João 4

Jini wen bʌ tʼan (CTU76) vs NTLH

Sair da comparação
NTLH Nova Tradução na Linguagem de Hoje 2000
1 Jini fariseojob ti queji i yubin cha'an más on chʌncol bʌ i tsʌclentyel Jesús bajche' jini mu' bʌ i tsʌclen Juan. Yic'ot más mi yʌc' ch'ʌm ja'.
1 Os fariseus ouviram dizer que Jesus estava ganhando mais discípulos e batizava mais pessoas do que João.
2 Aunque mach'an ti yʌc'ʌ ch'ʌm ja' Jesús pero jini ajcʌnt'añob i cha'an ti yʌc'ʌyob ch'ʌm ja'.
2 (De fato, não era Jesus quem batizava, e sim os seus discípulos.)
3 Cha'an yujil isujm Jesús bajche' ti' pensaliyob jini fariseojob, ti loq'ui majlel Jesús ya' ti Judea cha'an mi cha' sujtyel ti pañimil Galilea bʌ i c'aba'.
3 Quando Jesus ficou sabendo disso, saiu da Judeia e voltou para a Galileia.
4 Wersa mi ñumel Jesús ti pañimil Samaria bʌ i c'aba' che' sujtyelix muc'.
4 No caminho, ele tinha de passar pela região da Samaria.
5 Che' jini ti c'oti ti jump'ej lum Sicar bʌ i c'aba' ya' bʌ an ti Samaria. Ti lʌc'ʌlel Sicar an jumpejt lum i cha'an bʌ Jacob ti ñoj oniyix. Jini lum jiñʌch tsa' bʌ i yʌq'ue José bʌ i c'aba' bʌ yalobil Jacob.
5 Ele chegou a uma cidade da Samaria, chamada Sicar, que ficava perto das terras que Jacó tinha dado ao seu filho José.
6 Ya'an jump'ej pozo mu' bʌ i pejcʌntyel ti i cha'an Jacob como jin ti' piqui ti ñoj oniyix. Cha'an wen lujb Jesús ti xʌmbal ti buchle ya' ti' ti' pozo. Yomox i tyaj xinq'uinil.
6 Ali ficava o poço de Jacó. Era mais ou menos meio-dia quando Jesus, cansado da viagem, sentou-se perto do poço.
7 — ausente —
7 Uma mulher samaritana veio tirar água, e Jesus lhe disse:
8 — ausente —
8 (Os discípulos de Jesus tinham ido até a cidade comprar comida.)
9 Che' jini, jini x'ixic am bʌ ti Samaria ti' sube Jesús: ¿Bajche' isujm che' jatyet israelet ma' c'ajtibeñon ja' che' x'ixicon tyʌlemon ti Samaria? che'en. (Como i tyʌlel jini israelob ma' mi' pejcañob i bʌ yic'ot jini año' bʌ ti pañimil Samaria.)
9 A mulher respondeu: — O senhor é judeu, e eu sou samaritana. Então como é que o senhor me pede água? (Ela disse isso porque os judeus não se dão com os samaritanos.)
10 Che' jini, Jesús ti' jac'ʌ: Muq'uic a ña'tyan chʌ bʌ yom i yʌq'ueñetla Dios, muq'uic a ña'tyan majchonqui chʌncol bʌ j c'ajtibeñet ja', jatyetyʌch mi quejel a c'ajtibeñon ja'. Che' jini joñon mi quejel cʌq'ueñet jini ja' mu' bʌ yʌq'ueñet a cuxtyʌlel, che'en.
10 Então Jesus disse:
11 Jini x'ixic ti' sube: C yum, mi anic chʌ bʌ a c'ʌñʌ a luch loq'uel jini ja'. Aro jini pozoji tyam. ¿Baqui ma' tyajbeñon ja' mu' bʌ i yʌq'ueñon j cuxtyʌlel, ma' wʌl? che'en.
11 Ela respondeu: — O senhor não tem balde para tirar água, e o poço é fundo. Como é que vai conseguir essa água da vida?
