Marcos 6

Qaqet Bible (BYX_PNG) vs NVI

Sair da comparação
NVI Nova Versão Internacional
1 Ma Iesus ke ne aa risura ra mit navet luqia ama luqupki. De ra mit saver ama luqupki ma Nasaret i murl ma ka iirl.
1 Jesus saiu dali e foi para a sua cidade, acompanhado dos seus discípulos.
2 Baiv aa de ama Lautuqa qa men de ma Iesus ka mit be qe su ama qaqet pe ama Lautu arla Vetki. De buup ne ama qaqet ta mugun de re narli aa lengi. De maikka re nan se aa drlem. De ra taqen ma’, “Luqa dai quasiq ai ama barlka na qa. Dap ka dai qatikka ama kamdaqa, i ma Maria are uimka. I uut drlem se aa ningambiq i ma Jems de ma Joses de ma Judas ke ne ma Saimon. De uut drlem aa gilta ama nankina. Dap ngu lu nanaa be aa drlem nge men, be qe tekmet ne lungera varlen ama qaqet ama dlek-pem-nget.” De ra taqen taqurla de maikka ra qirlvem se qa.
2 Quando chegou o sábado, começou a ensinar na sinagoga, e muitos dos que o ouviam ficavam admirados. "De onde lhe vêm estas coisas? ", perguntavam eles. "Que sabedoria é esta que lhe foi dada? E estes milagres que ele faz?
3 — ausente —
3 Não é este o carpinteiro, filho de Maria e irmão de Tiago, José, Judas e Simão? Não estão aqui conosco as suas irmãs? " E ficavam escandalizados por causa dele.
4 De ma Iesus ka virliit ba ra ne ama lengiini ama trleses pem iini taqurliani ma’, “Ariq aiv iak, i ama Ngemumaqa aa Aamki na qa, ka tit kel sil ne ama Slurlka aa lengi bareq ama qaqet per iang ama qerleng dai diip te narligel aa lengi. De maikka diip te narliip se qa. Dav ariq aip luqa qa guirl sagel aa seviraqi be qel sil bareq a ra, dai maikka diip kuasik te narliip se qa.
4 Jesus lhes disse: "Só em sua própria terra, entre seus parentes e em sua própria casa, é que um profeta não tem honra".
5 De ma Iesus ka aakmenses i raquarl i ama qaqet navet luqia ama luqupki dai quasik ta tu araa qevep sever a qa i ama Ngemumaqa qa nem ka savet luqia ama rletki. Dai quasik mager ip ma Iesus ke rekmet ne aa rletki ama slurlki varlen me ra. Dap naqatikka ka lemerl iari i ama arlem-per-a-ra. De ma Iesus ka tit pet liirang aa ama luquviirang pet luqia ama qerlingki. De qel sil ne ama Ngemumaqa aa lengi bareq ama qaqet.
5 E não pôde fazer ali nenhum milagre, exceto impor as mãos sobre alguns doentes e curá-los.
6 — ausente —
6 E ficou admirado com a incredulidade deles. Então Jesus passou a percorrer os povoados, ensinando.
7 De ma Iesus ka iing demna ne aa risura ama malepka ngen a iam. De qa muvem na ra ip diip ke nem ta saver ama luquviirang. De qa qurl a ra te ama dleq ip te nem ama iaus muqas muqas. I qa matmet na ra i iaiam de iaiam ip ta tit ip tel sil ver ama luquviirang.
7 Chamando os Doze para junto de si, enviou-os de dois em dois e deu-lhes autoridade sobre os espíritos imundos.
8 De qa ruqun na ra ma’, “Kuasik ngene tal ama tekmeriirang i buup. Dap ngene tal a ngen aa vuqal ip ngen diit dem nget. Dap kuasik ngene tal ama qelaing. De quasik ngene tal ama rlaun ip ngen diit se nget. De quasik ngene tal ama asmes.
