João 11
dwrl (DWRL) vs VC
1 Biitaaniyaa giyaa k'eeri katamaan Ali'aazara giyaa itti bitanii harggeedda; he katamay Mayraamanne izi michchata Martta de'eedda katamaa.
1 Lázaro caiu doente em Betânia, onde estavam Maria e sua irmã Marta.
2 Godaa gediyaa shittuwaa okkaade, bare binnanaan Aa gediyaa k'uc'c'eeddawunna he Mayraamo; harggeeddawe k'ay izi ishaa Ali'aazara.
2 Maria era quem ungira o Senhor com o óleo perfumado e lhe enxugara os pés com os seus cabelos. E Lázaro, que estava enfermo, era seu irmão.
3 Hewaa diraw, michchatuu, «Godaw, neeni siik'iyaawe harggeedda» giide Yesuusaw kiitteeddino.
3 Suas irmãs mandaram, pois, dizer a Jesus: Senhor, aquele que tu amas está enfermo.
4 Yesuusi hewaa siseedda wode, «Taani S'oossaa Na'ay harggiyaa gaasuwaan bonchchettana mala, S'oossaa bonchchoo ha harggii Ali'aazara oyk'k'eeddappe attin, wod'iyaa harggiyaa gidenna» yaageedda.
4 A estas palavras, disse-lhes Jesus: Esta enfermidade não causará a morte, mas tem por finalidade a glória de Deus. Por ela será glorificado o Filho de Deus.
5 Yesuusi Martto, izi michchatonne Ali'aazara siik'ee;
5 Ora, Jesus amava Marta, Maria, sua irmã, e Lázaro.
6 Ali'aazar harggeeddawaa Yesuusi siseedda wode, bare de'iyaa sa'aan laa"u gallassaa peesheedda.
6 Mas, embora tivesse ouvido que ele estava enfermo, demorou-se ainda dois dias no mesmo lugar.
7 Hewaappe guyyiyaan, Yesuusi barena kaalliyaawantta «Laa'entsuwaa Yihudaa gadiyaa boytte» yaageedda.
7 Depois, disse a seus discípulos: Voltemos para a Judéia.
8 Yesuusa kaalliyaawanttu zaariide, «Tamaarissiyaawoo, guutsa wodiyaappe kase Ayihudatuu neena shuchchaan c'addanaw koyyeeddino; k'aykka yaa baanii?» yaageeddino.
8 Mestre, responderam eles, há pouco os judeus te queriam apedrejar, e voltas para lá?
9 Yesuusi, «Itti gallassan tammanne laa"u saatii de'enneeyye? Gallassi hamettiyaa Asay d'ubettenna; ayaw gooppe, I ha sa'aa poo'uwaa be'ee.
9 Jesus respondeu: Não são doze as horas do dia? Quem caminha de dia não tropeça, porque vê a luz deste mundo.
10 Shin k'amma hamettiyaa uray de'ooppe, poo'uu aan baynna diraw, d'ubettee» yaageedda.
10 Mas quem anda de noite tropeça, porque lhe falta a luz.
11 Yesuusi hewaa geeddawaappe guyyiyaan, k'aykka unttunttoo, «Nu dabbuu Ali'aazar gem"isheedda; shin gem"ishuwaappe Aa dentsanaw Taani bay» yaageedda.
11 Depois destas palavras, ele acrescentou: Lázaro, nosso amigo, dorme, mas vou despertá-lo.
12 Yesuusa kaalliyaawanttu zaariide, «Godaw, I gem"isheeddawaa gidooppe, aw lo"anawaa» yaageeddino.
12 Disseram-lhe os seus discípulos: Senhor, se ele dorme, há de sarar.
13 Ali'aazar hayk'k'eeddawaa Yesuusi odeedda; shin Ali'aazar gem"ishiide giseeddawaa odeedda giide, unttunttu k'oppeeddino.
13 Jesus, entretanto, falara da sua morte, mas eles pensavam que falasse do sono como tal.
14 Hewaa diraw, Yesuusi geeshshiide unttuntta, «Ali'aazar hayk'k'eedda.
14 Então Jesus lhes declarou abertamente: Lázaro morreu.
15 Hinttenttu ammanana mala, taani he sa'aan de'ennawoo, hinttenttu diraw nashettay. Shin denddite; aakko boytte» yaageedda.
