Marcos 9
Lerérun Búngiu To Lánina Iséri Darádu (CABNT) vs NVT
1 Aríñagati gíñe Jesúsu joun.
1 Jesus prosseguiu: “Eu lhes digo a verdade: alguns que estão aqui neste momento não morrerão antes de ver o reino de Deus vindo com grande poder!”.
2 Sísi wéyu lárigiñe, ába lanǘgüni Jesúsu Pédro, Jacóbo, lúma Juan, ába lídin jáu luágu ában wǘbü íñuti le ñí lumuti gayára lan jábugua jamá, ába lámuñedagun larijín ñi jagíbugiñe.
2 Seis dias depois, Jesus levou consigo Pedro, Tiago e João até um monte alto, para estarem a sós. Ali, diante de seus olhos, a aparência de Jesus foi transformada.
3 Ába támiridun lanáangun jarú quei jeméreedu, weíriti tíjarun chülǘ lúmoun úa jamá ni gürígia uboúagu gayáraati jachíbun gamísa lun tájarudun ítara.
3 Suas roupas ficaram brancas e resplandecentes, muito mais claras do que qualquer lavandeiro seria capaz de deixá-las.
4 Ába jaríjini Elías lúma Moisés ayánuja lúma Jesúsu,
4 Então Elias e Moisés apareceram e começaram a falar com Jesus.
5 ába laríñagun Pédro lun Jesúsu.
5 Pedro exclamou: “Rabi, é maravilhoso estarmos aqui! Vamos fazer três tendas: uma será sua, uma de Moisés e outra de Elias”.
6 Laríñagubaalin líra ladǘga janúfude disípulugu, áni ibídiñeti lun Pédro ca lan laríñagubei.
6 Disse isso porque não sabia o que mais falar, pois estavam todos apavorados.
7 Ába larárirun ában juánriñu le ñíjin jabeí, ába ladáuragun jáu, ába lagaambúniwa ában umálali lídaangiñe juánriñu ligía le aríñagubei.
7 Então uma nuvem os cobriu, e uma voz que vinha da nuvem disse: “Este é meu Filho amado. Ouçam-no!”.
8 Lídan óra ligía, dan le jaríjin geyégu ñi, maríjinjaña ámu ñi lueídügüya Jesúsu.
8 De repente, quando olharam em volta, só Jesus estava com eles.
9 Dan le arárireina jamá lueígiñe wǘbü, ába léredun Jesúsu jawágu lun mabájüdagun jamáni le jaríjibei lun ni ában daríme saráali lídaangiñe oúweni lúnya labágaridun, ligía le Wügǘri Garaǘwarügüti.
9 Enquanto desciam o monte, Jesus ordenou que não contassem a ninguém o que tinham visto, até que o Filho do Homem tivesse ressuscitado dos mortos.
10 Ligía jareídunbalin jádaangua, álügüdajárügütiña jámagua cátei lán funa ásaarunibei lídaangiñe oúweni.
10 Eles guardaram segredo, mas conversavam entre si com frequência sobre o que ele queria dizer com “ressuscitar dos mortos”.
11 Ábati jálügüdüni Jesúsu.
11 Então eles perguntaram a Jesus: “Por que os mestres da lei afirmam que é necessário que Elias volte antes que o Cristo venha?”.
12 Ába loúnabuniña.
12 Jesus respondeu: “De fato, Elias vem primeiro para restaurar tudo. Então por que as Escrituras dizem que é necessário o Filho do Homem sofrer muito e ser tratado com desprezo?
13 Naríñajare jun luágu ñǘbinjali lan Elías, ába jadǘgüni gürígia sun le jabúseerunbei láu, quei taríñaguni Lerérun Búngiu luágu ítara lúba lan lasúseredun lun.
13 Eu, porém, lhes digo: Elias já veio e eles preferiram maltratá-lo, conforme as Escrituras haviam previsto”.
14 Lárigiñe, ába jagíribudun le ñíjin jabeí jíbiri disípulugu, ába jaríjin sarágu gürígia geyégu jáu. Ñíñanu gíñe arúfudajatiña lilúrudun Moisés asígeneja jáma.
14 Ao voltarem para junto dos outros discípulos, viram que estavam cercados por uma grande multidão e que alguns mestres da lei discutiam com eles.
15 Dan le jaríjinbalin Jesúsu, ába laweíridun janígi láu jaríjini ñi, ába jeíbaagun abúsura lun.
15 Quando a multidão viu Jesus, ficou muito admirada e correu para cumprimentá-lo.
16 Ábati lálügüdüniña, laríñaga joun.
16 “Sobre o que discutem?”, perguntou Jesus.
17 Ába loúnabun ában jádaangiñe ja ñíbaña, ába laríñagun.
17 Um dos homens na multidão respondeu: “Mestre, eu lhe trouxe meu filho, que está possuído por um espírito impuro que não o deixa falar.
18 Ñí lumuti lárügüdei espíritu wuríbati ligía, lájuchuruni múarugun, ába láfurijan jacútaü liyúmulugugiñe, ába lacǘnrinjan lári. Ledébiliduñati ítara. Amúriajaadina jáma báni disípulugu lun jaságaruni espíritu wuríbati le lueí, siñá jamuti.
