Lucas 9

Lerérun Búngiu To Lánina Iséri Darádu (CABNT) vs NTLH

Sair da comparação
NTLH Nova Tradução na Linguagem de Hoje 2000
1 Ába loúndaruniña Jesúsu dúusu láni apóstolugu, ába líchugun ubáfu joun lun jaságarun sun jawúyeri espíritugu wuríbatiña lúma lun jareídaguagüdün sánditiña.
1 Jesus chamou os doze discípulos e lhes deu poder e autoridade para expulsar todos os demônios e curar doenças.
2 Ába loúnajaniña apúrichijei ugánu luáguti larúeijan Búngiu lúma areídaguagüdaña sánditiña.
2 Então os enviou para anunciarem o Reino de Deus e curarem os doentes.
3 Laríñaga joun.
3 Ele disse:
4 Furúmieguarügü múna to ñíjin lumúti jachǘlüra, reídei jumá ñi darí jídin lídaangiñe fulásu ligía.
4 Quando vocês entrarem numa cidade, fiquem na casa em que forem recebidos até irem embora daquele lugar.
5 Le ñí lumuti merésibirúniwa jumá, dánme le jáfuridun lídaangiñe fulásu ligía, ábame jáfuruduni calíqui lueígiñe jugúdi, arúfuda jumámugei luágu magúndan jumá láu jagáburi lílana fulásu ligía, ígira jumáña quei jadáriragun joúngua.
5 Mas, se forem mal recebidos, saiam logo daquela cidade. E na saída sacudam o pó das suas sandálias, como sinal de protesto contra aquela gente.
6 Ábati jáfuridun apóstolugu jagía, ába jeíbuguni sun lirájüñü fulásu apúrichijeinei ugánu luáguti asálbaruni, areídaguagüdeina jagía sánditiña lídan sun fulásu le ñí lumuti joúdin.
6 Os discípulos então saíram de viagem e andaram por todos os povoados, anunciando o evangelho e curando doentes por toda parte.
7 Ába lagáambun gumádimati Heródes luágu sun cátei le ladǘgübei Jesúsu, ibídiñetiti lun cába lan larítagua, ladǘga ñíñanu aríñagutiña luágu saráali lan Juan lídaangiñe oúweni,
7 Herodes, o governador da Galileia, ouviu falar de tudo o que estava acontecendo e ficou sem saber o que pensar. Pois alguns diziam que João Batista tinha sido ressuscitado,
8 jíbiri aríñaga luágu proféta Elías lan achǘlaagubei, jíbiri aríñaga luágu ában lan jádaangiñe jíbiri binádu profétagu le ásaaruti lídaangiñe oúweni.
8 outros diziam que Elias tinha aparecido, e outros ainda que um dos antigos profetas havia ressuscitado.
9 Ába laríñagun Heródes.
9 Mas Herodes disse: — Eu mesmo mandei cortar a cabeça de João. Quem será então esse homem de quem ouço falar essas coisas? E Herodes procurava ver Jesus.
10 Dan le jagíribudun apóstolugu, ába jabájüdagun lun Jesúsu luágu sun le jadǘgübei. Ábati lanǘgüniña lídoun fulásu mageírawati yaráfa lun Betsáida.
10 Os apóstolos voltaram e contaram a Jesus tudo o que haviam feito. Então ele os levou consigo, e foram sozinhos para o povoado de Betsaida.
11 Dan le jasúbudirunbalin gürígia, ába jafálaruni, ába lerésibiruniña Jesúsu, ába ladímurejan joun luágu larúeijan Búngiu, areídaguagüda láña sánditiña.
11 Mas as multidões souberam disso e o seguiram. E Jesus os recebeu, falou a respeito do Reino de Deus e curou os que precisavam ser curados.
12 Dan le lagúmeserunbei adárüda, ába jayábin láni Jesúsu dúusu apóstolugu lúmoun, ába jaríñagun lun.
12 Estava anoitecendo, e por isso os doze apóstolos foram e disseram a Jesus: — Mande esta gente embora. Eles podem ir aos povoados e sítios que ficam por perto daqui e lá encontrarão o que comer e onde ficar, pois este lugar é deserto.
