Mateus 21
Lerérun Búngiu To Lánina Iséri Darádu (CABNT) vs NTLH
1 Dan le yaráfaaña lubeí lun Jerusalén, ába jachǘlürün ligíbugiñe fulásu le gíribei Betfajé, le ǘnabubei libíti wǘbü le Olívos,
1 Quando Jesus e os discípulos estavam chegando a Jerusalém, pararam no povoado de Betfagé, que fica perto do monte das Oliveiras. Dali Jesus enviou dois discípulos na frente,
2 ába laríñagun Jesúsu joun biáma jádaangiñe láni disípulugu.
2 com a seguinte ordem:
3 Ánjein ñi adímurejati jun lueígiñe jadǘgüni, ábame jaríñagun lun luágu busén lániña Jesúsu, luágu láguyugüdübaña lan.
3 Se alguém falar alguma coisa, digam que o Mestre precisa deles. Assim deixarão vocês trazerem logo os animais.
4 Lasúseredunbei líra lun lagúnfulirun lé meja laríñagubei proféta dan le labǘrüjanbei ítara.
4 Isso aconteceu para se cumprir o que o profeta tinha dito:
5 Aríñaga jumá lun ubúrugu Sión.
5 “Digam ao povo de Jerusalém: Agora o seu rei está chegando. Ele é humilde e está montado num jumento e num jumentinho, filho de jumenta.”
6 Ába joúdin disípulugu, ába jadǘgüni quei laríñaguni Jesúsu joun.
6 Então os discípulos foram e fizeram o que Jesus havia mandado.
7 Ába janǘgünun burígü tugúya láu sun tiraǘ, ába jíchugunun janáangun jawágu, ába lawárirun Jesúsu.
7 Levaram a jumenta e o jumentinho, jogaram as suas capas sobre eles, e Jesus montou.
8 Sarágu jañáti gürígia, ába jábudunun janáangun luágu ǘma, jíbiri, ába jáchuajan tilímun wéwe, ába jíchaajani luágu ǘma.
8 Da grande multidão que ia com eles, alguns estendiam as suas capas no chão, e outros espalhavam no chão ramos que tinham cortado das árvores.
9 Dándu gürígia ja ubáraübaña quei ja árigibaña, ába jagúmeserun agúaraja.
9 Tanto os que iam na frente como os que vinham atrás começaram a gritar: — Que Deus abençoe aquele que vem em nome do Senhor! Hosana a Deus nas alturas do céu!
10 Dan lebélurun Jesúsu ubúrugun Jerusalén, ába jafúudun sun ja ñíbaña, ába jaríñagun sarágu.
10 Quando Jesus entrou em Jerusalém, toda a cidade ficou agitada, e o povo perguntava: — Quem é ele?
11 Ába jaríñagun gürígia.
11 A multidão respondia: — Este é o
12 Lárigiñe, ába lebélurun Jesúsu tídoun láni Búngiu témpulu, ába labúgaguniña sun alúgurajatiña jáma agáñijatiña ja ñíbaña. Ába lagárabaguni dábula buri le jadábulan asáansijabaña seínsu ñi joun gürígia, lúma jála ja alúgurajabaña únjun.
12 Jesus entrou no pátio do Templo e expulsou todos os que compravam e vendiam naquele lugar. Derrubou as mesas dos que trocavam dinheiro e as cadeiras dos que vendiam pombas.
13 Ába laríñagun joun.
13 Ele lhes disse:
14 Ába jayábin fiú maríjintiña jáma danímaatiña lúmoun Jesúsu ñi témpulurugu, ába lareídaguagüdüniña.
14 Cegos e coxos iam encontrar Jesus no pátio do Templo, e ele os curava.
15 Dan le jaríjinbaalin jábutigu fádirigu jáma arúfudajatiña lilúrudun Moisés miláguru buri le ladáagubei, lúma dan le jagáambuni jagúarajan irájüñü témpulurugu. “¡Uweíriguni lun ladǘgawagun urúei Davíd!”, ába jagáñidun.
15 Os chefes dos sacerdotes e os mestres da Lei ficaram zangados quando viram as coisas maravilhosas que ele fazia e ouviram as crianças gritando no pátio do Templo: —
16 Ába jaríñagun lun Jesúsu.