15 Alegro-me por vossa causa, por não ter estado lá, para que creiais. Mas vamos a ele.
16 Hewaappe guyyiyaan, manttiyaa geetettiyaa Toomaasi bare laggetsatuwaa Yesuusa kaalliyaawantta, «Yesuusanna hayk'k'anaw nuunikka k'ay boytte!» yaageedda.
16 A isso Tomé, chamado Dídimo, disse aos seus condiscípulos: Vamos também nós, para morrermos com ele.
17 Yesuusi gakkiyaa wode, Ali'aazaraw moogettoodeppe oyddu gallassaa gideeddawaa demmeedda.
17 À chegada de Jesus, já havia quatro dias que Lázaro estava no sepulcro.
18 Biitaaniyaa katamay Yerusaalameppe heezzu kiilo miitiriyaa keenaa haakkee.
18 Ora, Betânia distava de Jerusalém cerca de quinze estádios.
19 Daro Ayihudatuu Marttonne Mayraamo unttunttu ishay hayk'k'eeddawoo mentsetsanaw yeeddino.
19 Muitos judeus tinham vindo a Marta e a Maria, para lhes apresentar condolências pela morte de seu irmão.
20 Martta Yesuusi yeeddawaa sisaadde, Aa mokkanaw kessaaddu; shin Mayraama gollen ataadu.
20 Mal soube Marta da vinda de Jesus, saiu-lhe ao encontro. Maria, porém, estava sentada em casa.
21 Martta Yesuusa, «Godaw, neeni hawaan de'eeddawaa gidintto, ta ishay hayk'k'enna.
21 Marta disse a Jesus: Senhor, se tivesses estado aqui, meu irmão não teria morrido!
22 Shin neeni woossiyaawaa ay gidooppenne, S'oossay new haray atto ha"ikka immanawaa taani eray» yaagaaddu.
22 Mas sei também, agora, que tudo o que pedires a Deus, Deus to concederá.
23 Yesuusi, «Ne ishay hayk'uwaappe denddana» yaageedda.
23 Disse-lhe Jesus: Teu irmão ressurgirá.
24 Martta, «Wodiyaa wurssetsaan dendduwaa gallassi, I hayk'uwaappe denddanawaa taani eray» yaagaaddu.
24 Respondeu-lhe Marta: Sei que há de ressurgir na ressurreição no último dia.
25 Yesuusi iziw, «Taani dendduwaanne de'uwaa; Taana ammaniyaa uray haray atto, hayk'k'ooppekka de'uwaan de'anawaa.
25 Disse-lhe Jesus: Eu sou a ressurreição e a vida. Aquele que crê em mim, ainda que esteja morto, viverá.
26 K'ay de'uwaan de'iyaa uraynne Taana ammaniyaa uray ubbay ubbaakka hayk'k'enna; hewaa neeni ammanay?» yaageedda.
26 E todo aquele que vive e crê em mim, jamais morrerá. Crês nisto?
27 Martta zaaraadde, «Godaw, Ee taani ammanay; neeni S'oossaa Na'aa, sa'aa yaanaw de'iyaa Kiristtoosa gidiyaawaa taani ammanay» yaagaaddu.
27 Respondeu ela: Sim, Senhor. Eu creio que tu és o Cristo, o Filho de Deus, aquele que devia vir ao mundo.
28 Martta hewaa geeddawaappe guyyiyaan, baade bare michchatiw geeman s'eesaade, «Tamaarissiyaawe yiide, neena koyyee» yaagaaddu.
28 A essas palavras, ela foi chamar sua irmã Maria, dizendo-lhe baixinho: O Mestre está aí e te chama.
29 Mayraama hewaa siseedda wode, elleella dendda ek'k'aade Yesuusakko baaddu.
29 Apenas ela o ouviu, levantou-se imediatamente e foi ao encontro dele.
30 Yesuusi Martta Aa mokkeedda sa'aan de'eeppe attin, biro k'eeri katamaa gakkibeenna.
30 {Pois Jesus não tinha chegado à aldeia, mas estava ainda naquele lugar onde Marta o tinha encontrado.}
31 Mayraamo mentsetsiidde, gollen izinna de'iyaa Ayihudatuu, iza ellekka dendda ek'k'aade kare kesiyaawaa be'iide, Ali'aazar moogetteedda duufuwaa baade yaan yeekkanaw hanaw yaagiide, izo kaalliide keseeddino.
31 Os judeus que estavam com ela em casa, em visita de pêsames, ao verem Maria levantar-se depressa e sair, seguiram-na, crendo que ela ia ao sepulcro para ali chorar.
