Mateus 13

El Nuevo Testamento (CBK) vs AAI

Sair da comparação
AAI TUR GEWASIN O BAIBASIT BOUBUN
1 Aquel mismo dia ya sale si Jesus na casa y ya anda senta na orilla del mar.
1 Nati veya ta’imon Jesu bar itumar tit na harew kukuf sisibinamaim sabuw bai’obaiyih isan mara’iy.
2 Despues ya ajunta con ele el manada de gente, poreso ya entra le na vinta cerca na aplaya y ya senta alla, y el manada de gente talla na arena.
2 Naatu sabuw moumurih maiyow hiru’ay hi’ar bebera’uh itih, basit wa bai inatait tafan mare, sabuw baise dones yan himarir hima.
3 Y si Jesus ta enseña muchas cosas por medio del maga cuento, y ansina le ta habla,
3 Imaibo ma sawar moumurih na’in oroubonamaim eo hima hinowar. Naatu ana oroubon ta i iti na’atube eo, “Ana veya ta orot masaw bowayan ana ub tanumamih tit in.
4 Mientras ta hace le sabut, tiene del maga similla ya guinda na pasada. Despues ya llega el maga pajaro y ya acaba come con ese maga similla.
4 Ana ub afa tata’asiyen i ef yanamaim hire, naatu mamu hire hibow hi’aa,
5 Tiene del maga similla ya guinda tamen na piedragal donde tiene poco tierra encima, y nuay tarda el maga similla ya crici.
5 Ana ub afa i to’ato yan hire’ere ana kamar men gagamin imih saisewat hikubounih hiyen. Anayabin kamar baban i fokarin.
6 Pero cuando ya abuya el sol ya queda layung el maga siembra, cay nuay crici enbuenamente el maga reis, y poreso ya muri.
6 Baise veya yey ana mar wabuburinamaim ub etei hi’arat, naatu hikimow hire anayabin wairoroh men babanika hire.
7 Tiene del maga similla ya guinda entre maga zacate matunuk, y ya crici el similla alla junto con ese, pero nuay mas puede crici enbuenamente, cay bien dalasucan ya el maga reis, y nuay puede cosecha.
7 Ub afa kokor wanawanan hire, naatu kokor ana fafa’amaim isuken.
8 Pero tiene tamen del maga similla ya cae na buen tierra ya donde ya crici enbuenamente, y ya dale buen cosecha, como cien veces mas del similla que con el ya hace sabut, y tiene sesenta veces, y otros treinta veces mas.”
8 Naatu ub afa i me gewasin yan hire hikuboubunih hiyen gewas ro’oro’oh hiya, afa hibiw 100 na’atube, afa i 60 na’atube, afa i 30 na’atube.
9 Despues ya habla si Jesus, “Si quien quiere aprende, necesita oi enbuenamente.”
9 Imih o yait tain nama’am tur inanowar.”
10 Despues ya llega el maga dicipulo, y ya pregunta con ele, “Porque man uste ta enseña con el maga gente por medio del maga cuento?”
10 Naatu Jesu ana bai’ufununayah hina hibatiy hi’o, “Aisim oroubonamaim sabuw kubi’obaiyih?”
11 Ya contesta le canila, “Dios ya manda sabe con ustedes el maga secreto acerca del di suyo Reino, pero con el maga otro gente, nuay ele manda sabe.
11 Jesu iyafutih eo, “Orereb ana so’ob wa’iwa’irin mar ana aiwob isan i God kwa it, men iti sabuw itihimih.
12 El quien tiene ya alguna cosa, Dios ay omenta pa con ese con abundancia, pero el quien nuay pa nada o masquin tiene le poco, Dios ay quita pa con ese.
12 Imih orot yait orereb ana so’ob biyan ema’am, God boro tafan naya’abar nitin ana so’ob nara’at, baise orot yait nati so’ob men biyan ema’am naatu ana so’ob kikimin nati biyanamaim ema’am God boro nabosair.