18 Sempre que o espírito se apodera dele, joga-o no chão, e ele espuma pela boca, range os dentes e fica rígido. Pedi a seus discípulos que expulsassem o espírito impuro, mas eles não conseguiram”.
19 Ába loúnabun Jesúsu, ába laríñagun.
19 Jesus lhes disse: “Geração incrédula! Até quando estarei com vocês? Até quando terei de suportá-los? Tragam o menino para cá”.
20 Ába janǘgüni lun. Dan le laríjinbalin espíritu wuríbati ligía Jesúsu, ába loúwejagüdüni irájü ligía, ába leíguadun múarugun, ába lagárabajan, ába láfurijan jacútaü liyúmulugugiñe.
20 Então o trouxeram. Quando o espírito impuro viu Jesus, causou uma convulsão intensa no menino e ele caiu no chão, contorcendo-se e espumando pela boca.
21 Ába lálügüdüni Jesúsu lúguchi, ába laríñagun lun.
21 Jesus perguntou ao pai do menino: “Há quanto tempo isso acontece com ele?”. “Desde que ele era pequeno”, respondeu o pai.
22 Gíbeeli weíyaasu lájuchuruni espíritu wuríbati ligía wáturugun o dúnarugun lan lún yebe láfaruni jilágubei. Ánjein lubeíti níjein lubeí gayára bumúti adǘga, gudéme wamá bun, íderagua báwa.
22 “Muitas vezes o espírito o lança no fogo ou na água e tenta matá-lo. Tenha misericórdia de nós e ajude-nos, se puder.”
23 Ába laríñagun Jesúsu lun.
23 “Se puder?”, perguntou Jesus. “Tudo é possível para aquele que crê.”
24 Ába lagúaragun lúguchi irájü ligía.
24 No mesmo instante, o pai respondeu: “Eu creio, mas ajude-me a superar minha incredulidade”.
25 Dan le laríjinbei Jesúsu luágu furésetimájali lan jagíbedun gürígia, ába ladeínjan lun espíritu wuríbati ligía, ába laríñagun.
25 Quando Jesus viu que a multidão aumentava, repreendeu o espírito impuro, dizendo: “Espírito que impede este menino de ouvir e falar, ordeno que saia e nunca mais entre nele!”.
26 Ába lagúaragun espíritu, ábaya loúwejagüdüni irájü ligía, ába láfuridun, ába leréderun irájü ligía camá jiláali. Sarágu jáña aríñagutiña luágu jilá lan.
26 O espírito gritou, causou outra convulsão intensa no menino e saiu dele. O menino parecia morto. Um murmúrio correu pela multidão: “Ele morreu”.
27 Ába lárügüdüni Jesúsu lueígiñe lújabu, ába liñúraguni, ába laráramun.
27 Mas Jesus o tomou pela mão e o ajudou a se levantar, e ele ficou em pé.
28 Ábati lebélurun Jesúsu múnadoun, ába jálügüdüni láni disípulugu dan le jábuguarügaña lúma, ába jaríñagun lun.
28 Depois, quando Jesus estava em casa com seus discípulos, eles perguntaram: “Por que não conseguimos expulsar aquele espírito impuro?”.
29 Ába laríñagun joun.
29 Jesus respondeu: “Essa espécie só sai com oração”.
30 Dan le joúdin ñígiñe, ába jásügürün Galiléagiñe,
30 Ao deixarem aquela região, viajaram pela Galileia. Jesus não queria que ninguém soubesse que ele estava lá,
31 mabúseeruntiti Jesúsu lun lasúbudirúniwa jalíñañein lan ladǘga larúfudajaña lan joun láni disípulugu, aríñageina ligía luágu ledéregerúaba lan, ligía le Wügǘri Garaǘwarügüti, jájaburugun wügǘriña wuríbatiña áni jáfarubei lan jilágubei, ábame lásaarun lídaangiñe oúweni luágu lǘrüwan wéyu lúnya labágaridun.
31 pois queria ensinar a seus discípulos. Ele lhes dizia: “O Filho do Homem será traído e entregue em mãos humanas. Será morto, mas três dias depois ressuscitará”.
32 Úati gunfaráanda jamáni le laríñagubei joun, áni janúfudetiña lun jálügüdüni.
32 Eles, porém, não entendiam essas coisas e tinham medo de lhe perguntar.
33 Ába jachǘlürün ubúrugu Capernaúm, múnada, ába lálügüdüniña Jesúsu.
33 Depois que chegaram a Cafarnaum e se acomodaram numa casa, Jesus perguntou a seus discípulos: “Sobre o que vocês discutiam no caminho?”.
34 Ába jeréderun maníñu ladǘga ǘmada adímurejeina jañá buga luágu ca lan jádaangiñe weírigutimaabei.
34 Eles não responderam, pois tinham discutido sobre qual deles era o maior.
35 Ábati lañúurun Jesúsu, ába lagúarun joun dúusugubei disípulugu lubádun, ába laríñagun joun.