32 Mayraama Yesuusi de'iyaasaa baade Yesuusa be'eedda wode, Aa gediyaa bollan kunddaaddu; «Godaw, neeni hawaan de'eeddawaa gidintto, ta ishay hayk'k'enna shin!» yaagaaddu.
32 Quando, porém, Maria chegou onde Jesus estava e o viu, lançou-se aos seus pés e disse-lhe: Senhor, se tivesses estado aqui, meu irmão não teria morrido!
33 Yesuusi iza yeekkiyaawaanne k'ay izinna yeedda Ayihudatuukka yeekkiyaawaa be'iide, bare wozanaan daro seeletteedda; k'ay tookki shemppeedda.
33 Ao vê-la chorar assim, como também todos os judeus que a acompanhavam, Jesus ficou intensamente comovido em espírito. E, sob o impulso de profunda emoção,
34 Unttuntta, «Hak'an moogeedditee?» yaagiide oochchina, «Godaw, yaade be'a» yaagiide zaareeddino.
34 perguntou: Onde o pusestes? Responderam-lhe: Senhor, vinde ver.
35 Yesuusi afos's'eedda.
35 Jesus pôs-se a chorar.
36 Hewaa diraw, Ayihudatuu, «Ali'aazara I ay keenaa siik'intto be'ite!» yaageeddino.
36 Observaram por isso os judeus: Vede como ele o amava!
37 Shin unttunttuppe ittuu ittuu, «Hawe k'ook'a bitaniyaa s'eelisseeddawe ha bitanii hayk'k'ennaadan udanaw danddayennee?» yaageeddino.
37 Mas alguns deles disseram: Não podia ele, que abriu os olhos do cego de nascença, fazer com que este não morresse?
38 Yesuusi k'aykka wozanaappe k'arettiide, Ali'aazar moogetteedda duufuwaakko beedda; he duufuu gonggoluwaa gidiide shuchchaan k'um"etti utteedda.
38 Tomado, novamente, de profunda emoção, Jesus foi ao sepulcro. Era uma gruta, coberta por uma pedra.
39 Yesuusi, «Shuchchaa diggite!» yaagiide azazeedda.
39 Jesus ordenou: Tirai a pedra. Disse-lhe Marta, irmã do morto: Senhor, já cheira mal, pois há quatro dias que ele está aí...
40 Yesuusi Martto, «Ammaniyaawaa gidooppe, neeni S'oossaa bonchchuwaa be'anawaa Taani new odabeykkitaa?» yaageedda.
40 Respondeu-lhe Jesus: Não te disse eu: Se creres, verás a glória de Deus? Tiraram, pois, a pedra.
41 Unttunttu shuchchaa dentseeddino; Yesuusi saluwaa pude s'eelliide, «Aawoo, Taani giyaawaa neeni siseedda diraw, neena galatay.
41 Levantando Jesus os olhos ao alto, disse: Pai, rendo-te graças, porque me ouviste.
42 Neeni ubbaa wode sisiyaawaa Taani eray; shin hawaan yuuyyi aad'd'iide ek'k'eedda Asay neeni Taana kiitteeddawaa ammanana mala, hawaa Taani unttunttu diraw gay» yaageedda.
42 Eu bem sei que sempre me ouves, mas falo assim por causa do povo que está em roda, para que creiam que tu me enviaste.
43 Yesuusi hewaa geeddawaappe guyyiyaan, bare k'aalaa d'ok'k'u ootsiide, «Ali'aazaraa, haa kessa!» yaageedda.
43 Depois destas palavras, exclamou em alta voz: Lázaro, vem para fora!
44 Hayk'k'eedda Ali'aazara kushiinne gedii shaluwaan k'ashetti uttiide Aa deemuukka afilaan kametti utteeddawe kesina Yesuusi unttuntta, «Billi aggite! Bo!» yaageedda.
44 E o morto saiu, tendo os pés e as mãos ligados com faixas, e o rosto coberto por um sudário. Ordenou então Jesus: Desligai-o e deixai-o ir.
