Mateus 26
Suau Bible (CAB_PNG) vs NTLH
1 Dan aríñaga láali Jesúsu sun cátei le, ába laríñagun joun láni disípulugu.
1 Quando Jesus acabou de ensinar essas coisas, disse aos discípulos:
2 —Quei jasúbudiruni, bián wéyu lárigiñe le, ligíame fédu le páscua, áni nedéregerúaba, áu le Wügǘri Garaǘwarügüti, lun nádarawagún luágu gurúwa.
2 — Vocês sabem que daqui a dois dias vai ser comemorada a
3 Ába joúndaragun jábutigu fádirigu, arúfudajatiña lilúrudun Moisés, jáma wügǘriña weírigutiña lídan jafíñen juríu tigíbugiñe lúban Gáifasi, fádiri le íñutimaabei.
3 Os chefes dos sacerdotes e os líderes judeus se reuniram no palácio de Caifás, o Grande Sacerdote ,
4 Ñi jaráanseja luágu Jesúsu lun járügüdüni láu yéguaü, lun jáfaruni jilágubei.
4 e fizeram um plano para prender Jesus em segredo e matá-lo.
5 Jaríñagati. —Máma látia fédurugu lueí jachágaragun gürígia.
5 Eles diziam: — Não vamos fazer isso durante a festa, para não haver uma revolta no meio do povo.
6 Betániañein Jesúsu, lúbiñe Simón lé meja gawágubei gumeín luágu sun lúra,
6 — ausente —
7 ába tiábin ában wǘri luágun, gámeina tugúya ában lágei ibíñei le weíriti lisérun. Dan luáguñein lan dábula Jesúsu, ába téseruni ibíñei ligía lábulugun.
7 — ausente —
8 Dan jaríjinbaalin disípulugu cátei le, ába jamágundarun, ába jaríñagun. —¿Cámesan leféridirúa le ítara?
8 Ao verem aquilo, os discípulos ficaram zangados e disseram: — Que desperdício!
9 Gayáraati jamúgagu lalúgurúniwa le luágu sarágu seínsu lun jíderawagún gudémetiña.
9 Esse perfume poderia ter sido vendido por uma fortuna, e o dinheiro, dado aos pobres.
10 Ába lagáambuni Jesúsu le jaríñagubei, ába laríñagun joun. —¿Ca uágu jañáwurija tun wǘri to? Cátei buíti le tadǘgübei.
10 Mas Jesus, sabendo o que eles diziam, disse:
11 Súnwandan yábaña lan gudémetiña júma, ánjein áu, mámaba súnwandan júma nan.
11 Pois os pobres estarão sempre com vocês, mas eu não.
12 Le tadǘgübei wǘri to láu téseruni ibíñei le nuágun, taráanseruñádina lubá nábunúniwa.
12 O que ela fez foi perfumar o meu corpo para o meu sepultamento.
13 Ninárün jáu luágu le lan ñí lumuti lapúrichijoúa ugánu luáguti asálbaruni lídan sun uboú, labájüdawagúaba gíñe le tadǘgübei wǘri to, lun larítawagún tuágu.
13 Eu afirmo a vocês que isto é verdade: em qualquer lugar do mundo onde o
14 Ába lídin ában jádaangiñe dúusu disípulugu, le gíribei Júdas Iscarióte, adímureja jáma jábutigu fádirigu.
14 Então um dos doze discípulos, chamado Judas Iscariotes, foi falar com os chefes dos sacerdotes.
15 Ába laríñagun joun. —¿Atiribei jíchugun nun ánjein nedéregera Jesúsu jun? Ába jíchugun darándi murúsun pláta lun.
15 Ele disse: — Quanto vocês me pagam para eu lhes entregar Jesus? E eles lhe pagaram trinta moedas de prata.
16 Lúmagiñeti óra ligía, ába láluajan Júdas ída lúba lan luwúyeri ledéregeruni Jesúsu joun.
16 E daí em diante Judas ficou procurando uma oportunidade para entregar Jesus.
17 Le furúmiñeti wéyu lídan fédu le ñí lubei teigúa fein magánatu ísi, ába jayábin disípulugu lúmoun Jesúsu, ába jaríñagun lun. —¿Jalía babúseera waráanserun lun ñíba lan wadǘgei eígini le lánina páscua?
17 No primeiro dia da Festa dos Pães sem Fermento , os discípulos chegaram perto de Jesus e perguntaram: — Onde é que o senhor quer que a gente prepare o jantar da
18 Ába laríñagun joun. —Jeíba ubúrugu, lúbiñe ítaga wügǘri, ábame jaríñagun lun. “Ítara líña laríñagun Maésturu. Yaráfaali nórate, búbiñeba nefédujei páscua jáma náni disípulugu.”
