Mateus 6

A SLURLKA AA LANGINKA AMA IAMESKA (BYX) vs NTLH

Sair da comparação
NTLH Nova Tradução na Linguagem de Hoje 2000
1 Aip lua ip ngene kuarl te a ngen a tekmeriirang bareq iari, dai quasik mager ip ngene tekmet taqurla ip ma qaqet tet lu ngen. Maikka mager ip ngenet lu gelnas. I ariq aip ngene tekmet taqurla, dai diip kuasik mager ip ngene raneng a nge ama ranbandem nagel aa ngene Mam i qa vuusep.
1 — Tenham o cuidado de não praticarem os seus deveres religiosos em público a fim de serem vistos pelos outros. Se vocês agirem assim, não receberão nenhuma recompensa do Pai de vocês, que está no céu.
2 Aip lua i ngirl kuarl te iarang barek lura i quasiq araa qerang, dai quasik mager ip ngil sil ai ngia kuarl te gia tekmeriirang bareq iari. I quasik mager ip ngi tekmet ne liirang aa ip taquarl ai de ama kaak-met-ta. I aip lua ip terl kuarl te araa iarang ama tekmeriirang, dai as ta iis ama rlaunka nauirl ip diiv ama qaqet tet lu ra. I re tekmet ne liirang aa ve ama lautu-vem-nget de nep ngen ama ais i re narliiv iari ama qaqet te nan se ra. Dap maikka ngul sil ba ngen ne ama revan, ai lura dai sa ra raneng ama ranbandem i raquarli re tekmet taqurla.
2 — Quando você der alguma coisa a uma pessoa necessitada, não fique contando o que fez, como os hipócritas fazem nas
3 Taqurla be ariq aip ngenerl kuarl te aa ngen iarang ama tekmeriirang barek lura i quasiq araa a nge ama tekmeriirang, dai quasik mager ip ngenerl kuarl sekgames ip ma qaqet tet lu ngen. Kuasik mager ip ngenel sil bareq iari ai ngenerl kuarl te a ngen a tekmeriirang bareq iari.
3 Mas você, quando ajudar alguma pessoa necessitada, faça isso de tal modo que nem mesmo o seu amigo mais íntimo fique sabendo do que você fez.
4 Dai lua i aip ngenerl kuarl te a ngene tekmeriirang bareq iari, dai quasik mager ip ngenerl kuarl sekgames. I aa ngene Mam i qa vuusep dai qet lu ngen, i ngenerl kuarl te liirang aa ve ama trleses. De mager ip diip ke virliit ba ngen.
4 Isso deve ficar em segredo; e o seu Pai, que vê o que você faz em segredo, lhe dará a recompensa.
5 De aip lua i ngene raring de quasik mager ip ngene tekmet ip taquarl ama kaak-met-ta. I ama kaak-met-ta dai ai de re narliip ta taarl pe ama Lautu-vem-nget de ver ama maiirl de re raring. I re narliiv ama qaqet tet lu ra, re raring. Dap maikka ngul sil ba ngen ai lura dai sa ra raneng ama ranbandem pet liirang aa.
5 — Quando vocês orarem, não sejam como os hipócritas. Eles gostam de orar de pé nas
6 Dav aip lua i ngi raring, de mager ip ngia iit semet gia rumki de ngi ves mer ama tarlka. De ngi raring sagel gi Mam i quasiq a qek ket lu ngi. De gi Mam dai diip ket lu ngi tekmet ne liirang aa ve ama trleses, de diip ke van a ngi.
6 Mas você, quando orar, vá para o seu quarto, feche a porta e ore ao seu Pai, que não pode ser visto. E o seu Pai, que vê o que você faz em segredo, lhe dará a recompensa.
7 De aip lua i ngene raring, dai quasik mager ip ngen tekmet taquarl lura i quasik tat drlem se ama Ngemumaqa. I qatikka ra tis liirang aa naser a nas, i quasiq iirang a nge ama rarlimini. Maikka quasik mager ip ngene raring taqurla. I lura dai ra tu araa qevep ai ama Ngemumaqa dai qe narli araa raring, i raquarli ra tis ama tekmeriirang i buup naser a nas.