13 Laríñaga Jesúsu joun.
13 Mas Jesus respondeu: Os discípulos disseram: — Só temos cinco pães e dois peixes. O senhor quer que a gente vá comprar comida para toda esta multidão?
14 Yaráfañanu joún seíngü mílu wügǘriña ñi, mabájüdünga würíña jáma irájüñü. Ába laríñagun Jesúsu joun láni disípulugu.
14 Estavam ali mais ou menos cinco mil homens. Jesus ordenou aos seus discípulos:
15 Ába jadǘgüni ítara, ába jañúurun súngubei.
15 Os discípulos obedeceram e mandaram que todos se sentassem.
16 Ábati lanǘgünun Jesúsu seíngü fein lújaburugu jáma bián úduraü, ába laríjin siélun, ába líchuguni eteíngiruni lun Búngiu. Lárigiñe lagúbachagunun fein lúma úwi, ába líchuguni joun láni disípulugu lun jafánreinjani jádan gürígia.
16 Aí Jesus pegou os cinco pães e os dois peixes, olhou para o céu e deu graças a Deus por eles. Depois partiu os pães e os peixes e os entregou aos discípulos para que eles distribuíssem ao povo.
17 Joútiña súngubei quimúle, dan le jabúdajanun ígiragutu, buíngüdatiña dúusu faníñe láu.
17 Todos comeram e ficaram satisfeitos, e os discípulos ainda encheram doze cestos com os pedaços que sobraram.
18 Luágu ában wéyu dan le layúmuraguña lan Jesúsu lábugua, ñíñanu láni disípulugu díseraü lueí, ába laríñagun joun.
18 Certa vez Jesus estava sozinho, orando, e os discípulos chegaram perto dele. Então ele perguntou:
19 Ába jaríñagun lun.
19 Eles responderam: — Alguns dizem que o senhor é João Batista; outros, que é Elias; e outros, que é um dos
20 Ábati laríñagun joun.
20 — E vocês? Quem vocês dizem que eu sou? — perguntou Jesus. Pedro respondeu: — O
21 Ába laríñagun Jesúsu joun láu éregu lun maríñagun jamáni cátei le ni ca un.
21 Então Jesus proibiu os discípulos de contarem isso a qualquer pessoa.
22 Ába laríñagun joun.
22 E continuou:
23 Lárigiñe, ába laríñagun joun súngubei.
23 Depois disse a todos:
24 Ladǘga le abúseeruti leséfuragun lúngua ya uboúagu leféridirubei ibágari le magúmuchaditi, ánjein le ánjabei leféridiruni libágari ya uboúagu nueígiñe, libíjubei ibágari le magúmuchaditi siélu.
24 Pois quem põe os seus próprios interesses em primeiro lugar nunca terá a vida verdadeira; mas quem esquece a si mesmo por minha causa terá a vida verdadeira.
25 ¿Cági ju lan lun gürígia lagáñeiruni sun le lánina uboú, leféridireime lubára siélu o lagǘnrinchaguba lan lúngua?
25 O que adianta alguém ganhar o mundo inteiro, mas perder a vida verdadeira e ser destruído?
26 Le anǘgüti busíganu nuágu lúma luágu nerérun, áu le Wügǘri Garaǘwarügüti, nibúsigaribadina gíñe láu dánme le niábin quei urúei láu luweírigun Núguchi jáma ánjeligu ja sándubaña.
26 Pois, se alguém tiver vergonha de mim e do meu ensinamento, então o Filho do Homem também terá vergonha dessa pessoa, quando ele vier na sua
27 Ninárün naríñaguni jun luágu añájein lan jádaangiñe ja yábaña guetó, moúnwenbaña maríjinga jameí larúeijan Búngiu.
27 Eu afirmo a vocês que estão aqui algumas pessoas que não morrerão antes de ver o
28 Queíburi wídü wéyu lárigiñe laríñaguni Jesúsu cátei le, ába laweínrun luágun ában wǘbü ayúmuragua lun Búngiu, barǘ lumútiña Pédro, Jacóbo, lúma Juan lúmagua.
