Marcos 12
Suau Bible (CAB_PNG) vs NVT
1 Ábati lagúmeserun Jesúsu adímureja joun gürígia ja ñíbaña láu jémpulu, ába laríñagun joun. —Ñíñein meja ában wügǘri, ábunaguti tídibu beíbei lufúlasunrugu. Ába ladǘgün baríeru láu, adǘga ligía ában ágei lun laríbichawagún tíra beíbei lídoun lúma ában wáyelesi lun gayára lan loúnigiruni sun cátei. Ába lájayajani lichári joun ñadágimeintiña, ába lídin adǘga weíyaasu.
1 Então Jesus começou a lhes ensinar por meio de parábolas: “Um homem plantou um vinhedo. Construiu uma cerca ao seu redor, um tanque de prensar e uma torre para o guarda. Depois, arrendou o vinhedo a alguns lavradores e partiu para um lugar distante.
2 Dan le lachǘlürünbei dan lun alúbajani, ába loúnajan ában lumúsun amúriajei lufánran jámagiñe ñadágimeintiña.
2 No tempo da colheita da uva, enviou um de seus servos para receber sua parte da produção.
3 Ábarüga járügüdüni músu ligía, ába jabúleiseiruni, ába joúnajani lárigoún, míchutiña ni cáta lun.
3 Os lavradores agarraram o servo, o espancaram e o mandaram de volta de mãos vazias.
4 Ábaya loúnajan labúreme ichári ábanya músu, ába jíchaagun dǘbü luágu, boúgua jameí lábulugu, anába.
4 Então o dono da terra enviou outro servo, mas eles o insultaram e bateram na cabeça dele.
5 Ábaya loúnajan labúreme ichári ábanya, ába jáfaruni jilágubei. Lárigiñe, ába loúnajan sarágu, ában lárigi ában, buleísei jamáña jíbiri, áfaragua jíbiri jilágubei.
5 O próximo servo que ele mandou foi morto. Outros servos que ele enviou foram espancados ou mortos,
6 Níjeinguati ában lun loúnajani, ában liraǘ jínsiñeti lun buídu, lagúmujoún óra ába loúnajani, ába larítagun luágu inébebei lan joun ladǘga liraǘ lan.
6 até que só restou um: seu filho muito amado. Por fim, o dono o enviou, pois pensou: ‘Certamente respeitarão meu filho’.
7 Ába jaríñagun ñadágimeintiña jámagua. “Niján le lúnbei libíjini alágan, wáfaraali jilágubei, wagía lámuga labúriña sun cátei.”
7 “Os lavradores, porém, disseram uns aos outros: ‘Aí vem o herdeiro da propriedade. Vamos matá-lo e tomar posse desta terra!’.
8 Ábati járügüdüni, ába jáfaruni jilágubei, ába jaságaruni lúgubu lídaangiñe fulásu ligía.
8 Então o agarraram, o mataram e jogaram seu corpo para fora do vinhedo.
9 Ábati lálügüdajan Jesúsu. —¿Cábati ladǘga labúreme ichári? Liábinme, ábame láfaraguniña ñadágimeintiña jilágubei, ábame líchuguni ichári joun ámu.
9 “O que vocês acham que o dono do vinhedo fará?”, perguntou Jesus. “Ele virá, matará os lavradores e arrendará o vinhedo a outros.
10 ¿Malíijan jumágilisan le taríñagubei Lerérun Búngiu nuágu? Taríñajare.
10 Vocês nunca leram nas Escrituras: ‘A pedra que os construtores rejeitaram se tornou a pedra angular.
11 — ausente —
11 Isso é obra do Senhor e é maravilhosa de ver’?”
12 Ába jabúseerún yebe jadáürüni Jesúsu ladǘga jasúbudiruni luágu jawágu lan layúsurei jémpulu le. Quei janúfudebei jaweí gürígia, ába jígiruni lúngua, ába joúdin.
12 Os líderes religiosos queriam prender Jesus, pois perceberam que eram eles os lavradores maus a que Jesus se referia. No entanto, por medo da multidão, deixaram-no e foram embora.
13 Lárigiñe, ába joúnajoúniwa jádaangiñe fariséogu jáma jádaangiñe lánigu Heródes lúmoun Jesúsu lun jaríñagagüdüni som cátei le lúnti gayára lan jíchuguni lidúnrunme.
