Mateus 23
Jini wen bʌ tʼan (CTU76) vs NVI
1 Che' jini Jesús ti' sube quixtyañujob yic'ot ajcʌnt'añob i cha'an:
1 Então, Jesus disse à multidão e aos seus discípulos:
2 Jini ajcʌntisajob cha'an i mandar israelob yic'ot jini fariseojob wen yujilob pejtyelel i sujmlel ts'ijbubil ti i mandar Moisés.
2 "Os mestres da lei e os fariseus se assentam na cadeira de Moisés.
3 Yom mi la' jac'ben i t'an. Yom mi la' cha'len bajche' mi' subeñetla cha'an jini mandar tyac. Pero mach yom la' lolon cha'len bajche' mi la' wilan mi' cha'leñob. Como mi' bajñel ñusan i cha'len bajche' mi' cʌntisañetla la' cha'len.
3 Obedeçam-lhes e façam tudo o que eles lhes dizem. Mas não façam o que eles fazem, pois não praticam o que pregam.
4 Ma'an majch ch'ujbi i lu' ts'ʌctisan ti pejtyelel bajche' mi' cʌntisañob quixtyañujob i yajñelob. Como ti' lolon oc' isʌ jini mandar tsa' bʌ yʌq'ue Moisés. Che' bajche' chʌncol i yʌq'uen i cuche' ñoj al bʌ i cuch quixtyañujob yubil. Pero i bajñelob mach'an mi' saj cotyañob i cuche' tsa' bʌ i bajñel oc'ʌsʌyob mi yic'ot junts'ijtic i yal c'ʌb mi' cotyañob, yubil.
4 Eles atam fardos pesados e os colocam sobre os ombros dos homens, mas eles mesmos não estão dispostos a levantar um só dedo para movê-los.
5 Ti pejtyelel chʌ bʌ jach mi' cha'leñob che' jach mi' cha'len cha'an mi' q'uejlel ti wen ti quixtyañujob. Jini fariseojob yic'ot ajcʌntisajob mi' cʌchob ti' pam yic'ot ti c'ʌb ts'itya' colem bʌ jun ba' ts'ijbubil i t'an Dios. Más on i ch'ʌjlil i yoc i bujc che' bajche' i tyʌlel mi' xojob yambʌ quixtyañujob.
5 "Tudo o que fazem é para serem vistos pelos homens. Eles fazem seus filactérios bem largos e as franjas de suas vestes bem longas;
6 Mi' mulañob jini más wen tyac bʌ buchlibʌl ya' ti q'uiñejel tyac. Yic'ot ti i templo israelob yom i buchtyʌl ya' ba' mi buchtyʌl jini quixtyañujob mu' bʌ i q'uejlel ti ñuc.
6 gostam do lugar de honra nos banquetes e dos assentos mais importantes nas sinagogas,
7 Yomob cha'an quixtyañujob mi' saludaliñob ti calle tyac che' bajche' mi an i ñuclel. Che' ti' tyaja ti t'an fariseojob yic'ot ajcʌntisajob cha'an mandar i cha'an israelob Jesús.
7 de serem saudados nas praças e de serem chamados ‘rabis’.
8 Pero jatyetla, mach yom mi la' chan isan la' bʌ cha'an mi la' wʌq'uen quixtyañujob i pejcañetla ti maestro. Como ti la' pejtyel la' wermañujob la' bʌ. An juntiquil jach la' maestrojon.
8 "Mas vocês não devem ser chamados ‘rabis’; um só é o mestre de vocês, e todos vocês são irmãos.
9 Mach la' pejcan ti la' tyat yambʌ winicob wʌ' ti mulawil. Como an juntiquil jach bʌ la' tyat, jiñʌch jini am bʌ ti panchan.
9 A ninguém na terra chamem ‘pai’, porque vocês só têm um Pai, aquele que está nos céus.
10 Yic'ot mach la' wʌq'uen quixtyañujob i pejcañetla ti i yum, como an juntiquil jach la' yumon, Cristojon yajcʌbil bʌ i cha'an Dios.
