Lucas 20
Agta, Dupaninan (DUO) vs NTLH
1 Idi esa a pamalak, hen ni Jesus ha Templo a magitoldu ken magibaheta ha mappiya a gimigimet na Dios. Ket atoy bila i dinumemat i kakasenti ni Jesus, hidi a matangkay a papadi, ken mamaestro na linteg, ken panglakayan a hidi na Judyo.
1 Certo dia, Jesus estava no pátio do Templo ensinando o povo e anunciando o evangelho . Então chegaram ali alguns chefes dos sacerdotes e alguns mestres da Lei, junto com alguns líderes do povo,
2 Ket sinalodsod di ha nikuna, “Ipakatandi mo bi i kalintegan mo a manggimet ha dagende a bagay. Heya i nangiyatad ha nikaw ha turay a kona he?” kon di.
2 e perguntaram: — Diga para nós: com que autoridade você faz essas coisas? Quem lhe deu essa autoridade?
3 Ket tinabbeg ni Jesus, “Ha palungo, palobusanak mo bi a magsalodsod ha nikam.
3 Jesus respondeu:
4 Ipeta moy bi nu hadya i nagipuwan na turay ni Juan a magbinyag? Nagipu ha Dios, onu nagipu la ha sabali a tolay?” kon ni Jesus.
4 Quem deu autoridade a João para batizar? Foi Deus ou foram pessoas?
5 Sa hidi, naginuhon nu anya mina i tabbeg di. “Nu ipeta tam a nagipu ha Dios i turay ni Juan, metabbeg ni Jesus, a ‘Apay dod, awan kam nanahod ha ni Juan?’
5 Aí eles começaram a dizer uns aos outros: — O que é que vamos dizer? Se dissermos que foi Deus, ele vai perguntar: “Então por que vocês não creram em João?”
6 Ngem nu ipeta tam a nagipu la ha sabali a tolay, ket bisagan na kitam na kakpalan aye. Ta tahodan di a tahod a mahagpugto ni Juan.”
6 Mas, se dissermos que foram pessoas, esta multidão vai nos apedrejar, pois eles acham que João era profeta .
7 Isu, tinabbeg di, “Awan mi makatandiyan nu hadya i nagipuwan na turay ni Juan a magbinyag.”
7 Por isso responderam: — Nós não sabemos quem deu autoridade a João para batizar.
8 Ket tinabbeg ni Jesus, “Isu, ta awanak moy tinabbegan, awan ta kam bila tabbegan nu anya i turay ko a manggimet ha dagende a bagay,” kon ni Jesus.
8 Jesus disse:
9 Ket inestoriya ni Jesus ide a pangpakatandi na ha kakpalan a hidi. “Atoy idi i esa a lakay, ket minulaan na i lutak na ha ubas. Ket inpaabang na ha makitalon a hidi. Sa hikuna, linumakad ha maalay.
9 Depois Jesus contou esta parábola para o povo:
10 Idi dinumemat i tiyempo na pagbunga na ubas, pinaangay na i esa a tagabu a mangalap mina ha bunong na. Ngem ha makitalon a hidi, nagdanog hidi ha tagabu aye. Ket pinalakad di hikuna, a awan nakaalap.
10 Quando chegou o tempo da colheita, ele mandou um empregado para receber a sua parte. Mas os lavradores bateram nele e o mandaram de volta sem nada.
11 Isu, pinaangay na lakay i sabali a tagabu na. Ngem dinanog di bila hikuna. Ket pinasanikiyan di. Ket pinalakad di bila. Ket awan manon nakaalap.
11 O dono mandou outro empregado, mas eles também bateram nele, depois o trataram de modo vergonhoso e o mandaram de volta sem nada.
12 “Sa na, pinaangay na lakay i mekatallu a tagabu na. Ngem pinasaketan di bila hikuna, ket binugew di.
12 Então ele enviou um terceiro empregado, mas os lavradores também bateram nele e o expulsaram.
13 Sa na, kinagi na lakay a makinlutak, ‘Anya mina i gimetan ko? Ay, ide dan. Paangayan ko i annak ko a esesa a ayatan ko. Ta siguradowak a deyawan di hikuna!’ kon ni Lakay.
