Lucas 3
Kura Aləkawalə ŋga Əntaŋfə (GDE) vs NVT
1 Ma agi pu'u aji tufənə ŋga fəzə ŋga ŋwaŋuunə ŋga Tibeeriyasə, maɗuunə ŋwaŋwə ŋga ha də Rooma, Puntiyu *Pilaatu nə ŋgwaməna agyanə hanyinə ŋga Yahudiya; *Hirudusə nə ŋwaŋwə anə hanyinə ŋga Galili. Ma anə hanyinə ŋga Ituriya da anə hanyinə ŋga Tarakunitisə, Filibusə ndzəkəŋuci Hirudusə nə ŋwaŋwa. Ma anə hanyinə ŋga Abilyanə əsə, Lisaniyasə nə ŋwaŋwa.
1 Era o décimo quinto ano do reinado do imperador Tibério César. Pôncio Pilatos era governador da Judeia; Herodes Antipas governava a Galileia; seu irmão Filipe governava a Itureia e Traconites; e Lisânias governava Abilene.
2 *Anasə da Kayafasə nə gayinə ŋga limanyinə ka saa'ikii.
2 Anás e Caifás eram os sumos sacerdotes. Nesse ano, veio uma mensagem de Deus a João, filho de Zacarias, que vivia no deserto.
3 Aciikii kə wiigi'i ci agyanə hanyiitə ama gəərə Urədunə patə, ca dzə də waazanə ka ənja, əŋki ci, “Uneemə ka ɗa 'waslyakəənə, una baanə ka Əntaŋfə, ənjə a yiɓə koonə bapətisəma, kaa Əntaŋfə a tifyagi koonə 'waslyakəənə goonə.”
3 João percorreu os arredores do rio Jordão, pregando o batismo como sinal de arrependimento para o perdão dos pecados.
4 Waatoo kə ɗii makə sətə nyaahə anabi Isaaya asəkə malaaɓa ləkaləkatə, ətə bii ci:
4 O profeta Isaías se referia a João quando escreveu em seu livro: “Ele é uma voz que clama no deserto: ‘Preparem o caminho para a vinda do Senhor! Abram uma estrada para ele!
5 Ŋgəəɗətəmə maguɗaŋə ha;
5 Os vales serão aterrados, e os montes e as colinas, nivelados. As curvas serão endireitadas, e os lugares acidentados, aplanados.
6 Ka neenə nə ənji patə makə sətə luupaa Əntaŋfə ənja.”
6 Então todos verão a salvação enviada por Deus’”.
7 Makə nee Yoohana ka ənjitə shiishi aaɓiikii kaa ca ɗaaɗa ka tii bapətisəma, wata əŋki ci ka tii, “Unə rəhunyinə, goona səkəpaanə ka banə oo'i, ka mbərəɗənə nuunə acii maɓətəsəkə ŋga Əntaŋfə ətə na shi.
7 João dizia às multidões que vinham até ele para ser batizadas: “Raça de víboras! Quem os convenceu a fugir da ira que está por vir?
8 Amma ma ɗanuuna, slənəmə sətə ca ɓaarii oo'i, kə baa unə ka Əntaŋfə. Goona səkəpaanə ka banə əsə oo'i, ka mbərəɗənə nuunə, acii ɗii Ibərahiima ka dzədzəshi'inuunə. Wanyinə ka banə koonə: ma Əntaŋfə, ka mbeenə nə ci ka zhi'weenə ka faariinyiina, təya ndzaa ka jijinyinə ŋga Ibərahiima!
8 Provem por suas ações que vocês se arrependeram. Não digam uns aos outros: ‘Estamos a salvo, pois somos filhos de Abraão’. Isso não significa nada, pois eu lhes digo que até destas pedras Deus pode fazer surgir filhos de Abraão.
9 Ma əsə, tə'i raha acii, ka cisləginə də ənfuginə ka slərəginətii. Taa ŋgutə ənfwə nəndə pooshi ka poonə ŋga'ə, ka cisləginə nə ənja, ənjə a kagərə aagi gunə.”
9 Agora mesmo o machado do julgamento está pronto para cortar as raízes das árvores. Toda árvore que não produz bons frutos será cortada e lançada ao fogo”.