13 El rason si porque ta pone yo cuento amo cay masquin ta mira sila y ta oi, hende sila nunca ta puede nota ni entende.
13 Ana’an nati ayu oroubonamaim sabuw abi’obaiyih.
14 Este maga gente amo el quien ta cumpli el cosa ya habla el profeta Isaias de antes,
14 Dinab orot Isaiah ana Bukamaim eo kikirum i na ibiturobe.
15 Cay el maga corazon de este maga gente ya queda duro, y como si fuera ya queda sila bungul. Y igual como ta cerra sila el di ila ojos, cay si nuay sila hace ansina ay puede era sila mira y oi y ay puede era entende tamen, y ay bira sila ole conmigo y yo ay puede era cura el di ila irida del pecado.’
15 Anayabin ukwarih fokar,
16 “Pero bendicido ustedes que el di ustedes maga ojos ta puede mira para sabe el verdad, y el di ustedes maga orejas ta puede oi para entende.
16 Baise Kwa i kwabiyasisir, anayabin matayan kwa’i’itin naatu tain yan tur kwanonowar.
17 Ta habla gayot yo claro, que mucho profeta y mucho gente devoto quiere gayot mira el cosa ustedes ta puede mira, pero nuay sila puede. Y quiere tamen sila oi el cosa ustedes ta puede oi, pero nuay siempre puede.
17 Anababatun a tur ao’owen, dinab orot moumurih na’in naatu sabuw gewasih hikok kwanekwan, kwa abisa kwa’i’itin i hita’itin naatu abisa kwanonowar i hitanowar. Baise nati ana maramaim sawar men matar boro hita’itin.”
18 “Ahora oi ustedes enbuenamente, y ay esplica yo acerca del cuento del sembrador.
18 “Tain kwanarub ub tanumayan ana oroubon ao kwananowar naniyan kwanab, yabin kwanaso’ob.
19 Aquel maga similla que ya guinda na pasada puede kita compara con el maga gente quien ta oi el mensaje acerca del Reino de Dios, pero hende sila ta entende. Despues ay llega dayun si Satanas y ay causa le canila olvida el maga palabra que ya oi sila.
19 Sabuw iyab mar ana aiwob isan Tur Gewasin ao tenonowar naatu naniyan men tabaib i ub ef yanamaim orot ta’asiy re’er na’atube, Tur Gewasin tenonowar ana maramaim demon kakafin ena hai not ebikwaris.
20 Y aquel maga similla que ya guinda entre maga piedragal puede kita compara con el maga gente quien ta oi y ta cree dayun con alegria el maga palabra de Dios.
20 Naatu orot ana ub afa to yan hire’ere ana itinin i sabuw iyab tur tenonowar ana maramaim i tibiyasisir.
21 Pero nuay tarda el di ila creyencia, cay hende fuerte el di ila fe, como el siembra que ta falta reis. Y al llegar el maga tormento y ta malhabla el otros canila por causa del di ila fe con Dios, enseguidas ay perde sila el di ila fe.
21 Baise dogoroh wanawanan nati ub wairoron i men re eof barur, imih Tur Gewasin isan hina’uwih hinarurukaukuwih boro mar ta’imonamo hai baitumatum hinihamiy.
22 Y aquel maga similla que ya guinda entre maga zacate matunuk amo el ta representa el maga gente quien ta oi y ta cree el maga palabra de Dios, pero no puede tene buen resulta na di ila vida, y ta olvida el cosa ya oi sila cay ta man ansias gayot sila el maga cosas del mundo y ta confia sila con el riqueza para hace canila alegre.
22 Naatu orot ana ub afa fotan wanawanan hire’er ana itinin i sabuw iyab tur tenonowar, baise iti tafaram ana yasisir isan tibiyababan naatu totobuyoy hai not ebikwaris imih tur ana ro’on men emamatar.
23 Pero aquel maga similla que ya cae na buen tierra amo el ta representa el maga gente quien ta oi y ta obedece gayot el maga palabra de Dios. Ta tene sila buen resulta na di ila maga vida, como un buen cosecha que ta dale cien veces, sesenta veces, y treinta veces mas que con el ya hace sabut.”
23 Baise orot ana ub me gewasin yan ta’asiy hire’ere ana itinin i sabuw iyab Tur Gewasin tenowar naatu naniyan tabai tiw tehahamu, afa ro’oh 100, afa 60, afa 30.”
24 Despues ya pone si Jesus este otro cuento para enseña canila y ya habla le, “El modo Dios ta reina, puede kita compara con el gente quien ya man sabut buen clase de similla na di suyo tablon.
