Mateus 15

El Nuevo Testamento (CBK) vs AAI

Sair da comparação
AAI TUR GEWASIN O BAIBASIT BOUBUN
1 Despues tiene del maga Pariseo y del maga maestro Judio ya sale na Jerusalem y ya anda na lugar donde talla si Jesus.
1 Pharisee naatu Ofafar Bai’obaiyenayah afa Jerusalemane hina Jesu hibatiy hio,
2 Y ya habla sila con ele, “Señor, porque man el di uste maga dicipulo hende ta sigui el maga reglamento del maga tatarabuelo? Ya llama ya man gayot el di amon atencion que hende sila ta lava el di ila mano antes de comer. (Ese un reglamento del religion del maga Judio.)”
2 “Aisim o a bai’ufununayah, bai’obaiyen ata a agir hibitit men tebobosiyasiyar, naatu umah sauwena’e ere kato auman bay te’au?”
3 Ya contesta le canila, “Y ustedes gale? Hende man ustedes ta obedece el maga mandamiento de Dios, sino ta sigui ustedes el maga reglamento que ya hace lang el maga gente.
3 Jesu iyafutih eo, “Bo kwa aisim God ana obaiyunen tur kwa’astu’ub uwatanah hai binanakwar kwabi’ufunun?
4 Cay Dios ya ordena, ‘Honra con el di ustedes tata y nana, y si quien ta malhabla con su tata y nana conviene le recibi el castigo de muerte.’
4 Anayabin God eo, ‘Hinat tamat kwanakakafiyih’ naatu ‘yait hinah tamah isan tur kakafin na’u’uwih i boro hina’asabun namorob.’
5 Pero ustedes ta enseña que si un gente tiene algun cosa para dale con su tata y nana, hende necesita dale ese canila, cay ese dedicao lang para con Dios. Y por medio de ese reglamento di ustedes, como ta habla ustedes que hende na le necesita honra con su tata.
5 Baise kwa a bai’obaiyenamaim, orot ta boro hinat tamat isah iti na’atube inao, ‘Sawar iti o atabibaisi i God ana siwaramih ayai, imih boro men karam anibaisi.’
6 Entonces, como si fuera ta habla ustedes que no vale nada el maga mandamiento de Dios, cay quiere ustedes sigui el di ustedes mismo maga reglamento.
6 Sinaf iti na’atube’eban hinat tamat kwakakafiyih? En! Baise, kwa asinaf iti’imaim God ana obaiyunen tur kwayara’iy kwa taiyuw abai’obaiyen kwabi’ufunun.
7 Ustedes maga doble cara! Deverasan gayot el cosa ya escribi el profeta Isaias acerca di ustedes cuando ya habla le,
7 Wanawan rerekabih! Isaiah i tur anababatunamaim kwa isa eo kirum,
8 ‘Este maga gente ta honra conmigo na di ila maga boca lang, y hende con todo el di ila maga corazon.
8 ‘Iti sabuw ufurihiwat ayu tirursagiyu, baise hai notamaim i ef yok na’in tema’am.
9 El di ila alabanza conmigo no vale nada, cay ta enseña sila el maga reglamento di ila lang mismo, como si fuera ese maga reglamento ta sale con Dios.’”
9 Hai kwafiren ayu isou i wanawanan nikuwat; men basit orot hai notamaim ofafar hikikirum sabuw kwati’obaiyih hiti’ufunun.’”
10 Despues ya llama le con el maga gente para atraca con ele, y ya habla le canila, “Oi conmigo y entende enbuenamente.
10 Imaibo Jesu rou’ay eaf ayuwih iuwih eo, “Abisa ao kwananutanub kwananowar naatu kwanasinaftobon yabin kwanab.
11 El maga comida que ta come el gente hende ta hace sucio con el di suyo conciencia, sino el maga palabra malo que ta sale na di suyo boca amo ta causa con ele para comete pecado.”
11 Abisa orot awanamaim erur i men biyan ebobokarit, baise abisa orot awanamaim etitit i biyan ebobokarit.”
12 Despues ya atraca el maga dicipulo con Jesus y ya habla, “Señor, sabe ba uste que el maga Pariseo ya queda rabiao cuando ya oi sila el di uste cuento?”
12 Imaibo bai’ufununayah hina Jesu hibatiy, “Pharisee abisa i’o isan hai naniyan ibi’afiy iso’ob?”
13 Ya contesta si Jesus, “Masquin cosa clase de siembra que nuay sembra el di mio Padre, ay arranca con esos todo.
13 Jesu iyafutih eo, “Ai menatan ayu Tamai maramaim men tatanum i boro an wairoron etei na’uy ra’ah.
14 Dejalo lang canila. Sila igual como el maga guiador bulak. Y si el guiador bulak ay guia con el otro gente bulak, sila dos ay guinda gayot na canal.”
