Marcos 12
A SLURLKA AA LANGINKA AMA IAMESKA (BYX) vs NVT
1 De ma Iesus ka quarl te iang ama lengi i qe siquat na nget. I qa taqen ma’, “Iaq i qa rekmet ne aa bisnis ne ama kasikki i ra tis ki ama vain. De qa mu ama surlka mirlek na qi. De qa qurl ama ademka sagel ama tangki ip ta tu ama gam met ki. De re mainmet pem nget ip te ama qerlapki nep nget. De qa rekmet ne ama veriit ama ainkuliit piit ip ka tuqun de qe uas te aa sleng naiviit. De qa mu iari ip tet matna ver aa bisnis. De luqa ama barlka i aa aiverem dai qa mit saver iaiq ama luqupki sangis.
1 Então Jesus começou a lhes ensinar por meio de parábolas: “Um homem plantou um vinhedo. Construiu uma cerca ao seu redor, um tanque de prensar e uma torre para o guarda. Depois, arrendou o vinhedo a alguns lavradores e partiu para um lugar distante.
2 De vet luus aa i ama kasik nge tu ama asmes. De qa nem iaq ip ke iit ip ke ral ama asmes nagel lura i ret matna ver aa bisnis.
2 No tempo da colheita da uva, enviou um de seus servos para receber sua parte da produção.
3 Dap lura i ret matna ver ama bisnis, dai ra uurut pet luqa de re uamet na qa. De ra guirl a qa ip ke iit ip ke sil.
3 Os lavradores agarraram o servo, o espancaram e o mandaram de volta de mãos vazias.
4 De saqi qa nem iaq ip ka iit te ama asmes nagel lura. Dap lura i ret matna ver aa bisnis dai ra mes ka de ra uaming aa ningaqa, de ra lenges na qa.
4 Então o dono da terra enviou outro servo, mas eles o insultaram e bateram na cabeça dele.
5 De saqiaskerlka qa nem iaq ip ma depguas, de ra mes ka be ra veleng ka. De saqiaskerlka qa nem iari ama buurlem na ra. De ra rekmet taqurla sagel ta be ra veleng ama buurlem na ra never a ra.
5 O próximo servo que ele mandou foi morto. Outros servos que ele enviou foram espancados ou mortos,
6 Be qasa quasiq aret. Dap katikka aa uimka ama quanaska. I maikka ai de ama arlemka never a qa. De qa ruqun ma’, “Arik te lu luqa nguaimka, dai diip te narligel ka.” De qa nem ka sagel ta.
6 até que só restou um: seu filho muito amado. Por fim, o dono o enviou, pois pensou: ‘Certamente respeitarão meu filho’.
7 De lura i re uas te ama bisnis dai ra lu luqa i qat den. De ra taqen per a na ma’, “Ngene lu, nasat de luqa i aa mam ke ngip, de luqa dai diip ke raneng ama aiverem. Dav uure veleng ka ip ke ngip ip nasat de qurli luum aa ama aiverem gel uut.”
7 “Os lavradores, porém, disseram uns aos outros: ‘Aí vem o herdeiro da propriedade. Vamos matá-lo e tomar posse desta terra!’.
8 De ra uurut per a qa de ra veleng ka. De ra rlu na qa sep ma surlka aa rleng.
8 Então o agarraram, o mataram e jogaram seu corpo para fora do vinhedo.
9 De luqa ama barlka i aa sleng dai diip ke rekmet nanaa? Diip ka ren ip ke veleng lura i ret matna ver aa bisnis. De diip ke bingmet ne luum aa ama aiverem bareq iari ip tet matna ver araa bisnis. Gua siitka be deng aa.”
9 “O que vocês acham que o dono do vinhedo fará?”, perguntou Jesus. “Ele virá, matará os lavradores e arrendará o vinhedo a outros.
10 “Sa ani ngen mis pet lungera ama lengi i murl ta iil me nget pe ama Ngemumaqa aa Langinka. I ama lengi raqurliani ma’,
10 Vocês nunca leram nas Escrituras: ‘A pedra que os construtores rejeitaram se tornou a pedra angular.
11 I ama Slurlka qa rekmet taqurla be uuret lu aa rletki dai ama atlu.’ Sng. 118.22-23
11 Isso é obra do Senhor e é maravilhosa de ver’?”
12 Dap lura ama Barlta nep ma Lautu dai re narliip te rurut pet ma Iesus i raquarli rat drlem ai qe siit sever a ra. I ra dai ama vura na ra ip taquarl lura ver ama a siitka. Dap teng ning ama qaqet be quasik ta uurut per a qa. Taqurla de ra mit.
