Mateus 14
A SLURLKA AA LANGINKA AMA IAMESKA (BYX) vs VC
1 De vet lungera ama niirl de ma Erot i ama Gaman aa rleniqa i qe uas per ama qerlingki ma Galili, dai qa narli ama lengi i ama qaqet tel sil sevet ma Iesus.
1 Por aquela mesma época, o tetrarca Herodes ouviu falar de Jesus.
2 Taqurla de ma Erot ka ruqun aa maatpitta ma’, “Luqa ma Iesus dai maikka ma Jon na qa i ai de qe qukmes te ama qaqet; i qa maarlviit naver ama aapngipki. Taqurla be mager ip ke tekmet ne liirang aa ama rleriirang ama dlek pem iirang.”
2 E disse aos seus cortesãos: É João Batista que ressuscitou. É por isso que ele faz tantos milagres.
3 I liina dai raqurliani, ma Erot ka uurut pet ma Jon de qa quap per a qa de qa mu qa ve ama karabus. Ma Erot ka quap pet ma Jon i sever ama nanki ma Erodias teves. I ma Erodias dai ma Pilip aa rluaqi, i ma Erot aa ningamka.
3 Com efeito, Herodes havia mandado prender e acorrentar João, e o tinha mandado meter na prisão por causa de Herodíades, esposa de seu irmão Filipe.
4 I ma Erot ka quap pet ma Jon, i ma Jon ka ruqun ma Erot ma’, “Kuasiq ai ama atlu raqurla ip ngi ngerlvet ne ma Erodias.”
4 João lhe tinha dito: Não te é permitido tomá-la por mulher!
5 Be ma Erot ke narliip ke peleng ma Jon, dap ma Erot keng ning ama qaqet. I ama qaqet ta tu araa qevep ai ma Jon dai ama Ngemumaqa aa Aamki na qa.
5 De boa mente o mandaria matar; temia, porém, o povo que considerava João um profeta.
6 De ver iaq ama nirlaqa de iari re ne ma Erot ta iing demna ip ta tu araa qevep sever ama nirlaqa i murl ma Erot aa nan kia sel a qa ver a qa. Be lua i ra iing demna de ma Erodias are uimki qi main bareq a ra. Be ma Erot dai maikka ama arlias per a qa malai naver a qi.
6 Mas, na festa de aniversário de nascimento de Herodes, a filha de Herodíades dançou no meio dos convidados e agradou a Herodes.
7 Taqurla de qa muvuusep ai diip ke qurl a qi re a qeni i aip kia snanpet na qa ai qi narliip siini.
7 Por isso, ele prometeu com juramento dar-lhe tudo o que lhe pedisse.
8 De luqia are nan kia van a qi re ama tuaqevep taqurliani ma’, “Diip ngi ruqun ma Erot ma’, “Ngi qurl a ngua re ma Jon aa ningaqa met luqi iara ama a pilitki.”
8 Por instigação de sua mãe, ela respondeu: Dá-me aqui, neste prato, a cabeça de João Batista.
9 De ma King Erot dai maikka ama arlem ka malai. Dap sa qa muvuusep ip diip ke qurl luqia re a qeni i aip ki narliip. De lura ama qaqet i re ne ma Erot ta tes ama asmes dai re narli qa muvuusep. Taqurla be ma Erot ka ruqun ip te quarl te liina i luqia ama gilki qi narliip siini.
9 O rei entristeceu-se, mas como havia jurado diante dos convidados, ordenou que lha dessem;
10 De ma Erot ka nem iari ama quatta be ra mit sev ama karabus be ra dik naset ma Jon aa ningaqa.
10 e mandou decapitar João na sua prisão.
11 De lura ama quatta ra men se ma Jon aa ningaqa mer ama pilitki be ra qurl luqia ama gilki. De luqia ama gilki qia mit se ama ningaqa bareq are nan ma Erodias.
11 A cabeça foi trazida num prato e dada à moça, que a entregou à sua mãe.
12 Dap ma Jon aa risura ra men be ra mer aa qetdingki de ra qutserl ki. Baiv aa de ra mit be ra sil barek ma Iesus sevet liina.
12 Vieram, então, os discípulos de João transladar seu corpo, e o enterraram. Depois foram dar a notícia a Jesus.
13 Taqurla de ma Iesus ka narli ama lengi sevet ma Jon, de maikka masna ka mit dama siviini sever ama qerlingki i quasiq ama qaqet per a qi. Dav ama qaqet ta narli ai qa tit savet luqia ama qerlingki de rel sil bareq araa rluavik per ama luquviirang de buup na ra ra tit sagel ka ne araa ilaing.