16 E eles disseram a Jesus: — Você está ouvindo o que estão dizendo? Jesus respondeu:
17 Ába lígiruniña, ába lídin ubúrugugiñe lun Betánioun, ába lásügürüni áriebu ñi.
17 Então Jesus os deixou, saiu da cidade e foi para o povoado de Betânia. E passou a noite ali.
18 Larúgan bináafin, dan le lagíribudun Jesúsu ubúrugun, ába lalámachun.
18 No dia seguinte, quando estava voltando para a cidade, Jesus teve fome.
19 Ába laríjin ában tídibu ígo láru ǘma, ába lídin tuágun, madáriti ni cáta tuágu lueídügüya ubánaü. Ába laríñagun tun tídibu ígo tugúya.
19 Ele viu uma figueira na beira da estrada e foi até lá, mas não encontrou nada; só folhas. Aí disse para a figueira: E na mesma hora a figueira secou.
20 Dan jaríjini disípulugu cátei le, ába laweíridun janígi, ába jaríñagun lun Jesúsu.
20 Os discípulos viram isso, ficaram muito admirados e disseram: — Como a figueira secou depressa!
21 Ába laríñagun Jesúsu joun.
21 Então Jesus disse:
22 Súnme gíñe cátei le jamúriajan lúma Búngiu, ánjein afíñe jubeí, jibíjubei.
22 Se crerem, receberão tudo o que pedirem em oração.
23 Ábati lebélurun Jesúsu témpulurugun, dan niján lan arúfudaja ñi, ába jayábin jábutigu fádirigu jáma wügǘriña ábutigu lídan jafíñen juríu, ába jaríñagun lun.
23 Jesus chegou ao Templo, e, quando já estava ensinando, alguns chefes dos sacerdotes e alguns líderes judeus chegaram perto dele e perguntaram: — Com que autoridade você faz essas coisas? Quem lhe deu essa autoridade?
24 Ába laríñagun Jesúsu joun.
24 Jesus respondeu:
25 ¿Ca oúnajabalin Juan abásteragüdaja? ¿Búngiu, ódi wügǘriña?
25 Respondam: quem deu autoridade a João para batizar? Foi Deus ou foram pessoas? Aí eles começaram a dizer uns aos outros: — Se dissermos que foi Deus, ele vai perguntar: “Então por que vocês não creram em João?”
26 Ánjawa aríñaga luágu joúnajan lan wügǘriña, joúserubadiwa gürígia wuríba ladǘga súngubei afíñetiña luágu proféta lán.
26 Mas, se dissermos que foram pessoas, temos medo do que o povo pode fazer, pois todos acham que João era profeta .
27 Ábati jaríñagun lun Jesúsu.
27 Por isso responderam: — Não sabemos.
28 Ába laríñagun Jesúsu joun.
28 Jesus continuou:
29 Ába laríñagun lisáani lun. “Mabúseeruntina nídin.” Lárigiñe, ába lasáansiragun larítagun, ába lídin ñadágimein.
29 — Ele respondeu: “Eu não quero ir.” Mas depois mudou de ideia e foi.
30 Lárigiñe, ába lídin úguchili aríjei le ában, aríñageinaleí le méme laríñagubeí buga lun le furúmiñeti lun. Ába loúnabun le. “Ánja, nídiba.” Mídinti.
30 — O pai foi e deu ao outro filho a mesma ordem. E este disse: “Sim, senhor.” Mas depois não foi.
31 Aríñaga jumeí nun, ¿cági jádaangiñe biángubei adǘgübalin le labúseerubei úguchili?
31 — Qual deles fez o que o pai queria? — perguntou Jesus. E eles responderam: — O filho mais velho. Então Jesus disse a eles:
32 ladǘga ñǘbinti Juan le abásteragüdajabei arúfudaja jun ída lúba lan ligáburi jabágaridun, mafíñeruntün lun, ánjañati ja agúburajabaña liseínsuna gumádi jáma jórugu, afíñeratiña lun. Jugúya, láu sun aríja jumáni sun líra, masáansiragunti jigáburi lun jafíñerun lun.
32 Pois João Batista veio para mostrar a vocês o caminho certo, e vocês não creram nele; mas os cobradores de impostos e as prostitutas creram. Porém, mesmo tendo visto isso, vocês não se arrependeram e não creram nele.