18 Ele respondeu:
19 Ába jadǘgüni disípulugu quei laríñaguni Jesúsu joun, ába jaráanseruni eígini le lánina páscua.
19 Os discípulos fizeram como Jesus havia mandado e prepararam o jantar da Páscoa.
20 Dan le lagúñedunbei, ába lañúurun Jesúsu luágu dábula jáma láni dúusu disípulugu,
20 Quando anoiteceu, Jesus e os doze discípulos sentaram para comer.
21 súnti añája lan eíga, ába laríñagun joun. —Ninárün jáu luágu lalúgurubadina lan ában jídaangiñe.
21 Durante o jantar Jesus disse:
22 Ábati jajírudagun, ába jagúmeserun álügüdei ában ában. —Nabúreme, ¿nugúya funásan?
22 Eles ficaram muito tristes e, um por um, começaram a perguntar: — O senhor não está achando que sou eu; está?
23 Ába laríñagun joun. —Le éderutu leígan fein núma lídan asíedu, ligiába alúgurana.
23 Jesus respondeu:
24 Nídiña, áu le Wügǘri Garaǘwarügüti, luágu ǘma le uágubei taríñaga Lerérun Búngiu, áni ¡fugíabutia wügǘri le alúgurutina! Buítimaati jamúga lun magǘriajoúagubei lan.
24 Pois o
25 Ábati ladímurejan Júdas, ába lálügüdajan. —Maésturu, ¿nugúya funásan? Ába laríñagun Jesúsu lun. —Ánja, bugúya.
25 Então Judas, o traidor, perguntou: — Mestre, o senhor não está achando que sou eu; está? Jesus respondeu:
26 Dan añája lan eíga, ába lanǘgünun Jesúsu fein lújaburugu, ába leteíngiruni Búngiu tuágu, lásun lagúbachagunun, ába líchugunun joun láni disípulugu, aríñageina. —Joújuma, núgubu le.
26 Enquanto estavam comendo, Jesus pegou o pão e deu graças a Deus. Depois partiu o pão e o deu aos discípulos, dizendo:
27 Lárigiñe, ába lárügüdün ában wéru buin táu diweín lújaburugu, ába leteíngiruni Búngiu tuágu, ába lásügüragüdüni joun, aríñageina. —Gurájuma lídaangiñe le, sun jugúya.
27 Em seguida, pegou o cálice de vinho e agradeceu a Deus. Depois passou o cálice aos discípulos, dizendo:
28 Níta le, le añúuragüdübalin iséri darádu, le gíñe áwiyurubei joun sarágu gürígia lun ferúdunawa lan jafígoun.
28 porque isto é o meu sangue, que é derramado em favor de muitos para o perdão dos pecados, o sangue que garante a
29 Naríñajare jun luágu mátundügüyaadina lan diweín daríme wéyu le lúnbei nátunun iséri tuwúyeri diweín júma lídan larúeijan Núguchi Búngiu yágüta siélu.
29 Eu afirmo a vocês que nunca mais beberei deste vinho até o dia em que beber com vocês um vinho novo no
30 Lárigiñe jerémujani urému luágu Búngiu, ába joúdin luágu wǘbü Olívos.
30 Então eles cantaram canções de louvor e foram para o monte das Oliveiras.
31 Ába laríñagun Jesúsu joun láni disípulugu. —Sun jugúya, jasándiraguba júngua láu magúraasuni nuágu áriebu le, ladǘga laríñajare tídan Lerérun Búngiu. “Náfarubei joúniri mudún jilágubei, ábame jeréderun mudún chagágu.”
31 E Jesus disse aos discípulos:
32 Lárigiñeme násaarun lídaangiñe oúweni lúnya nabágaridun, nídiba Galiléa jubáragiñe.
32 Mas, depois que eu ressuscitar, irei adiante de vocês para a Galileia.
33 Ába laríñagun Pédro lun. —Gayáraati járügüdün súngubei magúraasuni buágu, nugúya no.
33 Então Pedro disse a Jesus: — Eu nunca abandonarei o senhor, mesmo que todos o abandonem.
34 Ábati laríñagun Jesúsu lun. —Ninárün báu luágu áriebu méme lan le, lubáragiñe layúgurujan gáyu, beyéedaguba náu ǘrüwa weíyaasu.
34 Mas Jesus lhe disse:
35 Ába laríñagun Pédro lun. —Gayáraati noúnwen búma, meyéedagunbadina báu. Ligía méme gíñe jaríñaga sun disípulugu.