13 Aí o dono da plantação pensou: “O que vou fazer? Já sei: vou mandar o meu filho querido. Tenho certeza de que vão respeitá-lo.”
14 “Ngem idi naenta na makitalon a hidi, naginuhon hidi, ‘Ide i magtawid ha lutak ni Lakay! Patayan tam mina hikuna, penu hikitam mina i magtawid ha lutak na aye,’ kon di.
14 — Mas, quando os lavradores viram o filho, disseram: “Este é o filho do dono; ele vai herdar a plantação. Vamos matá-lo, e a plantação será nossa.”
15 Ket dinakap di dod, ket inyangay di ha lapos na lutak, ket binuno di hikuna.
15 — Então eles jogaram o filho para fora da plantação e o mataram. Aí Jesus perguntou:
16 Siyempre, ah? Dumemat hikuna ken patayan na hidi a makitalon. Sa na, iyatad iday a lutak ha sabali a totolay,” kon ni Jesus.
16 Ele virá, matará aqueles homens e dará a plantação a outros lavradores. Então as pessoas que estavam ouvindo disseram: — Que Deus não permita que isso aconteça!
17 Ngem inaamatan na hidi ni Jesus, a kinagi na, “Anya dod i nakatandiyan moy megipu ha Cristu, ken hidi a magmadi ha Cristu. Ta pinapugto na Dios ket Inpesurat na, a ‘Ginayak ko dan i esa a inaamakan a pogedu, para ha bilay ko. Ngem madiyan na a usaran na tarabahador a hidi. Ngem maski nu kona hito, idatton ko ide a pogedu ha suli na bilay a pangadigi ha ngamin a bilay ko,’ kon na Dios. Ket ipeta ko pala ha nikam,” kinagi ni Jesus,
17 Mas Jesus olhou bem para eles e disse:
18 “Maski nu heya a mangsenti ha ide a pogedu, matangpod hikuna nokkan. Ket ha nikuna a magkabeng ha ide a pogedu, hikuna i hamsitan na pogedu aye, ket meyappah hikuna nokkan ha pahas.” Ide i pangikalan ni Jesus ha totolay a awan a manahod.
18 Quem cair em cima dessa pedra ficará em pedaços. E, se a pedra cair sobre alguém, essa pessoa vai virar pó.
19 Ket ha mamaestro na linteg ken matangkay a papadi, kinayat di a dakapan ni Jesus a dagus, ta nakatandi hidi a neestoriya ni Jesus ito a pangsenti na ha nidi. Ngem kinumanteng hidi ha kakpalan a tolay.
19 Os mestres da Lei e os chefes dos sacerdotes sabiam que era contra eles que Jesus havia contado essa parábola e queriam prendê-lo ali mesmo, porém tinham medo do povo.
20 Isu, naguray hidi ha gundaway di. Ket nagpagga hidi ha kappal a lallaki a aginpappiya, penu masiluwan di mina ni Jesus ha salodsod di. Bareng kan, nu atoy i kagi ni Jesus a mesenti ha Linteg na Roma, ket dakapan di, ket meyangay di hikuna ha gobernador.
20 Então começaram a vigiar Jesus. Pagaram alguns homens para fazerem perguntas a ele. Eles deviam fingir que eram sinceros e procurar conseguir alguma prova contra Jesus. Assim os mestres da Lei e os chefes dos sacerdotes teriam uma desculpa para o prender e entregar nas mãos do Governador romano.
21 Isu, inumangay hidi a aginpappiya, ket sinalodsod di, “Maestro, katandi mi a tahod i pagitoldu mo. Ket katandi mi a magitoldu ka ha tahod megipu ha kagbi na Dios ha totolay. Ket katandi mi bila a awan ha idumduma mo, maski matangkay onu madibbi.
21 Esses homens perguntaram: — Mestre, sabemos que aquilo que o senhor diz e ensina é certo. Sabemos também que o senhor não julga pela aparência e ensina a verdade sobre a maneira de viver que Deus exige.