28 Mais ou menos uma semana depois de ter dito essas coisas, Jesus levou Pedro, João e Tiago e subiu o monte para orar.
29 Dan le niján lan Jesúsu ayúmuragua, ába lámuñedagun ligíbu, ába tájarudun lanáangun, ába támiridun.
29 Enquanto orava, o seu rosto mudou de aparência, e a sua roupa ficou muito branca e brilhante.
30 Ábati jasáliragun Moisés lúma Elías ayánuja lúma,
30 De repente, dois homens apareceram ali e começaram a falar com ele. Eram Moisés e Elias,
31 geyégu líña ában larúgounga weíriti jáu, jayánujaña libǘgürü oúweni le lúnbei lasúfuriruni Jesúsu, Jerusalén.
31 que estavam cercados por um brilho celestial. Eles falavam com Jesus a respeito da morte que, de acordo com a vontade de Deus, ele ia sofrer em Jerusalém.
32 Láu sun luweírin lidábu lágu Pédro jáma líbirigu, marúmuguntiña, aríja jamúti luweírigun Jesúsu jáma bián wügǘriña ja lúmabaña.
32 Pedro e os seus companheiros estavam dormindo profundamente, mas acordaram e viram a glória de Jesus e os dois homens que estavam com ele.
33 Dan le adísedeinaña bián wügǘriña jagía lueí Jesúsu, ába laríñagun Pédro lun.
33 Quando esses dois homens estavam se afastando de Jesus, Pedro disse: — Mestre, como é bom estarmos aqui! Vamos armar três barracas: uma para o senhor, outra para Moisés e outra para Elias. Pedro não sabia o que estava dizendo.
34 Súnti niján lan adímureja, ába liábin ában juánriñu oúburaguaña, ába janúfudedagun ladǘga jadáriragun joúngua lurágeirugu juánriñu ligía.
34 Ele ainda estava falando, quando apareceu uma nuvem e os cobriu. Os discípulos ficaram com medo quando a nuvem desceu sobre eles.
35 Ábati jagáambun ában umálali aríñaguti lídaangiñe juánriñu ligía.
35 E da nuvem veio uma voz, que disse: — Este é o meu Filho, o meu escolhido. Escutem o que ele diz!
36 Lárigiñe ladímurejan umálali ligía, ába jaríjin disípulugu luágu lábugua rügáali lan Jesúsu. Reídeitiña maníñu, maríñagun jamúti cátei le jaríjubei lun ni ában lídan dan ligía.
36 Quando a voz parou, eles viram que Jesus estava sozinho. Os discípulos ficaram calados e naquela ocasião não disseram nada a ninguém sobre o que tinham visto.
37 Larúgan, dan le jarárirunbei lueígiñe wǘbü, sarágu jáña gürígia ñǘdüntiña lubároun Jesúsu.
37 No dia seguinte eles desceram do monte, e uma grande multidão veio se encontrar com Jesus.
38 Ábati lagúaragun ában wügǘri jádaangiñe láu umálali jéreti, laríñaga.
38 Aí um homem que estava no meio do povo começou a gritar: — Mestre, peço ao senhor pelo meu filho, o meu único filho!
39 níjein ában espíritu wuríbati luágu, dan le lárügüdüni, ába lagúaraguagüdüni, ába loúwejan, ába láfurijan jacútaü liyúmulugugiñe. Añáwurija lumúti, májati lígiruni.
39 Um espírito mau o agarra, e, de repente, o menino dá um grito e começa a ter convulsões e a espumar pela boca. O espírito o maltrata e não o solta de jeito nenhum.
40 Ayúmuraguaadina joun báni disípulugu lun jaságaruni espíritu wuríbati le lueí, siñá jamuti.
40 Já pedi aos discípulos do senhor que expulsassem o espírito mau, mas eles não conseguiram.
41 Ába loúnabun Jesúsu, laríñaga.
41 Jesus respondeu: Então disse ao homem: — Traga o seu filho aqui.
42 Dán yebe le lídin irájü ligía lun, ába lájuchuruni espíritu wuríbati múarugún, ába loúwejagüdüni, ába ladeínjan Jesúsu lun espíritu wuríbati ligía, ába lareídaguagüdüni irájü, ába ledéregeruni lun lúguchi.
42 Quando o menino estava chegando, teve um ataque, e o demônio o jogou no chão. Então Jesus deu uma ordem ao espírito mau, curou o menino e o entregou ao pai.
