Marcos 10
Lerérun Búngiu To Lánina Iséri Darádu (CABNT) vs NTLH
1 Ába láfuridun Jesúsu Capernaúmgiñe, ába lídin loúbawagun Judéa lúma luágun oúbaü le ñígiñe lubeí láfuacha wéyu libíti dúna le Jordán. Ábaya joúndaragun gürígia le ñí lubei, ábaya larúfudajan joun queíñaja ligáburi.
1 Jesus saiu daquele lugar e foi para a região da Judeia que fica no lado leste do rio Jordão. Uma grande multidão se ajuntou outra vez em volta dele, e ele ensinava todos, como era o seu costume.
2 Ábati jayábin jádaangiñe fariséogu luágun Jesúsu áluga járügüdüni tídan jasádaran láu jálügüdüni ánjein maríban lubeí lun lafánreinragun wügǘri túma lúmari.
2 Alguns fariseus , querendo conseguir uma prova contra ele, perguntaram: — De acordo com a nossa
3 Ába laríñagun Jesúsu joun.
3 Jesus respondeu com esta pergunta:
4 Ába jaríñagun lun.
4 Eles responderam: — Moisés permitiu ao homem dar à sua esposa um documento de divórcio e mandá-la embora.
5 Ába laríñagun Jesúsu joun.
5 Então Jesus disse:
6 Ánjein méja, dan le ladǘgünbalin Búngiu sun cátei, “adǘga lumútiña wügǘri túma wǘri”.
6 Mas no começo, quando foram criadas todas as coisas, foi dito: “Deus os fez homem e mulher.
7 “Ligía lígirubei lubeí wügǘri lúguchi túma lúguchu lun laganoúniwa túma lúmari,
7 Por isso o homem deixa o seu pai e a sua mãe para se unir com a sua mulher,
8 ábame jeréderun quei ábanrügü.” Mámaña lubeíti biáma, ábanrügaaña.
8 e os dois se tornam uma só pessoa.” Assim, já não são duas pessoas, mas uma só.
9 Ligía moún lubei lafánreinraguni wügǘri le ladúnraguagüdübei Búngiu.
9 Portanto, que ninguém separe o que Deus uniu.
10 Dan le múnada jamá, ábaya jálügüdüni disípulugu luágu cátei le,
10 Quando já estavam em casa, os discípulos tornaram a fazer perguntas sobre esse assunto.
11 ába laríñagun Jesúsu joun.
11 E Jesus respondeu:
12 Ánjein gíñe tígira wǘri túmari, ába tagámaridun ámu, tadǘgüña gíñe adultériu.
12 E, se a mulher mandar o seu marido embora e casar com outro homem, ela também estará cometendo adultério.
13 Ába janáajan gürígia irájüñü lun Jesúsu lun lagúurun jawágu, ába jagúmeserun disípulugu adeínja joun ja anáajabaliña.
13 Depois disso, algumas pessoas levaram as suas crianças a Jesus para que ele as abençoasse, mas os discípulos repreenderam aquelas pessoas.
14 Dan le laríjini Jesúsu, magúndaati láu, ába laríñagun joun.
14 Quando viu isso, Jesus não gostou e disse:
15 Ninárün jáu luágu le lan marúfudunti ában igáburi ǘnabugubuti queísi ában irájü, siñábei lebélurun lídoun larúeijan Búngiu.
15 Eu afirmo a vocês que isto é verdade: quem não receber o Reino de Deus como uma criança nunca entrará nele.
16 Ába lanǘgüniña lújaburugu, ába labíniruniña láu lújabu jawágu.
16 Então Jesus abraçou as crianças e as abençoou, pondo as mãos sobre elas.
17 Dan le lasígirunbalin Jesúsu luweíyasun, ába liábin ában wügǘri eíbaagueina lubároun, ába lájuduragun ligíbugiñe, ába lálügüdüni ítara.
17 Quando Jesus estava saindo de viagem, um homem veio correndo, ajoelhou-se na frente dele e perguntou: — Bom Mestre, o que devo fazer para conseguir a vida eterna?
18 Ába laríñagun Jesúsu lun.
18 Jesus respondeu:
19 Subúditi gumádi bun. “Maganoúabá túma ában gámaritu ámu, máfarajabá, míwerujabá, madímurejabá iyéeni luágu ni ában, mayéeda báña gürígia, inébe jamá bagǘbürigu bun.”