35 Pedro respondeu: — Eu nunca vou dizer que não o conheço, mesmo que eu tenha de morrer com o senhor! E todos os outros discípulos disseram a mesma coisa.
36 Ábati lachǘlürün Jesúsu jáu láni disípulugu lídoun ában fulásu gíriti Getsemaní, ába laríñagun joun. —ñurújuma ya, neíbuga ayúmuragua lun Búngiu yára.
36 Jesus foi com os discípulos para um lugar chamado Getsêmani e lhes disse:
37 Ába lanǘgüni Pédro jáma bián lirájüñü Zebedéo lúmagua, ába jagúmeserun asándira íruni lúma tigári anígi.
37 Então Jesus foi, levando consigo Pedro e os dois filhos de Zebedeu. Aí ele começou a sentir uma grande tristeza e aflição
38 Ábati laríñagun joun. —Sandítina ában íruni le lánina oúweni tídan nuwáni. Reídei jumá ya, agágudúañu jugúyame núma.
38 e disse a eles:
39 Ábati lídin Jesúsu lubáruaguoún mémeraü, ába lájuduragun láu ligíbu múarugun, ába layúmuragun lun Búngiu ítara. —Núguchi, ánjein gayára lubeí, adǘgabá lun masúfurirun náani cátei le lúnbei nasúfuriruni, mámalá quei nabúseerun, queílá babúseerun.
39 Ele foi um pouco mais adiante, ajoelhou-se, encostou o rosto no chão e orou:
40 Ábati lagíribudun le ñíjin jabeí láni disípulugu, ába ladáriruniña arúmuga, ába laríñagun lun Pédro. —¿Siñátisán buga jeréderun agágudúañu núma ni ában óra?
40 Depois voltou e encontrou os três discípulos dormindo. Então disse a Pedro:
41 Agágudúañu jumá, ayúmuragua jugúyame, máburujan jumámuga lídoun ínchajoúni lun jeféridiruni jafíñen nuágu. Inárüni luágu ánja tan juwáni lun cátei le buídubei, ánjeinti júgubu, débiliti.
41 Vigiem e orem para que não sejam tentados. É fácil querer resistir à tentação; o difícil mesmo é conseguir.
42 Ábaya lídin luágu libíaman weíyaasu, ába layúmuragun ítara. —Núguchi, ánjein siñá lubei masúfurirun náani le lúnbei nasúfuriruni, adügǘwalá bugúndan.
42 Pela segunda vez Jesus foi e orou, dizendo:
43 Ábaya lagíribudun, ábaya ladáriruniña láni disípulugu arúmuga ladǘga weírijali lidábu jágu.
43 Ele voltou de novo e encontrou os discípulos dormindo. Eles estavam com sono e não conseguiam ficar com os olhos abertos.
44 Ába lígiruniña, ábaya lídin ayúmuragua luágu lǘrüwan weíyaasu, aríñageina méme dimúrei ligía.
44 Jesus tornou a sair de perto deles e orou pela terceira vez, dizendo as mesmas palavras.
45 Ábati lídin le ñíjin jabeí láni disípulugu, ába laríñagun joun. —¿Jarúmuguña mémesan, eméraagua jugúya? Chülǘjali óra lun nedéregeruníwa, áu le Wügǘri Garaǘwarügüti, jájaburugun gafígountiña.
45 Então voltou até onde os discípulos estavam e perguntou:
46 Sarájuma, queímoun lubároun le lúnbei lalúgurunina, níteeli.
46 Levantem-se, e vamos embora. Vejam! Aí vem chegando o homem que está me traindo!
47 Ñígili Jesúsu adímureja, ligía liábin Júdas, le ábanbei jádaangiñe dúusu disípulugu, jáu sarágu gürígia táu efeín lúma wéwe. Jayábin lueígiñe joúbadina jábutigu fádirigu jáma wügǘriña weírigutiña lídan jafíñen juríu.
47 Jesus ainda estava falando, quando chegou Judas, um dos doze discípulos. Vinha com ele uma grande multidão armada com espadas e porretes, que tinha sido mandada pelos chefes dos sacerdotes e pelos líderes judeus.
48 Aríñagaaliti buga Júdas joun. —Le nachúurun, ligía, járügüdeime.
48 O traidor tinha combinado com eles um sinal. Ele tinha dito: “Prendam o homem que eu beijar, pois é ele.”
49 Ábati layárafadun lun Jesúsu, ába laríñagun. —¡Buíti gúñoun, maésturu! Ába lachúuruni.
