Marcos 5

Ri c'ac'ac' Testamento pa kach'ab'al (CAKSNT) vs ARIB

Sair da comparação
ARIB Almeida Revisada Imprensa Bíblica
1 Y ri Jesús y ri ru-discípulos xaꞌbꞌaka ri jucꞌan chic ruchiꞌ ri mar, chupan ri lugar rubꞌinan Gadara.
1 Chegaram então ao outro lado do mar, à terra dos gerasenos.
2 Y antok ri Jesús xiel-pa chupan ri barco, can ja xalka jun ache riqꞌuin, ri pa cementerio alanak-ve-pa, ri cꞌo itziel espíritu riqꞌuin.
2 E, logo que Jesus saíra do barco, lhe veio ao encontro, dos sepulcros, um homem com espírito imundo,
3 Ri ache reꞌ ja ri cementerio ri acunak rachuoch, y man jun nitiquir chirij, hasta riqꞌuin cadena (yariena) man i-tiquirnak ta chirij.
3 o qual tinha a sua morada nos sepulcros; e nem ainda com cadeias podia alguém prendê-lo;
4 Ruma qꞌuiy mul quiyoꞌn cadena (yariena) y nicꞌaj chic chꞌichꞌ chirij ri rukꞌa-rakan, pero i-rukꞌochpin, i-rukꞌajuon nojiel. Can man jun tiquirnak chirij.
4 porque, tendo sido muitas vezes preso com grilhões e cadeias, as cadeias foram por ele feitas em pedaços, e os grilhões em migalhas; e ninguém o podia domar;
5 Chi pakꞌij chi chakꞌaꞌ siempre nibꞌiej pa tak juyuꞌ y pa cementerio, nurak ruchiꞌ y nusocola-riꞌ cha abꞌaj.
5 e sempre, de dia e de noite, andava pelos sepulcros e pelos montes, gritando, e ferindo-se com pedras,
6 Y antok jajaꞌ xutzꞌat-pa ri Jesús chi-naj, xpa anin y xalxuquieꞌ choch.
6 Vendo, pois, de longe a Jesus, correu e adorou-o;
7 Y riqꞌuin ruchukꞌaꞌ xchꞌoꞌ cha ri Jesús y xuꞌej: ¿Chica navajoꞌ chuva Jesús ri Rucꞌajuol ri Namalaj Dios? Pa rubꞌeꞌ ri Dios nicꞌutuj chava, man quinachꞌujirisaj, xchaꞌ cha ri Jesús.
7 e, clamando com grande voz, disse: Que tenho eu contigo, Jesus, Filho do Deus Altíssimo? conjuro-te por Deus que não me atormentes.
8 Ri ache xuꞌej quireꞌ ruma ri Jesús ruꞌeꞌn chic cha ri itziel espíritu ri cꞌo riqꞌuin chi tiel-el.
8 Pois Jesus lhe dizia: Sai desse homem, espírito imundo.
9 Y ri Jesús xucꞌutuj cha: ¿Cheꞌl abꞌeꞌ? Y jajaꞌ xuꞌej-pa: Legión nubꞌeꞌ; ruma oj qꞌuiy, xchaꞌ.
9 E perguntou-lhe: Qual é o teu nome? Respondeu-lhe ele: Legião é o meu nome, porque somos muitos.
10 Y can altíra xucꞌutuj cꞌa favor cha ri Jesús chi man caꞌralasaj-el chupan ri lugar reꞌ.
10 E rogava-lhe muito que não os enviasse para fora da região.
11 Y cierca-apa ri lugar reꞌ, paroꞌ jun juyuꞌ, iqꞌuiy ak ncaꞌvaꞌ.
11 Ora, andava ali pastando no monte uma grande manada de porcos.
12 Y quinojiel ri itziel tak espíritus ri icꞌo riqꞌuin ri ache xquicꞌutuj favor cha ri Jesús, y xquiꞌej cha: Tayaꞌ permiso chika chi nkojuoc quiqꞌuin ri ak reꞌ, xaꞌchaꞌ.