7 — Nas suas orações, não fiquem repetindo o que vocês já disseram, como fazem os pagãos. Eles pensam que Deus os ouvirá porque fazem orações compridas.
8 Maikka quasik mager ip ngen tuaqen lura. I ama tekmeriirang i ngene narliip se iirang, de ngene raring sever iirang, dai qasa a ngene Mam dai sa qat drlem se liirang aa nauirl.
8 Não sejam como eles, pois, antes de vocês pedirem, o Pai de vocês já sabe o que vocês precisam.
9 Taqurla, be aip ngene raring, dai mager ip ngene raring taqurliani ma’, A uut Mam i ngi vuusep, uure palu gel ngi, i gia rlenki dai ama glasing a qi.
9 Portanto, orem assim:
10 De uure raring ip gia giqi ip ngi uas dai mager ip iara kia ren. De ama tekmeriirang i ngi narliip siirang dai mager iv uure tekmet niirang iara ver ama aivetki, ip saqikka raquarl te tekmet niirang pe uusep.
10 Venha o teu
11 De mager ip ngi van a uut te ama asmes i maget kur uut pet luqa iara ama nirlaqa.
11 Dá-nos hoje o alimento que precisamos.
12 De mager ip ngi reviktem sa auur a viirang i sa uur rekmet niirang, ip saqikka raquarl uure reviktem se iari araa viirang i ra rekmet niirang sagel uut.
12 Perdoa as nossas ofensas
13 De quasik mager ip ngia tit se uut sever ama qasiquarl iirang ama dlek-pem-iirang. Dap mager ip ngit lu se uut tik ma Satan.
13 E não deixes que sejamos tentados,
14 Ngene narli, maikka ama revan i ariq aip ngi teviktem se ama viirang i iari ta rekmet niirang, dai saqikka gi Mam i qa vuusep, dai diip ke teviktem se gia viirang.
14 — Porque, se vocês perdoarem as pessoas que ofenderem vocês, o Pai de vocês, que está no céu, também perdoará vocês.
15 Dav ariq aip kuasik ngene teviktem se ama viirang i iari te tekmet niirang sagel ngen, taqurla dai a ngene Mam i qa vuusep dai quasik mager ip diip ke teviktem se ama viirang i ngene tekmet niirang.
15 Mas, se não perdoarem essas pessoas, o Pai de vocês também não perdoará as ofensas de vocês.
16 Aip lua i ngen driirl ama asmes ip diip ngene raring, de quasik mager ip ngene tekmer iv ama aleng per a ngen a saqang ne ama arlemigl. I quasik mager ip ngene tekmer ip taquarl lura ama kaak-met-ta. I lura ama kaak-met-ta, dai ai de re tekmet taqurla. I ai de rem ngim mavik ip te teqerl ama qaqet ai ra dai ra tiirl ama asmes ip diip te raring. Dap maikka ngul sil bareq a ngen ne ama revan ma’, Lura ama kaak-met-ta dai sa ra raneng ama ranbandem i raquarli re tekmet taqurla.
16 — Quando vocês jejuarem, não façam uma cara triste como fazem os hipócritas, pois eles fazem isso para todos saberem que eles estão jejuando. Eu afirmo a vocês que isto é verdade: eles já receberam a sua recompensa.
17 Taqurla dai aip ngen driirl ama asmes, ip ngene raring dai mager ip ngene quknas de ngene kuispem per aa ngen pes.
17 Mas você, quando jejuar, lave o rosto e penteie o cabelo
18 Taqurla dai ama qaqet dai diip kuasik tat drlem ai ngen driirl ama asmes ip diip ngene raring. Dap katikka a ngene Mam i quasik mager ip ngenet lu qa, dai qatikka ket lu ngen, i ngene tekmet taqurla. I aa ngene Mam ket lu ngen i ngene tekmet ne liirang aa ve ama trleses, taqurla de diip ke van a ngen.
18 para os outros não saberem que você está jejuando. E somente o seu Pai, que não pode ser visto, saberá que você está jejuando. E o seu Pai, que vê o que você faz em segredo, lhe dará a recompensa.