10 Tampouco vocês devem ser chamados ‘chefes’, porquanto vocês têm um só Chefe, o Cristo.
11 Jini mu' bʌ i q'uejlel ti más ñuc ya' ti' tyojlel Dios, jiñʌch jini mu' bʌ i cha'len cotyaj ti tyojlel i pi'ʌlob.
11 O maior entre vocês deverá ser servo.
12 Como majchical jach mi' lolon pʌt i bʌ ti ñuc mi quejel i ju'sʌntyel. Pero jini pec'o' bʌ i pusic'al mi quejel i q'uejlel ti ñuc.
12 Pois todo aquele que a si mesmo se exaltar será humilhado, e todo aquele que a si mesmo se humilhar será exaltado.
13 P'ump'uñetla che' bajche' mi quejel la' ñusan wocol jatyetla fariseojet bʌ la yic'ot ajcʌntisajet bʌ la cha'an mandar. Cha'chajp la' pensal. Como che' bajche' mi la' cʌntisan quixtyañujob chʌncol la' mʌctyʌbeñob i yumiñob Dios. Jatyetla je'el ma'ix mi la' yumin Dios yic'ot ma'ix mi la' wʌc'ob i yumiñob Dios jini yomo' bʌ.
13 "Ai de vocês, mestres da lei e fariseus, hipócritas! Vocês fecham o Reino dos céus diante dos homens! Vocês mesmos não entram, nem deixam entrar aqueles que gostariam de fazê-lo.
14 P'ump'uñetla che' bajche' mi quejel la' ñusan wocol jatyetla fariseojet bʌ la yic'ot ajcʌntisajet bʌ la cha'an mandar. Cha'chajp la' pensal. Como mi la' lolon chilbeñob i yotyot tyac xmeba' ixicob cha'an bajche' mi la' lotiñob. Mi la' lolon mele' tyam bʌ oración cha'an mi la' mʌctyʌbeñob quixtyañujob i ña'tyan bajche' mi la' cha'len. Cha'an chʌ'ʌch mi la' cha'len más tyo wocol mi quejel la' wʌq'uentyel la' xot'e la' mul.
14 "Ai de vocês, mestres da lei e fariseus, hipócritas! Vocês devoram as casas das viúvas e, para disfarçar, fazem longas orações. Por isso serão castigados mais severamente.
15 P'ump'uñetla che' bajche' mi quejel la' ñusan wocol jatyetla fariseojet bʌ la yic'ot ajcʌntisajet bʌ la cha'an mandar. Cha'chajp la' pensal. Mi la' majlel ti ñajt tyac bʌ pañimil. Mi la' c'axel ti junxejlel colem ja' cha'an la' sajcan juntiquil mu' bʌ la' wʌq'uen i q'uextyan i pusic'al cha'an bajche' mi' ch'ujbin Dios cha'an mi' ch'ujbin bajche' mi la' lolon cʌntisañob. Pero che' tsa'ix i sutqui i bʌ quixtyañu cha'an ti la' caj, más leco bajche'etla mi quejel i yajñelob. Ti pejtyeleletla mi quejel la' ñusan wocol ti xot'mulil ti c'ajc.
15 "Ai de vocês, mestres da lei e fariseus, hipócritas, porque percorrem terra e mar para fazer um convertido e, quando conseguem, vocês o tornam duas vezes mais filho do inferno do que vocês.
16 P'ump'uñetla che' bajche' mi quejel la' ñusan wocol jatyetla ajcʌntisajetla, como che' bajche' muts'ul la' wut bʌ ajpʌs bijetla yubil. Mi la' lolon ale' mi an majch mi' tyaje' ti t'an templo cha'an mi' wa'chocon i t'an, mach wersa mi' cha'len jini tsa' bʌ yʌlʌ. Pero mi ti' tyaja ti t'an jini oro am bʌ ti templo wersa mi' cha'len chʌ bʌ yes ti yʌlʌ, lolon che'etla.
16 "Ai de vocês, guias cegos!, pois dizem: ‘Se alguém jurar pelo santuário, isto nada significa; mas se alguém jurar pelo ouro do santuário, está obrigado por seu juramento’.
17 Mach'an mi la' ña'tyan. Muts'ul la' wut. ¿Baqui bʌ más ñuc mi la' wʌl? ¿Jim ba jini oro? ¿Mach'a ba jini templo ba' mi' tyaj i c'ʌjnibal oro cha'an Dios?