19 Você conhece os mandamentos: “Não mate, não cometa adultério, não roube, não dê falso testemunho contra ninguém, não tire nada dos outros, respeite o seu pai e a sua mãe.”
20 Ába laríñagun wügǘri ligía.
20 — Mestre, desde criança eu tenho obedecido a todos esses mandamentos! — respondeu o homem.
21 Ába laríaguni Jesúsu láu ínsiñeni, ába laríñagun lun.
21 Jesus olhou para ele com amor e disse:
22 Dan le lagáambunbalin gürígia le cátei le, ába lírudagun, ába lídin láu íruni ladǘga rísiti buídu.
22 Quando o homem ouviu isso, fechou a cara; e, porque era muito rico, foi embora triste.
23 Ába laríjin Jesúsu geyégu jawágun súngubei, ába laríñagun joun láni disípulugu.
23 Jesus então olhou para os seus discípulos, que estavam em volta dele, e disse:
24 Ába laweíridun janígi disípulugu láu le laríñagubei, ábaya laríñagun joun.
24 Quando ouviram isso, os discípulos ficaram espantados, mas Jesus continuou:
25 Méreenguntimaati lun ában caméyu lun lásügürün lídaangiñe lujúyun ában agúsa sügǘ láu lebélurun ában rísiti lídoun larúeijan Búngiu.
25 É mais difícil um rico entrar no Reino de Deus do que um camelo passar pelo fundo de uma agulha.
26 Dan jagáambunbalin cátei le, ába laweíridun janígi, ába jálügüdagun jámagua.
26 Quando ouviram isso, os discípulos ficaram espantadíssimos e perguntavam uns aos outros: — Então, quem é que pode se salvar?
27 Ába laríaguniña Jesúsu, ába laríñagun joun.
27 Jesus olhou para eles e disse:
28 Ábati laríñagun Pédro.
28 Aí Pedro disse: — Veja! Nós deixamos tudo e seguimos o senhor.
29 Ába laríñagun Jesúsu.
29 Jesus respondeu:
30 lerésibiruba san weíyaasu sügǘ láu guetó lídan uboú le. múna, amúlenu, íbugañanu, ítunu, úguchurunu, isáanigu, lúma fulásu, láu sun leíbaajoúniwa, resíbi ligíame ibágari magúmuchaditi siélu.
30 receberá muito mais, ainda nesta vida. Receberá cem vezes mais casas, irmãos, irmãs, mães, filhos, terras e também perseguições. E no futuro receberá a vida eterna.
31 Sarágu jáña ja furúmiñetiñábaña guetó, jagíaba agúmujoúni yágüta siélu, áni sarágu ja agúmujoúnibaña, jagíaba furúmiñetiña.
31 Muitos que agora são os primeiros serão os últimos, e muitos que agora são os últimos serão os primeiros.
32 Luáguñanu ǘma lun Jerusaléoun, Jesúsu jabá jabá láni disípulugu, láuñanu luweírin anígi, áni jíbiri gürígia ja afálarubaliña, láuñanu anúfudei. Ábayati ladíñurun Jesúsu jáu láni dúusu disípulugu jaweí jíbiri gürígia, ába lagúmeserun aríñagei le lúnbei lasúseredun lun joun.
32 Jesus e os discípulos iam pela estrada, subindo para Jerusalém. Ele caminhava na frente, e os discípulos, espantados, iam atrás dele; as outras pessoas que iam com eles estavam com medo. Então Jesus chamou outra vez os discípulos para um lado e começou a falar sobre o que ia acontecer com ele. Jesus disse:
33 Ába laríñagun joun.
33 — Escutem! Nós estamos indo para Jerusalém, onde o
34 Ábame jedéregerunina joun ja mámabaña juríu lun jéjerajan náu, jabeíchubadina, jásueragubadina, ábame jáfarunina jilágubei, luágume lǘrüwan wéyu, ábame násaarun lídaangiñe oúweni lúnya nabágaridun.
34 Estes vão zombar dele, cuspir nele, bater nele e matá-lo; mas três dias depois ele ressuscitará.
35 Ábati jayábin Jacóbo lúma Juan, ja lirájüñü Zebedéo, ába jaríñagun lun Jesúsu.