22 Isu a salodsod mi ha nikaw. Makaliwat kitam ha Linteg tam a Judyo, onu awan, nu magpaga kitam ha buwis ha Hari na Roma?” kon na aginpappiya a hidi.
22 Diga: é ou não é contra a nossa Lei pagar impostos ao Imperador romano?
23 Ngem nakatandiyan ni Jesus a surbaran di hikuna. Isu, kinagi na,
23 Mas Jesus percebeu a má intenção deles e disse:
24 “Ipaenta moy ha nikan i korinat. Ket ipeta moy bi, nu heya i retrato aye, ken heya i nagen a nepasurat ha he?” kon ni Jesus.
24 — Tragam aqui uma moeda. De quem são o nome e a cara que estão gravados nela? — São do Imperador! — responderam eles.
25 Ket kinagi ni Jesus, “Isu, iyatad tam mina ha Hari na Roma i kukuwa na a hidi, idagende a bagbagay a atoy ha rupa na ken nagen na. Ket iyatad tam mina ha Dios i kukuwa na Dios, idagenday a bagbagay a atoy i karuprupa na Dios, a kona ha ayat tam, ken nakam tam, ken pigsa tam,” kon ni Jesus.
25 Então Jesus disse:
26 Agay, naskal la hidi ha tabbeg na. Ket awan hidi nakakagi. Ket awan di hikuna nasiluwan ha saguppang na kakpalan.
26 Eles não puderam conseguir nenhuma prova contra Jesus diante do povo. Por isso ficaram calados, admirados com a resposta dele.
27 Niyaen, inumangay ha ni Jesus i kappal a Saduseyo. (Hidi i Judyo a awan a manahod a magbiyag manon i totolay a minatay dan.)
27 Alguns saduceus , os quais afirmam que ninguém ressuscita, chegaram perto de Jesus
28 Ket sinalodsod di, “Maestro, insurat ni Moyses ide a linteg, a ‘Nu matay i lallaki a atoy kabanga na, ket awan pala ha annak, masapul na wadi na a magkabanga ha ipag na a nabilu, penu magenak hikuna. Ket ibilang di mina i annak na a annak na hekka na a minatay,’ kon ni Moyses.
28 e disseram: — Mestre, Moisés escreveu para nós a seguinte
29 Niyaen, Maestro, atoy idi i pitu a kabsat a lallallaki. Ket nangabanga i hekka, ngem minatay hikuna a awan ha annak na.
29 Acontece que havia sete irmãos. O mais velho casou e morreu sem deixar filhos.
30 Ket kinabanga na wadi na i ipag na heya a nabilu. Ket minatay bila hikuna a awan ha annak na.
30 Então o segundo casou com a viúva,
31 Ket kona bila hito ha nekatallu. Ket kona bila hito hanggan ha nekapitu. Minatay hidi ngamin a awan ha annak di.
31 e depois, o terceiro. E assim a mesma coisa aconteceu com os sete irmãos, isto é, todos morreram sem deixar filhos.
32 “Sa, minatay i babbey ha dilokod.
32 Depois a mulher também morreu.
33 Isu, Maestro,” kinagi na Saduseyo a hidi, “ide i kayat mi a makatandiyan. Ta netoldu mo a makabiyag huhuway i tolay a natay dan. Niyaen, heya wade i kabanga na babbey nokkan, nu magbiyag manon hidi, gipu ta nagkabanga hidi ngamin ha nikuna?” kon na Saduseyo a hidi.
33 Portanto, no dia da ressurreição, de qual dos sete a mulher vai ser esposa? Pois todos eles casaram com ela!
34 Ket tinabbeg ni Jesus, “Awan agay, ta ide i ugali na lugar tam aye, ha tiyempo niyaen. I ugali na totolay ha he i pagkabanga.
34 Jesus respondeu:
35 Ngem nokkan ha totolay a ibilang na Dios a mappiya, husto hidi a magbiyag ha huway ha magnanayon, ket awan hidi mangabanga.