12 Lac yumob ti ñoj oniyix ti' cʌybeyonla ili i pozo ba' ti' japʌ ja' yic'ot pejtyelel i yalobilob yic'ot i yʌlac' je'el. ¿Más ñuquet ba bajche' Jacob? Che' ti yʌlʌ jini x'ixic.
12 Nosso antepassado Jacó nos deu este poço. Ele, os seus filhos e os seus animais beberam água daqui. Será que o senhor é mais importante do que Jacó?
13 Jesús ti' jac'ʌ: Ti pejtyelel mu' bʌ i jape' ili ja' mi cha' quejel i tyʌquin i ti'.
13 Então Jesus disse:
14 Pero jini mu' bʌ i jape' jini ja' mu' bʌ cʌq'ueñob ma'ix ba' bʌ ora mi quejel i cha' tyʌquin i ti' yubil. Como jini ja' mu' bʌ cʌq'uen mi yajñel che' bajche' i loq'uib ja' ti' pusic'al cha'an bele' ora cha'an mi yʌq'uentyel i cuxtyʌlel mach'ʌ yujil jilel, che'en.
14 mas a pessoa que beber da água que eu lhe der nunca mais terá sede. Porque a água que eu lhe der se tornará nela uma fonte de água que dará vida eterna.
15 Che' jini, jini x'ixic ti' sube: Aq'ueñon jini ja' cha'an machic ba'an ba' bʌ ora mic cha' ubin tyʌquin ti', cha'an ma'ix mic bej cha' tyʌlel ti luch ja' wʌ' ti ili pozo, che'en.
15 Então a mulher pediu: — Por favor, me dê dessa água! Assim eu nunca mais terei sede e não precisarei mais vir aqui buscar água.
16 Jesús ti' sube: Cucu, pʌyʌ tyʌlel a ñoxi'al. Che' jini, ma' cha' tyʌlel, che'en.
16 — Vá chamar o seu marido e volte aqui! — ordenou Jesus.
17 Jini x'ixic ti' jac'ʌ: Ma'an c ñoxi'al, che'en. Che' jini, Jesús ti' sube: Melelʌch che' ma' wʌl ma'ix a ñoxi'al, che'en.
17 — Eu não tenho marido! — respondeu a mulher. Então Jesus disse:
18 Como tsa'ix ajni a wic'ot jo'tiquil a ñoxi'al. Jini a wic'ot bʌ wale iliyi mach a ñoxi'alic. Tsiquil melelʌch bajche' ti a wʌlʌ, che'en.
18 pois já teve cinco, e este que você tem agora não é, de fato, seu marido. Sim, você falou a verdade.
19 Che' ñac jini x'ixic ti yubi i t'an, ti' sube Jesús: Wale mic ña'tyan jatyet juntiquil tsa' bʌ i xiq'ui a wʌle' Dios, che'en.
19 A mulher respondeu: — Agora eu sei que o senhor é um
20 Lojon c yumob ti ñoj oniyix jini samaritanojob ti' ch'ujutisʌyob Dios wʌ' ti ili wits. Pero jatyetla, israelet bʌ la mi la' wʌl ya' ti Jerusalén yom lac ch'ujutisan Dios, che'en.
20 Os nossos antepassados adoravam a Deus neste monte , mas vocês, judeus, dizem que Jerusalém é o lugar onde devemos adorá-lo.
21 Jesús ti' sube jini x'ixic: Ch'ujbin c t'an cha'an tyal i yorojlel mi quejel la' ch'ujutisan c Tyat ti panchan che' mach cʌñʌ la' tyʌlel mi wʌ'ic ti ili wits mi ya'ic mi la' majlel ti Jerusalén cha'an la' ch'ujutisan, che'en.
21 Jesus disse:
22 Jatyetla samaritanojet bʌ la, mach'an mi la' ña'tyan chʌ bʌ mi la' ch'ujutisan. Pero joñon lojon israelon bʌ lojon mi lojon c ña'tyan. Como tyal i cotyʌntyel pejtyelel quixtyañujob ba'an israelob, che'en.
