Marcos 8

Yakʼusda bughunek: k’andit khunek neba lhaidinla (CAFNT) vs NTLH

Sair da comparação
NTLH Nova Tradução na Linguagem de Hoje 2000
1 'Aw sa ilah hukw'elh'az doo chah zeh dune lhanah 'ilhuhowezdel 'aw 'et 'uhute'alh, 'i hoolah suli hoh Sizi yugha hoodul'eh, “Anih,” hubudáni 'ink'ez ndo búlhni,
1 Pouco tempo depois, ajuntou-se outra vez uma grande multidão. Como eles não tinham nada para comer, Jesus chamou os discípulos e disse:
2 “Ndunnah dune hubugha te'nuszun. 'Aw 'et tat dzin sulh 'úhet'en 'ink'ez hiyoo'alh, 'i hoolah.
2 — Estou com pena dessa gente porque já faz três dias que eles estão comigo e não têm nada para comer.
3 'Et nduhínt'ah bukoo ts'ih whenábalh'a t'eh nahedulh hoh bukaootoodeh. Bulunah tube nilhdza ts'ih hahándel 'et huwa.”
3 Se eu os mandar para casa com fome, eles vão cair de fraqueza pelo caminho, pois alguns vieram de longe.
4 'Et yugha hoodul'eh hiyoodulhkut, “Ndoh dune chahóot'ih, nts'e simba hite'alh, 'i nats'óolelh lhe'huneltsuk dune gházte'alh wheni?”
4 Os discípulos perguntaram: — Como vamos encontrar, neste lugar deserto, comida que dê para toda essa gente?
5 'Et Sizi huboodulhkut, “Daneltsuk lhes sut'e aht'i?” 'Et ndi híyulhni, “Skwunlai 'o 'at nankoh lhes sut'e.”
5 — Quantos pães vocês têm? — perguntou Jesus. — Sete! — responderam eles.
6 'Et 'ilhuhowezdel yun natl'ahudóolts'ih huwa bulh'a. 'Et skwunlai 'o 'at nankoh lhes yílhchoot 'ink'ez, “Suchanailya,” ni ho' tenadedli. Taidalhkut 'ink'ez yugha hoodul'eh yutl'aiyanla hubutunyoonih ka, 'ink'ez hudelhts'i butaininik.
6 Aí Jesus mandou o povo sentar-se no chão. Depois pegou os sete pães e deu graças a Deus. Então os partiu e os entregou aos discípulos, e eles os distribuíram ao povo.
7 'Et lhook chah ntsoolyaz hit'i, 'i chah Sizi “Suchanailya,” ni hoh yuba tenadedli 'ink'ez 'i chah yugha hoodul'eh ndo búlhni, “Hubutunyoonih.”
7 Eles tinham também alguns peixinhos. Jesus deu graças a Deus por eles e mandou que os discípulos os distribuíssem.
8 Ts'iyannah 'aha'al 'ink'ez 'uhunesdai. 'Et yugha hoodul'eh skwunlai 'o 'at nat k'its'ai dezbun 'i highá' wez'al, 'i dih tezkat.
8 Todos comeram e ficaram satisfeitos; e os discípulos ainda encheram sete cestos com os pedaços que sobraram.
9 4,000 bat'en 'en 'aha'al. 'Aw 'et Sizi hoh whenaóobalh'a.
9 As pessoas que comeram eram mais ou menos quatro mil. Jesus mandou o povo embora,
10 'Et 'ahoh yugha hoodul'eh bulh ts'i be náhedel 'ink'ez keyah Dalmanutha huwhútni whuz yanahúsduki.
10 e, logo depois, subiu no barco com os seus discípulos, e foi para a região de Dalmanuta.
11 'Et bulunah Pharisee, 'en Sizi highu nindel 'ink'ez hiyenah hoh hiyóolhdzih hiyóodúlhkut, “Alha Yak'usda ntl'ahón'ai t'eh, yak'uz ts'ih hooncha tune'tant'ilh 'uhonleh, 'i be t'éts'onoozeh ka.”
11 Alguns fariseus chegaram e começaram a falar com Jesus. Eles queriam conseguir alguma prova contra ele e por isso pediram que ele fizesse um milagre para mostrar que o seu poder vinha mesmo de Deus.
12 Sizi tube cho hiba dzuh 'uhídeja 'ink'ez ndo búlhni, “Di ka k'an dune huwa ne'ut'en hukwa' hutni? 'Alha 'un whudúsni 'aw ndi yun k'ut whudune ndúhoont'ah honóolh'en ghaít'ah.”
12 Jesus deu um grande suspiro e disse:
13 'Et 'ahoh buch'a nanja, ts'i be nája 'ink'ez bun k'ut nyan whenadúki.
13 Então Jesus foi embora. Ele subiu no barco e voltou para o lado leste do lago.
14 Yugha hoodul'eh lhes nahodelhúnuh, lhes lhuk'i zeh ts'i be húlh'ai.
14 Os discípulos haviam esquecido de levar pão e só tinham um pão no barco.
15 'Et Sizi hubugha utni, “Huwohle, 'ahoolhyez khuhdli Pharisee 'ink'ez Herod hubules untuldoh, 'i ch'a,” hubúlhni.
15 Jesus chamou a atenção deles, dizendo:
16 'Aw 'et lhulh yáwhehuniltuk, “Et 'aw lhes chats'ít'ih 'et huwa 'utni.”
16 Aí os discípulos começaram a dizer uns aos outros: — Ele está dizendo isso porque não temos pão.
17 'Et Sizi daja hutni 'uda t'eoonínzun, 'et ndó bulhni, “Et di ka lhes cháht'ih 'et huwa yalhtuk, 'awhuz nt'eoonuzúhzun k'us nuhwheni t'achaoodulhúts'it nuhdzi 'awhuz ih duts'un ho' dahni?
17 Jesus ouviu o que eles estavam dizendo e perguntou:
18 Nuhna hoonli be chaóozeh'en, nuhdzo hóonli be cha'duzahts'uk. 'Aw ih whunachasulhúnik?
18 Vocês têm olhos e não enxergam? Têm ouvidos e não escutam? Não lembram
19 5,000 dune skwunlai lhes hubutaidalhkut hoh daneltsuk k'its'ai dezbun 'i dune yugha' wéz'al, 'i dih tezkat inle?” “Lanezi 'o 'at nankoh,” hiyúlhni.
19 dos cinco pães que eu parti para cinco mil pessoas? Quantos cestos cheios de pedaços vocês recolheram? Eles responderam: — Doze.
20 “Ink'ez skwunlai 'o 'at nankoh lhes 4,000 dune butaidalhkut, daneltsuk k'its'ai dezbun, 'i highá' wez'al, 'i dih tezkat ínle?” hubúlhni. “Skwunlai 'o 'at nankoh,” hiyúlhni.
20 Jesus perguntou outra vez: Eles responderam: — Sete.
21 'Ink'ez ndo búlhni, “Et 'awhuz ih nuwheni tachaoodulhts'it?”
21 Então Jesus perguntou:
22 'Et Sizi yugha hoodul'eh bulh keyah Bethsaida huwhútni whuz hunindel hoh 'ilhunuh dune chawhés'en, 'en Sizi highu nihínilhya 'ink'ez highu tedudlih yuk'edoolnih ka.
22 Depois Jesus e os discípulos chegaram ao povoado de Betsaida. Algumas pessoas trouxeram um cego e pediram a Jesus que tocasse nele.
23 'Et Sizi chawhés'en yula ilhchoot 'ink'ez keyah whuch'a inílhya hoh lhch'az dune yuna k'énzo 'ink'ez yuna k'édilnik hoh ndi yulhni, “Dahooja, hoonliyaz ho'en ih?” yúlhni.
23 Ele pegou o cego pela mão e o levou para fora do povoado. Então cuspiu, passou a saliva nos olhos do homem, pôs a mão sobre ele e perguntou:
24 Dune yutá'en 'ink'ez 'utni, “A, dune nulh'en, 'et whunts'ih 'aw ts'ah'un chaoozes'en, dune 'ants'ih duchun li'hint'ah hoh nuhúdelh.”
24 O homem olhou e disse: — Vejo pessoas; elas parecem árvores, mas estão andando.
25 Sizi doo chah zeh lhch'az dune yuna k'édilnik 'ink'ez yeduk yuta'en hoh 'et 'aw 'et whe'en nasdli 'ink'ez ts'iyaitsuk huba hooltsai.
25 Jesus pôs outra vez as mãos sobre os olhos dele. Dessa vez o cego olhou firme e ficou curado; aí começou a ver tudo muito bem.
26 'Et Sizi dune chawhés'en bukoo ts'ih whenáyalh'a 'ink'ez khunek ulhtus, 'i be ndi yúlhni, “Bethsaida ts'ih nátonja gunih 'ink'ez Bethsaida whut'en ndo budóni gunih!”
26 Em seguida, Jesus mandou o homem para casa e ordenou:
27 'Ink'ez yugha hoodul'eh bulh Caesarea Philippi 'et keyah whuz whehándel. Hedulh hoh huboodulhkut, “Ndun dune sughu yahulhtuk t'eh, ndan usdli hutni?”
