Mateus 9

Lerérun Búngiu To Lánina Iséri Darádu (CABNT) vs NVT

Sair da comparação
NVT Nova Versão Transformadora
1 Ábati ládinun Jesúsu tídoun ugúnein tugúya, ába lánjiñuragun loubáfurugun dúna, ába lachǘlürün lageíroun.
1 Jesus entrou num barco e atravessou o mar até a cidade onde morava.
2 Ába janǘgün ában wügǘri derégüdaali lun, roun tídan lubárari. Dan le laríjinbalin Jesúsu luweírin jafíñen, ába laríñagun lun sánditi ligía.
2 Algumas pessoas lhe trouxeram um paralítico deitado numa maca. Ao ver a fé que eles tinham, Jesus disse ao paralítico: “Anime-se, filho! Seus pecados estão perdoados”.
3 Ñíñanuti jádaangiñe arúfudajatiña lilúrudun Moisés, aríñagutiña joúnguarügü. “Lanábaguñeigan wügǘri le Búngiu láu dimúrei le laríñagubei.”
3 Alguns mestres da lei disseram a si mesmos: “Isso é blasfêmia!”.
4 Queíti subúdi lubálin Jesúsu le uágubei jasáminara, ába laríñagun joun.
4 Jesus, percebendo o que pensavam, perguntou: “Por que vocês reagem com tanta maldade em seu coração?
5 ¿Cátimasan ménreengúnbei laríñawagúniwa. “Ferúdunawati bifígoun”, ódi “Sarába, beíbuga”?
5 O que é mais fácil dizer: ‘Seus pecados estão perdoados’ ou ‘Levante-se e ande’?
6 Narúfudaaliti jun luágu gabáfu nan, áu le Wügǘri Garaǘwarügüti, lun ferúduna nan figoú.
6 Mas eu lhes mostrarei que o Filho do Homem tem autoridade na terra para perdoar pecados”. Então disse ao paralítico: “Levante-se, pegue sua maca e vá para casa”.
7 Ába lásaarun sánditi ligía, ába lídin lúbiñoun.
7 O homem se levantou e foi para casa.
8 Dan le jaríjinbaalin gürígia cátei le, ába laweíridun janígi, ába jadímurejan buíti luágu Búngiu luágu líchuguni ubáfu le joun wügǘriña.
8 Ao ver isso, a multidão se encheu de temor e louvou a Deus por ele ter dado tal autoridade aos seres humanos.
9 Ába lídin Jesúsu ñígiñe, ába laríjinina, áu le gíribei Matéo, le abǘrüjabarun líburu to. Agúburajatina meja liseínsuna gumádi, ñun níña lídan nubára lánina agúburajani wéyu ligía dán le lásügürünbei Jesúsu ñígiñe. Ába laríñagun nun.
9 Enquanto Jesus caminhava, viu um homem chamado Mateus sentado onde se coletavam impostos. “Siga-me”, disse-lhe Jesus, e Mateus se levantou e o seguiu.
10 Lárigiñe, ñun líña Jesúsu eíga, sarágu jáña giñéti ja agúburajabalin liseínsuna gumádi jáma ámu gafígountiña eíga lúma úara jáma láni disípulugu.
10 Mais tarde, na casa de Mateus, Jesus e seus discípulos estavam à mesa, acompanhados de um grande número de cobradores de impostos e pecadores.
11 Dánti le jaríjini fariséogu cátei le, ába jaríñagun joun láni Jesúsu disípulugu.
11 Quando os fariseus viram isso, perguntaram aos discípulos: “Por que o seu mestre come com cobradores de impostos e pecadores?”.
12 Ába lagáambuni Jesúsu, ába laríñagun joun.
12 Jesus ouviu o que disseram e respondeu: “As pessoas saudáveis não precisam de médico, mas sim os doentes”.
13 Furéndei jumeí ca lan laníchigubei le uágubei laríñaga Búngiu tídan Lerérun. “Buséntina lun gudémejabu jumá, máma lun jadágaragüdün anímaalu nun.” Máma niábiña áluajaña ja magádiebaña ligíbugiñe Búngiu, niábiña áluajaña gafígountiña lun jasáansiruni ligáburi joúserun.
