Lucas 11

A SLURLKA AA LANGINKA AMA IAMESKA (BYX) vs NVT

Sair da comparação
NVT Nova Versão Transformadora
1 De ma Iesus dai qe raring i qurli qa ver iaq ama luqupka. Baip ke raring be verleset, de iak never aa risura qa ruqun na qa ma’, “Ma Jon dai qa su aa risura ai lu mager ip te raring taqurla. Dai gua Barlka saqikka mager ip ngi su uut ai lu mager iv uure raring taqurla.”
1 Certo dia, Jesus estava orando em determinado lugar. Quando terminou, um de seus discípulos lhe disse: “Senhor, ensine-nos a orar, como João ensinou aos discípulos dele”.
2 De ma Iesus ka ruqun na ra ma’,
2 Jesus disse: “Orem da seguinte forma: “Pai, Venha o teu reino.
3 De mager ip ngi van a uut te ama asmes i maget kur uut pet luqa iara ama nirlaqa.
3 Dá-nos hoje o pão para este dia,
4 De mager ip ngi reviktem se auur a viirang i sa uur rekmet niirang, ip saqikka raquarl uur reviktem se iari araa viirang i ra rekmet niirang sagel uut. De quasik mager ip ngia tit se uut sever ama qasiquarl-iirang ama dlek-pem-iirang. (Dap mager ip ngit lu se uut tik ma Satan.)”
4 e perdoa nossos pecados, assim como perdoamos aqueles que pecam contra nós. E não nos deixes cair em tentação”.
5 De qa ruqun na ra ma’, “Ariq aiv iak never a ngen i aa a nge ama rluaqa, dai de ama arlenki are rlan de qe iit be qa ruqun a qa ma’, “Guakka as ngi qurl a ngua re ama bretkina ama depguas na nget.
5 E ele prosseguiu: “Suponha que você fosse à casa de um amigo à meia-noite para pedir três pães, dizendo:
6 I gua rluaqa i qat den mer ama aiska be baing se qa gel ngua. Dap kuasiq a nge ama asmes gel ngua ip bareq a qa.”
6 ‘Um amigo meu acaba de chegar para me visitar e não tenho nada para lhe oferecer’,
7 De luqa ivuk pe aa vetki qa virliit ma’, “Kula ngi tekmer ip ma rletki ver a ngua. De qasa ding mer ama tarlka, de ngu ne ngua uis uut mas pe ama laiqi. Be quasik mager ip ngua raarlviit ip ngu qurl a ngi re a qeni.”
7 e ele respondesse lá de dentro: ‘Não me perturbe. A porta já está trancada, e minha família e eu já estamos deitados. Não posso ajudá-lo’.
8 Dai be ngul sil ba ngen, ai quaatta i quasik mager ip ke raarlviit de qe qurl a qa re ama bret i raquarli qa dai aa rluaqa na qa. Dap katikka raquarli ai de masmas quasiq ai ama qelep ka sa snanpet dai be diip ka raarl de qe qurl a qa re ama bret de ngene iarang i quasik iirang gel ka.
8 Eu lhes digo que, embora ele não o faça por amizade, se você continuar a bater à porta, ele se levantará e lhe dará o que precisa por causa da sua insistência.
9 Dai ngu tuqun a ngen ma’, Maikka mager ip ngene nen ama Ngemumaqa, dai diip ke qurl a ngen. De qatikka mager ip ngene mali re liirang aa nagel ka, dai diip ngene lu iirang. De saqika aip ngene deldel mer ama tarlka dai diiv ama Ngemumaqa qe rattem mer ama tarlka nanaik ngen.
9 “Portanto eu lhes digo: peçam, e receberão. Procurem, e encontrarão. Batam, e a porta lhes será aberta.
10 I qatikka lura mai i ai de re raring sagel ama Ngemumaqa, dai diip te raneng ama tekmeriirang. De luqa i qat drlem sa mali re ama tekmeriirang, dai diip ket lu sevet. De luqa i qe deldel mer ama tarlka, dai diiv ama Ngemumaqa qe raarl mer ama tarlka nanaik ka.
10 Pois todos que pedem, recebem. Todos que procuram, encontram. E, para todos que batem, a porta é aberta.
11 Ariq aiv iak never a ngen dai aa uimka qe snanpet na qa te ama serlikka, dai qua mager ip ngi qurl a qa re ama qemki ama qenaingki-vem-ki? Maikka quasik.
11 “Vocês que são pais, respondam: Se seu filho lhe pedir um peixe, você lhe dará uma cobra?
12 De ariq aip gi uimka qe snanpet na ngi re ama luaqa, de qua mager ip ngi qurl a qa re ama qutmangamka? Saqikka liina dai maikka quasik maget.
12 Ou, se lhe pedir um ovo, você lhe dará um escorpião?
13 Ngen dai quasiq ai raquarl ama Ngemumaqa. I ngen dai ama vura na ngen, dap ngen drlem aip ngu lu ama tekmeriirang ama atliirang nanaa, ip ngenerl kurl a ngene uis. Taqurla dai maikka ama revan i aa ngene Mam i qa vuusep, dai diip ke qurl lura i ai de re raring sademna te ama Qevepka ama Glasingaqa aa tekmeriirang ama atliirang.
13 Portanto, se vocês que são pecadores sabem como dar bons presentes a seus filhos, quanto mais seu Pai no céu dará o Espírito Santo aos que lhe pedirem!”.
14 Per iaq ama nirlaqa de ma Iesus kem nem ama iauska i luqa i qa vesdet mer ama qaqeraqa be quasik mager ip ka taqen. Be saip lua i luqa ama iauska qa mit never ama qaqeraqa, de luqa ama qaqeraqa qe rarles i qa taqen. Be ama qaqet i ama buurlemki na ra dai sak met ta.