22 Vocês, samaritanos, não sabem o que adoram, mas nós sabemos o que adoramos porque a salvação vem dos judeus.
23 Pero cha'an ti tyʌliyon, tyal i yorojlel mi quejel i ch'ujutisan c Tyat ti' pusic'alob che' mach'an chʌ bʌ an che' mi yoque ch'ujutisan c Tyat am bʌ ti panchan cha'an chʌ'ʌch yom mi ch'ujutisʌntyel ti jini mu' bʌ i ch'ujutisan c Tyat, che'en.
23 Mas virá o tempo, e, de fato, já chegou, em que os verdadeiros adoradores vão adorar o Pai em espírito e em verdade. Pois são esses que o Pai quer que o adorem.
24 Como Dios mach'an tsiquil como ti' ch'ujlel jach an. Jini yom bʌ i ch'ujutisan Dios yom i yoque ch'ujutisan ti i pusic'al che' mach'an chʌ bʌ mi' q'uele', che'en.
24 Deus é Espírito, e por isso os que o adoram devem adorá-lo em espírito e em verdade.
25 Jini x'ixic ti' sube: Cujil isujm mi quejel i tyʌlel Mesías mu' bʌ i pejcʌntyel ti Cristo. Che' mi tyʌlel mi quejel i lu' tsictisʌbeñonla i sujmlel, che'en.
25 A mulher respondeu: — Eu sei que o
26 Jesús ti' sube: Joñoñʌch jini Mesías chʌncolon bʌ ti t'an a wic'ot.
26 Então Jesus afirmou:
27 Ti jim bʌ ora ti cha' c'oti ajcʌnt'añob i cha'an. Tyoj bʌc'ñʌjel ti yubiyob cha'an ti yilʌyob muc' ti t'an Jesús yic'ot juntiquil x'ixic ch'oyol bʌ ti Samaria. Pero mach'an majch ti' c'ajtibe chʌ bʌ yom o chuqui chʌncol i yʌlob.
27 Naquele momento chegaram os seus discípulos e ficaram admirados, pois ele estava conversando com uma mulher. Mas nenhum deles perguntou à mulher o que ela queria. E também não perguntaram a Jesus por que motivo ele estava falando com ela.
28 Che' jini, jini x'ixic ti' cʌyʌ i yuc'un. Ti majli ti lum ba' ti' sube quixtyañujob:
28 Em seguida, a mulher deixou ali o seu pote, voltou até a cidade e disse a todas as pessoas:
29 La'la. Q'uelela juntiquil winic tsa' bʌ i lu' subon ti pejtyelel chʌ bʌ tyac tic cha'le. ¿Mach'a jinic jini Cristo mi la' wʌl? che'en.
29 — Venham ver o homem que disse tudo o que eu tenho feito. Será que ele é o Messias?
30 Che' jini, ti loq'uiyob majlel ti lum. Ti majliyob ya' ba'an Jesús.
30 Muitas pessoas saíram da cidade e foram para o lugar onde Jesus estava.
31 Che' max tyo ti c'oti jini quixtyañujob ajcʌnt'añob i cha'an ti' subeyob Jesús: Maestro, cha'len uch'el, che'ob.
31 Enquanto isso, os discípulos pediam a Jesus: — Mestre, coma alguma coisa!
32 Pero Jesús ti' subeyob: An chʌ bʌ mij c'ux mach bʌ ba'an mi la' ña'tyan, che'en.
32 Jesus respondeu:
33 Jini ajcʌnt'añob i cha'an ti' c'ajtibeyob i bʌ: ¿Am ba majch ti' ch'ʌmbe tyʌlel chʌ bʌ mi' c'uxe'? che'ob.
33 Então os discípulos começaram a perguntar uns aos outros: — Será que alguém já trouxe comida para ele?
34 Pero Jesús ti' subeyob: Che' bajche' cuch'el che' mic cha'len chʌ bʌ yom jini tsa' bʌ i chocoyon tyʌlel yic'ot che' mic jolontisan i toñel, che'en.
34 — A minha comida — disse Jesus — é fazer a vontade daquele que me enviou e terminar o trabalho que ele me deu para fazer.
