Mateus 12
Lerérun Búngiu To Lánina Iséri Darádu (CABNT) vs NVT
1 Luágu ában wéyu le eméraaguagülei eíbugeina líña Jesúsu jáma láni disípulugu labádinagua nádü. Ába jalámachun láni disípulugu, ába játünjan lílewe türígu, ába jeígini líla.
1 Por aquele tempo, Jesus estava caminhando pelos campos de cereal, num sábado. Seus discípulos, sentindo fome, começaram a colher espigas e comê-las.
2 Dan le jaríjini fariséogu cátei le, ába jaríñagun lun Jesúsu.
2 Alguns fariseus os viram e protestaram: “Veja, seus discípulos desobedecem à lei colhendo cereal no sábado!”.
3 Ába laríñagun joun.
3 Jesus respondeu: “Vocês não leram nas Escrituras o que fez Davi quando ele e seus companheiros tiveram fome?
4 Ába lebélurun tídoun lúban Búngiu, ába leígin tídaangiñe fein to sagráuboun to moun luboún yebe leíginun, ni ligía ni ja úarabaña lúma, fádirigu rügǘñanu lun jeíginun fein tugúya según lilúrudun Moisés, áni mámati figoú le ladǘgübei Davíd ligíbugiñe Búngiu.
4 Ele entrou na casa de Deus e, com seus companheiros, comeram os pães sagrados que só os sacerdotes tinham permissão de comer.
5 ¿Ódi malíijangidün lídan lilúrudun Moisés luágu ñadágimein jamá fádirigu tídan lúban Búngiu lídan wéyu le eméraaguagülei áni máma figoú?
5 E vocês não leram na lei de Moisés que os sacerdotes de serviço no templo podem trabalhar no sábado?
6 Naríñajare jun luágu níjein lan ában weíriguti sügǘ táu lúban Búngiu ya, áu.
6 Eu lhes digo: há alguém aqui maior que o templo!
7 Jugúya, úagili gunfaráanda jumáni le laríñagubei Búngiu tídan Lerérun. “Jímein numúti lun gudémejabu jumá sügǘ láu jadágaragüdün anímaalu nun.” Lun jamúga gunfaráanda jumáni, madímurejaantün jamúga wuríbati jawágu gürígia ja madǘgünbaña ni cáta wuríbati.
7 Vocês não teriam condenado meus discípulos inocentes se soubessem o significado das Escrituras: ‘Quero que demonstrem misericórdia, e não que ofereçam sacrifícios’.
8 Gabáfutina gíñe, áu le Wügǘri Garaǘwarügüti, lun naríñagun cába lan gayára ladügǘniwa lídan wéyu le eméraaguagülei.
8 Pois o Filho do Homem é senhor até mesmo do sábado”.
9 Ába lídin Jesúsu ñígiñe, ába lebélurun tídoun jalígilisin juríu.
9 Então Jesus foi à sinagoga local,
10 Ñíñein ában wügǘri jiláali ában lújabu, queíti busén jamá fariséogu jáma arúfudajatiña lilúrudun Moisés jadárirun lichára Jesúsu, ába jaríñagun lun.
10 onde viu um homem que tinha uma das mãos deformada. Os fariseus perguntaram a Jesus: “A lei permite curar no sábado?”. Esperavam que ele dissesse “sim”, para que pudessem acusá-lo.
11 Ába laríñagun Jesúsu joun.
11 Jesus respondeu: “Se um de vocês tivesse uma ovelha e ela caísse num poço no sábado, não trabalharia para tirá-la de lá?
12 ¡Ma gebégitimaati ában wügǘri sügǘ táu ában mudún! Gayáraati lubeíti ladügǘn buíti lídan wéyu le eméraaguagülei.
12 Quanto mais vale uma pessoa que uma ovelha! Sim, a lei permite que se faça o bem no sábado”.
13 Ába laríñagun lun wügǘri ligía.
13 Em seguida, disse ao homem: “Estenda a mão”. Ele a estendeu, e ela foi restaurada e ficou igual à outra.
14 Ába jáfuridunga fariséogu, ába jagúmeserun áluaja ída lúba lan jáfaruni Jesúsu jilágubei.