12 Rogaram-lhe, pois, os demônios, dizendo: Manda-nos para aqueles porcos, para que entremos neles.
13 Ri Jesús xuyaꞌ permiso chica. Y ri itziel tak espíritus ja xaꞌiel-el y xaꞌbꞌaꞌuoc quiqꞌuin ri ak. Ri ak reꞌ icaꞌyeꞌ mil. Y quinojiel ri ak reꞌ jun-anin xaꞌbꞌaxulie-pa choch jun juyuꞌ can paꞌl-roch, y cꞌa chupan ri mar xaꞌbꞌaka-ve; y chireꞌ xaꞌjiekꞌ-ve quinojiel ri ak reꞌ.
13 E ele lho permitiu. Saindo, então, os espíritos imundos, entraram nos porcos; e precipitou-se a manada, que era de uns dois mil, pelo despenhadeiro no mar, onde todos se afogaram.
14 Y ri ncaꞌchajin quichin ri ak xaꞌnumaj, y xbꞌaquitzijuoj ri xbꞌanataj pa tanamet y pa tak avan. Y ri vinak xaꞌpa cꞌa chi nalquitzꞌataꞌ ri chica xbꞌanataj.
14 Nisso fugiram aqueles que os apascentavam, e o anunciaram na cidade e nos campos; e muitos foram ver o que era aquilo que tinha acontecido.
15 Y antok ri vinak reꞌ xaꞌlka riqꞌuin ri Jesús, xquitzꞌat chi ri ache ri xcꞌujieꞌ ri jun legión (6,000) itziel tak espíritus riqꞌuin; tzꞌuyul, rucusan rutziak y man nuꞌon ta chic cꞌa ri incheꞌl rubꞌanun-pa. Rumareꞌ ri vinak xa xquixiꞌij-quiꞌ.
15 Chegando-se a Jesus, viram o endemoninhado, o que tivera a legião, sentado, vestido, e em perfeito juízo; e temeram.
16 Y ri vinak ri xaꞌtzꞌato ri xbꞌanataj riqꞌuin ri ache ri xaꞌlasas-el ri itziel tak espíritus riqꞌuin y ri xbꞌanataj quiqꞌuin ri ak, xquitzijuoj cꞌa chica ri nicꞌaj chic vinak ri i-patanak chutzꞌatic ri xbꞌanataj chireꞌ.
16 E os que tinham visto aquilo contaram-lhes como havia acontecido ao endemoninhado, e acerca dos porcos.
17 Y ruma cꞌa reꞌ quinojiel ri vinak xquicꞌutuj favor cha ri Jesús chi tiel-el chireꞌ chupan ri qui-lugar.
17 Então começaram a rogar-lhe que se retirasse dos seus termos.
18 Antok ntuoc-oc ri Jesús chupan ri barco, ri ache ri xaꞌcꞌujieꞌ itziel tak espíritus riqꞌuin, nucꞌutuj favor cha ri Jesús chi niꞌa riqꞌuin.
18 E, entrando ele no barco, rogava-lhe o que fora endemoninhado que o deixasse estar com ele.
19 Pero ri Jesús man xrajoꞌ ta. Xa xuꞌej cha: Caꞌin chavachuoch y atzijuoj chica ri avachꞌalal ri nem samaj ri xuꞌon ri Ajaf aviqꞌuin, y cheꞌl xjoyovax avach.
19 Jesus, porém, não lho permitiu, mas disse-lhe: Vai para tua casa, para os teus, e anuncia-lhes o quanto o Senhor te fez, e como teve misericórdia de ti.
20 Y ri ache xꞌa cꞌa, y xutzꞌom rutzijoxic chupan ri lugar rubꞌinan Decápolis, ri nem samaj ri xuꞌon ri Jesús cha, y ri vinak can altíra xaꞌchapataj.
20 Ele se retirou, pois, e começou a publicar em Decápolis tudo quanto lhe fizera Jesus; e todos se admiravam.
21 Y ri Jesús xuoc chic chupan ri barco chi xakꞌax jucꞌan chic ruchiꞌ ri mar. Y antok xalka, altíra iqꞌuiy vinak ri xquimol-quiꞌ chirij. Jajaꞌ chuchiꞌ ri mar xcꞌujie-ve.
21 Tendo Jesus passado de novo no barco para o outro lado, ajuntou-se a ele uma grande multidão; e ele estava à beira do mar.