10 Wata daɓaala a ndzaŋə laagwanə a ma Yoohana, əŋki tii, “Mi ɗaniinə əna?”
10 As multidões perguntavam: “O que devemos fazer?”.
11 Əŋki ci ka tii, “Ma əndətə ɗii kəjeerənaakii bəra'i, wa ca ŋgərə əndə'i, ca vii ka əndətə pooshi naakii. Ma əndətə da zəmə əsa, wa ca ndii ka əndətə ka maɗəfənə.”
11 João respondeu: “Se tiverem duas vestimentas, deem uma a quem não tem. Se tiverem comida, dividam com quem passa fome”.
12 *Ənji luu tsəka a shi aaɓiikii əsə, kaa ca ɗaaɗa ka tii bapətisəma. Təya ləgwa ka ci, əŋki tii, “Ya inə əna, mi ɗaniinə daa Maləma?”
12 Cobradores de impostos também vinham para ser batizados e perguntavam: “Mestre, o que devemos fazer?”.
13 Əŋki Yoohana ka tii, “Goona laagwa tsəka acii ənji palee ka sətə bii bariya.”
13 Ele respondeu: “Não cobrem impostos além daquilo que é exigido”.
14 Soojiinə a shi. Təya ləgwa a makii əsə, “Ya inə neena, maci ka dəɓəna, mi ɗaniina?” Əŋki ci ka tii, “Ma ɗanuuna, goona guutsətə uushi'inə acii ənji də ŋgeerənə taa də jaarakənə ashitii. Amma luumə shikwa ŋga slənə goonə tanə.”
14 “E nós?”, perguntaram alguns soldados. “O que devemos fazer?” João respondeu: “Não pratiquem extorsão nem façam acusações falsas. Contentem-se com seu salário”.
15 Fanə ŋga ənji ha'ə, wata təya ndzaŋə kaala hiima agyanə Yoohana oo'i, ci nə *Aləmasiihu.
15 Todos esperavam que o Cristo viesse em breve, e estavam ansiosos para saber se João era ele.
16 Wata əŋki Yoohana ka tii patə, “Ma nya, də ma'inə cii kya ɗa koonə bapətisəma. Amma tə'i əndətə palee ka nyi də ɗuunuunə na shi. Mambu'umə nyi bahə pərəgi zə'u ŋga ɓiɓinaakii. Ma ca, kadə nii kəya ɗa koonə bapətisəma də Malaaɓa Ma'yanə da gunə.
16 João respondeu às perguntas deles, dizendo: “Eu os batizo com água, mas em breve virá alguém mais poderoso que eu, alguém tão superior que não sou digno de desatar as correias de suas sandálias. Ele os batizará com o Espírito Santo e com fogo.
17 Tə'i ɗəvə bə'unaakii ŋga bə'ugi də səkəŋwa. Ka fəɗənə nə ci səkəŋwaakii, ca əjigərə aa əjimə. Amma, ma lyaafa, ka dzatəginə nə ci, ca pukəgərə aagi gunə ətə pooshi ka əntənə.”
17 Ele já tem na mão a pá, e com ela separará a palha do trigo, a fim de limpar a área onde os cereais são debulhados. Juntará o trigo no celeiro, mas queimará a palha num fogo que nunca se apaga”.
18 Dagi baaba ɓəəzə waɓənə kama kama ha'ə waazii Yoohana Ŋunyi Habara ka ənja.
18 João usou muitas advertências semelhantes ao anunciar as boas-novas ao povo.
19 Ma ŋwaŋwə *Hirudusə, kə ŋgərəma ci tə Hiroodiya minə ŋga ndzəkəŋuci ka ci saakii. Makə wazhi Yoohana ka ci acii ɗanə ha'ə da hara bwaya uushi'iitə ɗaaɗii ci,
19 João também criticou publicamente Herodes Antipas, o governador da Galileia, por ter se casado com Herodias, esposa de seu irmão, e por muitas outras maldades que havia cometido.
20 wata ca tsakə ɗa bwaya bwayaanə, ca kagərə tə Yoohana aa furəshina.