8 Estas foram as suas instruções: "Não levem nada pelo caminho, a não ser um bordão. Não levem pão, nem saco de viagem, nem dinheiro em seus cintos;
9 De ngen tu ama ilainiigrling per a ngen a ilaing de ama serlapki ama udekkaqi.
9 calcem sandálias, mas não levem túnica extra;
10 Ariq aip ngen men per iaik ama luqupki de diip ngene brlaing pe ama vetki ama udekkaqi ip deng i ama nirlaqa de diip ngen diit navet luqia ama luqupki.
10 sempre que entrarem numa casa, fiquem ali até partirem;
11 Dav ariq aip per iang ama luqup i quasik te narliip ta ter ama lengi, de quasik te narliip ngene brlaing gel ta, dai mager ip ngen diit navet luqia ama luqupki. De ngene suqup te ama qerlik naver a ngen a ilaing de naver a ngen a ilainiigrling. De diip te lu liina de ra drlem ai ama Ngemumaqa, dai ama qurek per a qa na ra.”
11 e, se algum povoado não os receber nem os ouvir, sacudam a poeira dos seus pés quando saírem de lá, como testemunho contra eles".
12 De aiv aa de aa risura ra tit per ama luqup i buup de rel sil bareq ama qaqet ip tem ngim temanau ne araa viirang.
12 Eles saíram e pregaram ao povo que se arrependesse.
13 De ra nem ama iaus i buup never ama qaqet i buup. De re raring de ra terl ama uil nev ama meng angera gam per ama arlem per a ra, be maget na ra.
13 Expulsavam muitos demônios, ungiam muitos doentes com óleo e os curavam.
14 Pet lungera ama niirl de buup ne ama qaqet navet lungera ama luqup mai dai ra taqen petpet sevet ma Iesus. De ma Iesus ke tekmet ne ama rletki ama dlek pem ki. I aa rletki dai qatikka muqas. De buup ne ama qaqet ta taqen ma’, “Luqa ama iauska ma Jon i ai de qe qukmes te ama qaqet dai qa maarl namer ama matmat be qe tekmet ne luqia ama rletki dama qaqer araa saqang.”
14 O rei Herodes ouviu falar dessas coisas, pois o nome de Jesus havia se tornado bem conhecido. Algumas pessoas estavam dizendo: "João Batista ressuscitou dos mortos! Por isso estão operando nele poderes miraculosos".
15 Dav iari dai ra taqen ma’, “Luqa, dai ama Ngemumaqa qa nem ka, i aa Aamki na qa, i aa rlenki ma Ilaisa. I maikka murl miaimek ke iames de qel sil ne ama Ngemumaqa aa lengi. Murl ka ngip dap sa qa maarlviit iara ip taquarl ama Ngemumaqa ka sil ba uut pe ama Langinka.” Dav iari dai ra taqen ma’, “Luqa ma Iesus dai saqi iaq ama iameska ama Ngemumaqa aa Aamki na qa i qel sil ne ama Ngemumaqa aa lengi. I qa, dai raquarl lura ama barlta i murl gel auur a lavu.”
15 Outros diziam: "Ele é Elias". E ainda outros afirmavam: "Ele é um profeta, como um dos antigos profetas".
16 Dav iak, ma King Herot, i ama Gaman ka mu qa iv ama slurlka ip ke uas te luqia ama qerlingki, dai qerlka ngen a qa, be qa narli liina ama lengiini sevet ma Iesus. De qa taqen ma’, “A revan, luqa dai ra tis ka ma Iesus, dap ngua dai ma Jon, i murl ke qukmes te ama qaqet. I mekai ngua veleng ka. Dap saqi qa maarl namer ama matmat be qe tekmet ne liirang aa.”