49 Judas foi até perto de Jesus e disse: — Mestre, que a paz esteja com o senhor! E o beijou.
50 Ába laríñagun Jesúsu lun. —Numáda, ¿ca bálugubei? Ábati jayábin, ába járügüdüni Jesúsu, ába janǘgüni adáüra.
50 Jesus respondeu: Então eles chegaram, prenderam Jesus e o amarraram.
51 Ábati laságarunun ában jádaangiñe láni Jesúsu disípulugu lefeínte, ába láchuguni ában larígei lumúsun fádiri le íñutimaabei.
51 Mas um dos que estavam ali com Jesus tirou a espada, atacou um empregado do Grande Sacerdote e cortou uma orelha dele.
52 Ába laríñagun Jesúsu lun. —Areídaboún befeínte, ladǘga sun ja áfarajatiña táu efeín, táuba gíñe efeín jáfarúa.
52 Aí Jesus disse:
53 ¿Ibídiñeti bun luágu ánjana lan jamúga busén, gayára lan namúriajan ǘrüwa-wein-díisi-mílu jádaangiñe láni Núguchi ánjeligu, áni loúnajañanu lan jamúga?
53 Você não sabe que, se eu pedisse ajuda ao meu Pai, ele me mandaria agora mesmo doze exércitos de anjos?
54 Lun jamúga nadǘgüni ítara, ¿ída lubági lagúnfulirun le tídaanbei Lerérun Búngiu to aríñaguboun luágu lúnti lan lasúseredun le ítara?
54 Mas, nesse caso, como poderia se cumprir aquilo que as
55 Ábati laríñagun Jesúsu joun mútu jagía. —¿Jiábin táu efeín lúma wéwe lun járügüdünina camá jamuga jíwerutina? Ságüñaja wéyu nañúurun témpulurugu jagánagua arúfudaja, madaǘ jumútina.
55 Depois Jesus disse para aquela gente:
56 Wel, lasúseredunbei sun le lun lagúnfulirun le jaríñagubei profétagu tídan Lerérun Búngiu. Ábati jígiruni sun disípulugu Jesúsu lábugua, ába janúrajan.
56 Mas tudo isso está acontecendo para se cumprir o que os Então todos os discípulos abandonaram Jesus e fugiram.
57 Ja adáürübalin Jesúsu, ába janǘgüni ligíbugiñoun Gáifasi, fádiri le íñutimaabei, le ñí lubei adámurigu jamá arúfudajatiña lilúrudun Moisés jáma wügǘriña weírigutiña lídan jafíñen juríu.
57 Os homens que prenderam Jesus o levaram até a casa do Grande Sacerdote Caifás, onde estavam reunidos alguns mestres da Lei e alguns líderes judeus.
58 Ánjeinti Pédro, falá lumuti dísegiñe darí tübǘrürürugun lúban fádiri le íñutimaabei le ñíjin lubeí lebélura, ába leréderun ñun jáma oúnigirutiña témpulu lun laríjin jalíaba lan lébeda cátei le.
58 Pedro seguiu Jesus de longe até o pátio da casa do Grande Sacerdote. Entrou e sentou-se com os guardas para ver como aquilo ia terminar.
59 Jáluajati jábutigu fádirigu, jáma sun jíbiri líñun-ágei lúrudu lidúnrun Jesúsu láu iyéeni lun gayáraabei lan jasíadiruni lun loúnwen,
59 Os chefes dos sacerdotes e todo o Conselho Superior estavam procurando alguma acusação falsa contra Jesus a fim de o condenar à morte.
60 madáritiña, láu sun sarágu jáña lan gürígia ñǘdüntiña aríñaga iyéeni luágu. Agúmujoúni, ligía jayábin biáma yéetiña íchiga fe luágu,
60 Mas não puderam encontrar nada contra ele, embora muitos se levantassem para dizer mentiras a respeito dele. Afinal dois homens se apresentaram
61 ába jaríñagun. —Aríñagati wügǘri le luágu gayára lan lagǘnrichagunun láni Búngiu témpulu, ábaya lánme laráramagüdǘnun lídan ǘrüwa wéyu.
61 e disseram: — Este homem afirmou: “Eu posso destruir o Templo de Deus e construí-lo de novo em três dias.”
62 Ábati laráramun fádiri le íñutimaabei, ába laríñagun lun Jesúsu. —¿Moúnabuntíbusan ni cáta? ¿Cáteigi le, le aríñawagúbei buágu?
62 Aí o Grande Sacerdote se levantou e perguntou a Jesus: — Você não vai se defender desta acusação?
63 Reídeiti Jesúsu maníñu. Ábati laríñagun fádiri le íñutimaabei lun. —Luágu líri Búngiu le wínwanbei báfiñura lun baríñaguni inárüni. Aríñagabeí woun ánjein amǘrü lubeí Crístubei le Liraǘ Búngiu, le lanúadirubei Búngiu lun lasálbaruniña gürígia uboúagu.
