Lucas 4

Suau Bible (CAB_PNG) vs NVT

Sair da comparação
NVT Nova Versão Transformadora
1 Ába lígiruni Jesúsu fulásu loúbawagu dúna Jordán, buin láu lubáfu Sífiri Sándu, ába lanǘgüni Sífiri Sándu lídoun fulásu mageírawati.
1 Jesus, cheio do Espírito Santo, voltou do rio Jordão e foi conduzido pelo Espírito no deserto,
2 Reídeiti Jesúsu bián-wein wéyu ñi láu Máfia oúchaguei ánjein áburuja lídoun wuríbani. Meíginti ni cáta lídan sun bián-wein wéyu ligía, ába lasándirun ában oúnwenbun ilámaü.
2 onde foi tentado pelo diabo durante quarenta dias. Não comeu nada durante todo esse tempo, e teve fome.
3 Ábati laríñagun Máfia lun. —Ánjein Liraǘ bubei Búngiu, salíguagüdabeí dǘbü le feínme.
3 Então o diabo lhe disse: “Se você é o Filho de Deus, ordene que esta pedra se transforme em pão”.
4 Laríñaga Jesúsu lun. —Taríñajare Lerérun Búngiu. “Mámarügüba táu fein jabágarida gürígia, jabágariduba gíñe láu jagúnfulirun láu sun dimúrei le laríñagubei Búngiu.”
4 Jesus, porém, respondeu: “As Escrituras dizem: ‘Uma pessoa não vive só de pão’”.
5 Lárigiñe, ába lanǘgüni Máfia Jesúsu luágun ában wǘbü íñuti, ába larúfuduni sun fulásu le uboúagubei lun lídan ában.
5 Então o diabo o levou a um lugar alto e, num momento, lhe mostrou todos os reinos do mundo.
6 Ába laríñagun Máfia lun. —Níchugubei sun ubáfu lúma sun uweíriguni le bun
6 “Eu lhe darei a glória destes reinos e autoridade sobre eles, pois são meus e posso dá-los a quem eu quiser”, disse o diabo.
7 ánjabu ájuduragua nun lun banǘgünina quei bubúngiute, bánibei súngubei, ladǘga ibíja náali sun le, áni gayáraati níchuguni lun le únti nabúseera.
7 “Eu lhe darei tudo se me adorar.”
8 Ába laríñagun Jesúsu lun. —Dísebá nueí, Máfia, ladǘga taríñajare Lerérun Búngiu. “Judúguabá lun Búngiu le Babúreme, lúnrügülá besériwida.”
8 Jesus respondeu: “As Escrituras dizem: ‘Adore o Senhor, seu Deus, e sirva somente a ele’”.
9 Lárigiñe, ába lanǘgüni Máfia ubúrugun Jerusalén, ába laweínragüdüni tábulugu témpulu, ába laríñagun lun. —Ánjein Liraǘ bubei Búngiu, chǘguabá búngua yágiñe lun ǘnabun,
9 Então o diabo o levou a Jerusalém, até o ponto mais alto do templo, e disse: “Se você é o Filho de Deus, salte daqui.
10 ladǘga taríñajare Lerérun Búngiu.
10 Pois as Escrituras dizem: ‘Ele ordenará a seus anjos que o protejam.
11 — ausente —
11 Eles o sustentarão com as mãos, para que não machuque o pé em alguma pedra’”.
12 Ába laríñagun Jesúsu lun. —Taríñajare gíñe Lerérun Búngiu. “Moúchaguabeí Búngiu le Babúreme.”
12 Jesus respondeu: “As Escrituras dizem: ‘Não ponha à prova o Senhor, seu Deus’”.
13 Dánti le madárijali Máfia cába lan luwúyeri oúchawagúni ladǘga lun Jesúsu, ába lígiruni lúngua luágu átiri dan.
13 Quando o diabo terminou de tentar Jesus, deixou-o até que surgisse outra oportunidade.
14 Ába lagíribudun Jesúsu Galiléoun buin láu lubáfu Sífiri Sándu, ába buríti ladímurejoún luágu lídan sun fulásu geyégua.
14 Então Jesus, cheio do poder do Espírito, voltou para a Galileia. Relatos a seu respeito se espalharam rapidamente por toda a região.
15 Arúfudajatija tídan jalígilisin juríu lídan sun fulásu, buíti jadímurejan sun gürígia luágu.
15 Ele ensinava nas sinagogas, e todos o elogiavam.
16 Ábati lídin Jesúsu Nazarétün, le fulásu le ñí lubei lagǘriajoúa, ába lebélurun tídoun jalígilisin juríu lídan wéyu le eméraaguagülei quei ligáburi yebu, ába laráramun lun lalíijan tídan Lerérun Búngiu.
16 Quando Jesus chegou a Nazaré, cidade de sua infância, foi à sinagoga no sábado, como de costume, e se levantou para ler as Escrituras.
17 Ába jíchugunun lilíburun proféta Isaías lun, dan le ladárarunun, ába ladáriruni le ñí lubei laríñaga ítara.