19 Maikka quasik mager ip ngene ngingdemna ne ama tekmeriirang i buup iara ver ama aivetki. I iara ver ama aivetki dai ai de ama gerengaqi are uis ngere lenges ne liirang aa ama tekmeriirang. De liirang aa ama tekmeriirang ama alkuil iirang i ra rekmet ne ama kaap dai diip lenges niirang. De ama suamta rat den de re suam se a ngen a tekmeriirang.
19 — Não ajuntem riquezas aqui na terra, onde as traças e a ferrugem destroem, e onde os ladrões arrombam e roubam.
20 Taqurla dai mager ip ngene dlek sa tekmet ne ama tekmeriirang ip laip ngene raneng iirang pe uusep. I lua vuusep dai quasik a nge ama gerang de quasik ama tekmeriirang ngeterl ver a nas. De vuusep dai quasiq a nge ama suamka i mager ip ke lenges.
20 Pelo contrário, ajuntem riquezas no céu, onde as traças e a ferrugem não podem destruí-las, e os ladrões não podem arrombar e roubá-las.
21 I saqikka a ngen a tuaqevep dai diip kurli nget pet luqia ma luqupki sagel kurl a ngen a tekmeriirang ama atliirang.
21 Pois onde estiverem as suas riquezas, aí estará o coração de vocês.
22 Ama sakngaiam dai raquarl ama nirlaqi bareq ama qetdingki. Be ariq aip ma atlu gia sakngaiam, dai diip kurli gia qetdingki mai men ama nirlaqi.
22 — Os olhos são como uma luz para o corpo: quando os olhos de vocês são bons, todo o seu corpo fica cheio de luz.
23 Taqurla, be ariq aiv ama vu gia sakngaiam, dai gia qetdingki mai dai diip kurli qi men ama bengaingki. Taqurla dai luqia ama nirlaqi i ngi taneng a qi dai nakka ariq aiv ama benganges pem ki, dai luqia ama bengaingki dai as maikka diiv ama slurlki.
23 Porém, se os seus olhos forem maus, o seu corpo ficará cheio de escuridão. Assim, se a luz que está em você virar escuridão, como será terrível essa escuridão!
24 Kuasik mager iv a qek ket matna bareq ama udiam mais. I raqurla dai diip kuasik ke narliip se iak dav iak dai maikka diip ke narliip se qa. De diip ka tit naset luqa i qe narliip se qa. Dap luqa i quasik ke narliip se qa, dai diip kem ngim temanau na qa. Taqurla, be ariq aip ngene narliip ngen diit naser ama Ngemumaqa, dai maikka quasik mager iv ama qelaingka dai qe ruirl se ngen.
24 — Um escravo não pode servir a dois donos ao mesmo tempo, pois vai rejeitar um e preferir o outro; ou será fiel a um e desprezará o outro. Vocês não podem servir a Deus e também servir ao dinheiro.
25 Taqurla dai maikka ngul sil ba ngen, ip kuasik mager ip ngen dru a ngen a qevep maberl ma’, “Ngu lu diiv uure iames nagel ama asmes i nget naqua? De uure srluup ama kainaqi i qi naqua? De quasik mager ip ngen dru a ngen a qevep sever a nas de ngene tuqun ma’, “Ngu lu diiv uure rurlisnas ne ama luan i nget naqua?” I ama iames dai maikka nget peviit dav ama asmes dai naqatikka nget te navuk. De ama qetdingki dai maikka qi veviit. Dav ama luan dai naqatikka nget te navuk.
25 — Por isso eu digo a vocês: não se preocupem com a comida e com a bebida que precisam para viver nem com a roupa que precisam para se vestir. Afinal, será que a vida não é mais importante do que a comida? E será que o corpo não é mais importante do que as roupas?
26 I ngenet lu ama uaik pevanau mer ama serliqis, dai ai de quasiq ai ngeret matna sagel angera asmes. Dai de quasiq ai ngere ngingdemna ne ama asmes de nget tu nget pe ama asmes arla vet. Dav a ngene Mam i qa vuusep, dai ai de qen ban a nget te ama asmes. Dap ngen dai maikka ngen peviit daleng ama uaik.