12 Os líderes religiosos queriam prender Jesus, pois perceberam que eram eles os lavradores maus a que Jesus se referia. No entanto, por medo da multidão, deixaram-no e foram embora.
13 De ra nem iari ama Tiksiqena nep ma Lautu de ngen iari naver ama Gaman ip te sebal sam ngim se met ka ip te rep semet ka ne aa lengi iv ait de qa meraqen mavik sagel ama Gaman.
13 Mais tarde, os líderes enviaram alguns fariseus e membros do partido de Herodes com o objetivo de levar Jesus a dizer algo que desse motivo para o prenderem.
14 De ra men be ra ruqun na qa ma’, “Ngi, auur a Tiksiqa. De uut drlem ai ngil sil ne ama revan. De quasik ngia tu gia qevep sever ama lengiirang nagel ama qaqet. Katikka ngia tit naser ama Ngemumaqa de ngil sil ne aa lengi sagel ama qaqet. Dai be mager ip ngi raqal sil ba uut sevet liina. Kua ama lengi nagel ama Lautu i nge rarlisdem iv uurerl kuarl te ama takkis bareq ma Sisa i auur a Gaman i qe uas pet ma Rom, dap kua quasik?”
14 Disseram: “Mestre, sabemos como o senhor é honesto. É imparcial e não demonstra favoritismo. Ensina o caminho de Deus de acordo com a verdade. Agora, diga-nos: É certo pagar impostos a César ou não?
15 Dap ma Iesus dai qat drlem ai re siquat na qa i re snanpet. De qa ruqun ma’, “Kua ngene narliip ngene siquat na ngua. Ngene reqerl a ngua ne ama qelaingka ip ngu lu qa.”
15 Devemos pagar ou não?”. Jesus percebeu a hipocrisia deles e disse: “Por que vocês tentam me apanhar numa armadilha? Mostrem-me uma moeda de prata,
16 De qa mer iak nagel ta. De qa snanpet na ra ma’, “Nemka aa nemki ve luqa iara a rleng? De ra iil nemka aa rlenki ve aa rleng?”
16 Quando lhe deram a moeda, ele disse: “De quem são a imagem e o título nela gravados?”. “De César”, responderam.
17 De ma Iesus ka ruqun ma’, “Katikka ma Sisa ama barlka navet ma Rom dai mager ip ngene guirl aa tekmeriirang ba qa. (I liirang aa ip taquarl ama qelaing.) Dav a qerang nanaa i ama Ngemumaqa aa tekmeriirang, dai saqikka ngene guirl iirang ba qa.” De re nanses i re narli sevet liina.
17 “Então deem a César o que pertence a César, e deem a Deus o que pertence a Deus”, disse ele. Sua resposta os deixou muito admirados.
18 De iari nep ma Lautu i ra tis ta ama Sadusiqena, dai qurli ra. I ai de re su ama qaqet taqurliani ma’, “Lura i sa ra ngip dai diip kuasiq ai ra raarlviit.” Dai ra men sagel ma Iesus be ra snanpet na qa ma’,
18 Depois vieram a Jesus alguns saduceus, líderes religiosos que afirmam não haver ressurreição dos mortos, e perguntaram:
19 “A Tiksiqa, ma Moses ka iil ama lengi taqurliani sagel uut ma’,
19 “Mestre, Moisés nos deu uma lei segundo a qual se um homem morrer sem deixar filhos, o irmão dele deve se casar com a viúva e ter um filho que dará continuidade ao nome do irmão.
20 De ra sil barek ma Iesus taqurla ma’, “Murl iak, i aa uis ama quatta ama ngeriqit ngen a iam na ra. I sa ama barlta de araa rarlimka dai qa mer iaiq ama nanki. De quasiq ama ainkules de luqa qa ngip. Dap kuasiq aa nge ama arluis.
20 Numa família havia sete irmãos. O mais velho se casou e morreu sem deixar filhos.
21 De luqa i qa never aa uuves dai qa met luqia ama nanki. De saqiaskerlka qa dai qa ngip dap kuasiq aa nge ama arluis. De saqiaskerlka luqa naivuq ip ma depguas dai qa mer a qi. De qa ngip dap kuasiq aa nge ama rluimka.
21 O segundo irmão se casou com a viúva, mas também morreu sem deixar filhos. Então o terceiro irmão se casou com ela.
22 Baiv aa de qatikka aa ningambik dai qatikka ra ter a qi. De rep ngip. Dap kuasiq araa nge ama arluis. Be lura ama ngeriqit ngen a iam na ra, ta ngerlvet ne luqia ama nanki dap kuasiq araa nge ama arluis. Baiv aa de ama nanki qia ngip.”
