Mateus 5

Lerérun Búngiu To Lánina Iséri Darádu (CABNT) vs NVI

Sair da comparação
NVI Nova Versão Internacional
1 Dan le laríjinbaliña Jesúsu sun gürígia jagía, ába laweínrun luágun ában wǘbü, ába lañúurun ñi. Ábati joúndaragun láni disípulugu geyégua láu,
1 Vendo as multidões, Jesus subiu ao monte e se assentou. Seus discípulos aproximaram-se dele,
2 ába lagúmeserun arúfudaja joun ítara.
2 e ele começou a ensiná-los, dizendo:
3 —Fuleíseiwatün jugúya le asúbudirubalin luágu mégei jumáni lídejan Búngiu lun jadǘgüni le labúseerubei, ladǘga méreengunbei jun lun jebélurun lídoun larúeijan Búngiu siélu.
3 "Bem-aventurados os pobres em espírito, pois deles é o Reino dos céus.
4 ‘Fuleíseiwatün jugúya le jírubei, ladǘga líchuguba Búngiu gurásu jun.
4 Bem-aventurados os que choram, pois serão consolados.
5 ‘Fuleíseiwatün jugúya le ǘnabugubei, ladǘga jerésibirubei le uágubei laríñaga Búngiu luágu líchugubei lan jun.
5 Bem-aventurados os humildes, pois eles receberão a terra por herança.
6 ‘Fuleíseiwatün jugúya le weíribei jabúseerun lúaradagun jabágaridun, ladǘga líderagubadün Búngiu lun jadǘgüni.
6 Bem-aventurados os que têm fome e sede de justiça, pois serão satisfeitos.
7 ‘Fuleíseiwatün jugúya le gudémejabubei, ladǘga gudémebadün gíñe lun Búngiu.
7 Bem-aventurados os misericordiosos, pois obterão misericórdia.
8 ‘Fuleíseiwatün jugúya le jarúmabei anígi, ladǘga jaríjubei Búngiu.
8 Bem-aventurados os puros de coração, pois verão a Deus.
9 ‘Fuleíseiwatün jugúya le áfaagubei lun jámalijan sun cátei, ladǘga lagúarubadün Búngiu queísi lirájüñü.
9 Bem-aventurados os pacificadores, pois serão chamados filhos de Deus.
10 ‘Fuleíseiwatün jugúya le asúfurirubei eíbaajoúni luágu lúaragun jibágari, ladǘga jebéluruba lídoun larúeijan Búngiu siélu.
10 Bem-aventurados os perseguidos por causa da justiça, pois deles é o Reino dos céus.
11 ‘Fuleíseiwatün dan le janábagunün gürígia, eíbaaja jamaǘn, aríñaga jagía sun luwúyeri iyéeni juágu, nueígiñe.
11 "Bem-aventurados serão vocês quando, por minha causa os insultarem, perseguirem e levantarem todo tipo de calúnia contra vocês.
12 Gúndaañu jumá, ladǘga jerésibiruba ában oúnwenbun fáyeiti siélu, ítara liñá meja gíñe jeíbaajoúniwa profétagu ja ñǘbinbaña jubáragiñe.
12 Alegrem-se e regozijem-se, porque grande é a recompensa de vocês nos céus, pois da mesma forma perseguiram os profetas que viveram antes de vocês".
13 Ába lasígirun Jesúsu aríñaga.
13 "Vocês são o sal da terra. Mas se o sal perder o seu sabor, como restaurá-lo? Não servirá para nada, exceto para ser jogado fora e pisado pelos homens.
14 ‘Ítara jíña quei lámpu joun lílana uboú le. Ában ubúrugu le luáguti ában wǘbü siñáti larámudagun, furáanguti larijoúniwa.
14 "Vocês são a luz do mundo. Não se pode esconder uma cidade construída sobre um monte.
15 Mebedúnti gíñe ában lámpu lun líchugúniwa tábugiñe ában gáfu, luágu dábula líchugúa lun larúgoungadágüdün jáu sun ja múnadabaña.