13 E acrescentou: “Agora vão e aprendam o significado desta passagem das Escrituras: ‘Quero que demonstrem misericórdia, e não que ofereçam sacrifícios’. Pois não vim para chamar os justos, mas sim os pecadores”.
14 Ábati jayábin ja láni Juan le abásteragüdajabei disípulugu, ába jaríñagun lun Jesúsu.
14 Os discípulos de João Batista foram a Jesus e lhe perguntaram: “Por que seus discípulos não têm o hábito de jejuar, como nós e os fariseus?”.
15 Ába líchuguni Jesúsu jémpulu le joun luágu iséri larúfudajan lúma binádu, laríñaga.
15 Jesus respondeu: “Por acaso os convidados de um casamento ficam de luto enquanto festejam com o noivo? Um dia, porém, o noivo lhes será tirado, e então jejuarão.
16 ‘Siñáti táfadajoún gamísa ñulújaru táu murúsun to derégiru ladǘga dánme le tacháwaragun to derégiruboun ábame tajeíridagun to ñulújaruboun, ábatimámeti laweíridun jeíriti.
16 “Além disso, ninguém remendaria uma roupa velha usando pano novo. O pano rasgaria a roupa, deixando um buraco ainda maior.
17 Siñáti gíñe léserúniwa bínu le isérigili lídoun guéru le binádujali, ánjein adügǘwa ítara, ábame lafaǘnchün guéru dánme le liñúrun bínu, féridiwa ligíameti gúeru, féridiwa bínu. Ligía lúnti lubeí léserúniwa bínu iséri lídoun guéru iséri, ítara lúba lesériwidun biángubei.
17 “E ninguém colocaria vinho novo em velhos recipientes de couro. O couro se arrebentaria, deixando vazar o vinho, e os recipientes velhos se estragariam. Vinho novo é guardado em recipientes novos, para que ambos se conservem”.
18 Dan ñíñein lan Jesúsu arúfudajei sún buri cátei le, ligía liábin ában ábuti jádaangiñe juríu, ába lájuduragun ligíbugiñe, ába laríñagun lun.
18 Enquanto Jesus ainda falava, o líder da sinagoga local veio e se ajoelhou diante dele. “Minha filha acaba de morrer”, disse. “Mas, se o senhor vier e puser as mãos sobre ela, ela viverá.”
19 Ába lásaarun Jesúsu, ába lídin lúma ñi jáma láni disípulugu.
19 Então Jesus e seus discípulos se levantaram e foram com ele.
20 Ñíñounti ában wǘri ǘmada sánditu, dúusu irúmu táu láu lésejan jítaü tídaangiñe, ába tayárafadun lun Jesúsu lanágangiñe, ába tagúurun luágu táru lanáangun,
20 Nesse instante, uma mulher que havia doze anos sofria de hemorragia se aproximou por trás dele e tocou na borda de seu manto,
21 taríñaga túnguarügü. “Láurügü nagúurun tuágu lanáangun nareídaguba.”
21 pois pensava: “Se eu apenas tocar em seu manto, serei curada”.
22 Ába lagáraragun Jesúsu, ába laríjinun, ába laríñagun tun.
22 Jesus se voltou e, quando a viu, disse: “Filha, anime-se! Sua fé a curou”. A partir daquele momento, a mulher ficou curada.
23 Dan le lachǘlürün Jesúsu lúbiñoun buga ábuti ligía, dan le laríjiniña íñaajatiña aráanseña lun ábunajani, añája gürígia areíncha,
23 Quando Jesus chegou à casa do líder da sinagoga, viu a multidão agitada e ouviu a música fúnebre.
24 ába laríñagun joun.
24 “Saiam daqui!”, disse ele. “A menina não está morta; está apenas dormindo.” Os que estavam ali riram dele.
25 Dan le furígüda láaña sun gürígia, ába lebélurun, ába lárügüdüni tújabu irájü tugúya, ába tásaarun.
