Êxodo 5
Diosa' kiika; Génesis, Éxodo y El Nuevo Testamento (CBINTPO) vs NVT
1 Tsejtu yala pallu, Moisés Aarónba, faraón' junga jitu tsandila: Israel chachilla' Dios Yavé entsandive: In chachillanu tiba den chutyuin tenasha eede, tsenmala yala junbi fandangu ke', inu aawa kure' keewaanudetsu, tive, tila.
1 Depois disso, Moisés e Arão foram ver o faraó e declararam: “Assim diz o S enhor , o Deus de Israel: ‘Deixe meu povo sair para celebrar uma festa em minha honra no deserto’”.
2 Tsenñuren faraón pakatu: Tsen, ¿Yavé maa juñaa, iya yanu meengue' Israel chachillanu me-eenu juwa? Juntsa Yavénu naa keraba jui'yu, tsenmin Israel chachillanu bain me-eren jui'yu, timi.
2 “Quem é o S enhor ?”, retrucou o faraó. “Por que devo dar ouvidos a ele e deixar Israel sair? Não conheço o S enhor e não deixarei Israel sair.”
3 Tsenñu yala tsandila: Hebreo chachilla' Dios lalanu fale' katawave, tsenñu' mitya lalanu tiba den chutyuin tenasha, pen malunainsha neepachi jikaasa tenve, lala' Dios Yavénu animaa tute' keewaanudetsu; tsangui'shu juntsaa lalanu naa peyacheeba, naa peeniyacheeba ke' tuten jutyuumiñu, tila.
3 Então Arão e Moisés disseram: “O Deus dos hebreus se encontrou conosco. Portanto, deixe-nos fazer uma viagem de três dias ao deserto para oferecermos sacrifícios ao S enhor , nosso Deus. Do contrário, ele nos castigará com alguma praga ou pela espada”.
4 Tsenñu Egipto rei tsandimi: Moisés, Aarón, ¿ñulla nenñaa chachilla taawasha kendetsuba bulla kes nendudeiyu? ¡Miji', ñulla' taawasha mandei! timi.
4 O rei do Egito respondeu: “Moisés e Arão, por que distraem o povo de suas tarefas? Voltem ao trabalho!
5 Tsejtu faraón entsa bain tsandimi: Challa entsa tusha Israel chachilla puredenanmalaa, ¿ñulla yalanu taawasha ken jutyu tirenu dejuu? timi.
5 Olhem! Há muitos do seu povo nesta terra, e vocês os estão impedindo de trabalhar!”.
6 Tsanditu juntsa malunun faraón, naa taawasha kikare' keenamu rukulanu bain, naa kaa balelanu bain entsandimi:
6 Naquele mesmo dia, o faraó deu a seguinte ordem aos capatazes egípcios e aos supervisores israelitas:
7 Israel chachillanu kaspeleya yala tu lepa kenudetsu ejke jaki kuwa kuwakemu deju'ba, umaa mangutyudei. ¡Yalaren ejke jaki demi'kiisa!
7 “Não forneçam mais palha para o povo fazer tijolos. De agora em diante, eles mesmos devem juntá-la!
8 ¡Tsenmin kaspele naake tu lepa kiikemuwa deeñuba tsa tsangue kikaantsu', maliba faata kikaatyudei! Yala yuj landyamu de' mitya detive: ¡Lala' Diosnu animaa tute' keewaajisai! tiitila.
8 No entanto, continuem a exigir que produzam a mesma quantidade de tijolos que antes. Não reduzam a cota. Eles são preguiçosos e, por isso, clamam: ‘Deixe-nos sair para sacrificar ao nosso Deus’.
9 Tsaañu' mitya juntsa chachillanu kayu daran taawasha ne kikaakidei; tsenmalaa naa-uwanuba taawasha kidyatyu', juntsa anbuda palaanu meedi'nudetsu, timi.
9 Aumentem a carga de trabalho deles e cobrem o cumprimento das tarefas. Isso os ensinará a não dar ouvidos a mentiras!”.
10 Tsenñu taawasha kikare' keenamu rukula bain, naa kaa balela bain defale' ji' kumuinchi chachillanu entsandita jila: Faraón ñullanu ejke tape mangutyudei, tive.
10 Os capatazes e os supervisores saíram e informaram o povo: “Assim diz o faraó: ‘Vocês não receberão mais palha.
11 Tsa' mitya challa ñullaren nuka juntsa tape tsuñuba ji' mi'ke' ka' taanu dejuve. Tsaaren ñulla tsanguenu deju' mityaa jayun kikenu dejutyu', kaspele naakemuwa deju' bain juntsangue tu lepa kentsunu dejuve, tila.
11 Saiam e juntem-na onde puderem encontrá-la. No entanto, continuarão a produzir a mesma quantidade de tijolos que antes’”.