33 ‘Agáamba jumeí ábaya jémpulu le. Luáguti ában wügǘri labúreme ában ichári, ában lábunagun tídibu beíbei lichárirugu, ába ladǘgün baríeru láu, adǘga ligía ában ágei lun laríbichawagún tíra beíbei lídoun lúma ában wáyelesi lun gayára lan loúnigiruni sun cátei.
33 Jesus disse:
34 Dan le lachǘlürün dan lun alúbajani, ába loúnajan jádaangiñe lumúsuniña amúriajei lufánran jámagiñe ñadágimeintiña.
34 Quando chegou o tempo da colheita, o dono mandou alguns empregados a fim de receber a parte dele.
35 Ábarüga járügüdüniña ñadágimeintiña músu jagía, buleísei jameí ában, áfara jameí ában jilágubei, rúgua jagía dǘbü luágu le ában.
35 Mas os lavradores agarraram os empregados, bateram num, assassinaram outro e mataram ainda outro a pedradas.
36 Ábaya loúnajan labúreme ichári gíbetimaajaña sügǘ jáu ja loúnajabaña furúmiñe, ligía méme jadǘga ñadágimeintiña joun.
36 Aí o dono mandou mais empregados do que da primeira vez. E os lavradores fizeram a mesma coisa.
37 ‘Agúmujoúni, ába loúnajani liraǘ, ába laríñagun lúnguarügü. “Inébebei niraǘ joun.”
37 Depois de tudo isso, ele mandou o seu próprio filho, pensando: “O meu filho eles vão respeitar.”
38 Dan le jaríjinbaalin ñadágimeintiña liraǘ, ába jaríñagun jámagua. “Nijánba le erésibirei alágan, wáfaraali jilágubei, reídei wamámuga láu alágan.”
38 Mas, quando os lavradores viram o filho, disseram uns aos outros: “Este é o filho do dono; ele vai herdar a plantação. Vamos matá-lo, e a plantação será nossa.”
39 Ábati járügüdüni, ába jaságaruni lídaangiñe ichári, ába jáfaruni jilágubei.
39 — Então agarraram o filho, e o jogaram para fora da plantação, e o mataram.
40 Ába lálügüdajan Jesúsu.
40 Aí Jesus perguntou:
41 Ába jaríñagun lun.
41 Eles responderam: — Com certeza ele vai matar aqueles lavradores maus e vai arrendar a plantação a outros. E estes lhe darão a parte da colheita no tempo certo.
42 Ábati laríñagun Jesúsu joun.
42 Jesus então perguntou:
43 Ligía naríñagunbei jun luágu lagídarúaba lan larúeijan Búngiu jueí, jugúya le weírigubei lídan jafíñen juríu, ábame líchugúniwa joun gürígia ja edéregeruti alúbajani le láni larúeijan Búngiu.
43 E Jesus terminou:
44 Ánjeinti áu, le dǘbü ligía, furúmieguarügü le eíguaduti nuágun lañaǘrudagúba, léti uáguti leíguada nigáñi, lagúmuchaguagüdübei. Ligíaba asúsereda joun gürígia ja májabaña nun.
44 Quem cair em cima dessa pedra ficará em pedaços. E, se a pedra cair sobre alguém, essa pessoa vai virar pó.
45 Dan le jagáambunbalin jábutigu fádirigu jáma fariséogu jémpulu buri le líchugubei Jesúsu, ába jasúbudiruni luágu jawágu lan ladímureja.
45 Os chefes dos sacerdotes e os fariseus ouviram as parábolas que Jesus contou e sabiam que ele estava falando a respeito deles.
46 Ábati jabúseerún yebe járügüdüni, madǘgün jamúti ladǘga janúfude jaweí gürígia, ladǘga afíñe jamá gürígia luágu proféta lan.
46 Por isso queriam prendê-lo, mas tinham medo da multidão porque o povo achava que Jesus era profeta .
Atalhos do teclado
- Capítulo anterior←
- Próximo capítulo→
- Versículo anteriork
- Próximo versículoj
- Limpar seleçãoEsc
- Esta ajuda?
Estude este capítulo no WhatsApp
Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Mateus 21, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.