45 Hewaa diraw, Mayraamikko yeedda Ayihudatuwaappe c'oratuu Yesuusi ootseeddawaa be'iide, Aa ammaneeddino.
45 Muitos dos judeus, que tinham vindo a Marta e Maria e viram o que Jesus fizera, creram nele.
46 Shin unttunttuppe ittuu ittuu Parisaawatuwaakko biide, Yesuusi ootseeddawaa unttunttoo odeeddino.
46 Alguns deles, porém, foram aos fariseus e lhes contaram o que Jesus realizara.
47 Hewaappe guyyiyaan, k'eesatuwaa kaappatuunne Parisaawatuu shiik'uwaa shiishshiide, «Ha bitanii daro wolk'k'aama malaataa ootsiyaa diraw, ayaa ootsanee?
47 Os pontífices e os fariseus convocaram o conselho e disseram: Que faremos? Esse homem multiplica os milagres.
48 Nuuni Aa c'o"u giide, aggooppe, Asay ubbay Aa ammananawaa; k'ay Roome gadiyaa asatuu yiide, nu Geeshsha Golliyaanne nu asaa d'ayissana» yaageeddino.
48 Se o deixarmos proceder assim, todos crerão nele, e os romanos virão e arruinarão a nossa cidade e toda a nação.
49 Unttunttuppe ittuu K'ayaafaa giyaa, he laytsi k'eesatuwaa ubbatuwaa kaappo gideeddawe, «Hinttenttu ayinne erikkita!
49 Um deles, chamado Caifás, que era o sumo sacerdote daquele ano, disse-lhes: Vós não entendeis nada!
50 Asay ubbay d'ayiyaawaappe asaa ubbaa diraw, itti Asay hayk'k'iyaawe lo"a gidiyaawaa hinttenttu akeekite?» yaageedda.
50 Nem considerais que vos convém que morra um só homem pelo povo, e que não pereça toda a nação.
51 I hewaa bareppe gibeenna; shin he laytsi k'eesatuwaa ubbatuwaa kaappo gidiyaa diraw, Yesuusi Ayihuda asaa diraw hayk'k'anaw bessiyaawaa Nabii odeedda.
51 E ele não disse isso por si mesmo, mas, como era o sumo sacerdote daquele ano, profetizava que Jesus havia de morrer pela nação,
52 K'ay Yesuusi Ayihuda asaa s'alalaw hayk'k'enna; shin laaletti de'iyaa S'oossaa naanaa ittuwaa ootsi shiishshanaw hayk'k'anawaa.
52 e não somente pela nação, mas também para que fossem reconduzidos à unidade os filhos de Deus dispersos.
53 He gallassaappe doommiide, unttunttu Aa wod'anaw mak'k'eteeddino.
53 E desde aquele momento resolveram tirar-lhe a vida.
54 Hewaa diraw, Yesuusi Ayihudatuu gidduwaan k'onc'c'iyaan yaa haa hamettibeenna; shin mela biittaa gas'aan de'iyaa gadiyaa, Efireema geetettiyaa katamaa beedda. Barena kaalliyaawanttunna hewaan takkeedda.
54 Em conseqüência disso, Jesus já não andava em público entre os judeus. Retirou-se para uma região vizinha do deserto, a uma cidade chamada Efraim, e ali se detinha com seus discípulos.
55 Ayihudatuu Paasigaa bonchchiyaa gallassay mateedda; k'ay daro Asay barena geeshshanaw, Paasigaa bonchchiyaa gallassay gakkanaappe kase dumma dumma saappe Yerusaalame beedda.
55 Estava próxima a Páscoa dos judeus, e muita gente de todo o país subia a Jerusalém antes da Páscoa para se purificar.
56 Unttunttu Yesuusa koyyiino; Geeshsha Golliyaan ek'k'iide, «Ayaa k'oppiitee? Paasigaa bonchchiyaasaa Yesuusi yeennee?» yaagiide ittuu ittuwaa oochcheeddino.
56 Procuravam Jesus e falavam uns com os outros no templo: Que vos parece? Achais que ele não virá à festa?
57 K'ay k'eesatuwaa kaappatuunne Parisaawatuu Yesuusa k'achchanaw, I de'iyaasaa eriyaawe ooninne barenttoo odana mala azazeeddino.
57 Mas os sumos sacerdotes e os fariseus tinham dado ordem para que todo aquele que soubesse onde ele estava o denunciasse, para o prenderem.
Atalhos do teclado
- Capítulo anterior←
- Próximo capítulo→
- Versículo anteriork
- Próximo versículoj
- Limpar seleçãoEsc
- Esta ajuda?
Estude este capítulo no WhatsApp
Peça à IA da Bíblia Fala para explicar João 11, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.