14 Nati Pharisee biyahimaim kwanahaiw, anayabin i matah fim na’atube sabuw afa matah fim tibi’unawiyih, naatu boro etei hinan hub hinare.”
15 Pero ya habla si Pedro con ele, “Señor, esplica dao canamon el significacion de ese cuento ya habla uste endenantes.”
15 Peter eo, “Oroubon anayabin kuo anowar.”
16 Y ya habla le, “Hasta ustedes tamen hende pa ba gayot ta puede entende ese?
16 Naatu Jesu uwih eo, “Kwa auman boro’ika tur hai yabih men kwaso’obamih?
17 No sabe ba ustedes que masquin cosa clase de comida ta entra na boca del gente, ta guinda na di suyo barriga y despues ta sale na cuerpo?
17 Abistan awatamaim erur i en kabutitamaim etit naatu en uratane ere’er i kwaso’ob ai en?
18 Pero el maga palabra malo que ta sale na boca, ta principia gale na corazon del gente, y ese amo ta causa con ele para comete pecado.
18 Baise abisa awatamaim etitit i dogor wanawananane etitit, naatu i boun orot biyan ebobokarit.
19 Cay ta sale na corazon del gente el maga mal pensamiento que ta diriji con el gente para mata, para comete adulterio y para hace el acto entre el maga gente hende casao, para roba y para causa man testigo falso, o malhabla con otros.
19 Anayabin abisa orot dogoromaim etitit i not kakafin, sabuw rauw morob, turanah a’aawah ufuh na, baiwa’an kwanekwan, bain, baifufuwen, naatu yanuw koutabitabir.
20 Estos amo el cosa ta hace sucio su conciencia. Pero si hende ta lava el mano antes de comer, hende ese ta causa hace sucio su conciencia.”
20 Iti sawar i boun orot babin ebi’afiy, baise uma sauwena’e ere kato bay ina’aa boro men ni’afiyimih.”
21 Despues si Jesus ya sale de aquel lugar y ya anda le na lugar del dos pueblo de Tiro y Sidon.
21 Jesu nati efan ihamiy naatu in tafaram Taiya Sidon hairi wanawanahimaim bar merar afa imaim tit.
22 Aquel tiempo ta queda alla un mujer hende-Judio quien ya sale na Canaan. Ya anda le encontra con Jesus, y ya suplica gayot con ele, “O, Señor, Hijo di David, tene lastima conmigo, cay el di mio hija controlao gayot del demonio y ta atormenta gayot.”
22 Canaan babin nati’imaim ma’ama na Jesu isan rerey eo, “Regah, David uwan, kukabibiru; ayu natu babitai i demon kakafih wanawanan hirun hiforatoun hibonawiy bai’akir kakafin maiyow ebaib.”
23 Pero nuay le contesta ni nada. Y el di suyo maga dicipulo ya atraca con ele y ya habla, “Manda dao sale con ese mujer, cay ta sigui que sigui le canaton, y pirmi le ta grita!”
23 Baise Jesu men babin isan tur ta eo. Imih ana bai’ufununayah hina hifefeyan hio, “Babin ku’u sa’ab en, rerey ufut enan.”
24 Despues ya contesta si Jesus, “Dios ya manda conmigo para ayuda con el maga gente del nacion de Israel, quien perdido como maga carnero estrabiao de camino.”
24 Jesu iya’afutih eo, “Orot Natun nan i Israel sabuw sheep na’atube hikasiy hima’am akisih isah na.”
25 Pero ya atraca el mujer, y ya hinca na presencia di Jesus, y ya habla, “Señor, ayuda conmigo!”
25 Baise babin na Jesu nanamaim sun yowen eo, “Regah Jesu kwibaisu.”
26 Ya contesta le, “Hende bueno si ay saca el comida del maga bata y ay buta lang con el maga perro.”
26 Jesu eo, “Kek hai bay men karam boro tanarouw nare haru hina’aan.”
27 Ya habla el mujer, “Deveras, Señor, pero sabe yo que masquin el maga perro puede tamen come el cosa ta cae abajo na mesa mientras ta come el di ila amo.”
27 Babin iya’afut eo, “Turobe Regah, baise bay momosarih tamah ana gemane tere’ere haru tebow te’aa.”
28 Despues ya contesta si Jesus con ele, “Ay, Ñora, bien grande gayot el di uste fe! Ay hace gayot yo el cosa uste quiere.” Despues aquel mismo hora ya queda dayun bueno el di suyo anak mujer.
28 Imaibo Jesu eo, “Babin o a baitumatum i ra’at kwanekwan, imih abisa kukokok i namatar.” Naatu nati ana maramaim natun babitai yawas.