16 Mas quando Herodes ouviu essas coisas, disse: "João, o homem a quem decapitei, ressuscitou dos mortos! "
17 Murl i as ama iames ma Jon, be ka taqen ne ama dlek sagel ma King Herot ma’, “Ngia rekmet ne iani ama viini ama slurlini. I ngia met ma Piliv aa rluaqi. Katikka gia rarlimka aa rluaqi. Dap kuasiq ai ama atlu raqurla.” De raqurla de ma King Herot aa rluaqi ma Herodias dai ama qurek per a qi ne ma Jon sademna, i qa taqen ne luqia ama lengiqi. Be qia maarl ne ara rutka sagel ma Herot. De qa nem iaq ip ka iit ka aarl met ma Jon aa rik ne ama kasikka. De qa ru qa ve ama karabus.
17 Pois o próprio Herodes tinha dado ordens para que prendessem João, o amarrassem e o colocassem na prisão, por causa de Herodias, mulher de Filipe, seu irmão, com a qual se casara.
18 — ausente —
18 Porquanto João dizia a Herodes: "Não te é permitido viver com a mulher do teu irmão".
19 De ma Herot aa rluaqi ma Herodias dai ama qurek per a qi ne ma Jon. De maikka qi narliip ki veleng ka. Dap kuasik maget.
19 Assim, Herodias o odiava e queria matá-lo. Mas não podia fazê-lo,
20 I raquarli ara ak dai qa drlem ai ma Jon, dai ama atluqa. I qa dai qa raneng ama Ngemumaqa aa dlek. De ma Herot dai qeng ning ma Jon. De qa uas tem ka ve ama karabus. Dav aa rluaqi ma Herodias dai quasik mager ip ki veleng ka. De ma King Herot dai qa narli ma Jon aa lengi de ngeterl a qa.
20 porque Herodes temia a João e o protegia, sabendo que ele era um homem justo e santo; e quando o ouvia, ficava perplexo. Mesmo assim gostava de ouvi-lo.
21 Dap ma Herodias dai qi narliip ki veleng ma Jon ip ke ngip. I qia tu ara qevep taqurla. Dap ma Jon dai as kurli qa ve ama karabus. Baiv aa de ma Herot dai qa rekmet ne ama asmeski i ama slurlki. De qa nes te ama qaqet i buup ip ta ren savet luqia ama asmeski pet luqa ama nirlaqa i murl aa nan kia sel a qa. De vet luqa ama nirlaqa de qa nes te iari ama barlta nev ama Gaman de lura ama barlta i re uas te ama Asmes-pem-ta, de lura ama barlta naver ama luqup maden maden.
21 Finalmente chegou uma ocasião oportuna. No seu aniversário, Herodes ofereceu um banquete aos seus líderes mais importantes, aos comandantes militares e às principais personalidades da Galiléia.
22 Baiv aa de ma Herodias are uimki qi main. I qi tekmet na ra iv ama arlias per a ra. De ma Herot i qurli qe ne lura i ra tes, dai ra narliip se aa uimki ara mainki. De ma Herot dai ama marl na qa de qa ruqun ma Herodias are uimki ma’, “Maikka ngi taqa main. De ngu narliip ngi snanpet na ngua te qerang i liirang aa i ngi narliip siirang. Ngua tu vuusep i ngua taqen ne gua revan sagel ngi. De diip ngu qurl a ngi re liirang aa mai i ngi nen ngua rem iirang. De maget ip diip ngu qurl a ngi te ama aiverem ngen ama qelaing. A revan. Arik ngu sikmet gua tekmeriirang mai dai diip ngu barlmer iirang iv iarang bareq a ngi.”
22 Quando a filha de Herodias entrou e dançou, agradou a Herodes e aos convidados. O rei disse à jovem: "Peça-me qualquer coisa que você quiser, e eu lhe darei".