24 Jesu oroubon tabo iti na’atube eo, “Mar ana aiwob i iti na’atube, ana veya ta orot ana ub bow in ana masawamaim tanum.
25 Pero un noche mientras ta durmi le, ya llega el di suyo enemigo, y ya man sabut el similla del mal clase de zacate entre maga similla de trigo, y despues ya sale le.
25 Baise gugumin sabuw etei hi’inu’in ufut, orot ana rakit mowan fotan kakafih bow na sanabey wanawanah tanum naatu bihir.
26 Poreso cuando ta crici el siembra del trigo y ta principia tene fruta, aquel semilla del zacate ta crici ya tamen.
26 Sanabey hikuboubunih hiyey wanawanahimaim fotan kakafih auman hikubounih bairi hiyen.
27 Y el maga trabajador del dueño del tablon ya anda avisa con ele, y ya habla, ‘Ñor, ya sembra uste un buen clase lang de similla na di uste tablon hende ba? Porque man ta crici este maga clase de zacate?’
27 “Orot ana bowayah hina hio, ‘Regah, o ub gewasih a masawamaim itanum, baise aisim fotan kakafih auman hikuboubunih teyey?’
28 Ya habla le canila, ‘Ah! El quien tiene agravio conmigo amo ya hace ese!’ Entonces ya pregunta el maga trabajador con ele, ‘Na, cosa man? Quiere ba uste que came ay quita con ese maga mal clase de zacate?’
28 “Orot iyafutih eo, ‘Rakit sabuw afa hisinaf.’ Naatu akir wairafih hibatiy hio, ‘Bo kukokok anan fotan ana uyarir?’
29 Pero ya habla le, ‘Hende pa, cay si ay quita ya ustedes ese maga zacate, basi ay sigui hasta el siembra.
29 “Orot iyafutih eo, ‘En. Fotan kakafih kwana’u’uyarir boro sanabey afa auman kwana’uyarir.
30 Deja lang con esos crici junto hasta el tiempo del cosecha, y na tiempo de cosecha ay habla yo con el maga cortador que arranca anay sila el maga zacate y hace tumpuk para quema, pero man ani sila el trigo y deposita na bodega.’ ”
30 Imih kwaihamiyih bairi hinayen hiniw naatu tarin ana veya boro tarayah aniyafarih hinan, fotan wan hinatar hinafatum hinabow hinan hina’afusar, imaibo sanabey hinatar hinabow hinan bar hinaya.’”
31 Ya dale le este ejemplo canila. “Puede kita compara el Reino de Dios con el mas diutay pepita de todo el siembra que ta sembra el gente na di suyo tablon.
31 Jesu ana oroubon tabo eo, “Mar ana aiwob ana itinin ta i iti na’atube, orot ana ai momor ro’on kikimin maiyow bai in ana masaw yan tanum.
32 Cuando ya crici gayot ese, ya queda un palo mas grande que con todo el maga otro siembra, masquin ya sale ese na mas diutay pepita de todo. Y el maga pajaro ya hace pugaran na maga rama de ese.”
32 Iti ai ro’on i men ai ro’on afa gagamih na’atube’emih, baise tanum kuboun yey ana veya’amaim ra’at ai gagamin na’in matar naatu mamu hina famefamenamaim hibatar hima.”
33 Ya dale pa si Jesus otro ejemplo y ya habla, “El modo de quedar mas grande el Reino de Dios puede kita compara con el apujan que un mujer ta mescla na tres kilos de harina para hace pan, y despues ese apujan ay man calayat na entero masa.”
33 Jesu iban oroubon tabo eo maiye, “Mar ana aiwob itinin ta i iti na’atube. Babin yeast ebai ana faraw wanawanan eyai ekamat inu’in era’at eyey na’atube.”
34 Ta enseña siempre si Jesus con el maga gente por medio de cuento lang, y hende le ta usa otro modo de enseñanza.
34 Jesu sawar iti etei isah i oroubonamaim eo sabuw rou’ay gagamin bi’obaiyih; ana bai’obaiyenamaim i mar etei oroubonamaim sabuw bi’obaiyih.