20 A essas maldades Herodes acrescentou outra, mandando prender João.
21 Makə upaa patənə ŋga ənjitə bapətisəma, kə upaa Yeesu da i ci əsə. Ma ci ka ha ŋga ɗa də'wa, wata wunəginə nə səkəntaŋfə.
21 Certo dia, quando as multidões estavam sendo batizadas, Jesus também foi batizado. Enquanto ele orava, o céu se abriu,
22 Malaaɓa Ma'yanə a jima aanəkii; ənjə a nee ka ci makə kurəkuta. Wata uura ŋga əndə a waɓya dadagyə, əŋki ci, “Hə nə Uuzənaaki. Kə uu'i nyi tə hə. Hə ca uuɗagi səkəki.”
22 e o Espírito Santo desceu sobre ele em forma corpórea como uma pomba. E uma voz do céu disse: “Você é meu filho amado, que me dá grande alegria”.
23 Ma Yeesu, kə 'watəgi ci də slənaakii ci fəzə bahə makkə pu'unə. Patənə ŋga ənja, ma nji təya nəhə, uuzənə ŋga Yusufu nə ci. Yoo, ma Yusufu, uuzənə ŋga Heeli;
23 Jesus estava com cerca de trinta anos quando começou seu ministério. Jesus era conhecido como filho de José. José era filho de Eli.
24 ma Heeli, uuzənə ŋga Matatə; ma Matatə, uuzənə ŋga Leewi; ma Leewi, uuzənə ŋga Meeləki; ma Meeləki, uuzənə ŋga Yanayə; ma Yanayə, uuzənə ŋga Yusufu;
24 Eli era filho de Matate. Matate era filho de Levi. Levi era filho de Melqui. Melqui era filho de Janai. Janai era filho de José.
25 ma Yusufu, uuzənə ŋga Matatiya; ma Matatiya, uuzənə ŋga Amwasə; ma Amwasə, uuzənə ŋga Nahumə; ma Nahumə, uuzənə ŋga Heesli; ma Heesli, uuzənə ŋga Nagayə;
25 José era filho de Matatias. Matatias era filho de Amós. Amós era filho de Naum. Naum era filho de Esli. Esli era filho de Nagai.
26 ma Nagayə, uuzənə ŋga Maata; ma Maata, uuzənə ŋga Matatiya; ma Matatiya, uuzənə ŋga Səmeenə; ma Səmeenə, uuzənə ŋga Yoosəkə; ma Yoosəkə, uuzənə ŋga Yooda;
26 Nagai era filho de Maate. Maate era filho de Matatias. Matatias era filho de Semei. Semei era filho de Joseque. Joseque era filho de Jodá.
27 ma Yooda, uuzənə ŋga Yoowanan; ma Yoowanan, uuzənə ŋga Reesa; ma Reesa, uuzənə ŋga Jərubaabila; ma Jərubaabila, uuzənə ŋga Salaatiyalə; ma Salaatiyalə, uuzənə ŋga Neeri;
27 Jodá era filho de Joanã. Joanã era filho de Ressa. Ressa era filho de Zorobabel. Zorobabel era filho de Salatiel. Salatiel era filho de Neri.
28 ma Neeri, uuzənə ŋga Meeləki; ma Meeləki, uuzənə ŋga Adi; ma Adi, uuzənə ŋga Koosamə; ma Koosamə, uuzənə ŋga Iləmadamə; ma Iləmadamə, uuzənə ŋga Eeri;
28 Neri era filho de Melqui. Melqui era filho de Adi. Adi era filho de Cosã. Cosã era filho de Elmadã. Elmadã era filho de Er.
29 ma Eeri, uuzənə ŋga Yeesu; ma Yeesu, uuzənə ŋga Iliyazara; ma Iliyazara, uuzənə ŋga Yoorimə; ma Yoorimə, uuzənə ŋga Matata; ma Matata, uuzənə ŋga Leewi;
29 Er era filho de Josué. Josué era filho de Eliézer. Eliézer era filho de Jorim. Jorim era filho de Matate. Matate era filho de Levi.
30 ma Leewi, uuzənə ŋga Simoonə; ma Simoonə, uuzənə ŋga Yahuda; ma Yahuda, uuzənə ŋga Yusufu; ma Yusufu, uuzənə ŋga Yoonamə; ma Yoonamə, uuzənə ŋga Iliyakimə;
30 Levi era filho de Simeão. Simeão era filho de Judá. Judá era filho de José. José era filho de Jonã. Jonã era filho de Eliaquim.