23 — ausente —
23 E prometeu-lhe sob juramento: "Seja o que for que me pedir, eu lhe darei, até a metade do meu reino".
24 De luqia ama lugutki qia mit kia snanpet ne ara nan ma’, “Diip ngu snanpet te a qeni nanaa nagel ma King Herot?” De araa nan ma Herodias kia ruqun ma’, “Luqa ma Jon i ai de qe qukmes te ama qaqet dai ngi snanpet ne ma Herot ip ke diq aa ningaqa ba ngi de qe ral ka ba ngua mer ama pilitki.
24 Ela saiu e disse à sua mãe: "Que pedirei? " "A cabeça de João Batista", respondeu ela.
25 De luqia ama lugutki qia uaik sagel ma Herot de qia snanpet na qa ma’, “Luqa ma Jon i ai de qe qukmes te ama qaqet, dai ngu narliip ngi dik naser aa ningaqa ba ngua. De ngi quarl te aa ningaqa mer ama pilitki bareq a ngua.”
25 Imediatamente a jovem apressou-se em apresentar-se ao rei com o pedido: "Desejo que me dês agora mesmo a cabeça de João Batista num prato".
26 De ma Herot ka narli raqurla de maikka ama arlemigl na qa slep. Dap sa iara qa muvuusep parlen ama barlta. Dai ama qelepka ip ka bing men ne luqia ama lengiqi nagel ama lugutki.
26 O rei ficou muito aflito, mas por causa do seu juramento e dos convidados, não quis negar o pedido à jovem.
27 De masna qa nem a iaiq ama sinki ip ka iit ip ke diq aa ningaqa de qa ral ka. Aiv aa de qa mit, be qa veleng ma Jon sep ma karabus. De qa dik naser aa ningaqa.
27 Assim enviou imediatamente um carrasco com ordens para trazer a cabeça de João. O homem foi, decapitou João na prisão
28 De qa mu qa mer ama pilitki de qa men be qa qurl luqia ama nanki ama lugutki. De qia mit be qia mer a qa. De qia qurl are nan.
28 e trouxe sua cabeça num prato. Ele a entregou à jovem, e esta a deu à sua mãe.
29 De ma Jon aa risura ra narli ai ra veleng ka. De ra men ta mer aa qetdingki de ra mu qi mer ama matmat.
29 Tendo ouvido isso, os discípulos de João vieram, levaram o seu corpo e o colocaram num túmulo.
30 De lura ma Iesus aa risura i medu ka mu ra, ip ta tit i iaiam de iaiam saver ama luqup maden maden dai sa ra guirl. De ra sil barek ma Iesus sever ama tekmeriirang mai. I liirang aa i sa ra rekmet niirang. De ra sil ba qa sever ama lengi mai i lungera i ra sil bareq ama qaqet na nget.
30 Os apóstolos reuniram-se a Jesus e lhe relataram tudo o que tinham feito e ensinado.
31 De ma Iesus ka ruqun na ra ma’, “Uut tit savet luqia ama qerlingki i quasiq ama qaqet per a qi. I raquarli buup ne ama qaqet ta men be ra iing demna ver auut be quasik mager iv uut tes. Uur iit ip mas per auut marlik.
31 Havia muita gente indo e vindo, a ponto de eles não terem tempo para comer. Jesus lhes disse: "Venham comigo para um lugar deserto e descansem um pouco".
32 De ra men sede ama siviini be ra tit savet liina ama luquviini ip mas per a ra.
32 Assim, eles se afastaram num barco para um lugar deserto.
33 Dap buup ne ama qaqet tet lu ra i ra tit be ra ngim sagel ta de rat drlem se ra. De ra uaik be ra men nauirl pet luqa ama luqupka i diip ma Iesus ka ren sep ka. Lura, i ra men naver ama luquviirang dai ra iing demna pet ma Iesus.
33 Mas muitos dos que os viram retirar-se, tendo-os reconhecido, correram a pé de todas as cidades e chegaram lá antes deles.
34 De ma Iesus ka lu ama buurlemki ne lura ama qaqet de ama arlemka never a ra. I qet lu ra dai raquarl ama durlaiqirang i quasiq iirang a nger a nge ama nan. De ma Iesus ka su ra te ama lengi i buup.