35 Cuando ta enseña le ansina ya cumpli el maga palabra del profeta de antes:
35 Iti na’atube sisinaf anayabin abisa dinab orot eo kikirum tan titurobe isan.
36 Despues ya deja si Jesus con el manada de gente y ya entra na un casa y el di suyo maga dicipulo ya atraca con ele, y ya habla, “Señor, esplica canamon si cosa quiere decir aquel cuento del maga similla de zacate na tablon.”
36 Jesu sabuw rou’ay ihamiyih naatu na bar wanawanan run, ana bai’ufununayah ufun hina hirun hibatiy hio, “Masaw yan fotan kakafin ana oroubon i kukubuna anowar.”
37 Ya contesta si Jesus, “El gente quien ya hace sabut el buen similla amo el Hijo del Hombre.
37 Jesu iyafutih eo, “Orot ub gewasih tatanum i Orot Natun.
38 El tablon amo el mundo. El buen similla amo ta representa el maga gente quien el maga ciudadano del lugar donde Dios ta reina, y ese tamen maga zacate ta representa el maga siguidores di Satanas.
38 Masaw ana itinin i tafaram, naatu ub gewasin i sabuw iyab mar ana aiwob isan tebowabow, naatu ub kakafin i Demon Kakafin natunatun.
39 Aquel enemigo quien ya hace sabut el maga similla del zacate amo si Satanas. Y el cosecha ta representa el fin del mundo.
39 Naatu rakit orot ub kakafin bai na masaw yan tatanum i Demon Mowan. Naatu masaw biyamur i mar yomanin na’atube, masaw fourayah i God ana tounamatar.
40 El maga cortador amo el maga angeles. Y igual como ta recoje con el maga zacate para quema dayun, ansina tamen ay pasa na fin del mundo con el maga siguidores di Satanas.
40 “Imih mar yomanin iti ub kakafih hi’uyarir hifatum hibow hin hi’a’afusar na’atube boro namatar.
41 Despues, el Hijo del Hombre ay manda con el di suyo maga angeles na mundo para quita con todo el maga cosas que ta causa con el maga gente peca na di suyo Reino na mundo. Y ay quita tamen ele con todo el maga gente quien ta hace malo.
41 Orot Natun boro ana tounamatar niyafarih hinatit, sinaf kakafih naatu sabuw iyab bowabow kakafin kura’ahih hima kakafih tisisinaf etei i ana aiwob wanawananamaim boro fotan kakafin na’atube hinatar hinafatum.
42 Despues ay buta canila na fuego del infierno donde el maga gente ta llora que llora y ta man pagut el di ila diente cay bien rabiao sila con Dios.
42 Naatu hinabow hinan wairaf wan hinaya hina’afusar, nati’imaim boro na’arahih wah takitak niwa’an hina’in hinarerey.
43 Y el maga gente quien ta hace el cosa justo na vista de Dios ay resplandece gayot como el sol alla na Reino del di ila Padre na cielo. Si quien quiere aprende, necesita oi enbuenamente.
43 Imaibo God ana sabuw gewasih nabow mar ana aiwobomaim hinarun veya na’atube hinararan. Imih o yait tain nama’am iti tur inanowar.
44 “Puede kita compara el Reino de Dios con un tesoro escondido na sementera. Un dia tiene gente quien ya puede encontra con ese, y ele ya tapa ese otra vez y nuay gayot ele habla ni con ningunos. Ya queda gayot ele bien alegre, y na di suyo alegria ya acaba le vende todo el di suyo propiedad. Despues ya bira le ole para compra aquel sementera.
44 “Mar ana aiwob itinin ta i iti na’atube, orot ta nugunug hibun inu’in itin bai, naatu me nati nugunug titita’urimaim kair maiye ibun, naatu yasisir auman in ana sawar etei sabuw hitobon naatu matabir maiye na nati me tutubun na’atube.
45 “Puede tamen kita compara el Reino de Dios con un negociante quien ta busca para compra maga perlas de buen calidad.
45 “Naatu mar ana aiwob itinin tabo iti na’atube. Orot sawar tobonayan wakek enunuwet na’atube.
46 Cuando ya encontra le un perlas de buen calidad, ya vende le todo el di suyo propiedad para compra con aquel perlas.
46 Wakek nuwet inan wakek ta gewasin ana baiyan gagamin na’in tita’ur, naatu na ana sawar etei yataiten hitobon kabay bai in nati wakek tutubun na’atube.