17 Cegos insensatos! Que é mais importante: o ouro ou o santuário que santifica o ouro?
18 Yic'ot je'el mi la' wʌle': Mi an majch mi' tyaje' ti t'an i yajñib i majtyan Dios cha'an mi' wa'chocon i t'an, mach wersa mi' cha'len jini tsa' bʌ yʌlʌ. Pero mi ti' tyaja ti t'an i majtyan Dios am bʌ ti yajnib i majtyan Dios, mi la' wʌle' cha'an wersa mi' cha'len jini tsa' bʌ yʌlʌ, lolon che'etla.
18 Vocês também dizem: ‘Se alguém jurar pelo altar, isto nada significa; mas se alguém jurar pela oferta que está sobre ele, está obrigado por seu juramento’.
19 Mach'an mi la' ña'tyan. Muts'ul la' wut. ¿Baqui bʌ más ñuc? ¿Jim ba i majtyan Dios o mach'a ba i yajnib i majtyan Dios ba' mi' tyaj i c'ʌjnibal i majtyan Dios?
19 Cegos! Que é mais importante: a oferta, ou o altar que santifica a oferta?
20 Como jini mu' bʌ i tyaje' ti t'an i yajnib i majtyan Dios cha'an mi' wa'chocon i t'an, mach jinic jach jini i yajnib i majtyan Dios mi' tyaje' ti t'an pero mi' tyaj ti t'an je'el ti pejtyelel chʌ bʌ tyac an ti pam i yajnib.
20 Portanto, aquele que jurar pelo altar, jura por ele e por tudo o que está sobre ele.
21 Jini mu' bʌ i tyaj ti t'an templo cha'an i wa'chocon i t'an mach jinic jach jini templo mi' tyaje' ti t'an pero mi' tyaj ti t'an Dios je'el mu' bʌ i yajñel ya' ti templo.
21 E o que jurar pelo santuário, jura por ele e por aquele que nele habita.
22 Yic'ot je'el mu' bʌ i tyaje' ti t'an jini panchan cha'an mi' wa'chocon i t'an mach jinic jach panchan mi' tyaj ti t'an pero mi' tyaje' ti t'an je'el jini ñuc bʌ i buchlib Dios yic'ot jini am bʌ ti' buchlib.
22 E aquele que jurar pelo céu, jura pelo trono de Deus e por aquele que nele se assenta.
23 P'ump'uñetla che' bajche' mi quejel la' ñusan wocol jatyetla fariseojet bʌ la yic'ot ajcʌntisajet bʌ la cha'an mandar. Cha'chajp la' pensal. Mi la' wʌq'uen Dios junchajp loq'uem bʌ ti diez tyac jini pimel tyac menta bʌ i c'aba' yic'ot anís yic'ot comino. Pero mach'an mi la' jac' la' cha'len jini más ñuc bʌ cʌntisa ts'ijbubil bʌ ti mandar tyac. Jini más ñuc bʌ jiñʌch jini tyoj bʌ melojel, yic'ot p'untyaya cha'an la' wom la' cotyan la' pi'ʌlob yic'ot i xuc'tyʌlel la' pusic'al ti' tyojlel Dios. Yom mi la' wʌq'uen jujunchajp loq'uem ti diez tyac ofrenda pero yom mi la' cha'len jini yambʌ wen tyac bʌ je'el.
23 "Ai de vocês, mestres da lei e fariseus, hipócritas! Vocês dão o dízimo da hortelã, do endro e do cominho, mas têm negligenciado os preceitos mais importantes da lei: a justiça, a misericórdia e a fidelidade. Vocês devem praticar estas coisas, sem omitir aquelas.
24 Muts'ul la' wut bʌ ajpʌs bij yubil. Cha'an mach'an mi la' ña'tyan i sujmlel jini chʌncol bʌ la' cʌntisan mi la' pʌse' che' bajche' ñoj ñuc jini mach'ʌ ba'an ñoj ñuc i sujmlel tyac. Pero mi la' lolon ñusan la' cʌntisan jini ñoj ñuc bʌ i sujmlel tyac. Che' bajche' muq'uic la' chic loq'uel jini us yubil ti jini mu' bʌ la' jape', pero mi la' buq'ue más colem bʌ animal camello bʌ i c'aba' yubil.