29 Ya sale si Jesus aquel lugar y ya camina le na orilla del Mar de Galilea. Despues ya subi le na un monte, y alla le ya senta.
29 Jesu efan nati ihamiy naatu Galilee harew kukuf rewarewan remor in, imaibo oyaw ta sisibinamaim yen in tafan mare.
30 El manada de gente ya anda con ele, y ta lleva sila maga pi-ang y maga inutil y maga bulak y maga apa y mucho pa otros. Ya pone sila con el maga enfermo adelante di Jesus, y ya cura le canila.
30 Sabuw moumurih maiyow hai sabuw ah kafikafirih, matah fim, ah umah murumurubih, awah gugih naatu sawusawuwih afa moumurih maiyow auman hibow hina Jesu nanamaim hiya, naatu etei’imak iyawasih. Sabuw matah fim ah umah murubih hina Jesu biyan titit|alt="blind and lame come to Jesus" src="CN01785b.TIF" size="col" loc="Mat 15.30" copy="©1978 David C. Cook Publishing Co." ref="15.30"
31 El manada de gente ya queda bien espantao cay ya mira sila que el maga apa ta puede ya conversa, y bueno ya el maga inutil, y ta puede ya camina el maga pi-ang, y el maga bulak ta puede ya mira ole. Poreso ta dale sila alabanza con el Dios del nacion de Israel.
31 Awah gugih tur hio, ah umah murubih higewasin, ah kafikafirih hibat hiremor, naatu matah fim higewasin hinuw sawar hi’itah isan, sabuw hifofofor men kafaita. Naatu Israel hai God wabin hibora’ara’ah.
32 Despues si Jesus ya llama con su maga dicipulo para atraca con ele, y ya habla le canila, “Tiene yo grande lastima con el maga gente, cay tres dias ya sila junto conmigo, y ahora nuay mas sila comida. No quiere yo manda canila volve, basi ay pasa di ila hambre y ay desmaya sila na camino.”
32 Jesu ana bai’ufununayah eaf hina biyan hitit naatu iuwih eo, “Ayu sabuw aitih abiyababan anayabin hina bairi ama’ama veya tounu sawar naatu boun hai efanamaim men abisa ta ema’am boro hina’aan. Ayu men akokok a murumurubih aniyafarih hai ubar hinan. Hinanan boro efamaim bayumih hinigagamat.”Jesu masaw yanamaim eyoyoyoban|alt="disciples distributing bread" src="CN01718B.TIF" size="span" loc="Mat 15.32-38" copy="©1978 David C. Cook Publishing Co." ref="15.32-38"
33 Entonces el maga dicipulo ya habla con ele, “Señor, donde man kita ay saca bastante pan aqui na desierto para dale come con estos manada de gente?”
33 Naatu ana bai’ufununayah hiya’afut hio, “Iti arar yan bay boro menamaim tanab nakaram iti rakit gagamin tana’afuwagiy?”
34 Despues si Jesus ya habla canila, “Cuanto bilug man de pan tiene ustedes?”
34 Jesu ibatiyih, “Kwa rafiy bai’ab kwabobotanen?” Hiya’afut hio,
35 Despues ya manda le con el maga gente senta na tierra.
35 Basit Jesu sabuw iuwih me yan himarir.
36 Y ya saca le aquel siete bilug de pan y el maga pescao. Cuando ya acaba le dale gracias con Dios, ya hace le pedaso pedaso con ese, y ya dale con el maga dicipulo, quien ya distribui ese pan y pescao con el manada de gente.
36 Jesu rafiy fafar seven naatu siy auman bow God ana a merar yiy, naatu imseseb ana bai’ufununayah itih hibow sabuw hifaramih.
37 Todo el maga gente ya puede come hasta ya man busuk gayot. Despues el maga dicipulo ya puede pa recoje siete alat lleno de pedaso pedaso de comida que ya sobra.
37 Hi’aa etei yah iw, naatu bai’ufununayah bay sabuw hi’aa rebarebah hibiwanen sakasak etei seven hiwanfoten.
38 Tiene cuatro mil de gente quien ya puede come puera el maga mujer y el maga bata.
38 Sabuw etei 4000 na’atube bay hi’aa, kek baibin men auman hiyabamih.
39 Despues de mandar volve si Jesus con el maga gente, ya embarca le na vinta, y ya anda para na region de Magadan.
39 Imaibo Jesu sabuw iyafarih hinan ufunamaim, wa bai rabon na tafaram wabin Magadan imaim tit.

Ler em outra tradução

Comparar com outra

Estude este capítulo no WhatsApp

Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Mateus 15, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.