13 Mais tarde, os líderes enviaram alguns fariseus e membros do partido de Herodes com o objetivo de levar Jesus a dizer algo que desse motivo para o prenderem.
14 Ába jayábin, ába jaríñagun lun. —Maésturu, subúditi woun luágu aríñaga báani inárüni, manúfudeiga lueí ni ában ladǘga ni cáta lan luweírigun gürígia bun, áni barúfudajani lémeri Búngiu láu inárüni. Áríñagabá ában cátei woun. ¿Buítisan lun lafáyeijoún seínsu lun warúeite le Rómana ódi mabuídunti?
14 Disseram: “Mestre, sabemos como o senhor é honesto. É imparcial e não demonstra favoritismo. Ensina o caminho de Deus de acordo com a verdade. Agora, diga-nos: É certo pagar impostos a César ou não?
15 Subúdi lumúti Jesúsu luágu biánguañein lan jagíbu, ába laríñagun joun. —¿Cámesan jíchaajan sádara nubá? Barǘjuma ában lídaangiñe seínsu ligía nun, aríja námugei.
15 Devemos pagar ou não?”. Jesus percebeu a hipocrisia deles e disse: “Por que vocês tentam me apanhar numa armadilha? Mostrem-me uma moeda de prata,
16 Ába janǘgüni lun. Dan le laríjini, ába lálügüdüniña. —¿Cági iyáwa lúma íri le luágubei? Ába jaríñagun lun. —Láni urúei Rómana.
16 Quando lhe deram a moeda, ele disse: “De quem são a imagem e o título nela gravados?”. “De César”, responderam.
17 Ába laríñagun joun. —Rújumeiti láni urúei lun urúei, rújumeime láni Búngiu lun Búngiu. Ába laweíridun janígi láu ligáburi loúnabuniña.
17 “Então deem a César o que pertence a César, e deem a Deus o que pertence a Deus”, disse ele. Sua resposta os deixou muito admirados.
18 Ába joúdin fiú saduséogu aríjei Jesúsu. Afíñetiña saduséogu luágu úa lan ásaaruni lídaangiñe oúweni. Ába lubeíti jaríñagun lun.
18 Depois vieram a Jesus alguns saduceus, líderes religiosos que afirmam não haver ressurreição dos mortos, e perguntaram:
19 —Maésturu, aríñagatí meja Moisés luágu ánjein lan oúwe ában wügǘri le maríeiti masáaniguga táu lúmari, lúnti lan lamárieidun lamúlen túma wǘri to ueíboun loúwe, lun gasáanigu lan táu lun líbugaña le oúwebei.
19 “Mestre, Moisés nos deu uma lei segundo a qual se um homem morrer sem deixar filhos, o irmão dele deve se casar com a viúva e ter um filho que dará continuidade ao nome do irmão.
20 Ñíñanu mejati sédü gamúlenuguátiña, le furúmiñeti, ába lamárieidun, ába loúnwen marájüñüga.
20 Numa família havia sete irmãos. O mais velho se casou e morreu sem deixar filhos.
21 Le jabíaman, ába lamárieidun túma wǘri tó buga lúmari líbugaña, ába gíñe loúnwen marájüñütiña, ligía méme asúsereda lúma le jǘrüwan.
21 O segundo irmão se casou com a viúva, mas também morreu sem deixar filhos. Então o terceiro irmão se casou com ela.
22 Maríeitiña sédügubei jagía túma, úati ni ában garaǘti táu. Lagúmujoún óra, ába gíñe toúnwen wǘri tugúya.
22 O mesmo aconteceu até o sétimo irmão, e nenhum deixou filhos. Por fim, a mulher também morreu.
23 Niján le uágubei wálügüdaja. Dánme le jásaarun jiláaña lídaangiñe oúweni lúnya gabágari jamá, ¿cábagi úmari wǘri tugúya jádaangiñe sédü gamúlenuguátiña ja, lárigiñe maríei jamá sun jagía túma?
23 Diga-nos, de quem ela será esposa na ressurreição? Afinal, os sete se casaram com ela”.
24 Ába laríñagun Jesúsu joun. —Bulíeiguatün ladǘga libídiñe tuáguti Lerérun Búngiu jun, ni luáguti lubáfu Búngiu.