27 Depois Jesus e os seus discípulos foram para os povoados que ficam perto de Cesareia de Filipe. No caminho, ele lhes perguntou:
28 'Et yugha hoodul'eh 'uhiyúlhni, “Bulunah 'uhutni John dune too be' 'ulh'en inle 'int'ah. 'Et 'uyoon 'uhutni Elijah 'en Yak'usda whusaítelh'alh 'int'ah. 'Et 'uyoon chah Yak'usda be nus whunílh'en 'ilhunuh 'int'ah hutni.”
28 Os discípulos responderam: — Alguns dizem que o senhor é João Batista; outros, que é Elias; e outros, que é um dos
29 'Ink'ez yugha hoodul'eh ndo búlhni, “Nuhwheni do, ndan 'ust'ah dahni?” 'Et Peter 'utni, “Nyun Christ 'unint'ah.”
29 — E vocês? Quem vocês dizem que eu sou? — perguntou Jesus. — O senhor é o
30 Sizi khunek ulhtus 'i be ndo búlhni, “Si sugha dune dóohni gunih!”
30 Então Jesus proibiu os discípulos de contarem isso a qualquer pessoa.
31 'Aw 'et Sizi yugha hoodul'eh whubodulh'eh 'ink'ez ndo búlhni, “Yinkak dune ye' tube cho dzuh nuhítelhdzut. 'Et netsuh whudelhdzulh, náwhulnuk moodih 'ink'ez Moses be' dustl'us 'uk'ununa'úsduguz chah ts'iyawh 'aw hiyoozólhts'a ghaít'ah. Hituzelhghelh 'ink'ez whulh tat dzin dinadutédalh.”
31 Jesus começou a ensinar os discípulos, dizendo: — O
32 Soo ts'et cho hubúlhni, 'et huwa Peter, 'en Sizi 'udun nenílhti 'ink'ez hukwa' yudáni.
32 Jesus dizia isso com toda a clareza. Então Pedro o levou para um lado e começou a repreendê-lo.
33 Sizi yugha hoodul'eh buts'un nalhú'a 'ink'ez Sizi, 'en Peter hukwa' yúlhni, “Satan sut'ak ninínyih! Ndi yun k'ut hoonliyaz zeh yugha nuní nuzut. 'Aw Yak'usda be 'ut'en k'ah bugha nuní chanuzinzut.”
33 Jesus virou-se, olhou para os discípulos e repreendeu Pedro, dizendo:
34 'Et Sizi 'ilhohuwezdel 'ink'ez yugha hoodul'eh tubulh, “Anih,” ndo búlhni, “Ndan suntédulh hukwa' huninzun, dich'oh duba moodih nahoodle ghaít'ah. Dulhdulalhgus hídutootan 'ink'ez suntooya.
34 Aí Jesus chamou a multidão e os discípulos e disse:
35 'Et ndan duk'una'a zeh hukwa' huninzun, 'en 'aw 'ilhuz wheni hukhoona ghaít'ah. 'Et whunts'ih ndan si suba, 'ink'ez khunek unzoo, 'i bugha 'et huwa daházsai t'eh, 'en 'ilhuz wheni hukhutenalh.
35 Pois quem põe os seus próprios interesses em primeiro lugar nunca terá a vida verdadeira; mas quem esquece a si mesmo por minha causa e por causa do
36 'Et dune yinkak ndulhcho 'uhoolhdzun 'ink'ez dazsai t'eh, ndet simba whuch'a hólhdeh? 'Aw 'uhóneh ghait'ah!
36 O que adianta alguém ganhar o mundo inteiro, mas perder a vida verdadeira?
37 K'us dahóont'ah simba dats'úzsai t'eh, 'aw hoonli be whunts'ih 'ilhuz ts'ukhutenalh nats'uhoket ghaít'ah.
37 Pois não há nada que poderá pagar para ter de volta essa vida.
38 'Et k'an yuk'edinzut lhanah dune ts'eke bulh tinta' hut'ih, 'ink'ez Yak'usda nahodilnah ho' hint'ah. 'Et huwa ndan dune si 'ink'ez sughunek bulh hukwaya unli t'eh, 'et sih yinkak dune ye', 'en yukaya hutele hoh lizas bulh be'aBá buts'u hayánduz, 'i tah whusanája t'eh.”
38 Portanto, se nesta época de incredulidade e maldade alguém tiver vergonha de mim e dos meus ensinamentos, então o Filho do Homem, quando vier na

Ler em outra tradução

Comparar com outra

Estude este capítulo no WhatsApp

Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Marcos 8, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.