63 Mas Jesus ficou calado. Então o Grande Sacerdote tornou a perguntar: — Em nome do Deus vivo, eu exijo que você diga para nós: você é o
64 Ába laríñagun Jesúsu lun. —Ánja, áu, quei baríñaguni. Aríñagatina gíñe jun luágu jaríjubadina lan, áu le Wügǘri Garaǘwarügüti, ñun lueígiñe loúnwenren Búngiu le Súnti Gabáfu, jaríjubei gíñe niábin lídan juánriñu siélugiñe.
64 Jesus respondeu:
65 Ábati lajeíridagunun fádiri le íñutimaabei lanáangun, le ligáñi, ába laríñagun. —¡Anába láali wügǘri le Búngiu láu lerérun! Mabúseerunjadiwa ámu lun líchugun fe luágu, agáamba jumáali anábuni le laríñagubei,
65 Aí o Grande Sacerdote rasgou as suas próprias roupas e disse: — Ele
66 ¿ída líña jaríjin lun? Ába jaríñagun. —Gadúnrunti, lúnti loúnwen.
66 Então, o que resolvem? Eles responderam: — Ele é culpado e deve morrer!
67 Ábati jásueraguni ligíbu, buleísei jameí, jíbiri, ába jagáyuajan ligíbuagun,
67 Em seguida cuspiram no rosto de Jesus e deram bofetadas nele. E os que batiam nele
68 ába jaríñagun lun. —Quei amǘrü lan Crístubei, ¡aríñaga beígia ca lan agáyuajabei buágu! Jaríñagunbei lun ítara ladǘga gürágu líña lan lágu.
68 diziam: — Ei, Messias, adivinhe para nós quem foi que bateu em você!
69 Súnti lasúseredun sun cátei le, ñun líña Pédro boúgudi tübǘrürürugu lúban fádiri le íñutimaabei, ába tiábin ában esériwijatu luágun, ába taríñagun lun. —Bugúya, lúmañadibútia giñéñaja Jesúsu le Galiléana.
69 Pedro estava sentado lá fora no pátio, quando uma das empregadas chegou perto dele e disse: — Você também estava com Jesus da Galileia.
70 Ába leyéedagun Pédro jagíbugiñe súngubei, ába laríñagun. —Ibídiñeti nun ca lan uágu badímureja.
70 Mas ele negou diante de todos, dizendo: — Eu não sei do que é que você está falando.
71 Leíbuga yebe Pédro luágun béna, ligía taríjini ábanya, ába taríñagun joun ja ñíbaña. —Eyéri le, lúmañajañein gíñe Jesúsu le Nazarétna.
71 Depois foi para a entrada do pátio. Outra empregada o viu e disse às pessoas que estavam ali: — Ele estava com Jesus de Nazaré.
72 Ábaya leyéedagun Pédro láu fiñún, ába laríñagun. —Ibídiñeti wügǘri ligía nun.
72 Pedro negou outra vez, respondendo: — Juro que não conheço esse homem!
73 Murúsun lueígiñe, ába jayábin ja ñíbaña lúmoun Pédro, ába jaríñagun lun. —Inárüni luágu ában lan jádaangiñe amǘrü, arijúati luágu ligáburi badímurejan.
73 Pouco depois, os que estavam ali chegaram perto de Pedro e disseram: — O seu modo de falar mostra que, de fato, você também é um deles.
74 Ába lagúmeserun íñaragua lúngua aríñaga láu fiñún. —¡Ibídiñeti gürígia ligía nun! Lídan méme óra ligía, ába layúgurujan ában gáyu.
74 Então Pedro disse: — Juro que não conheço esse homem! Que Deus me castigue se não estou dizendo a verdade! Naquele instante o galo cantou,
75 Ábati larítagun Pédro luágu le laríñagubei Jesúsu lun. “Beyéedaguba náu ǘrüwa weíyaasu lubáragiñe layúgurujan gáyu.” Ába láfuridun Pédro ñígiñe, ába layájuajan láu igárigu.
75 e Pedro lembrou que Jesus lhe tinha dito: “Antes que o galo cante, você dirá três vezes que não me conhece.” Então Pedro saiu dali e chorou amargamente.
Atalhos do teclado
- Capítulo anterior←
- Próximo capítulo→
- Versículo anteriork
- Próximo versículoj
- Limpar seleçãoEsc
- Esta ajuda?
Estude este capítulo no WhatsApp
Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Mateus 26, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.