14 Então os fariseus convocaram uma reunião para tramar um modo de matá-lo.
15 Dan lasúbudirunbalin Jesúsu cátei le, ába lídin ñígiñe, ába jafálaruni sarágu gürígia, ába lareídaguagüdüniña sun sánditiña.
15 Jesus, sabendo o que planejavam, retirou-se daquela região. Muitos o seguiram, e ele curou todos os enfermos que havia entre eles.
16 Ábaja laríñagun joun lun maríñagun jamáni cáteiñein lan.
16 Contudo, advertiu-lhes que não revelassem quem ele era.
17 Lasúseredunbei líra lun lagúnfulirun lé meja laríñagubei proféta Isaías.
17 Cumpriu-se, assim, a profecia de Isaías a seu respeito:
18 Niján numútun le nanúadirubei lun lesériwidun nun, le jínsiñebei nun, le áubei nagúndaara, líña Búngiu.
18 “Vejam meu Servo, aquele que escolhi. Ele é meu Amado; nele tenho grande alegria. Porei sobre ele meu Espírito, e ele proclamará justiça às nações.
19 Mageíndagunbei, magúaragun,
19 Não lutará nem gritará, nem levantará a voz em público.
20 Gudémejabubei joun gürígia ja gudémebaña queísi ában mabúru le barúguaali, lúma joun ja débilibaña lídan jafíñen queísi ában lámpu le ñegúmemeeli.
20 Não esmagará a cana quebrada, nem apagará a chama que já está fraca. Por fim, ele fará que a justiça seja vitoriosa.
21 Ábame jíchuguni ja mámabaña juríu jeménigi luágu.
21 E seu nome será a esperança de todo o mundo”.
22 Ábati lanügǘniwa ában wügǘri lun Jesúsu, maríjin líña, madímurejan, láuñein ában espíritu wuríbati. Ába laságaruni Jesúsu espíritu wuríbati lídaangiñe, ába laríjin, adímureja ligía.
22 Então levaram até Jesus um homem cego e mudo que estava possuído por um demônio. Jesus o curou, e ele passou a falar e ver.
23 Ába laweíridun janígi sun ja ñíbaña, ába jaríñagun.
23 Admirada, a multidão perguntou: “Será que este homem é o Filho de Davi?”.
24 Dan le jagáambunbalin fariséogu cátei le, ába jaríñagun.
24 No entanto, quando os fariseus souberam do milagre, disseram: “Ele só expulsa demônios porque seu poder vem de Belzebu, o príncipe dos demônios”.
25 Quei subúdi láani Jesúsu le jarítagubei, ába laríñagun joun.
25 Jesus conhecia os pensamentos deles e respondeu: “Todo reino dividido internamente está condenado à ruína. Uma cidade ou família dividida contra si mesma se desintegrará.
26 Ítara líña giñéti, ánjein laságara Máfia máfia guánarügü, ligía guánarügü afánreinragubei, áni ¿ída lubáti ladúrarun lubáfu ítara?
26 Se Satanás expulsa Satanás, está dividido e luta contra si mesmo. Seu reino não sobreviverá.
27 Jugúya, aríñagatün luágu láu lan lubáfu Beelzebú, o Máfia, naságaja espíritugu wuríbatiña, ánjein ítara líña lubeí, ¿cáti íchugubei ubáfu joun ja jánigu jugúya lun jaságajaniña, Máfia ódi Búngiu? Jagía guánarügü arúfuda jamúti luágu bulíeigua jumá.
27 Se eu expulso demônios pelo poder de Belzebu, o que dizer de seus discípulos? Eles também expulsam demônios, de modo que condenarão vocês pelo que acabaram de dizer.
28 Áu, láu lubáfu láni Búngiu Espíritu naságaja espíritugu wuríbatiña. Arúfuda lumúti líra luágu chülǘjali lan larúeijan Búngiu jídoun.
28 Mas, se expulso demônios pelo Espírito de Deus, então o reino de Deus já chegou até vocês.
29 ‘¿Ída lubági gayára lan lebélurun ában gürígia lúbiñoun ában wügǘri jéreti lun lanǘgüni lílagu ánjein magǘragun lan furúmiñe? Ítara rügǘñein lun gayára lan lanǘgüni lílagu.