31 ma Iliyakimə, uuzənə ŋga Məliya; ma Məliya, uuzənə ŋga Meena; ma Meena, uuzənə ŋga Matata; ma Matata, uuzənə ŋga Natanə; ma Natanə, uuzənə ŋga *Dawuda;
31 Eliaquim era filho de Meleá. Meleá era filho de Mená. Mená era filho de Matatá. Matatá era filho de Natã. Natã era filho de Davi.
32 ma Dawuda, uuzənə ŋga Jasii; ma Jasii, uuzənə ŋga Oobyadə; ma Oobyadə, uuzənə ŋga Boowazə; ma Boowazə, uuzənə ŋga Saləmoona; ma Saləmoona, uuzənə ŋga Naasunu;
32 Davi era filho de Jessé. Jessé era filho de Obede. Obede era filho de Boaz. Boaz era filho de Salmom. Salmom era filho de Naassom.
33 ma Naasunu, uuzənə ŋga Aminadaba; ma Aminadaba, uuzənə ŋga Adəminə; ma Adəminə, uuzənə ŋga Arəni; ma Arəni, uuzənə ŋga Hisəruunu; ma Hisəruunu, uuzənə ŋga Fareesə; ma Fareesə, uuzənə ŋga Yahuda;
33 Naassom era filho de Aminadabe. Aminadabe era filho de Admim. Admim era filho de Arni. Arni era filho de Esrom. Esrom era filho de Perez. Perez era filho de Judá.
34 ma Yahuda, uuzənə ŋga Yakubu; ma Yakubu, uuzənə ŋga Isiyaaku; ma Isiyaaku, uuzənə ŋga Ibərahiima; ma Ibərahiima, uuzənə ŋga Tara; ma Tara, uuzənə ŋga Nakoorə;
34 Judá era filho de Jacó. Jacó era filho de Isaque. Isaque era filho de Abraão. Abraão era filho de Terá. Terá era filho de Naor.
35 ma Nakoorə, uuzənə ŋga Saruku; ma Saruku, uuzənə ŋga Ragawə; ma Ragawə, uuzənə ŋga Falikə; ma Falikə, uuzənə ŋga Ibeerə; ma Ibeerə, uuzənə ŋga Sala;
35 Naor era filho de Serugue. Serugue era filho de Ragaú. Ragaú era filho de Faleque. Faleque era filho de Éber. Éber era filho de Salá.
36 ma Sala, uuzənə ŋga Kayinamə; ma Kayinamə, uuzənə ŋga Arəfasada; ma Arəfasada, uuzənə ŋga Seemə; ma Seemə, uuzənə ŋga Nuuhu; ma Nuuhu, uuzənə ŋga Lamikə;
36 Salá era filho de Cainã. Cainã era filho de Arfaxade. Arfaxade era filho de Sem. Sem era filho de Noé. Noé era filho de Lameque.
37 ma Lamikə, uuzənə ŋga Matusala; ma Matusala, uuzənə ŋga Anuuhu; ma Anuuhu, uuzənə ŋga Iyaridə; ma Iyaridə, uuzənə ŋga Mahalaleelə; ma Mahalaleelə, uuzənə ŋga Kayinamə;
37 Lameque era filho de Matusalém. Matusalém era filho de Enoque. Enoque era filho de Jarede. Jarede era filho de Maalaleel. Maalaleel era filho de Cainã.
38 ma Kayinamə, uuzənə ŋga Inoosə; ma Inoosə, uuzənə ŋga Seetu; ma Seetu, uuzənə ŋga Adamu; ma Adamu əsə, uuzənə ŋga Əntaŋfə nə ci.
38 Cainã era filho de Enos. Enos era filho de Sete. Sete era filho de Adão. Adão era filho de Deus.
Atalhos do teclado
- Capítulo anterior←
- Próximo capítulo→
- Versículo anteriork
- Próximo versículoj
- Limpar seleçãoEsc
- Esta ajuda?
Estude este capítulo no WhatsApp
Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Lucas 3, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.