26 Vejam os passarinhos que voam pelo céu: eles não semeiam, não colhem, nem guardam comida em depósitos. No entanto, o Pai de vocês, que está no céu, dá de comer a eles. Será que vocês não valem muito mais do que os passarinhos?
27 Taqurla dai quasik mager ip ngene rluses ne a qeng ama niirl i ngen dru a ngen a qevep maberl sevet liina.
27 E nenhum de vocês pode encompridar a sua vida, por mais que se preocupe com isso.
28 Dap ngu lu ngen dru a ngen a qevep maberl sever ama luan ip nanaa? Mager ip ngene raqam ngim sagel ama qunam per ama luqup, aip ngu lu ai de ngere riirl nanaa? I ai de quasiq ai ngeret matna de quasiq ai ngeret tekmet ne ama luan bareq a nas.
28 — E por que vocês se preocupam com roupas? Vejam como crescem as flores do campo: elas não trabalham, nem fazem roupas para si mesmas.
29 Dap maikka ngul sil ba ngen ma’, “Murl ma Solomon ka muremiis ne aa tekmeriirang mai dap kuasiq ai qa muremiis ne ama luan ama atlunget ip taquarl lungera ama qunam.”
29 Mas eu afirmo a vocês que nem mesmo Salomão, sendo tão rico, usava roupas tão bonitas como essas flores.
30 “Ama takanaut dai iara de qurli nget per ama sleng dap naqatti aip bigia de ra diq a nget de ra rlu na nget samer ama altingki ip nge rang. De naqatikka ama garas maden taqurla, dai ai de ama Ngemumaqa qa turem nget. Taqurla dai ngen ama qaqet, i naqatikka a ngen a tuaqevep dai ama gil-nget dai maikka mager ip ngen drlem ai saqikka ama Ngemumaqa dai diip ke taqa uas tem ngen.
30 É Deus quem veste a erva do campo, que hoje dá flor e amanhã desaparece, queimada no forno. Então é claro que ele vestirá também vocês, que têm uma fé tão pequena!
31 Taqurla dai quasik mager ip ngen dru a ngen a qevep maberl de ngene tuqun ma’, “Ngu lu diiv uues ama gi?” “Dap kua ngu lu diiv uure srluup kua? Dap kua diiv uur ruremiis ne ama luan i nget naqua?”
31 Portanto, não fiquem preocupados, perguntando: “Onde é que vamos arranjar comida?” ou “Onde é que vamos arranjar bebida?” ou “Onde é que vamos arranjar roupas?”
32 Lura ama qaqet i quasik tat drlem se ama Ngemumaqa dai re mali re liirang aa ama tekmeriirang. Dap kuasik mager ip ngen dru a ngen a qevep maberl. I aa ngene Mam i qa vuusep dai sa qat drlem se liirang aa mai i ngene narliip se iirang.
32 Pois os pagãos é que estão sempre procurando essas coisas. O Pai de vocês, que está no céu, sabe que vocês precisam de tudo isso.
33 Maikka mager ip ngene mali re ama Ngemumaqa aa tekmeriirang ama atliirang nauirl. De maikka mager ip ngene taqa tekmet senas ip maikka ama atlu ngen dama Ngemumaqa aa saqang. Baiv aa de liirang aa mai i qerlka ngene narliip se iirang, dai diip ke van a ngen tem iirang.
33 Portanto, ponham em primeiro lugar na sua vida o
34 Taqurla dai quasik mager ip ngen dru a ngen a qevep maberl sevet luqa ama nirlaqa i bigia de qa. I saqikka bigia luqa ama nirlaqa, dai aa rang ama tekmeriirang ama merlenka vem iirang, ip katikka maget per a qa. Aiv ama tekmeriirang ama merlenka vem iirang nge men per auut per iaq ama nirlaqa, dai qatikka liirang aa nge men pet luqa ama nirlaqa ip maget per a qa.
34 Por isso, não fiquem preocupados com o dia de amanhã, pois o dia de amanhã trará as suas próprias preocupações. Para cada dia bastam as suas próprias dificuldades.

Ler em outra tradução

Comparar com outra

Estude este capítulo no WhatsApp

Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Mateus 6, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.