17 Entregaram-lhe o livro do profeta Isaías, e ele o abriu e encontrou o lugar onde estava escrito:
18 — ausente —
18 “O Espírito do Senhor está sobre mim, pois ele me ungiu para trazer as boas-novas aos pobres. Ele me enviou para anunciar que os cativos serão soltos, os cegos verão, os oprimidos serão libertos,
19 — ausente —
19 e que é chegado o tempo do favor do Senhor”.
20 Ába ladáurunun Jesúsu líburu, ába líchugunun lun ídejati tánina ligílisi, ába lañúurun. Queíti jasígirun sun ja ñíbaña aríaguei,
20 Jesus fechou o livro, devolveu-o ao assistente e sentou-se. Todos na sinagoga o olhavam atentamente.
21 ába lagúmeserun adímureja, laríñaga. —Ugúñe guánarü gúnfulijali cátei le jigíbugiñe.
21 Então ele começou a dizer: “Hoje se cumpriram as Escrituras que vocês acabaram de ouvir”.
22 Adímurejatiña sun jagía buíti luágu Jesúsu, weírititi janígi luágu lubuídun buri dimúrei le laríñagubei. Jálügüdagua buríti jámagua. —¿Mámasan le liraǘ José le?
22 Todos falavam bem dele e estavam admirados com as palavras de graça que saíam de seus lábios. Contudo, perguntavam: “Não é esse o filho de José?”.
23 Ába laríñagun Jesúsu joun. —Subúsiti nun luágu jaríñagubei lan cátei le nun. “Surúsia, agáraniguabá búngua”, jaríñaguba giñe nun. “Agáambaadiwa luágu buri cátei le adǘga báalibei Capernaúm, adǘgabeí gíñe ya bageíra.”
23 Então ele disse: “Sem dúvida, vocês citarão para mim o ditado: ‘Médico, cure a si mesmo’, ou seja, ‘Faça aqui, em sua cidade, o mesmo que fez em Cafarnaum’.
24 Ába lasígirun adímureja, laríñaga. —Ninárün jáu luágu úa lan ni ában proféta erésibirúati buídu lageíra.
24 Eu, porém, lhes digo a verdade: nenhum profeta é aceito em sua própria cidade.
25 Choúru numúti luágu añájein lán meja sarágu würíña ja jiláguañábaña jámarigu jádan Israelítagu lídan meja lidáani proféta Elías, dan le májuyun lubeí júya luágu ǘrüwa irúmu dimí, ába ñi lan sarágu ilámaü fulásurugu,
25 “Por certo havia muitas viúvas necessitadas em Israel no tempo de Elias, quando o céu se fechou por três anos e meio e uma fome terrível devastou a terra.
26 áni moúnajan lumúti Búngiu Elías túmoun ni ában jádaangiñe würíña jiláguaaña jámarigu jagía ja aganoúbaña Israél, loúnajei túmoun ában to aganoúboun Sarépta, yaráfa lun ubúrugu Sidón.
26 E, no entanto, Elias não foi enviado a nenhuma delas, mas sim a uma estrangeira, uma viúva de Sarepta, na região de Sidom.
27 Ñíñanu meja gíñe sarágu gawágutiña gumeín luágu jára ñi Israél lídan lidáani proféta Eliséo, úati ni ában jádaangiñe areídawaguagüdüti lueídügüya Naamán le Síriana.
27 E havia muitos leprosos em Israel no tempo do profeta Eliseu, mas o único que ele curou foi Naamã, o sírio”.
28 Dan le jagáambunbalin sun ja ñíbaña ligílisirugu cátei le, ába jagáñidun sarágu.
28 Quando ouviram isso, aqueles que estavam na sinagoga ficaram furiosos.
29 Ába jásaarun, ába jaságaruni Jesúsu bougudín lueí fulásu, ába janǘgüni lábulugun wǘbü le gagíbuagubalin fulásu lun jájuchuruni ñígiñe.
29 Levantaram-se, expulsaram Jesus da cidade e o arrastaram até a beira do monte sobre o qual a cidade tinha sido construída. Pretendiam empurrá-lo precipício abaixo,
30 Ába lásügürün Jesúsu jamídaanguágiñe jámagua, ába lídin.
30 mas ele passou por entre a multidão e seguiu seu caminho.
31 Ábati lídin Jesúsu Capernaúm, ában fulásu le lídaanbei Galiléa, ába larúfudajan joun gürígia ñi lídan wéyu le eméraaguagülei.
31 Então Jesus foi a Cafarnaum, uma cidade na Galileia, onde ensinava na sinagoga aos sábados.
32 Weírititi janígi láu ligáburi larúfudajan, ladǘga láu ubáfu ladímureja.
32 Ali também o povo ficou admirado com seu ensino, pois ele falava com autoridade.