22 Y xalka jun ache rubꞌinan Jairo, ri jun principal chupan ri sinagoga. Y antok xutzꞌat-apa ri Jesús, ja xbꞌaxuquieꞌ chukul rakan,
22 Chegou um dos chefes da sinagoga, chamado Jairo e, logo que viu a Jesus, lançou-se-lhe aos pés.
23 y altíra xuꞌon rogar choch ri Jesús y xuꞌej cha: Ri numiꞌal niyavaj y ya nicon. Catam-pa y taꞌyaꞌ ri akꞌaꞌ paroꞌ chi nuꞌon sanar y can xticꞌasieꞌ, xchaꞌ ri ache.
23 e lhe rogava com instância, dizendo: Minha filhinha está nas últimas; rogo-te que venhas e lhe imponhas as mãos para que sare e viva.
24 Y ri Jesús can xꞌa cꞌa riqꞌuin ri ache, y iqꞌuiy vinak xaꞌa chirij, rumareꞌ niquipitzꞌ ri Jesús i-bꞌanak.
24 Jesus foi com ele, e seguia-o uma grande multidão, que o apertava.
25 Pero jun ixok ri cꞌo doce (cabꞌalajuj) junaꞌ ri ntiel ruquiqꞌuiel y man nitanieꞌ ta, ruma jun yabꞌil,
25 Ora, certa mulher, que havia doze anos padecia de uma hemorragia,
26 altíra rubꞌanun-pa sufrir ruma bꞌanak quiqꞌuin qꞌuiy doctores, y ya xuqꞌuis nojiel ri ru-miera y man jun otz ranun cha, xa más peor ranun cha.
26 e que tinha sofrido bastante às mãos de muitos médicos, e despendido tudo quanto possuía sem nada aproveitar, antes indo a pior,
27 Ri ixok reꞌ raxan-pa chirij ri milagros ri ncaꞌruꞌon ri Jesús y bꞌanak chiquicajol ri vinak ri i-bꞌanak chirij ri Jesús. Jajaꞌ xjiel-apa chirij ri Jesús y xutzꞌom-apa ri rutziak,
27 tendo ouvido falar a respeito de Jesus, veio por detrás, entre a multidão, e tocou-lhe o manto;
28 ruma nuꞌej pa ránima: Xa ta riqꞌuin nitzꞌom-apa jubꞌaꞌ ri rutziak, ja niꞌan sanar.
28 porque dizia: Se tão-somente tocar-lhe as vestes, ficaria curada.
29 Y chaꞌnin xtanieꞌ ri ruquiqꞌuiel ri ntiel. Y xunaꞌ chi xuꞌon sanar riqꞌuin ri ruyabꞌil.
29 E imediatamente cessou a sua hemorragia; e sentiu no corpo estar já curada do seu mal.
30 Ri Jesús can chaꞌnin xunaꞌ chi cꞌo jun xuꞌon sanar ruma ri poder ri xiel riqꞌuin; rumareꞌ xtzuꞌn can chirij, y xuꞌej chica ri vinak: ¿Chica xtzꞌamo ri nutziak?
30 E logo Jesus, percebendo em si mesmo que saíra dele poder, virou-se no meio da multidão e perguntou: Quem me tocou as vestes?
31 Y ri ru-discípulos xquiꞌej cha: Natzꞌat chi iqꞌuiy vinak ncatquipitzꞌ y atreꞌ naꞌej: ¿Chica xitzꞌamo? xaꞌchaꞌ ri discípulos cha ri Jesús.
31 Responderam-lhe os seus discípulos: Vês que a multidão te aperta, e perguntas: Quem me tocou?
32 Pero ri Jesús ncaꞌrucaꞌyiej ri vinak, chi nucanuj ri chica xtzꞌamo ri rutziak.
32 Mas ele olhava em redor para ver a que isto fizera.
33 Ri ixok ruxiꞌin-riꞌ y nibꞌarbꞌuot, ruma rataꞌn chi xuꞌon sanar riqꞌuin ri ruyabꞌil, xpa cꞌa y xalxuquieꞌ choch ri Jesús y xuꞌej cꞌa cha nojiel ri xuꞌon.
33 Então a mulher, atemorizada e trêmula, cônscia do que nela se havia operado, veio e prostrou-se diante dele, e declarou-lhe toda a verdade.
