quando o Diabo mente, está apenas fazendo o que é o seu costume, pois é mentiroso e é o pai de todas as mentiras.
45 Ta qasse tumu haasayza gishshas intte tana ammanekketa.
45 Mas, porque eu digo a verdade, vocês não creem em mim.
46 Intte giddofe tana, ‹Ne hanno nagara ooththadasa› giidi markkara laththanaas mootana dandayzaadey dizee? Ta tumu haasayzaade gidikko histtiin aazas tana ammanekketii?
46 Qual de vocês pode provar que eu tenho algum pecado? Se digo a verdade, por que não creem em mim?
47 Xoossafe gidida asi Xoossi gizaa siyees; intte gidikko Xoossafe gidontta gishshas Xoossa qaala siyekketa» gides.
47 A pessoa que é de Deus escuta as palavras de Deus. Vocês não escutam as palavras de Deus porque vocês não são dele.
48 Ayhudatikka zaaridi, «Nu nena ne, ‹Samaariya asa; ne bolla daydanththi dees› gidayssi tumu deennee?» gida.
48 Eles disseram a Jesus: — Por acaso não temos razão quando dizemos que você é
49 Yesusi isttas, «Tani ta Aawaa bonchchays attiin daydanththi ta bolla baa. Intte gidikko tana kawushsheeta.
49 Jesus respondeu:
50 Tani taas bonchcho koykke. Ta bonchchettana mala koyzaadey qasse dees. Izikka pirda pirdanaade.
50 Não procuro conseguir elogios para mim mesmo; mas existe alguém que procura consegui-los para mim, e ele é o Juiz.
51 Ta inttes tumu gays; oonikka ta qaala naagikko hayqo mulekka hayqqenna» gi zaarides.
51 Eu afirmo a vocês que isto é verdade: quem obedecer aos meus ensinamentos não morrerá nunca.
52 Ayhudati iza, «Ne bolla daydanththi dizayssa ha7i nuni eridos. Abrahaamey hayqqides; nabetikka izaththo hayqqida. Ne qasse, ‹Oonikka mule hayqo beyenna› ga yootaasa.
52 Então eles disseram: — Agora temos a certeza de que você está dominado por um demônio! Abraão e todos os
53 Ne nu aawaa Abrahaameppe aadhdhay? Izi hayqqides; nabetikka hayqqida; histtiin ne nena oona gaana koyadii?» gida.
53 Será que você é mais importante do que Abraão, o nosso pai, que morreu? E os profetas também morreram! Quem você pensa que é?
54 Yesusikka isttas, «Ta tarkka tana bonchchiko ta bonchchoy hada. Tana bonchchizaadey gidikko intte, ‹Izi nu Xoossa› gizayssi ta Aawaa.
54 Ele respondeu:
55 Intte iza erontta aggikokka ta iza erays. Ta iza erikke giikko tanikka intte mala wordanchcha gidays; ta qasse iza erays; iza qaalaakka naagays.
55 Vocês nunca conheceram a Deus, mas eu o conheço. Se eu disser que não o conheço, serei mentiroso como vocês; mas eu o conheço e obedeço ao que ele manda.
56 Intte aawaa Abrahaamey ta gallas beyanaas amottidi be7idessinne ufayettides» gides.
56 Abraão, o pai de vocês, ficou alegre ao ver o tempo da minha vinda. Ele viu esse tempo e ficou feliz.
57 Ayhudati qasse, «Nees buro ichchashu tammu layth kumontta neni Abrahaame beyadii?» gida.
57 — Você não tem nem cinquenta anos e viu Abraão? — perguntaram eles.
58 Yesusikka, «Ta inttes tumu gays; Abrahaamey yelettanaappe kasekka tani days» gides.
58 — Eu afirmo a vocês que isto é verdade: antes de Abraão nascer, “ — respondeu Jesus.
59 Ayhudati heerakka iza caddanaas wuri shuch denththida; gido attiin Yesusi istta matappe qotettidi Xoossa Keeththafe kezi bides.
59 Então eles pegaram pedras para atirar em Jesus, mas ele se escondeu e saiu do pátio do Templo.

Ler em outra tradução

Comparar com outra

Estude este capítulo no WhatsApp

Peça à IA da Bíblia Fala para explicar João 8, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.