47 “El modo Dios ta jusga na di suyo Reino puede kita compara con el rede que ya tira na mar, y ta cuji todo clase de pescao.
47 “Iban maiye mar ana aiwob i buwat na’atube. Orot siy bowayan ana buwat eya ema’am siy i yumatah ta ta te’ona’on.
48 Cuando lleno ya el rede, el maga pescador ya hala con ese na aplaya. Y ya senta sila para escoje el buen clase de pescao y ya pone con esos na maga cajon, y despues ya buta sila con el maga nuay valor.
48 Naatu buwat awan ekakaratan ana veya etab erun dones yan ema siy gewasih ikiyarir fetan iwan, naatu kakafih ikiyarir ebow ebis rouruwen na’atube.
49 Ansina tamen ay pasa na fin del mundo. El maga angeles ay vene para separa el maga gente malo con el maga gente bueno.
49 Imih mar yomanin nanan itinin i boro nati na’atube. God boro ana tounamatar niyafarih hinatit hinan sabuw gewasih wanawanahimaim sabuw kakafih hinabow
50 Sila ay buta con esos maga malo na fuego del infierno, donde el maga gente ta llora que llora, y ta man pagut el di ila diente cay bien rabiao sila con Dios.”
50 wairaf wan hiyara’aten na’arahih hina’in hina rerey wah takitak niwa’an.”
51 Despues ya pregunta si Jesus canila, “Ta entende ba ustedes este maga cosas?” Ya contesta sila, “Si, Señor.”
51 Jesu ibatiyih eo, “Oroubon iti ao’oban naniyah kwabow?” Ana bai’ufununayah hiya’afut hio, “Naniyah abow.”
52 Y ya habla le canila, “Entonces todo el maga maestro del ley di Moises quien ta sigui el di mio enseñanza acerca del Reino de Dios, sila igual como un dueño del casa quien ta saca el maga nuevo y daan cosas na su bodega.”
52 Naatu Jesu iuwih eo, “Isan imih, ofafar bai’obaiyenayan orot yait mar ana aiwob isan bai’obaiyen hibitin i bar matuwan matar, imih nati bar wanawanan ana sawar boubuh naatu atamanih etei boro nayataiten.”
53 Cuando ya acaba si Jesus man cuento ya sale le aquel lugar.
53 Jesu iti oroubon eo hinonowar ufunamaim nati efan itumar,
54 Y ya volve le na di suyo mismo lugar. Y alla ta enseña le con el maga gente Judio na di ila iglesia, ya queda espantao sila, y ya habla, “Donde man gaja este gente ya saca ese maga saber? Y paquemodo man le ta puede hace maga milagro?
54 naatu remor na i ana bar meraramaim tit Kou’ay Bar ta wanawanan run, busuruf sabuw i’obaibiyih. Naatu sabuw hima hinonowar hifofor hio, “Iti orot ana ukwar rerekab naatu ina’inanen sinaf isan ana fair i menamaim bow?
55 Hende ba le el anak de aquel carpintero, y el di suyo nana el nombre si Maria, y hende ba el di suyo maga hermano canda Santiago, Jose, Simon, y si Judas?
55 Iti orot tamah i bar wowabayan naatu hinah i Mary naatu James, Joseph, Simon, Judas i taitin.
56 Taqui tamen el di suyo maga hermana. Si ele un gente lang igual canaton, paquemodo man le ta puede hace este maga milagro?”
56 Naatu taitin baibitar auman bairit iti tama’am, imih iti sawar etei i menamaim bow?”
57 Poreso nuay sila recibi enbuenamente con Jesus cay ta man celos sila con ele.
57 Iti na’atube hio hina’ufut hin. Jesu iuwih eo, “Dinab orot tafaram afa’amaim i tekakafiy, baise i ana bar meraramaim naatu i tain tuwan i men tekakafiy.”
58 Poreso si Jesus nuay hace mucho milagro alla, cay el maga gente na di suyo mismo lugar nuay fe con ele.
58 Naatu nati’imaim men ina’inan moumurih sinafumih, anayabin nati sabuw aurih baitumatum en.

Ler em outra tradução

Comparar com outra

Estude este capítulo no WhatsApp

Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Mateus 13, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.