24 Guias cegos! Vocês coam um mosquito e engolem um camelo.
25 P'ump'uñetla cha'an bajche' mi quejel la' ñusan wocol jatyetla fariseojet bʌ la yic'ot ajcʌntisajet bʌ la cha'an mandar. Cha'chajp la' pensal. Ti q'uelol che' bajche' wen bʌ quixtyañujet bʌ la, pero ti la' pusic'al bele' la' wom xujch' yic'ot mi la' niq'ui mulan chʌ bʌ an i cha'an la' pi'ʌlob. Che'ʌch bajche' mi la' wen poque' i pat vaso yic'ot ch'ejew pero ya' ti mal but'ul ti xujch' yic'ot yambʌ mach'ʌ wen bʌ.
25 "Ai de vocês, mestres da lei e fariseus, hipócritas! Vocês limpam o exterior do copo e do prato, mas por dentro eles estão cheios de ganância e cobiça.
26 Muts'ul la' wut bʌ fariseojet bʌ la yubil. Jini yom bʌ jiñʌch cha'an mi la' ñaxan sʌc isan la' pusic'al. Che' jini sʌquetixla ti mal yic'ot ti q'uelol. Che' bajche' mi la' ñaxan poc i mal vaso yic'ot ch'ejew yubil. Che' jini sʌquix ti mal yic'ot ti pat.
26 Fariseu cego! Limpe primeiro o interior do copo e do prato, para que o exterior também fique limpo.
27 P'ump'uñetla che' bajche' mi quejel la' ñusan wocol jatyetla fariseojet bʌ la yic'ot ajcʌntisajet bʌ la cha'an mandar. Cha'chajp la' pensal. Como lajaletla che' bajche' tyun bʌ i yotyotlel tyac ch'ujlelʌl. C'otyajax sʌsʌc cha'an boñolix ti tyan, pero ya' ti mal bibajax cha'an but'ul ti bʌquel tyac yic'ot chʌ bʌ jach pʌc'benix.
27 "Ai de vocês, mestres da lei e fariseus, hipócritas! Vocês são como sepulcros caiados: bonitos por fora, mas por dentro estão cheios de ossos e de todo tipo de imundície.
28 Chʌ'ʌch añetla yubil. Tyoj mi la' pʌs la' bʌ ti' wut quixtyañujob. Pero but'ul la' pusic'al ti lot yic'ot simaronlel.
28 Assim são vocês: por fora parecem justos ao povo, mas por dentro estão cheios de hipocrisia e maldade.
29 P'ump'uñet bʌ la cha'an bajche' mi quejel la' ñusan wocol jatyetla fariseojet bʌ la yic'ot ajcʌntisajet bʌ la cha'an mandar. Cha'chajp la' pensal. Mi la' mele' tyun bʌ i yotyotlel ti pam ba' ti mujqui ch'ujlelʌl cha'an la' c'ajtisan jini tsa' bʌ i xiq'ue yʌle' Dios ti ñoj oniyix. Mi la' ch'ʌle' i crusil i wentyʌlel ya' ba' ti ch'ujñʌntiyob jini quixtyañujob tsa' bʌ ajniyob ti tyoj ti ñoj oniyix.
29 "Ai de vocês, mestres da lei e fariseus, hipócritas! Vocês edificam os túmulos dos profetas e adornam os monumentos dos justos.
30 Mi la' wʌle': Mi wʌ'ic añon lojon wʌ' ti mulawil che' wʌ' ti ajniyob jini lac yumob ti ñoj oniyix ma'an ti lojon cotyʌyob i tsʌnsan jini tsa' bʌ i xiq'ui yʌle' Dios ti ñoj oniyix, lolon che'etla.
30 E dizem: ‘Se tivéssemos vivido no tempo dos nossos antepassados, não teríamos tomado parte com eles no derramamento do sangue dos profetas’.
31 Pero cha'an chʌ'ʌch mi la' wʌle' chʌncox la' wʌc' ti tsictiyel cha'an i jiñʌjleletla jini tsa' bʌ i tsʌnsʌyob jini tsa' bʌ i xiq'ui yʌle' Dios ti ñoj oniyix.
31 Assim, vocês testemunham contra si mesmos que são descendentes dos que assassinaram os profetas.
32 Ts'ʌctisan, che' jini, jini tsa' bʌ tyejchi i cha'len jini la' yumob ti ñoj oniyix. Chʌ'ʌch ti subeyob cha'an Jesús ti' wʌ ña'tyʌ cha'an mi quejel i tsʌnsʌntyel.