25 Depois que a multidão foi colocada para fora, Jesus entrou e tomou a menina pela mão, e ela se levantou.
26 Ába labúruchagun luágu le asúseredubei lídan sun fulásu ligía.
26 A notícia desse milagre se espalhou por toda a região.
27 Dan láfuridun Jesúsu ñígiñe, ába joúdin bián wügǘriña maríjintiña lárigi, agúarajeina ítara.
27 Depois que Jesus saiu dali, dois cegos foram atrás dele, gritando: “Filho de Davi, tenha misericórdia de nós!”.
28 Dan lebélurun Jesúsu múnadoun, ába jachǘlürün maríjintiña jagía lúmoun, ába laríñagun joun.
28 Quando Jesus entrou em casa, os cegos se aproximaram, e ele lhes perguntou: “Vocês creem que eu posso fazê-los ver?”. “Sim, Senhor”, responderam eles.
29 Ába lagúuruni Jesúsu jágu, ába laríñagun joun.
29 Ele tocou nos olhos dos dois e disse: “Seja feito conforme a sua fé”.
30 Ába léfegechun jágu, ába léredun Jesúsu jawágu lun joúchun lun masúbudirúniwa lan luágu ligía lan agáranijabei joun.
30 Então os olhos deles se abriram e puderam ver. Jesus os advertiu severamente: “Não contem a ninguém”.
31 Quei jáfuridun ñígiñe, ába jabájüdaguni le ladǘgübei Jesúsu lídan sun fulásu geyégua láu.
31 Eles, porém, saíram e espalharam sua fama por toda a região.
32 Dan le áfurideina jamá, ligía jayábin fiú gürígia láu ában wügǘri meréngaditi, gawáguti ában espíritu wuríbati, ába jayábin láu lun Jesúsu.
32 Quando partiram, foi levado a Jesus um homem que não conseguia falar porque estava possuído por um demônio.
33 Lárigiñe laságaruni Jesúsu espíritu wuríbati ligía lueí meréngaditi ligía, ába lagúmeserun adímureja. Ába laweíridun janígi gürígia, ába jaríñagun.
33 O demônio foi expulso e, em seguida, o homem começou a falar. As multidões ficaram admiradas. “Jamais aconteceu algo parecido em Israel!”, exclamavam.
34 Jaríñagaídan sun fulásu geyégua ti fariséogu luágu láu lan lubáfu Máfia le jábuti espíritugu wuríbatiña laságaja Jesúsu espíritugu wuríbatiña.
34 Os fariseus, contudo, disseram: “Ele expulsa demônios porque o príncipe dos demônios lhe dá poder”.
35 Eíbuga lumúti meja Jesúsu sun fulásu arúfudajeina tídan jalígilisin juríu, apúrichijei ugánu buíti luáguti arúeijani le lánina siélu, areídaguagüdeina sun luwúyeri sándi lúma gáriti.
35 Jesus andava por todas as cidades e todos os povoados da região, ensinando nas sinagogas, anunciando as boas-novas do reino e curando todo tipo de enfermidade e doença.
36 Dan laríjiniña gürígia, ába jagúdemedagun lun, ladǘga nidíjeri jamá, magúraasun jagía, camá mudún ja moúniritiña.
36 Quando viu as multidões, teve compaixão delas, pois estavam confusas e desamparadas, como ovelhas sem pastor.
37 Ába laríñagun joun láni disípulugu jabǘgürü gürígia jagía.
37 Disse aos discípulos: “A colheita é grande, mas os trabalhadores são poucos.
38 Lúnti lubeíti jamúriajan lúma Labúreme nádü lun loúnajan ñadágimeintiña lun japúrichijan joun.
38 Orem ao Senhor da colheita; peçam que ele envie mais trabalhadores para seus campos”.

Ler em outra tradução

Comparar com outra

Estude este capítulo no WhatsApp

Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Mateus 9, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.