13 A essa notícia, Jesus partiu dali numa barca para se retirar a um lugar deserto, mas o povo soube e a multidão das cidades o seguiu a pé.
14 Baip ma Iesus ka men pet luqia ama luqupki de qa lu ama qaqet i maikka buup na ra vet luqia ama luqupki. De ma Iesus dai maikka ama arlem ka naver a ra de qa lemerl iari ama qaqet te ama arlem.
14 Quando desembarcou, vendo Jesus essa numerosa multidão, moveu-se de compaixão para ela e curou seus doentes.
15 Baip suunun de ma Iesus aa risura ra men sagel ka, be ra ruqun ma’, “Luqi iara ama luqupki dai quasiq ai qurl a nge ama qaqet per a qi. De iara dai qasa suunun. Taqurla dai mager ip ngi nem ama qaqet ip ta iit sever ama qerleng ama barl nget ip te van per ama asmes bareq a nas.”
15 Caía a tarde. Agrupados em volta dele, os discípulos disseram-lhe: Este lugar é deserto e a hora é avançada. Despede esta gente para que vá comprar víveres na aldeia.
16 Dap ma Iesus ka guirltik ma’, “Ama qaqet dai quasik mager ip ta iit. Dap mager ip ngene van a ra re ama asmes.”
16 Jesus, porém, respondeu: Não é necessário: dai-lhe vós mesmos de comer.
17 De ama risura ra guirltik barek ma Iesus ma’, “Dap naqatikka ama ngeriqit ne ama bret de ngen ama serliqiam ama quanasiam gel uut.”
17 Mas, disseram eles, nós não temos aqui mais que cinco pães e dois peixes. _
18 De ma Iesus ka ruqun ma’, “Ngen den se lungera ama bret de ngen ama serliqiam ba ngua.”
18 Trazei-mos, disse-lhes ele.
19 Baiv aa de ma Iesus ka ruqun nama qaqet ip ta ruqun per ama garas. De ma Iesus ka mer ama bret de ngen ama serliqiam, de qa ngim piit sev uusep de qa meraqen ne ama atlu sagel ama Ngemumaqa sever ama asmes. Baiv aa de ma Iesus ka matmet ne lungera ama bret ngen ama serliqiam. De qa qurl aa risura rem nget de ra van ama qaqet tem nget.
19 Mandou, então, a multidão assentar-se na relva, tomou os cinco pães e os dois peixes e, elevando os olhos ao céu, abençoou-os. Partindo em seguida os pães, deu-os aos seus discípulos, que os distribuíram ao povo.
20 Be lura mai ama qaqet ta mes, be ra mai ra qirlanas. Baiv ama qaqet ta mes be ra qirlanas, de ama risura ra buuv ama raat ama malepka ngen a iim ne lungera ama asmes i ama qaqet ta mes bedem nget.
20 Todos comeram e ficaram fartos, e, dos pedaços que sobraram, recolheram doze cestos cheios.
21 Lura i ra mes lungera ama asmes dai ama 5,000 i as aa ne ama quatta naik. Dap kerlka ngen ama nankina de ngen ama arluis i ra mes ama asmes.
21 Ora, os convivas foram aproximadamente cinco mil homens, sem contar as mulheres e crianças.
22 Baiv aa de ma Iesus ka ruqun aa risura ip ta ranas sede ama siviini. De qa ruqun na ra ip ta iit seruarl ne ama qerlapka ma Galili ip te ruirl nanaik ka. Dav as kurli qa ip diip ke nem ama qaqet ip te guirl saver araa luqup.
22 Logo depois, Jesus obrigou seus discípulos a entrar na barca e a passar antes dele para a outra margem, enquanto ele despedia a multidão.
23 Be sa aip ka nem ama qaqet, de qa mit sev ama damki reves. I ngerek se ma Iesus ka mir iasai ip ke raring. I lua dai qasa suunun, dap ma Iesus dai ngerek se qa.
23 Feito isso, subiu à montanha para orar na solidão. E, chegando a noite, estava lá sozinho.
24 De vet luus aa i qasa ama siviini nge mir iviit semen ama qerlapka. De ama laurlka ke sis sev araa qames be maikka ama valeng ngererl guirl a qi.