34 Quando Jesus saiu do barco e viu uma grande multidão, teve compaixão deles, porque eram como ovelhas sem pastor. Então começou a ensinar-lhes muitas coisas.
35 De ama qares iv ama nirlaqa qat dan. De aa risura ra men be ra ruqun na qa ma’,
35 Já era tarde e, por isso, os seus discípulos aproximaram-se dele e disseram: "Este é um lugar deserto, e já é tarde.
36 “Ngi nem ta saver ama luqup maden ip mager ip ten ban per ama asmes ip ta tes. I raquarli quasiq ama asmes pet luqia ama qerlingki de diip rlet sever a ra.”
36 Manda embora o povo para que possa ir aos campos e povoados vizinhos comprar algo para comer".
37 De ma Iesus ka guirltik ba ra ma’, “Katikka ngen lu re ama asmes ba ra.” De ra ruqun ma’, “Guariqenau, Kuasiq auur a nge ama 200 Kina, be quasik mager iv uure van per ama asmes ip maget kut lura.”
37 Ele, porém, respondeu: "Dêem-lhes vocês algo para comer". Eles lhe disseram: "Isto exigiria duzentos denários! Devemos gastar tanto dinheiro em pão e dar-lhes de comer? "
38 De ma Iesus ka snanpet na ra ma’, “Kuarl a nge ama asmes gelem ngen? Ngen diit ngen lu gelem ta.” De ra men be ra sil ba qa ma’, “Uut lu ama bretkina ama ngeriqit dav ama serliqiam ama udiam naqatikka.”
38 Perguntou ele: "Quantos pães vocês têm? Verifiquem". Quando ficaram sabendo, disseram: "Cinco pães e dois peixes".
39 De ma Iesus ka ruqun aa risura ip ta rugun pet liina ama aiverini i ama graski ama atluqi ver iini. De ra matmet na ra be saqikka iaiq ama buurlemki iai. De saqikka iaiq ama buurlemki iai. I ver iang ama buurlem de ama 100 na ra. De ver iang ama buurlem dai ama 50 na ra.
39 Então Jesus ordenou que fizessem todo o povo assentar-se em grupos na grama verde.
40 — ausente —
40 Assim, eles se assentaram em grupos de cem e de cinqüenta.
41 De ma Iesus ka met lungera ama ngeriqit ne ama bretkina ngen ama serliqiam ama udiam. De qa ngim piit sagel ama uusepka de qa meraqen ne ama atlu sagel ama Ngemumaqa sever ama asmes. De qa bingmet ne lungera ama asmes de qa qurl aa risura ip te qurl ama qaqet.
41 Tomando os cinco pães e os dois peixes e, olhando para o céu, deu graças e partiu os pães. Em seguida, entregou-os aos seus discípulos para que os servissem ao povo. E também dividiu os dois peixes entre todos eles.
42 De ra tes be maikka ra qirlanas.
42 Todos comeram e ficaram satisfeitos,
43 De lura ama quatta i ra tes nep ma Iesus aa ngerik dai ama 5,000 na ra. Dap ta mes de iang de ma Iesus aa risura ra tit de ra tet lungera ama asmes i ra mes be dem nget. De aa risura ra buuv ama gatta ama malepka ngen a iim ne lungera ama asmes i ra mes be dem nget.
43 e os discípulos recolheram doze cestos cheios de pedaços de pão e de peixe.
44 — ausente —
44 Os que comeram foram cinco mil homens.
45 De masna ma Iesus ka nem aa risura ip te iit seruarl ne ama qerlapka ama serlegeska ip ta ren nauirl naa na qa. Dap kurli qa i ngerek se qa. De qa nem ama qaqet ip te iit saver araa luqup.
45 Logo em seguida, Jesus insistiu com os discípulos para que entrassem no barco e fossem adiante dele para Betsaida, enquanto ele despedia a multidão.