24 Jesus respondeu: “O erro de vocês está em não conhecerem as Escrituras nem o poder de Deus.
25 Dánme le jásaarun jiláaña lúnya jabágaridun, ámujalime jabágari, magámaridun jába, míchugun jamáñame jasáanigu lun maríei, queísi magámaridun jamá ánjeligu siélu.
25 Pois, quando os mortos ressuscitarem, não se casarão nem se darão em casamento. Nesse sentido, serão como os anjos do céu.
26 Ánjeinti luágu sará jamá jiláaña lúnya jabágaridun, ¿malíijan jumágiru lilíburun Moisés luágu ladímurejan Búngiu lun lídaangiñe ában búbugati durúngu umúti? Laríñajare lun. “Áu Lubúngiutebei Abrahám, Lubúngiute Isáac, Lubúngiute Jacób.”
26 “Agora, quanto a haver ressurreição dos mortos, vocês não leram a esse respeito nos escritos de Moisés, no relato sobre o arbusto em chamas? Deus disse a Moisés: ‘Eu sou o Deus de Abraão, o Deus de Isaque e o Deus de Jacó’.
27 Ítara líña lubeíti, ánjein jamúgati jiláañu jáña wügǘriña jagía lun sun dan, maríñagunti jamúga Búngiu luágu Jabúngiute lan, ladǘga máma Jabúngiute jiláguaaña Búngiu, Jabúngiute wínwangiña. Ítara líña lubeíti, jugúya weíriti jabúlieidágun.
27 Portanto, ele é o Deus dos vivos, e não dos mortos. Vocês estão completamente enganados!”.
28 Ñíñein ában jádaangiñe arúfudajatiña lilúrudun Moisés le agáambubalin jadímurejan, queíti subúdi láani luágu oúnaba lániña Jesúsu buídu, ába liábin lubároun, ába lálügüdüni. —¿Cáteisan lídaangiñe lilúrudun Búngiu weírigutimaabei?
28 Um dos mestres da lei estava ali ouvindo a discussão. Ao perceber que Jesus tinha respondido bem, perguntou: “De todos os mandamentos, qual é o mais importante?”.
29 Ába laríñagun Jesúsu lun. —Niján le weírigutimaabei. “Agáamba jumána, jugúya Israelítagu, Wabúreme Búngiu, ligía rügǘñein Abúremein.
29 Jesus respondeu: “O mandamento mais importante é este: ‘Ouça, ó Israel! O Senhor, nosso Deus, é o único Senhor.
30 Jínsiñelá lubeíti Babúreme Búngiu bun táu sun banígi, táu sun buwáni, láu sun bisáminan, láu sun bére.” Ligía gumádi le weírigutimaabei,
30 Ame o Senhor, seu Deus, de todo o seu coração, de toda a sua alma, de toda a sua mente e de todas as suas forças’.
31 áni le libíaman lídan uweíriguni lenége le furúmiñeti. “Jínsiñe jamá bíbirigu bun quei bínsiñegua búngua.” Úati ámu gumádi weíriguti lueí biáma le.
31 O segundo é igualmente importante: ‘Ame o seu próximo como a si mesmo’. Nenhum outro mandamento é maior que esses”.
32 Ába laríñagun arúfudajati ligía lun. —Buíti baríñaguni, maésturu. Binárün luágu ában rügǘñein lan Búngiu, luágu úa lan ámu,
32 O mestre da lei respondeu: “Muito bem, mestre. O senhor falou a verdade ao dizer que há só um Deus, e nenhum outro.
33 áni lúnti jínsiñe lan Búngiu woun táu sun wanígi, láu sun wasáminan, táu sun wawáni, láu sun wére, lun gíñe jínsiñe jamá wíbirigu woun queísi wínsiñegua woúngua. Gebégiti sun líra ligíbugiñe sügǘ láu sun wadágaragüdün lun lúma sun cátei le agudúbei luágu latárü.
33 E sei que é importante amá-lo de todo o meu coração, de todo o meu entendimento e de todas as minhas forças, e amar o meu próximo como a mim mesmo. É mais importante que oferecer todos os holocaustos e sacrifícios exigidos pela lei”.