29 Afinal, quem tem poder para entrar na casa de um homem forte e saquear seus bens? Somente alguém ainda mais forte, alguém capaz de amarrá-lo e saquear sua casa.
30 ‘Le mámabei númagiñe, náganiñein, le míderagun lumútina, güríngua lumúti le nadǘgübei.
30 “Quem não está comigo opõe-se a mim, e quem não trabalha comigo na verdade trabalha contra mim.
31 ‘Jugúya aríñagatün luágu láu lan lubáfu Máfia naságaja espíritugu wuríbatiña, áni láu lubáfu Sífiri Sándu naságajaña. Ligía naríñagunbei jun luágu gayára lan ferúdunawa lan sun figoú lúma sun wuríbati le jaríñagubei gürígia, ánjein lun jadímurejan wuríbati luágu Sífiri Sándu, siñábei ferúdunawa lan figoú líra.
31 “Por isso eu lhes digo: todo pecado e toda blasfêmia serão perdoados, mas a blasfêmia contra o Espírito não será perdoada.
32 Furúmieguarügü gíñe le aríñaguti furúmieguarügü cátei wuríbati nuágu, áu le Wügǘri Garaǘwarügüti, gayáraati ferúdunawa lan, ánjeinti le adímurejati wuríbati luágu lubáfu Sífiri Sándu le nídaanbei, úabei ferúdunawa lan ni lídan uboú le, ni lídan le ában.
32 Quem falar contra o Filho do Homem será perdoado, mas quem falar contra o Espírito Santo não será perdoado, nem neste mundo nem no mundo por vir.
33 ‘Ánjein buídu lubeí ídibu, buídubei gíñe lin, ánjein mabuídun lubeí ídibu, mabuídunbei gíñe lin. Luágu lin ídibu lasúbudirúa ca lan luwúyeribei.
33 “Uma árvore é identificada por seus frutos. Se a árvore é boa, os frutos serão bons. Se a árvore é ruim, os frutos serão ruins.
34 ¡Jarásan jéwe jugúya le! Siñáti jadímurejan cátei buíti, wuríbatüngan. Cátei le buínbei tídan anígi, ligía laríñagubei iyúmaü.
34 Raça de víboras! Como poderiam homens maus como vocês dizer o que é bom e correto? Pois a boca fala do que o coração está cheio.
35 Wügǘri le buídubei, cátei buíti laríñagubei ladǘga tídaañein lan lanígi ubuíduni, wügǘri le wuríbabei, cátei wuríbati laríñagubei ladǘga tídaañein lanígi wuríbani.
35 A pessoa boa tira coisas boas do tesouro de um coração bom, e a pessoa má tira coisas más do tesouro de um coração mau.
36 Naríñajare jun luágu dánme lan lachǘlürün luwéyuri agúseruni, sun gürígia geféenbaña luágu sun dimúrei málati le jaríñagubei,
36 Eu lhes digo: no dia do juízo, vocês prestarão contas de toda palavra inútil que falarem.
37 ladǘga luáguba le baríñagubei bagúseragüdǘwa, ligíaba arúfudei ánjein gadúnrun bubeí lúmoun madúnrun ban.
37 Por suas palavras vocês serão absolvidos, e por elas serão condenados”.
38 Ába jaríñagun jádaangiñe fariséogu jáma arúfudajatiña lilúrudun Moisés lun Jesúsu.
38 Alguns dos mestres da lei e fariseus vieram a Jesus e disseram: “Mestre, queremos que nos mostre um sinal de sua autoridade”.
39 Ába laríñagun Jesúsu joun.
39 Jesus, porém, respondeu: “Vocês pedem um sinal porque são uma geração perversa e adúltera, mas o único sinal que lhes darei será o do profeta Jonas.
40 Ladǘga queí leréderun Jonás ǘrüwa wéyu ǘrüwa áriebu lurágeirugu údu, ítara lúba gíñe neréderun, áu le Wügǘri Garaǘwarügüti, lídan numúaja ǘrüwa wéyu, ǘrüwa áriebu, según ligáburi jabájüdüni juríu dan.