46 De qa nem ta mai dap kurli qa i ngerek se qa. De qa mit sep ma damini areves. Be qe nen sagel aa Mam. Dav aa risura dai qurli ra dama serlegeska aa rlan.
46 Tendo-a despedido, subiu a um monte para orar.
47 De maikka de ama arlenki are rlan, de ma Iesus ka lu aa risura i qurli ra dama serlegeska aa rlan. I re ne ama laurlka ta atmetna. De ama rletki ama barlki bareq a ra ip te kiarlet ne araa siviini se dengerlking. De dama sipsipka i as ama arlenki de ma Iesus ka tit per ama qerlapka aa rleng. I qe narliip ka tit sagel aa risura dai ama qares ip ke ruirl.
47 Ao anoitecer, o barco estava no meio do mar, e Jesus se achava sozinho em terra.
48 — ausente —
48 Ele viu os discípulos remando com dificuldade, porque o vento soprava contra eles. Alta madrugada, Jesus dirigiu-se a eles, andando sobre o mar; e estava já a ponto de passar por eles.
49 Dap ta lu qa i qat den sagel ta ver ama qerlapki ara rleng. De maikka reng ning maden. Baiv aa de res nes maden i ra tu araa qevev ai ama iauska. De masna ma Iesus ka nes sagel ta ma’, “Kula ngeneng ning de qula ngeterl a ngen. I qatias ngua.”
49 Quando o viram andando sobre o mar, pensaram que fosse um fantasma. Então gritaram,
50 — ausente —
50 pois todos o tinham visto e ficam aterrorizados. Mas Jesus imediatamente lhes disse: "Coragem! Sou eu! Não tenham medo! "
51 De qa ving sede ama siviini, de masna rik de ama laurlka. De aa risura ra lu liina, be de araa rlan dai maikka re nanses ne ama revan. De ra mugun de ra tu araa qevep maberl.
51 Então subiu no barco para junto deles, e o vento se acalmou; e eles ficaram atônitos,
52 I quasik tat drlem se ma Iesus aa dlek. Dap ngerlangken per a ra ne liina i mani qa qurl ama buurlem ne ama qaqet te ama asmes.
52 pois não tinham entendido o milagre dos pães. Seus corações estavam endurecidos.
53 Baiv aa de baing se ra ver ama qerlingki ma Ganasaret tuarl ne ama serlegeska ma Galili. De ra mu ama siviini mer ama basiska.
53 Depois de atravessarem o mar, chegaram a Genesaré e ali amarraram o barco.
54 Aiv aa de ra aang nade ama siviini de lura ianai navet luqia ama qerlingki, dai ra lu ma Iesus de ra drlem a qa.
54 Logo que desembarcaram, o povo reconheceu Jesus.
55 De masna ra uaik ip te tal ama arlem per a ra navet luqia ama qerlingki. Be rat den se ra sagel ma Iesus. Dav iari i lura i quasik mager ip te iit ne araa ilaing dai rat den se ra ve ama ruik.
55 Eles percorriam toda aquela região e levavam os doentes em macas, para onde ouviam que ele estava.
56 Dai qatikka buup ne ama luqup i ma Iesus ka mit per a nget. De ka tit gel iari ver araa sleng. De ra mai ret lu qa de re nging demna ne ama arlem per a ra ver ama luqup sekgames. Dav iari ama arlem per a ra dai ra tu araa qevev ai arik kuasik ta tu araa ngerik per a qa dap te tek per aa luan dai diip maget na ra. De maikka lura mai i re tek per a qa dai maget na ra.
56 E aonde quer que ele fosse, povoados, cidades ou campos, levavam os doentes para as praças. Suplicavam-lhe que pudessem pelo menos tocar na borda do seu manto; e todos os que nele tocavam eram curados.

Ler em outra tradução

Comparar com outra

Estude este capítulo no WhatsApp

Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Marcos 6, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.