34 Dánti le lagáambun Jesúsu loúnabun láu lichú áu, ába laríñagun lun. —Madíseedibu lueí lílana ban larúeijan Búngiu. Manígijaña lun jálügüdajan.
34 Ao perceber quanto o homem compreendia, Jesus disse: “Você não está longe do reino de Deus”. Depois disso, ninguém se atreveu a lhe fazer mais perguntas.
35 Larúfudajaña Jesúsu témpulurugu, laríñaga. —¿Ída liñásan jaríñagunbei arúfudajatiña lilúrudun Moisés luágu ladǘgawagun lan Davíd Crístu?
35 Mais tarde, enquanto ensinava o povo no templo, Jesus fez a seguinte pergunta: “Por que os mestres da lei afirmam que o Cristo é filho de Davi?
36 Davíd guánarügü láu lubáfu Sífiri Sándu aríñagati ítara.
36 O próprio Davi, falando por meio do Espírito Santo, disse: ‘O Senhor disse ao meu Senhor: Sente-se no lugar de honra à minha direita até que eu humilhe seus inimigos debaixo de seus pés’.
37 ¿Ída lubáti ladǘgawagun lan Davíd Crístu ánjein wa lubálin Davíd guánarü Crístu, “Nabúreme”? Ába jagáambuni bürǘbünu gürígia jagía láu ugúndani.
37 Uma vez que Davi chamou o Cristo de ‘meu Senhor’, como ele pode ser filho de Davi?”. E a grande multidão o ouvia com prazer.
38 Ábaja laríñagun Jesúsu joun lídan larúfudajan. —Toúnigi jumátia jaweí arúfudajatiña lilúrudun Moisés, jínsiñeti joun lun jeíbugun táu anáanguni durúrutu lúma lun labúsurúniwa joun ǘmada láu sarágu inébesei.
38 Jesus também ensinou: “Cuidado com os mestres da lei! Eles gostam de se exibir com vestes longas e de receber saudações respeitosas quando andam pelas praças.
39 Áluaja jamúti jalaǘ le jála weírigutiña tídan jalígilisin juríu, lúma lubuídun-ágei ubáraü lídan eígini.
39 E como gostam de sentar-se nos lugares de honra nas sinagogas e à cabeceira da mesa nos banquetes!
40 Gidá jamutu jában würíña ja jiláaña úmari jaweí, lúnti jadáuragun láu sun líra, ába jadǘgün afúrieiduni le migínaguti. Weíribei jasúfurirun luágu sun le jadǘgübei.
40 No entanto, tomam posse dos bens das viúvas de maneira desonesta e, depois, para dar a impressão de piedade, fazem longas orações em público. Por causa disso, serão duramente castigados”.
41 Luágu ában wéyu, ñun líña Jesúsu témpulurugu tigíbugiñe gáfu to lágei seínsu, aríaguei jíchaajan gürígia seínsu tídoun. Gíbetiña rísitiña íchugutiña sarágu seínsu.
41 Jesus sentou-se perto da caixa de ofertas do templo e ficou observando o povo colocar o dinheiro. Muitos ricos contribuíam com grandes quantias.
42 Ligía tiábin ában fugiábu wǘri to jiláali túmari, ába tíchugun bián gáwanün tídoun gáfu tugúya.
42 Então veio uma viúva pobre e colocou duas moedas pequenas.
43 Ába lagúarun Jesúsu joun láni disípulugu lubádun, ába laríñagun joun. —Ninárün jáu luágu gíbetima lan tíchugun wǘri to sügǘ jáu sun ja íchugubaña seínsu tídoun gáfu to,
43 Jesus chamou seus discípulos e disse: “Eu lhes digo a verdade: essa viúva depositou na caixa de ofertas mais que todos os outros.
44 ladǘga sun jagía, lídaangiñe le ígiragubei jáma jíchiga, ánjoun tugúya, láu tugúdemegun rútumuti sun lé túmabei lun tawínwandun.
44 Eles deram uma parte do que lhes sobrava, mas ela, em sua pobreza, deu tudo que tinha”.
Atalhos do teclado
- Capítulo anterior←
- Próximo capítulo→
- Versículo anteriork
- Próximo versículoj
- Limpar seleçãoEsc
- Esta ajuda?
Estude este capítulo no WhatsApp
Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Marcos 12, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.