35 Jatyetla mi la' wʌl: Cʌyʌ tyo chʌmp'ej uw cha'an c'ajbal, che'etla. Pero joñon mic subeñetla: Q'uelela jini cholel. C'ʌnix. I yorojlelix c'ajbal yubil, che'en.
35 Vocês costumam dizer: “Daqui a quatro meses teremos a colheita.” Mas olhem e vejam bem os campos: o que foi plantado já está maduro e pronto para a colheita.
36 Jini mu' bʌ ti c'ajbal mi' ch'ʌm i tyojol ti' wut mu' bʌ i tyuc'ob. I wut mi quejel i yajñel ti bele' ora. Jini mu' bʌ ti pac' yic'ot jini mu' bʌ ti c'ajbal lajal c'ajacña i yoj mi yubin, che'en. Como ti' laja jini c'ajbal che' bajche' quixtyañu mu' bʌ quejel i ch'ujbin Jesús.
36 Quem colhe recebe o seu salário, e o resultado do seu trabalho é a vida eterna para as pessoas. E assim tanto o que semeia como o que colhe se alegrarão juntos.
37 Melelʌch jini albil bʌ t'an mu' bʌ i yʌl: Juntiquil mi' cha'len pac'. Yañʌch bʌ mi' cha'len c'ajbal. Che' mi yʌle' albil bʌ t'an, che'en.
37 Porque é verdade o que dizem: “Um semeia, e outro colhe.”
38 Joñon tic chocoyetla majlel ti c'ajbal yubil ba' mach'an ti la' cha'le pac'. Yaño' bʌ ti' cha'le toñel pero jatyetla mi la' cha'len c'ajbal, che'en.
38 Eu mandei vocês colherem onde não trabalharam; outros trabalharam ali, e vocês aproveitaram o trabalho deles.
39 Cabʌl jini año' bʌ ti lum Sicar ya' ti Samaria ti' ch'ujbiyob Jesús cha'an ti caj jini tsa' bʌ i sube jini x'ixic che' ñac ti yʌlʌ: Ti' subon pejtyelel chʌ bʌ tyac tic cha'le, che'en.
39 Muitos samaritanos daquela cidade creram em Jesus porque a mulher tinha dito: “Ele me disse tudo o que eu tenho feito.”
40 Che' ñac ti c'oti jini samaritanojob ti' c'ajtibeyob cha'an mi jalejel yic'otyob. Jesús ti jale cha'p'ej q'uin.
40 Quando os samaritanos chegaram ao lugar onde Jesus estava, pediram a ele que ficasse com eles, e Jesus ficou ali dois dias.
41 Cabʌl yaño' bʌ ti' ch'ujbiyob Jesús je'el che' ñac ti yubibeyob i t'an Jesús.
41 E muitos outros creram por causa da mensagem dele.
42 Che' jini, ti' subeyob jini x'ixic: Wale mi lojon c ch'ujbin. Mach cha'anic jach a t'an como tsa'ix lojon cubi i t'an Jesús je'el. Cujil lojon isujm cha'an melel jiñʌch Cristo jini Ajcotyaya i cha'an pejtyelel año' bʌ ti mulawil, che'ob.
42 Eles diziam à mulher: — Agora não é mais por causa do que você disse que nós cremos, mas porque nós mesmos o ouvimos falar. E sabemos que ele é, de fato, o Salvador do mundo.
43 Che' tsa'ix ñumi cha'p'ej q'uin Jesús ti loq'ui majlel ti Samaria. Ti bej majli ti pañimil Galilea bʌ i c'aba'.
43 Depois de ficar dois dias ali, Jesus foi para a região da Galileia.
44 Como Jesús ti wʌ alʌ cha'an ma'ix mi q'uejlel ti ñuc ti i lumal jini mu' bʌ i xiq'ue' i yʌle' Dios.
44 Pois, como ele mesmo disse: “Um profeta não é respeitado na sua própria terra.”
45 Che' ñac ti c'oti ti Galilea weñʌch ti yilʌyob Jesús ya'i como an jini tsajniyobix bʌ je'el ti pascua bʌ q'uin ti Jerusalén. Tsa'ix i lu' ilʌyob pejtyelel tsa' bʌ i cha'le Jesús ya'i.