22 O mesmo aconteceu até o sétimo irmão, e nenhum deixou filhos. Por fim, a mulher também morreu.
23 De lura ama Sadusiqena ra snanpet ne ma Iesus ma’, “Dai be aip laip lua i ama qaqet ta taarlviit naver ama aapngipki, dai maikka diip nemka aa ngerlki? I sa mekai ama ngeriqit ngen a iam na ra ra ngerlvet ne luqia ama nanki be araa ngerlki.”
23 Diga-nos, de quem ela será esposa na ressurreição? Afinal, os sete se casaram com ela”.
24 De ma Iesus ka meraqen sagel ta ma’, “Kuasik ngen drlem ama Slurlka aa Lengi de quasik ngen drlem aa dlek.
24 Jesus respondeu: “O erro de vocês está em não conhecerem as Escrituras nem o poder de Deus.
25 De maikka ama semen ngen maden. I ngene lu, ama ngipta i ra taarl namer ama matmat dai diip ta raquarl ama Angeluqena revuk. De diip kurli ra dap kuasiq ai re ngerlvet.
25 Pois, quando os mortos ressuscitarem, não se casarão nem se darão em casamento. Nesse sentido, serão como os anjos do céu.
26 Dap ngen ama Sadusiqena dai ngene rledeng tik liirang aa. Ai ama ngipta dai diip ta taarl namer ama matmat. Sa ngen drlem ama lengi sevet ma Moses i murl ket lu ama altingki mer ama mengka aa riqaap i quasiq ai rleprlev aap. I murl ama Ngemumaqa ka taqen sagel ma Moses na met luqa ama mengka raqurliani ma’,
26 “Agora, quanto a haver ressurreição dos mortos, vocês não leram a esse respeito nos escritos de Moisés, no relato sobre o arbusto em chamas? Deus disse a Moisés: ‘Eu sou o Deus de Abraão, o Deus de Isaque e o Deus de Jacó’.
27 Lungera ama lengi i qel sil na nget dai ama Ngemumaqa i as ke uas te lura i qatikka ama iamesta. I qatikka ama ngipta dai quasiq ai ra ngip mas. Dap qatikka a ngen a lengi dai ai de quasiq ai ama seserl nget.”
27 Portanto, ele é o Deus dos vivos, e não dos mortos. Vocês estão completamente enganados!”.
28 Dav iaq ama Tiksiqa nep ma Lautu dai qe narli ma Iesus ke ne ma Sadusiqena ra taqen per a na ne ama lengi i ama dlek pem nget. De luqa ama Tiksiqa dai qa men sagel ma Iesus i raquarli qat drlem ai ma Iesus ke taqa su. De qa snanpet na qa ma’, “Ngu lu ama lengi ama barl nget ama narligel-vem-nget nanaa nev ama Langinka?”
28 Um dos mestres da lei estava ali ouvindo a discussão. Ao perceber que Jesus tinha respondido bem, perguntou: “De todos os mandamentos, qual é o mais importante?”.
29 De ma Iesus ka guirltik sagel ka ma’, “Lungera ama lengi ama barl nget nagel ama Slurlka dai nget taqurliani ma’,
29 Jesus respondeu: “O mandamento mais importante é este: ‘Ouça, ó Israel! O Senhor, nosso Deus, é o único Senhor.
30 Be maikka mager ip ngene rarlik ka ne a ngen a revan. De ngen dru a ngen a qevep mai sever a qa. De maikka a ngen a ngimsevetki veviit never a qa. De maikka ngenrl kuarl temiis mai bareq ama Ngemumaqa. Lo 6.4-5
30 Ame o Senhor, seu Deus, de todo o seu coração, de toda a sua alma, de toda a sua mente e de todas as suas forças’.
31 De liina ip ma udiiram dai raqurliani ma’,
31 O segundo é igualmente importante: ‘Ame o seu próximo como a si mesmo’. Nenhum outro mandamento é maior que esses”.
32 De luqa ama Tiksiqa nep ma Lautu dai qa ruqun ma’, “Gua Barlka, maikka ngia taqen ne gia revan. I qatikka ama Ngemumaqa dai ama a udekka dap kuasiq a qek.
32 O mestre da lei respondeu: “Muito bem, mestre. O senhor falou a verdade ao dizer que há só um Deus, e nenhum outro.
33 Be maikka mager iv uure rarlik ka de uut tu auur a qevep sever a qa. De mager iv uure kuarl temiis mai bareq a qa. De mager iv uure rarliq ama qaqet mai de uut tat never a ra ip taquarl ai de uut tat never a nas.
33 E sei que é importante amá-lo de todo o meu coração, de todo o meu entendimento e de todas as minhas forças, e amar o meu próximo como a mim mesmo. É mais importante que oferecer todos os holocaustos e sacrifícios exigidos pela lei”.