43 Ába laweíridun janígi súngubei láu luweírigun Búngiu.
43 E todos ficaram admirados com o grande poder de Deus. Todos estavam admirados com o que Jesus fazia, e ele disse aos discípulos:
44 —Agáamba jumeí cátei le buídu. nedéregerúaba, áu le Wügǘri Garaǘwarügüti, jájaburugun náganiñu.
44 — Não esqueçam o que vou dizer a vocês: o
45 Úati gunfaráanda jamáni disípulugu le laríñagubei, ladǘga darúñu líña jasáminan lun cátei le, áni janúfudetiñati lun jaríñagun lun lun lafúnraanguagüdüni le laríñagubei, joun.
45 Mas eles não entenderam isso, pois o que essas palavras queriam dizer tinha sido escondido deles para que não as entendessem. E eles estavam com medo de fazer perguntas a Jesus sobre o assunto.
46 Ábati jagúmeserun disípulugu asígeneja jámagua luágu ca lan weírigutimaabei jádan,
46 Os discípulos começaram a conversar sobre qual deles era o mais importante.
47 quei lasúbudiruni Jesúsu jasáminan, ába lanǘgün ában irájü lubáduagun,
47 Mas Jesus sabia o que eles estavam pensando. Então pegou uma criança e a pôs ao seu lado.
48 ába laríñagun joun.
48 Aí disse:
49 Ábati laríñagun Juan lun Jesúsu.
49 João disse: — Mestre, vimos um homem que expulsa demônios pelo poder do nome do senhor, mas nós o proibimos de fazer isso porque ele não é do nosso grupo.
50 Laríñaga Jesúsu lun.
50 Então Jesus disse a João e aos outros discípulos:
51 Dan le layárafadun dan lun lanügǘniwa Jesúsu siélun, ába ladǘgüni luweíyasun Jerusaléoun láu anígi.
51 Como estava chegando o tempo de Jesus ir para o céu, ele resolveu ir para Jerusalém.
52 Ába loúnajan loúnagülegu lubá, ába joúdin lídoun ában liraǘraü fulásu láni Samária lun jáluajan múna lubá,
52 Então mandou que alguns mensageiros fossem na frente. No caminho eles entraram em um povoado da região de Samaria a fim de prepararem um lugar para ele.
53 májatiña Samariána jerésibiruni ladǘga jaríjin luágu leíbuga lan Jerusaléoun.
53 Mas os moradores dali não quiseram receber Jesus porque viram que ele estava indo para Jerusalém.
54 Dan le jaríjinbalin Jacóbo lúma Juan luágu mája jamá Samariána jerésibiruni, ába jaríñagun lun.
54 Quando os seus discípulos Tiago e João viram isso, disseram: — O senhor quer que a gente mande descer fogo do céu para acabar com estas pessoas?
55 Ábati ladígiragun Jesúsu jawágun, ába ladeínjan joun, laríñaga.
55 Porém Jesus, virando-se para eles, os repreendeu.
56 Máma niábiña, áu le Wügǘri Garaǘwarügüti, agǘnrinchaguei jabágari gürígia, niábiña asálbarei.
56 Então ele e os seus discípulos foram para outro povoado.
57 Dan le luágu jamá ǘma, ába laríñagun ában wügǘri lun Jesúsu.
57 Quando Jesus e os discípulos iam pelo caminho, um homem disse a Jesus: — Eu estou pronto a seguir o senhor para qualquer lugar onde o senhor for.
58 Laríñaga Jesúsu lun.
58 Então Jesus disse:
59 Laríñagaya Jesúsu lun ában.
59 Aí ele disse para outro homem: Mas ele respondeu: — Senhor, primeiro deixe que eu volte e sepulte o meu pai.
60 Ába loúnabuni Jesúsu.
60 Jesus disse:
61 Ábayati laríñagun ában lun.
61 Outro homem disse: — Eu seguirei o senhor, mas primeiro deixe que eu vá me despedir da minha família.
62 Laríñaga Jesúsu lun.
62 Jesus respondeu:

Ler em outra tradução

Comparar com outra

Estude este capítulo no WhatsApp

Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Lucas 9, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.