35 Mas as pessoas que merecem alcançar a ressurreição e a vida futura não vão casar lá,
36 Maghen hidi ha langit a kona ha anghel a hidi, ket awan hidi matay manon. Annak hidi na Dios, ta magbiyag manon hidi a naggipu ha natay.
36 pois serão como os anjos e não poderão morrer. Serão filhos de Deus porque ressuscitaram.
37 “Hikam a Saduseyo,” kinagi ni Jesus, “apay a kagin moy a awan magbiyag manon i totolay? Nagpatahod ni Moyses a magbiyag manon i totolay. Nakaman moy mina i pinagsurat na a megipu ha ni Abraham, ken ni Isak, ken ni Hakob. Ta idi nagpaenta i Dios ha kayo a maggangat, kinagi na ha ni Moyses, ‘Hikan i deyawan ni Abraham, ni Isak, ken ni Hakob,’ kon na Dios.
37 E Moisés mostra claramente que os mortos serão ressuscitados. Quando fala do espinheiro que estava em fogo, ele escreve que o Senhor é “o Deus de Abraão, o Deus de Isaque e o Deus de Jacó.”
38 Ket nu kona hito, makatandiyan tam a minagbiyag manon hidi. Ta awan ha magdeyaw ha Dios nu awan a magbiyag. Ket minagbiyag ha Dios i ngamin a minatay,” kon ni Jesus.
38 Isso mostra que Deus é Deus dos vivos e não dos mortos, pois para ele todos estão vivos.
39 Niyaen, idi kinagi na ito ha Saduseyo a hidi, atoy bila i maestro a hidi na linteg. Ket kinagi di, “Mappiya i tabbeg mo, Maestro!” kon di.
39 Aí alguns mestres da Lei disseram: — Boa resposta, Mestre!
40 Ket i Saduseyo a hidi, nasaniki hidi a magsalodsod ha ni Jesus.
40 E não tinham coragem de lhe fazer mais perguntas.
41 Ket kinagi ni Jesus ha nidi, “Apay a metoldu na kappal a tolay a ni Hari Dabid i minappo na Cristu?
41 Em seguida Jesus perguntou a eles:
42 — ausente —
42 Pois o próprio Davi diz assim no livro de Salmos:
43 — ausente —
43 até que eu ponha os seus inimigos
44 Isu, insurat ni Dabid i Happo na i Hari a urayan na totolay. Ket pinanagenan ni Dabid ha Cristu i “Happo” na. Isu, mabalin dod nu minappo dan ni Dabid na Cristu?’” Ito i insalodsod ni Jesus ha maestro a hidi.
44 Se Davi chama o Messias de Senhor, como é que o Messias pode ser descendente de Davi?
45 Niyaen, idi nagteman pala i kakpalan, iniwadan ni Jesus i agagum na a toltolduwan na,
45 O povo todo estava escutando, e Jesus disse aos discípulos:
46 “Magingat kam ha nidi a maestro na Linteg. Ta kayat di a magtennon ha mangina a badu, penu maenta na tolay a matangkay hidi. Ket kayat di i inaamakan a salpak ha sentro. Ket kayat di bila a umetnod ha pagetnodan na matangkay ha piyesta ken ha kapilya.
46 — Cuidado com os
47 Ngem agewan di i kukuwa na nabilu a hidi, sa hidi, magkararag ha maalay, penu kagin na totolay a mappiya hidi. Isu, hidi i parusaan na Dios ha mas marigat nokkan,” kon ni Jesus. Ito i iniwadan ni Jesus ha agagum na megipu ha maestro a hidi.
47 Exploram as viúvas e roubam os seus bens; e, para disfarçar, fazem orações compridas. Portanto, o castigo que eles vão sofrer será pior ainda!
Atalhos do teclado
- Capítulo anterior←
- Próximo capítulo→
- Versículo anteriork
- Próximo versículoj
- Limpar seleçãoEsc
- Esta ajuda?
Estude este capítulo no WhatsApp
Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Lucas 20, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.