15 E, também, ninguém acende uma candeia e a coloca debaixo de uma vasilha. Pelo contrário, coloca-a no lugar apropriado, e assim ilumina a todos os que estão na casa.
16 Ítara jumá gíñe, durúnguagüda jumeí jilámpun jádan gürígia, lun dánme lan jaríjini buíti le jadǘgübei, ábame gíñe jadímurejan buíti luágu Wáguchi Búngiu le siélubei.
16 Assim brilhe a luz de vocês diante dos homens, para que vejam as suas boas obras e glorifiquem ao Pai de vocês, que está nos céus".
17 ‘Marítagua jumátia luágu niábiña lan agídarei lilúrudun Moisés, ni le jarúfudajabei profétagu, máma niábiña agídarei, niábiña arúfudei líla le tímatimaati.
17 "Não pensem que vim abolir a Lei ou os Profetas; não vim abolir, mas cumprir.
18 Ninárün lubeíti jáu luágu níjeingua rügáali ligía lan siélu lúma uboú, magídarúnwabei ni ában púntu, ni ában létüra lídaangiñe lilúrudun Moisés daríme suséreeli le lúnbei lasúseredun.
18 Digo-lhes a verdade: Enquanto existirem céus e terra, de forma alguma desaparecerá da Lei a menor letra ou o menor traço, até que tudo se cumpra.
19 Ligía, le lubeí íchuguti mebéreseni luágu furúmierügü gumádi lídaangiñe lúrudu, íbini le lan ñǘraütimaabei lídaangiñe, arúfudaja ligía joun gürígia lun jadǘgüni líbe le ladǘgübei, ñǘraüraübei lanügǘniwa yágüta siélu lídan larúeijan Búngiu. Ánjeinti le ñǘdünbei láu sún buri gumádi lídan lúaragun, ítara gíñe larúfudajan, weíribei lanügǘniwa yágüta siélu.
19 Todo aquele que desobedecer a um desses mandamentos, ainda que dos menores, e ensinar os outros a fazerem o mesmo, será chamado menor no Reino dos céus; mas todo aquele que praticar e ensinar estes mandamentos será chamado grande no Reino dos céus.
20 Naríñajare jun luágu ánjein lan mabuídun ligáburi joúserun sarágu weíyaasu jaweí arúfudajatiña lilúrudun Moisés, jáma fariséogu, mebélubadün lídoun larúeijan Búngiu siélu.
20 Pois eu lhes digo que se a justiça de vocês não for muito superior à dos fariseus e mestres da lei, de modo nenhum entrarão no Reino dos céus".
21 ‘Agáamba jumáali luágu aríñawagúa lán meja joun binádu jagǘbürigu lun máfarajan jamá, ladǘga furúmieguarügü lan le áfarajati, lagúseragüdǘwaba.
21 "Vocês ouviram o que foi dito aos seus antepassados: ‘Não matarás’, e ‘quem matar estará sujeito a julgamento’.
22 Wel, naríñajare jun luágu furúmieguarügü lan le agáñiduti lúma gürígia líledi lagúseragüdǘwaba. Le anábuti gürígia líledi lagúseragüdǘbei luweírin-ágei lúrudu, le aríñaguti lun gürígia líledi, “ibídiougua táu”, luáguñein ǘma lun máfiougatin.
22 Mas eu lhes digo que qualquer que se irar contra seu irmão estará sujeito a julgamento. Também, qualquer que disser a seu irmão: ‘Racá’, será levado ao tribunal. E qualquer que disser: ‘Louco! ’, corre o risco de ir para o fogo do inferno.
23 Ítara líña lubeíti, ánjein banǘga bedéweejan luágun láni Búngiu latárü, báu ñi ába barítaguni luágu níjein lan cátei lídan furúmieguarügü gürígia bubá,
23 "Portanto, se você estiver apresentando sua oferta diante do altar e ali se lembrar de que seu irmão tem algo contra você,
24 ígirabeí le lúnbei bedéweejani ñi ligíbugiñe latárü, ábame bídin aráandara lúma gürígia ligía. Lárigiñemeti, gayáraajalíme bagíribudun luágun latárü íchigei bedéweejan.