34 Y ri Jesús xuꞌej cha: Numiꞌal, xacꞌachoj ruma xacukubꞌaꞌ acꞌuꞌx viqꞌuin. Vacame caꞌin en paz. Ri ayabꞌil man chic xtitzalaj ta pa, xchaꞌ cha.
34 Disse-lhe ele: Filha, a tua fé te salvou; vai-te em paz, e fica livre desse teu mal.
35 Y cꞌa nitzijuon ri Jesús riqꞌuin ri ixok, antok xaꞌlka nicꞌaj ri i-patanak chirachuoch ri ache principal chupan ri sinagoga. Ijejeꞌ xalquiꞌej cha ri ache principal: Ri amiꞌal ya xcon, man chic taꞌan molestar ri Maestro.
35 Enquanto ele ainda falava, chegaram pessoas da casa do chefe da sinagoga, a quem disseram: A tua filha já morreu; por que ainda incomodas o Mestre?
36 Pero ri Jesús xraꞌxaj ri niquiꞌej, y xuꞌej cha ri jun principal chupan ri sinagoga: Man taxiꞌij-aviꞌ, joꞌc tanimaj, xchaꞌ cha.
36 O que percebendo Jesus, disse ao chefe da sinagoga: Não temas, crê somente.
37 Y ri Jesús man xuꞌon ta permitir chi xaꞌa nicꞌaj chic chirij, xa joꞌc ri Pedro, ri Jacobo y ri Juan ri quichakꞌ-quinimal-quiꞌ riqꞌuin ri Jacobo.
37 E não permitiu que ninguém o acompanhasse, senão Pedro, Tiago, e João, irmão de Tiago.
38 Y antok xaꞌbꞌaka chirachuoch ri jun principal chupan ri sinagoga, ri Jesús xaꞌrutzꞌat chi ri vinak ncaꞌchꞌujuyan pa jay, can altíra ncaꞌuokꞌ y altíra ncaꞌbꞌisuon.
38 Quando chegaram a casa do chefe da sinagoga, viu Jesus um alvoroço, e os que choravam e faziam grande pranto.
39 Antok ri Jesús acunak chic oc pa jay, xuꞌej chica: ¿Karruma nquixuokꞌ y nquixchꞌujuyan? Ri chꞌiti xtan xa man quiminak ta, xa nivar, xchaꞌ chica.
39 E, entrando, disse-lhes: Por que fazeis alvoroço e chorais? a menina não morreu, mas dorme.
40 Pero ijejeꞌ xa xaꞌtzeꞌn chirij ri Jesús. Pero ri Jesús xaꞌralasaj-el juviera quinojiel ri vinak ri icꞌo chireꞌ, y xaꞌrucusaj-oc ri rutie-rutataꞌ ri chꞌiti xtan y ri iyoxeꞌ chic ri i-bꞌanak riqꞌuin, pacheꞌ cꞌo-ve ri ru-cuerpo ri chꞌiti xtan.
40 E riam-se dele; porém ele, tendo feito sair a todos, tomou consigo o pai e a mãe da menina, e os que com ele vieram, e entrou onde a menina estava.
41 Y xutzꞌom rukꞌaꞌ ri chꞌiti xtan y xuꞌej cha: Talita cumi, xchaꞌ. Ri tzij reꞌ ntiel: Chꞌiti xtan, chava atreꞌ niꞌej chi capalaj.
41 E, tomando a mão da menina, disse-lhe: Talita cumi, que, traduzido, é: Menina, a ti te digo, levanta-te.
42 Can joꞌc xuꞌej quireꞌ ri Jesús, can ja xpalaj-pa ri chꞌiti xtan y xꞌin, ruma cꞌo doce (cabꞌalajuj) rujunaꞌ. Y ri icꞌo riqꞌuin altíra xaꞌchapataj antok xquitzꞌat chi xcꞌastaj chic pa.
42 Imediatamente a menina se levantou, e pôs-se a andar, pois tinha doze anos. E logo foram tomados de grande espanto.
43 Pero ri Jesús xuꞌon mandar chica chi man jun choj cha tiquitzijuoj ri xbꞌanataj, y xuꞌej chi tiyoꞌx ruvay ri chꞌiti xtan.
43 Então ordenou-lhes expressamente que ninguém o soubesse; e mandou que lhe dessem de comer.

Ler em outra tradução

Comparar com outra

Estude este capítulo no WhatsApp

Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Marcos 5, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.