33 Ñíñeinti ában wügǘri ligílisirugu, gawáguti espíritu wuríbati, ába lagúaragun ítara.
33 Certa ocasião, estando ele na sinagoga, um homem possuído por um demônio, um espírito impuro, gritou:
34 —Ígira báwa, ¿ca uágu bemétera wámoun, Jesúsu le Nazarétna? ¿Biábiña agǘnrinchaguawa? Subúdi numútibu, áni subúdi numúti luágu amǘrü lan Liraǘ Búngiu le sándubei.
34 “Por que vem nos importunar, Jesus de Nazaré? Veio para nos destruir? Sei quem é você: o Santo de Deus!”.
35 Ába ladeínjan Jesúsu lun espíritu wuríbati ligía, ába laríñagun lun. —¡Maníba, furíba lídaangiñe gürígia le! Ábati lájuchuruni espíritu wuríbati wügǘri ligía múarugun jagíbugiñe súngubei, ába láfuridun lídaangiñe, mabúleiseirunga.
35 Jesus o repreendeu, dizendo: “Cale-se! Saia deste homem!”. Então o espírito jogou o homem no chão à vista da multidão e saiu dele, sem machucá-lo.
36 Ába laweíridun janígi súngubei, ába jaríñagun jámagua. —¿Cáteisán buri dimúrei le? ¡Adímurejati wügǘri le láu gumádi lúma ubáfu joun espíritugu wuríbatiña, ába jáfuridun!
36 Admirado, o povo exclamava: “Que autoridade e poder ele tem! Até os espíritos impuros lhe obedecem e saem quando ele ordena!”.
37 Adímurejoúatiti buri luágu Jesúsu lídan sun fulásu geyégua.
37 E as notícias a respeito de Jesus se espalharam pelos povoados de toda a região.
38 Ábati láfuridun Jesúsu tídaangiñe jalígilisin juríu, ába lídan lúbiñoun Simón. Sándiñounti límenidi Simón, tabíruajaña, ába jayúmuragun lun Jesúsu lun lareídaguagüdünun.
38 Depois de sair da sinagoga naquele dia, Jesus foi à casa de Simão, onde encontrou a sogra dele muito doente, com febre alta. Quando os presentes suplicaram por ela,
39 Ába lélemuchun Jesúsu tuágun, ába ladeínjan lun abíruaü, ába lagídarun abíruaü tueí. Lídan méme óra ligía ába tásaarun, ába tagúmeserun eténira joun.
39 Jesus se pôs ao lado da cama e repreendeu a febre, que a deixou. Ela se levantou de imediato e passou a servi-los.
40 Sun ja añájeinbaña sánditiña jábiñe, dan le láfuachun wéyu ába janǘgüniña lun Jesúsu, ába líchuguni lújabu jawágu cáda ában jádaangiñe, ába lareídagun furúmieguarügü sándi le jawáguti.
40 Quando o sol se pôs, as pessoas trouxeram seus familiares enfermos até ele. Qualquer que fosse a doença, ao pôr as mãos sobre eles, Jesus curava a todos.
41 Sarágu jaña gíñe ja gawágutiña espíritugu wuríbatiña, ába jagídarúniwa jaweí, ába buri jagúaragun ítara. —Amǘrü le Liraǘbei Búngiu. Ába ladeínjan Jesúsu joun espíritugu wuríbatiña, mígirun lumútiña lun jadímurejan, ladǘga subúdi jamúti luágu ligía lan Crístubei.
41 Muitos estavam possuídos por demônios, que saíam gritando: “Você é o Filho de Deus!”. Jesus, no entanto, os repreendia e não permitia que falassem, pois sabiam que ele era o Cristo.
42 Dan le larúgadunbei, ába láfuridun Jesúsu bougudín lueí ubúrugu lídoun ában fulásu mageírawati. Ába jáluajani gürígia, ába jachǘlürün le ñíjin lubeí, buséntiña yebe jeréderuni lueí lídin,
42 Logo cedo na manhã seguinte, Jesus retirou-se para um lugar isolado. As multidões o procuravam por toda parte e, quando finalmente o encontraram, suplicaram que não as deixasse.
43 ába laríñagun joun. —Gásu gíñe níchuguni ugánu le luáguti larúeijan Búngiu joun lílana líbiri fulásu, ladǘga lun líra noúnajoúa.
43 Ele, porém, disse: “Preciso anunciar as boas-novas do reino de Deus também em outras cidades, pois para isso fui enviado”.
44 Ítara líña lídin apúrichijeina tídan buri jalígilisin juríu, Galiléa.
44 E continuou a anunciar sua mensagem nas sinagogas da Judeia.

Ler em outra tradução

Comparar com outra

Estude este capítulo no WhatsApp

Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Lucas 4, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.