24 Entretanto, já a boa distância da margem, a barca era agitada pelas ondas, pois o vento era contrário.
25 Baip lua i ama qares ip ngilngil, de ma Iesus aa risura dai qatiaskerl kurli ra dama siviini. De ma Iesus ka men sagel ta. I qa men sagel ta, i qa tit per ama qerlapka aa rleng.
25 Pela quarta vigília da noite, Jesus veio a eles, caminhando sobre o mar.
26 De ma Iesus aa risura ra lu qa i qa tit per ama qerlapka aa rleng de maikka reng ning maden. Be ra ruqun ma’, “Ama iauska!” De maikka res nes mavik.
26 Quando os discípulos o perceberam caminhando sobre as águas, ficaram com medo: É um fantasma! disseram eles, soltando gritos de terror.
27 Taqurla de masna ma Iesus ka meraqen sagel ta. I qa ruqun na ra ma’, “Kuasik mager ip ngen dru a ngen a qevep maberl! I qatias ngu iara! De quasik mager ip ngeneng ning.”
27 Mas Jesus logo lhes disse: Tranqüilizai-vos, sou eu. Não tenhais medo!
28 De ma Pita qa guirltik sagel ka ma’, “Gua barlka, ariq aiv ama revan i ngi, dai mager ip ngia raqen a ngua ip ngua ren sagel ngi ver ama qerlapka aa rleng.”
28 Pedro tomou a palavra e falou: Senhor, se és tu, manda-me ir sobre as águas até junto de ti!
29 De ma Iesus ka ruqun ma Pita ma’, “Ngia ren!” Baiv aa de ma Pita qa aang na de ama siviini de qa tit per ama qerlapka aa rleng sagel ma Iesus.
29 Ele disse-lhe: Vem! Pedro saiu da barca e caminhava sobre as águas ao encontro de Jesus.
30 Dav aip lua i ma Pita qa tit per ama qerlapka aa rleng, dai qa lu ama laurlka ngen ama valeng. De ma Pita dai qeng ning be qat dan pe ama qerlap. Taqurla de qa nes slep ma’, “Gua Barlka, ngi iames na ngua!”
30 Mas, redobrando a violência do vento, teve medo e, começando a afundar, gritou: Senhor, salva-me!
31 Taqurla de masna ma Iesus ka raneng ma Pita aa rik, de qa ruqun na qa ma’, “Gia tuaqevep dai naqatikka ama gil-nget. De ngu lu ngia tu gia qevep maberl ip nanaa?”
31 No mesmo instante, Jesus estendeu-lhe a mão, segurou-o e lhe disse: Homem de pouca fé, por que duvidaste?
32 Be saip ma Pita qe ne ma Iesus ian sik sede ama siviini, de rik de ama laurlka.
32 Apenas tinham subido para a barca, o vento cessou.
33 Baiv aa de lura dama siviini dai re lautu sagel ma Iesus. De ra ruqun ma’, “Maikka ama revan i ngi dai ama Ngemumaqa aa Uimka na ngi.”
33 Então aqueles que estavam na barca prostraram-se diante dele e disseram: Tu és verdadeiramente o Filho de Deus.
34 Baiv aa de ra merarlik men ama qerlapka be ra mit sa dengerlking pet ma Ganasaret.
34 E, tendo atravessado, chegaram a Genesaré.
35 De ama qaqet pet luqia ama luqupki ra lu ma Iesus. I ra lu qa de rat drlem ai ma Iesus aa. Taqurla de ra sil bareq iari ama qaqet pet luqia ama luqupki ai se ma Iesus ka men. De ama qaqet ta men se araa arlem-per-ara sagel ma Iesus.
35 As pessoas do lugar o reconheceram e mandaram anunciar por todos os arredores. Apresentaram-lhe, então, todos os doentes,
36 De ama qaqet ta ruqun na qa iv aa ding se ama arlem-per-a-ra ip naqatikka ra ru araa ngerik de aa luan arla aam ip maget na ra. De lura ama arlem per a ra i ra mu araa ngerik pet ma Iesus aa luan, dai maget na ra.
36 rogando-lhe que ao menos deixasse tocar na orla de sua veste. E, todos aqueles que nele tocaram, foram curados.
Atalhos do teclado
- Capítulo anterior←
- Próximo capítulo→
- Versículo anteriork
- Próximo versículoj
- Limpar seleçãoEsc
- Esta ajuda?
Estude este capítulo no WhatsApp
Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Mateus 14, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.