35 Depois Tiago e João, filhos de Zebedeu, chegaram perto de Jesus e disseram: — Mestre, queremos lhe pedir um favor.
36 Ábati laríñagun joun.
36 — O que vocês querem que eu faça para vocês? — perguntou Jesus.
37 Ába jaríñagun lun.
37 Eles responderam: — Quando o senhor sentar-se no trono do seu
38 Ába laríñagun Jesúsu joun.
38 Jesus respondeu:
39 Ába joúnabun.
39 Eles disseram: — Podemos. Então Jesus disse:
40 ánjein lun jañúurun ában lueígiñe noúnwenren, ában lueígiñe nubaǘna, máma áu lúnbei níchuguni, líchugúba joun ja ubáabaña laráanserei Búngiu.
40 Mas eu não tenho o direito de escolher quem vai sentar à minha direita e à minha esquerda. Pois foi Deus quem preparou esses lugares e ele os dará a quem quiser.
41 Dan le jagáambunbalin ja jíbiri díisi disípulugu, ába jagáñidun lúma Jacóbo láu Juan.
41 Quando os outros dez discípulos ouviram isso, começaram a ficar zangados com Tiago e João.
42 Ába lagúarun Jesúsu joun súngubei lubádun, ába laríñagun joun.
42 Então Jesus chamou todos para perto de si e disse:
43 Ánjein jídan, máma lúba, le abúseeruti lun weíri lan jídan, lúnti lesériwiduniña jíbiri.
43 Mas entre vocês não pode ser assim. Pelo contrário, quem quiser ser importante, que sirva os outros,
44 Furúmieguarügü jídaangiñe le abúseeruti lun ligíaba lan furúmiñeti, lúnti idámuni lan joun jíbiri,
44 e quem quiser ser o primeiro, que seja o escravo de todos.
45 ítara quei máma lan niábiña, áu le Wügǘri Garaǘwarügüti, lun nesériwidúniwa, niábiña lun nesériwidun lúma lun níchuguni nibágari lebégime jasálbarun sarágu gürígia.
45 Porque até o
46 Ábati jachǘlürün Jericó. Dan le áfurideina lan Jesúsu lídaangiñe fulásu ligía jáu láni disípulugu jáma sarágu gürígia, ñíñein ában maríjinti gíriti Bartiméo, liraǘ Timéo, ñun láru ǘma amúriaja seínsu.
46 Jesus e os discípulos chegaram à cidade de Jericó. Quando ele estava saindo da cidade, com os discípulos e uma grande multidão, encontrou um cego chamado Bartimeu, filho de Timeu. O cego estava sentado na beira do caminho, pedindo esmola.
47 Dan le lagáambunbei luágu yaráfaali lan Jesúsu le Nazarétna, ába lagúmeserun maríjinti ligía agúaraja.
47 Quando ouviu alguém dizer que era Jesus de Nazaré que estava passando, o cego começou a gritar: — Jesus,
48 Sarágu jáña adeínjatiña lun lun lámanichun, ligíatima lagúaragun.
48 Muitas pessoas o repreenderam e mandaram que ele calasse a boca, mas ele gritava ainda mais: — Filho de Davi, tenha pena de mim!
49 Ába leréderagun Jesúsu, ába laríñagun.
49 Então Jesus parou e disse: Eles chamaram e lhe disseram: — Coragem! Levante-se porque ele está chamando você!
50 Ába lachǘürunun labíte, ába ladǘgün ában chubaǘ, ába layárafadun lun Jesúsu.
50 Então Bartimeu jogou a sua capa para um lado, levantou-se depressa e foi até o lugar onde Jesus estava.
51 Ába lálügüdüni Jesúsu.
51 — O que é que você quer que eu faça? — perguntou Jesus. — Mestre, eu quero ver de novo! — respondeu ele.
52 Ába laríñagun Jesúsu lun.
52 — Vá; você está curado porque teve fé! — afirmou Jesus. No mesmo instante, Bartimeu começou a ver de novo e foi seguindo Jesus pelo caminho.
Atalhos do teclado
- Capítulo anterior←
- Próximo capítulo→
- Versículo anteriork
- Próximo versículoj
- Limpar seleçãoEsc
- Esta ajuda?
Estude este capítulo no WhatsApp
Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Marcos 10, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.