34 De ma Iesus ka narli luqa aa lengi i qa guirltik dai raquarl luqa i aa saikngias.
34 Ao perceber quanto o homem compreendia, Jesus disse: “Você não está longe do reino de Deus”. Depois disso, ninguém se atreveu a lhe fazer mais perguntas.
35 De lua i qurli ma Iesus pe ama Lautu-vem-ki ama Slurlki. De qa snanpet ne ama qaqet ma’, “Lura ama Barlta nep ma Lautu dai ai de re su ngen nanaa sevet ma Kristus? I luqa i diip ka tat never ama qaqet mai. De re su ngen ai qa namen ma Daivit aa liinka. Dap ka men nanaa samen ma Daivit aa liinka?
35 Mais tarde, enquanto ensinava o povo no templo, Jesus fez a seguinte pergunta: “Por que os mestres da lei afirmam que o Cristo é filho de Davi?
36 Katikka ama Qevepka ama Slurlka, dai qa meraqen met ma Daivit ma’,
36 O próprio Davi, falando por meio do Espírito Santo, disse: ‘O Senhor disse ao meu Senhor: Sente-se no lugar de honra à minha direita até que eu humilhe seus inimigos debaixo de seus pés’.
37 “De ngu lu nanaa be ma Daivit aa uimka dai aa Slurlka na qa?”
37 Uma vez que Davi chamou o Cristo de ‘meu Senhor’, como ele pode ser filho de Davi?”. E a grande multidão o ouvia com prazer.
38 De qe su aa risura i qa taqen ma’, “Ngenet lu riq ama Tiksiqena nep ma Lautu i ra tu ama luan ma ainkul nget iv ama barlta na ra. I ai de ra tit parlen ama qaqet, de ra tit saver ama maiirl i re narliiv ama qaqet ta tis ta ai ama barlta na ra.
38 Jesus também ensinou: “Cuidado com os mestres da lei! Eles gostam de se exibir com vestes longas e de receber saudações respeitosas quando andam pelas praças.
39 De aip per ama kaivung de ra tuqun per ama slurlta araa luquv iv ama slurlta na ra. De aiv ama asmeski ama slurlki de re tal lungera ama luqup i ai de ama slurlta ra tuqun pem nget.
39 E como gostam de sentar-se nos lugares de honra nas sinagogas e à cabeceira da mesa nos banquetes!
40 I lura dai ai de re kaak te ama sauakta raqurliani i re tekmet ne ama raring naiq ama dlek pem nget i re raring per ama ainkul bareq a ra, dap ta ter ama tekmeriirang nagel ta. I ai de re tekmet ne liirang aa be maikka ama Ngemumaqa dai ama qurek per a qa na ra.
40 No entanto, tomam posse dos bens das viúvas de maneira desonesta e, depois, para dar a impressão de piedade, fazem longas orações em público. Por causa disso, serão duramente castigados”.
41 De qurli ma Iesus pe ama Lautu-vem-ki, i qa mit sagel ama akiski i ai de ra tu ama qelaing met ki. De qet lu ama qaqet i ra tu ama qelaing met ki i lungera ip nget tat never ama Lautuqi arla lat. Be lura i ama qelaing gelem ta dai ra tu ama qelaing i buup.
41 Jesus sentou-se perto da caixa de ofertas do templo e ficou observando o povo colocar o dinheiro. Muitos ricos contribuíam com grandes quantias.
42 Dav iaiq ama sauaikki qiat den i quasiq ama qelaing gelem ki. Be qia mu ama quiirem-iiram ama udiiram.
42 Então veio uma viúva pobre e colocou duas moedas pequenas.
43 De ma Iesus ka nes te aa risura be qa sil ba ra ma’, “Ngua taqen ne ama revan sagelem ngen.
43 Jesus chamou seus discípulos e disse: “Eu lhes digo a verdade: essa viúva depositou na caixa de ofertas mais que todos os outros.
44 Lura i ama qelaing gelem ta dai ra tu araa qelaing i buup. Dap ta dai ra tu ama denes never araa qelaing. Dap luqia ama sauaikki i quasiq araa qerang, dap kia rlan ara qelaing mai. Be de liiram aa ama qelaing iiram ama udiiram, dai iiram nge uirl se lura i buup ne araa qelaing. I raquarli qia verleset ne ara qelaing mai. Be quasik mager ip kin ban per ara a nge ama asmes.
44 Eles deram uma parte do que lhes sobrava, mas ela, em sua pobreza, deu tudo que tinha”.
Atalhos do teclado
- Capítulo anterior←
- Próximo capítulo→
- Versículo anteriork
- Próximo versículoj
- Limpar seleçãoEsc
- Esta ajuda?
Estude este capítulo no WhatsApp
Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Marcos 12, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.