12 Tsenñu Israel chachilla kumuinchi Egipto tusha na'baasa devela' jiila, buikiya ejke tape mi'kenu.
12 Então o povo se espalhou por toda a terra do Egito para juntar a palha que sobrava das colheitas.
13 Tsaaren, taawasha kekare' keenamu rukula entsandiitila: Kaspele ñullanu ejke tape dekuñu, naake tu lepa kiikemu deju' bain, malumere juntsangue kiikidei, tiitila.
13 Enquanto isso, os capatazes egípcios continuavam a pressioná-los: “Completem sua cota diária de tijolos, como faziam quando nós lhes fornecíamos palha!”.
14 Tsejtu faraónchi taawasha kikare' keenamu rukula, kaa bale tira' washna' keekeenamu Israel chachillanu bandentsula entsa entsanditu: ¿Nejtaa uma bain, naa kishi bain ñulla kaspele tu lepa naake kiikemu deju'ba juntsangue mantyu juju deeyu? tiitila.
14 E açoitavam os supervisores israelitas que haviam sido encarregados das equipes de trabalhadores. “Por que não completaram as cotas nem ontem nem hoje?”, perguntavam.
15 Tsenñu kaa bale pumu Israel chachilla faraón' junga ajaa ti' wainnu jitu tsandila: ¿Nenñaa ñuchi manda-imu chachillanuba entsanguendunguiyu?
15 Então os supervisores israelitas foram suplicar ao faraó: “Por favor, não trate seus servos desse modo.
16 Lalanu naa ejke tapeba mangutyumujchiren, kaspele tu lepa naake seran kiikemu deeñu bain juntsangue manbake manbake dekive, tsenmin lalanu naa ta'kenchi bain kiidekive. Tsaju' ejke tape mangutyu' mitya entsaya ñu' chachilla' kuipave, tsaanuren lalanaa kuipa pu' ta'kindetsuve, tila.
16 Não recebemos palha, mas os capatazes continuam a exigir: ‘Façam tijolos!’. Somos açoitados constantemente, mas a culpa é do seu próprio povo!”.
17 Tsenñuren faraón entsandi pakami: Ñulla yuj landyamu de' mitya detive: ¡Yavénu animaa tute' keewaajisai! tiitila.
17 O faraó, porém, gritou: “Vocês são preguiçosos! Preguiçosos! Por isso, andam dizendo: ‘Deixe-nos sair para oferecer sacrifícios ao S enhor ’.
18 ¡Tsa' mitya jei taawasha manjidei! Naa ejke tape demangutyuñu bain, kaspele tu lepa naake seran kemu deju'ba juntsangue kiikenu dejuve, timi.
18 Voltem agora mesmo ao trabalho! Não receberão palha, mas terão de produzir a mesma cota de tijolos”.
19 Tsenñu Israel chachi kaa bale pumula naaken tsandyala, kaspele tu lepa naake seran kemu deju'ba chai bain juntsangue seran kentsunu dejuve tiñu.
19 Quando os supervisores israelitas ouviram: “Vocês não poderão reduzir a quantidade de tijolos produzidos por dia”, perceberam que estavam em sérios apuros.
20 Tsejtu yala faraónba dekuindake' malutu, Moisésnu bain Aarónnu bain katala, yalanu washidena.
20 Ao sair do palácio do faraó, encontraram Moisés e Arão, que os esperavam do lado de fora.
21 Tsejtu tsandila: Ñulla tyee dekiñuba Yavé juntsan mitya taaju puitesa, matyu naa lalanu faraón bain, naa bale chachilla bain na'baasa dekiñuba ñullaa kuipa de' mitya. Ñullaren yala' tyaapanu peeniya chungaapukeñuu dekive lalanu tu'nudetsu, tila.
21 Eles disseram aos dois irmãos: “O S enhor os julgue e os castigue por terem feito o faraó e seus oficiais nos odiarem. Vocês colocaram uma espada na mão deles e lhes deram uma desculpa para nos matar!”.
22 Tsenñu Moisés, Yavéba kuinda ketu tsandimi: Bale Ruku, ¿nenñaa entsa chachillanu firu' taaju kekaandunguiyu? ¿Tyeenguenaa inu jakaatunguiyu?
22 Moisés voltou ao S enhor e disse: “Por que trouxeste toda essa desgraça sobre este povo, Senhor? Por que me enviaste?
23 Naamaa iya, ñu' mitya ti' faraónnu pañuba, juntsa ajkeshaya ñu' chachillanu kayu firu' ke' ne jiintsuve, tsenñuren ñuya tibanguindyuve yalanu livee kenu, timi.
23 Desde que me apresentei ao faraó como teu porta-voz, ele passou a tratar teu povo com ainda mais crueldade. E tu não fizeste coisa alguma para libertá-lo!”.
Atalhos do teclado
- Capítulo anterior←
- Próximo capítulo→
- Versículo anteriork
- Próximo versículoj
- Limpar seleçãoEsc
- Esta ajuda?
Estude este capítulo no WhatsApp
Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Êxodo 5, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.