32 Acabem, pois, de encher a medida do pecado dos seus antepassados!
33 Jesús ti yʌlʌ je'el: Jatyetla lajaletla bajche' lucum tyac. ¿Bajche' mi quejel la' puts'tyan xot'mulil ti c'ajc mi la' wʌl? Mach saj ch'ujbi.
33 "Serpentes! Raça de víboras! Como vocês escaparão da condenação ao inferno?
34 Mi quej c xiq'ue' tyʌlel wʌ' ba' añetla jini mu' bʌ i xiq'ue' yʌle' Dios, yic'ot winicob am bʌ cabʌl i ña'tyʌbal yic'ot ajcʌntisajob. Pero an mu' bʌ quejel la' tsʌnsañob. An mu' bʌ quejel la' joc'tyʌl ti cruz cha'an la' tsʌnsañob. An mu bʌ quejel la' jats' ti pʌchi ya' ti templo tyac. An mu' bʌ quejel la' wen tyʌc'lan. Che' mi majlelob ti yambʌ lum ya' mi quejel la' majlel la' tsʌclañob majlel cha'an la' bej tyʌc'lañob.
34 Por isso, eu lhes estou enviando profetas, sábios e mestres. A uns vocês matarão e crucificarão; a outros açoitarão nas sinagogas de vocês e perseguirão de cidade em cidade.
35 Jin cha'an Dios mi quejel i yotsan ti la' wenta che' bajche' mi ti la' tsʌnsʌyob yubil ti pejtyelelob jini tyoj bʌ quixtyañujob tsa' bʌ tsʌnsʌntiyob c'ʌlʌ ti tsʌnsʌnti jini tyoj bʌ Abel ti ñoj oniyix, c'ʌlʌ ti tsʌnsʌnti Zacarías i yalobil bʌ Berequías tsa' bʌ tsʌnsʌyob ya' ti jajp templo ya' ti t'ejl ba' ti puluyob i majtyan Dios ti ñoj oniyix.
35 E, assim, sobre vocês recairá todo o sangue justo derramado na terra, desde o sangue do justo Abel, até o sangue de Zacarias, filho de Baraquias, a quem vocês assassinaram entre o santuário e o altar.
36 Melelʌch mic subeñetla cha'an ti caj pejtyelel jini tsa' bʌ ujti c'ʌlʌ ti ñoj oniyix mi quejel i yʌq'uentyel i xot'e' che' bajche' mi i mulobʌch ili quixtyañujob año' bʌ ti mulawil wale iliyi. Che' ti' yʌlʌ Jesús como mi quejel i tsʌnsañob.
36 Eu lhes asseguro que tudo isso sobrevirá a esta geração.
37 Jatyetla añet bʌ la ti Jerusalén mu' bʌ la' tsʌnsan jini tsa' bʌ i xiq'ui yʌle' Dios, mu' bʌ la' jule' ti tyun jintyo ti tsʌnsʌnti jini ajsubt'añob tsa' bʌ i choco tyʌlel Dios. Jayyajlel com c much'quiñetla yubil che' bajche' ña' mut mi luts i yal. Pero mach la' wom.
37 "Jerusalém, Jerusalém, você, que mata os profetas e apedreja os que lhe são enviados! Quantas vezes eu quis reunir os seus filhos, como a galinha reúne os seus pintinhos debaixo das suas asas, mas vocês não quiseram.
38 Q'uele a wilan la' colem templo mi quejel i joch cʌytyʌl.
38 Eis que a casa de vocês ficará deserta.
39 Ma'ix mi quejel la' cha' ilañon jintyo ti yorojlel mi quejel la' wʌl: La' sujbic a ñuclel jatyet mu' bʌ a tyʌlel cha'an che' yom Dios. Chʌ'ʌch mi quejel la' wʌle'. Che' ti yʌlʌ Jesús.
39 Pois eu lhes digo que vocês não me verão desde agora, até que digam: ‘Bendito é o que vem em nome do Senhor’".
Atalhos do teclado
- Capítulo anterior←
- Próximo capítulo→
- Versículo anteriork
- Próximo versículoj
- Limpar seleçãoEsc
- Esta ajuda?
Estude este capítulo no WhatsApp
Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Mateus 23, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.