35 Jesus se sentou, chamou os Doze e disse: “Quem quiser ser o primeiro, que se torne o último e seja servo de todos”.
36 Ába lanǘgün ában irájü, ába líchuguni jamídaangua, ába lanǘgüni lújaburugu, ába laríñagun joun.
36 Então colocou uma criança no meio deles, tomou-a nos braços e disse:
37 —Gürígia le erésibiruti ában irájü quei le lídan níri, resíbi lumútina, áni máma rügǘñein áu lerésibira, resíbi lumúti gíñe Núguchi le oúnajabalina.
37 “Quem recebe uma criança pequena como esta em meu nome recebe a mim, e quem me recebe não recebe apenas a mim, mas também ao Pai, que me enviou”.
38 Ába laríñagun Juan lun.
38 João disse a Jesus: “Mestre, vimos alguém usar seu nome para expulsar demônios; nós o proibimos, pois ele não era do nosso grupo”.
39 Ába laríñagun Jesúsu.
39 “Não o proíbam!”, disse Jesus. “Ninguém que faça milagres em meu nome falará mal de mim a seguir.
40 Le mámabei wágani, wámagiñeñein.
40 Quem não é contra nós é a favor de nós.
41 Ninárün jáu luágu furúmieguarügü lan le íchuguti ában wéru dúna jun lídan níri ladǘga láni jumá Crístu, libíjuba afáyeiruajaü buíti.
41 Eu lhes digo a verdade: se alguém lhes der um simples copo de água porque vocês são seguidores do Cristo, essa pessoa certamente será recompensada.
42 ‘Furúmieguarügü le afígoungüdüti ában jádaangiñe ja isérigiñabaña lídan jafíñen nuágu, buítimaati jamúga lun lun lágurúniwa baránajoún láu ában oúnwenbun dǘbü le amúligülei güráñu luágu ligíina sügǘ láu ladǘgüni cátei líra.
42 “Mas, se alguém fizer um destes pequeninos que confiam em mim cair em pecado, seria melhor que lhe amarrassem ao pescoço uma grande pedra de moinho e fosse jogado ao mar.
43 Ánjabu lafígoungüda bújabu guánarü, buítimaati jamúga lun báchuguni, ladǘga buítimaati jamúga bídin siélun láurügü ában újabu sügǘ láu jamúga badarún láu biángubei bújabu máfiougatin,
43 Se sua mão o leva a pecar, corte-a fora. É melhor entrar na vida eterna com apenas uma das mãos que ser lançado no fogo inextinguível do inferno com as duas mãos.
44 ñí lubei moúnwen jamá jéweraü ja eígibalin jágubu jiláaña, méñeguchadi wátu.
44 Lá os vermes nunca morrem e o fogo nunca se apaga.
45 Ánjabu gíñe lafígoungüda bugúdi guánarü, buítimaati jamúga gíñe lun báchuguni, ladǘga buítimaati jamúga bebélurun siélun láu ában ugúdi sügǘ láu badarún máfiougatin láu biángubei bugúdi,
45 Se seu pé o leva a pecar, corte-o fora. É melhor entrar na vida eterna com apenas um pé que ser lançado no inferno com os dois pés.
46 le ñí lubei moúnwen jamá jéweraü, méñeguchadi ligía wátu.
46 Lá os vermes nunca morrem e o fogo nunca se apaga.
47 Ánjabu gíñe lafígoungüda bágu, buítimaati lun baságaruni, ladǘga buítimaati jamúga bebélurun lídoun larúeijan Búngiu láu ában águu sügǘ láu jamúga badarún máfiougatin láu biángubei bágu,
47 E, se seu olho o leva a pecar, lance-o fora. É melhor entrar no reino de Deus com apenas um dos olhos que ter os dois olhos e ser lançado no inferno.
48 le ñí lubei moúnwen jamá jéweraü, méñeguchadi ligía wátu.
48 Lá os vermes nunca morrem e o fogo nunca se apaga.
49 ‘Sun gürígia ja lánigubaña Búngiu, jouchúaba quei lau wátu geméti jawágu lun jarúmadagüdǘniwa, queísigubeirügü líchugúniwa sálu luágu cátei adágaragüdǘwati lun Búngiu, arúfuda lámuga luágu jarúma lan, buídu ligía lun lareidúniwa.
49 “Pois cada um será provado com fogo.
50 Buíti sálu, ánjein leféridira lubásuan, ¿cábagi un ju lan? Ítara líña lubeíti, awánda jumeí sun ouchúni lubá jarúmadun ligíbugiñe Búngiu, lídan jumá úaraguni júmagua.
50 O sal é bom para temperar, mas, se perder o sabor, como torná-lo salgado outra vez? Tenham entre vocês as qualidades do bom sal e vivam em paz uns com os outros.”
Atalhos do teclado
- Capítulo anterior←
- Próximo capítulo→
- Versículo anteriork
- Próximo versículoj
- Limpar seleçãoEsc
- Esta ajuda?
Estude este capítulo no WhatsApp
Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Marcos 9, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.