24 deixe sua oferta ali, diante do altar, e vá primeiro reconciliar-se com seu irmão; depois volte e apresente sua oferta.
25 ‘Ánjein abúseera ában gürígia lanǘgünibu ligíbugiñoun lúrudu, belúba lídoun úarani lúma luágu jeíbuguniwagu lueí ledéregerunibu lun agúseragüdüti, ledéregerabume agúseragüdüti lun polisía, ábame badaürǘn.
25 "Entre em acordo depressa com seu adversário que pretende levá-lo ao tribunal. Faça isso enquanto ainda estiver com ele a caminho, pois, caso contrário, ele poderá entregá-lo ao juiz, e o juiz ao guarda, e você poderá ser jogado na prisão.
26 Ninárün báu, máfuridunbadibu ñígiñe darí bafáyeiruni lagúmujoún gáwanün.
26 Eu lhe garanto que você não sairá de lá enquanto não pagar o último centavo".
27 ‘Agáambaadün luágu aríñawagúa lán meja. “Magámarida jumá jámari ámu, adultériu líra.”
27 "Vocês ouviram o que foi dito: ‘Não adulterarás’.
28 Áu naríñajare jun luágu furúmieguarügü lan le awámadirutu ában wǘri, adǘgaali adultériu túma tídan lanígi.
28 Mas eu lhes digo: qualquer que olhar para uma mulher para desejá-la, já cometeu adultério com ela no seu coração.
29 ‘Ánjabu lubeíti lafígoungüda bágu le lueígiñebei boúnwenren, sagábei, fíbei díse, buítimaati lun beféridirun ában lídaangiñe umégeguni le buágubei sügǘ láu bídin láu sun búgubu máfiougatin.
29 Se o seu olho direito o fizer pecar, arranque-o e lance-o fora. É melhor perder uma parte do seu corpo do que ser todo ele lançado no inferno.
30 Ánjein bújabu lubeí le boúnwenren afígoungüdübadibu, dürǘbei, fíbei díse, buítimaati lun leféridirún ában lídaangiñe umégeguni le buágubei sügǘ láu bídin láu sun búgubu máfiougatin.
30 E se a sua mão direita o fizer pecar, corte-a e lance-a fora. É melhor perder uma parte do seu corpo do que ir todo ele para o inferno".
31 ‘Aríñawagúati meja gíñe luágu furúmieguarügü lan le ígirutu lúmari lúnti líchugun gárada lánina ígiraguni tun.
31 "Foi dito: ‘Aquele que se divorciar de sua mulher deverá dar-lhe certidão de divórcio’.
32 Áu naríñajare jun luágu furúmieguarügü lan wügǘri ígirutu lúmari, ánjein máma lubeí ladǘga tagámaridun ligíbuagun, ába taganoún lúma ámu wügǘri, adǘgagüda lumútu furúmiñeti wügǘri adultériu. Le gíñe agámaridutu wǘri ígiraguaaru ladǘgüña gíñe adultériu.
32 Mas eu lhes digo que todo aquele que se divorciar de sua mulher, exceto por imoralidade sexual, faz que ela se torne adúltera, e quem se casar com a mulher divorciada estará cometendo adultério".
33 ‘Agáambaadün gíñe luágu aríñawagúa lán meja joun binádu agǘbürigu lun jagúnfulirun láu le jaríñagubei láu áfiñuruni ligíbugiñe Búngiu.
33 "Vocês também ouviram o que foi dito aos seus antepassados: ‘Não jure falsamente, mas cumpra os juramentos que você fez diante do Senhor’.
34 Áu naríñajare jun luágu moún lumuti lan jáfiñurun ni ca uágu—ni luágu siélu ladǘga ñi lan lañúura Búngiu,
34 Mas eu lhes digo: Não jurem de forma alguma: nem pelo céu, porque é o trono de Deus;
35 ni luágu múa ladǘga ñi lan líchigei Búngiu lugúdi, ni luágu Jerusalén ladǘga ligía lubúrugutebei Warúeite Búngiu le weírigubei,
35 nem pela terra, porque é o estrado de seus pés; nem por Jerusalém, porque é a cidade do grande Rei.