40 Pois, assim como Jonas passou três dias e três noites no ventre do grande peixe, o Filho do Homem ficará três dias e três noites no coração da terra.
41 Já meja aganoúbaña Nínive jásaaruba lídan luwéyuri agúseruni dánme jagúseragüdǘniwa gürígia ja lánina dan le, ábame jíchugun jadúnrun ladǘga sáansiguati jagáburi Nínivena dan le lapúrichijanbalin Jonás lugánute Búngiu joun, áni anája áu, ában weíriguti sügǘ láu Jonás, áni májatün jagáambunina.
41 “No dia do juízo, os habitantes de Nínive se levantarão contra esta geração e a condenarão, pois eles se arrependeram de seus pecados quando ouviram a mensagem anunciada por Jonas; e vocês têm à sua frente alguém maior que Jonas!
42 Tásaaruba gíñe lurúeitena Súru lídan luwéyuri agúseruni dánme le jagúseragüdǘniwa gürígia ja lánina dan le, ábame tíchugun jadúnrun, ladǘga ñǘbintu lídaangiñe lidíse-ágei uboú lun tagáambuni lichú láu Salomón, áni anája áu, ában weíriguti sügǘ láu Salomón, áni májatün jagáambunina.
42 A rainha de Sabá também se levantará contra esta geração no dia do juízo e a condenará, pois veio de uma terra distante para ouvir a sabedoria de Salomão; e vocês têm à sua frente alguém maior que Salomão!
43 ‘Dan le láfuridun ában espíritu wuríbati lídaangiñe ában gürígia, ába eíbugañaja lan lídan fulásu mábeiti áluaja leméraagun, dan madári láani, ába laríñagun lúnguarügü.
43 “Quando um espírito impuro deixa uma pessoa, anda por lugares secos à procura de descanso, mas não o encontra.
44 “Nagíribuda tídoun núban to ñígiñe lubeí náfurida.” Dan le lagíribudun, ába ladáriruni gürígia buga ligía queísi ában múna to málatu, abuídajoúaaru, aráanserúa.
44 Então, diz: ‘Voltarei à casa da qual saí’. Ele volta para sua antiga casa e a encontra vazia, varrida e arrumada.
45 Ábati lídin, ába liábin jáu sédü espíritugu wuríbatimaatiña sügǘ láu, ába jebélurun sun jagía agánawa lídan gürígia ligía, wuríbatimájaliti le gádaanbalin sügǘ láu meja furúmiñe. Ítara lúba giñéti lasúseredun joun gürígia wuríbatiña ja lánina dan le.
45 Então o espírito busca outros sete espíritos, piores que ele, e todos entram na pessoa e passam a morar nela, e a pessoa fica pior que antes. Assim acontecerá com esta geração perversa”.
46 Ñígili Jesúsu adímureja joun gürígia, ligía tiábin lúguchu jáu lamúlenu. Ába jeréderun boúgudi, buséntiña yébe jadímurejan lúma.
46 Enquanto Jesus falava à multidão, sua mãe e seus irmãos estavam do lado de fora, pedindo para falar com ele.
47 Ába laríñawagún lun Jesúsu.
47 Alguém disse a Jesus: “Sua mãe e seus irmãos estão lá fora e querem falar com o senhor”.
48 Ába laríñagun Jesúsu lun le awísarubalin.
48 Jesus respondeu: “Quem é minha mãe? Quem são meus irmãos?”.
49 Ába larúfudun jawágun láni disípulugu, ába laríñagun.
49 Então apontou para seus discípulos e disse: “Vejam, estes são minha mãe e meus irmãos.
50 ladǘga furúmieguarügü le adǘgüti lugúndan Núguchi le siélubei, ligía namúlenbei, nítu, núguchu.
50 Quem faz a vontade de meu Pai no céu é meu irmão, minha irmã e minha mãe”.
Atalhos do teclado
- Capítulo anterior←
- Próximo capítulo→
- Versículo anteriork
- Próximo versículoj
- Limpar seleçãoEsc
- Esta ajuda?
Estude este capítulo no WhatsApp
Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Mateus 12, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.