45 Quando chegou à Galileia, os moradores dali o receberam bem. É que eles tinham ido à Festa da Páscoa , em Jerusalém, e tinham visto tudo o que Jesus havia feito lá.
46 Che' jini, Jesús ti sujti ti Caná ya' ti Galilea ba' ti pʌntisʌ ti i ya'lel ts'ujsub jini ja'i. Ya'i an juntiquil ñuc bʌ ajtroñel i cha'an yumʌl. C'am i yalobil ya' ti lum Capernaum bʌ i c'aba'.
46 Jesus voltou a Caná da Galileia, onde havia transformado água em vinho. Estava ali um alto funcionário público que morava em Cafarnaum. Ele tinha em casa um filho doente.
47 Che' ñac ti yubi jini ñuc bʌ ajtroñel i cha'an yumʌl cha'an tsa'ix cha' loq'ui tyʌlel Jesús ti Judea ti cha' c'oti ti Galilea. Ti majli i q'uel Jesús cha'an i c'ajtin cha'an mi majlel ti yotyot cha'an mi' lajmisan alo' bʌ i yalobil yomox bʌ sajtyel.
47 Quando ouviu dizer que Jesus tinha vindo da Judeia para a Galileia, foi pedir a ele que fosse a Cafarnaum e curasse o seu filho, que estava morrendo.
48 Che' jini, Jesús ti' sube: Jatyetla mach'an mi la' ch'ujbiñon che' ma' mi la' wilan i señʌjlel c p'ʌtyʌlel mi ma' mi la' pʌs'entyel ñuc tyac bʌ c p'ʌtyʌlel, che'en.
48 Jesus disse ao funcionário:
49 Pero jini ñuc bʌ ajtroñel ti yʌlʌ: La' ti ora, ame sajtic calobil, che'en.
49 Ele respondeu: — Senhor, venha depressa, antes que o meu filho morra!
50 Che' jini, Jesús ti' sube: Sujtyen ti a wotyot. Mi quejel i lajmel a walobil. Ti' ch'ujbi cha'an melel i t'an Jesús jini winic. Ti sujti majlel ti yotyot.
50 — Volte para casa! O seu filho vai viver! — disse Jesus. Ele creu nas palavras de Jesus e foi embora.
51 Che' yomox c'otyel ti i yotyot, jini ajtoñelob i cha'an ti majli i tyaj tyʌlel. Ti' subeyob: Cuxul a walobil, che'ob.
51 No caminho encontrou-se com os seus empregados, que disseram: — O seu filho está vivo!
52 Che' jini, ti' c'ajtibeyob bajche'qui ora ti queji i lajmel. Ti' subeyob: Ac'bi ti lajmi ti c'ajc che' ts'itya' ñumenix xinq'uinil, che'ob.
52 Então ele perguntou a que horas o filho havia começado a melhorar. Os empregados responderam: — Ontem, à uma da tarde, a febre passou.
53 Che' jini, i tyat jini ajc'am'an ti queji i ña'tyan jiñʌch bʌ ora che' Jesús ti' sube: Mi quejel i lajmel a walobil, che'en. Jini winic yic'ot ti pejtyelel am bʌ ti i yotyot ti queji i ch'ujbiñob cha'an Ajcotyaya i cha'añob Jesús.
53 Aí o pai lembrou que havia sido naquela mesma hora que Jesus tinha dito: “O seu filho vai viver.” Então ele e toda a família creram em Jesus.
54 Jiñʌch i cha'yajlelel ti' pʌsʌ ñuc tyac bʌ i p'ʌtyʌlel Jesús ya' ti Galilea. Jiñʌch ti' cha'le Jesús ti Galilea che' cha' sujtyemix tyʌlel ti Judea.
54 Esse foi o segundo milagre que Jesus fez depois de ter ido da Judeia para a Galileia.

Ler em outra tradução

Comparar com outra

Estude este capítulo no WhatsApp

Peça à IA da Bíblia Fala para explicar João 4, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.