36 ni luágu jichǘgü ladǘga siñáti ni jájarudagüdün ni jáuridagüdün ában ídiburi.
36 E não jure pela sua cabeça, pois você não pode tornar branco ou preto nem um fio de cabelo.
37 Aríñagarügü jumá “ánja” o “uá”, máfiñurunga ni ca uágu, ámu cátei lueí líra lúmagiñeti Máfia.
37 Seja o seu ‘sim’, ‘sim’, e o seu ‘não’, ‘não’; o que passar disso vem do Maligno".
38 ‘Agáambaadün luágu aríñawagúa lán meja. “Águu luágu águu, ári luágu ári.”
38 "Vocês ouviram o que foi dito: ‘Olho por olho e dente por dente’.
39 Áu naríñajare jun lun máguyugüdün jumá wuríbani luágu wuríbani, lubáragiñe líra, ánjein íchiga mútu agúfudein luágu ában loúba jigíbu, rúya jumeí le ában oúbaü lun.
39 Mas eu lhes digo: Não resistam ao perverso. Se alguém o ferir na face direita, ofereça-lhe também a outra.
40 Le áluguti lanǘgünün ligíbugiñoun lúrudu tueígiñe jisímisin, ígira jumeí lun gíñe lanǘgünun jabíte.
40 E se alguém quiser processá-lo e tirar-lhe a túnica, deixe que leve também a capa.
41 Ánjaün lafósura ában gürígia lun janǘgün ában anǘgüni ában máili, barǘjumei bián máili.
41 Se alguém o forçar a caminhar com ele uma milha, vá com ele duas.
42 Furúmieguarügü le amúriajati ában cátei júma, rújumei lun, míchiga jumeí gíñe janágan luágun le afúredeijati júma.
42 Dê a quem lhe pede, e não volte as costas àquele que deseja pedir-lhe algo emprestado".
43 ‘Agáambaadün gíñe luágu aríñawagúa lán meja. “Jínsiñelá bumáda bun, liyéreegudame bágani bun.”
43 "Vocês ouviram o que foi dito: ‘Ame o seu próximo e odeie o seu inimigo’.
44 Áu naríñajare jun. Jínsiñe jamá jáganiñu jun, buídulá jayúmajan jabá ja wuríbabei jayúmajan jubá, adǘga jumá buíti joun ja iyéreejabúbaña jun, ayúmuragua jumá lun Búngiu jawágu ja anábagubadün, ja wuríbabei oúserunün.
44 Mas eu lhes digo: Amem os seus inimigos e orem por aqueles que os perseguem,
45 Ítara lúba jagáburiduña lan queísi lirájüñü Júguchi Búngiu le siélubei, ligía oúnaja lumúti wéyu joun buítiña jáma wuríbatiña, oúnajaleí júya dándu joun múaraantiña queísi joun úaratiña.
45 para que vocês venham a ser filhos de seu Pai que está nos céus. Porque ele faz raiar o seu sol sobre maus e bons e derrama chuva sobre justos e injustos.
46 Ánjein já rügǘbaña lubeí jínsiñejabúbaña jun ínsiñeda jun, ¿cábagi fáyeiti jerésibira luágu líra? Adǘga jamúti gíñe ja agúburajabalin liseínsuna gumádi ítara.
46 Se vocês amarem aqueles que os amam, que recompensa receberão? Até os publicanos fazem isso!
47 Ánjein joún rügǘñein lubeí jumádagu jayoúragua, ¿ca buíti jadǘgübei láu líra? Íbini ja ibídiñejabubaña lun Búngiu adǘga jamúti líra.
47 E se vocês saudarem apenas os seus irmãos, o que estarão fazendo de mais? Até os pagãos fazem isso!
48 Úaragua jumá le gumúti queísi úaragua lan Júguchi Búngiu le siélubei.
48 Portanto, sejam perfeitos como perfeito é o Pai celestial de vocês".

Ler em outra tradução

Comparar com outra

Estude este capítulo no WhatsApp

Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Mateus 5, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.