14 Certo dia, Jesus expulsou um demônio que deixava um homem mudo e, quando o demônio saiu, o homem começou a falar. A multidão ficou admirada,
15 Dav iari ama qaqet dai ra ruqun ma’, “Kem nem ama iaus ne ma Bielsebul aa dlek.” (I luqa i ama iaus angera Barlka.)
15 mas alguns disseram: “É pelo poder de Belzebu, o príncipe dos demônios, que ele expulsa os demônios”.
16 De iari ama qaqet te narliip te siquat na qa. I ra ruqun na qa ip ke rekmet na a nge ama rletki ama dlek-pem-ki i qi nev uusep.
16 Outros exigiram que Jesus lhes desse um sinal do céu para provar sua autoridade.
17 Dap ma Iesus dai qat drlem araa tuaqevep, be qa ruqun na ra ma’, “Ariq aip barl mer iaiq ama qerlingki be ama liin iam ama udiam, de ra tesna, dai be diip lenges ne luqia ama qerlingki. De ariq aiv iari i ama quanases met ta dai barlmet ta be ra tesna i iaq ama liinka seruarl de iak, dai be diip lenges ne luqa ama liinka mai.
17 Jesus, conhecendo seus pensamentos, disse: “Todo reino dividido internamente está condenado à ruína. Uma família dividida contra si mesma se desintegrará.
18 Dai ariq aip barlmet ma Satan aa liinka be ama udiam de ian dresna, dai be ngu lu diip ma Satan aa liinka qa taarl madlek nanaa? I ngene tuqun ai ngum nem ama iaus ne ma Bielsebul aa dlek.
18 Vocês dizem que eu expulso demônios pelo poder de Belzebu. Mas, se Satanás está dividido e luta contra si mesmo, como o seu reino sobreviverá?
19 Ariq ama revan i ma Bielsebul ka mat never a ngua be ngua nem ama iaus, taqurla dai ngu lu nemka qa mat never a ngene uis, be ra nem ama iaus? Taqurla dai qatikka diiv a ngene uis te sil mamerl ai ngen dekmet ne ama viirang.
19 E, se meu poder vem de Belzebu, o que dizer de seus discípulos? Eles também expulsam demônios, de modo que condenarão vocês pelo que acabaram de dizer.
20 Dap katikka ngut matna ne ama Ngemumaqa aa dlek ip ngum nem ama iaus. Dai be liina ngere teqerl ai sa ma Ngemumaqa aa Giqi ip ke uas dai sa qia men gel ngen.”
20 Se, contudo, expulso demônios pelo poder de Deus, então o reino de Deus já chegou a vocês.
21 “Ariq iaq i ama dlek per a qa i quarik ke taneng ama qiipka ip ke taqa uas te aa vetki, taqurla dai be diip kurl aa tekmeriirang maget.
21 Pois, quando um homem forte está bem armado e guarda seu palácio, seus bens estão seguros,
22 Dav ariq aiv iaq i aa dlek peviit daleng luqa i aa uang ama dlek dai qa men be qa uirl se luqa se ama arasmesna, dai be qa mer ama qiip de ngen ama arasmesna angera sinki i ai de ngere uas tem ka. De qa matmet ne aa tekmeriirang de qa qurl iari.
22 até que alguém ainda mais forte o ataque e o vença, tire dele suas armas e leve embora seus pertences.
23 Nemka i quasiq ai aa rluaqa na ngua, dai aa qumeska na ngua. De nemka i quasiq ai qe ngingdemna ne ama sipsip ke na ngua, dai qe ngingarl se nget be nge tit maden maden.”
23 “Quem não está comigo opõe-se a mim, e quem não trabalha comigo trabalha contra mim.
24 Aiv ama iauska qa mit never iaq ama qaqeraqa, de qa tit pet luus aa sagel kuasiq ama qerlap i qe mali ra a nge ama luqupka ip mas per a qa. Dap ke mali dai quasik ka lu sever a nge ama luqupka. Taqurla de ama iauska qa ruqun ma’, “Diip ngu guirl sevet luqa ama luqupka i ngua mit nep ka.”
24 “Quando um espírito impuro sai de uma pessoa, anda por lugares secos à procura de descanso. Mas, não o encontrando, diz: ‘Voltarei à casa da qual saí’.
25 Baiv ama iauska qa guirl sagel luqa ama qaqeraqa, dai qa lu luqa ama luqupka i qatiaskerl kuasik pem ka. I de luqa i aa rlan dai ip taquarl ve ama vetki i ra suqup pem ki de ra raqa muvem na qi iv ama atluqi.
25 Ele volta para sua antiga casa e a encontra vazia, varrida e arrumada.
26 De luqa ama iauska qa mit be qa marl se iang ama iaus ama ngeriqit ngen a iam na nget. I lungera ama iaus, dai maikka ama vu nget malai, daleng luqa. De lungera ama iaus mai nge mit be nge man sede luqai aa rlan be qurli nger aa. Be luqa dai ama vu na qa malai. I medu nauirl dai quasik ai qa raneng ama merlenka raqurla.
26 Então o espírito busca outros sete espíritos, piores que ele, e todos entram na pessoa e passam a morar nela, e a pessoa fica pior que antes”.
27 Ma Iesus ka meraqen ne lungera ama lengi i maikka mer ama qaqet ama buurlem na ra. Be iaiq ama nanki i qi varlen me ra dai qis nes slep sagel ma Iesus ma’, “Luqia ama nanki i murl kia sel a ngi, be ngiat diim ara qumek, dai maikka mager iv ama arlias per a qi!”
27 Enquanto ele falava, uma mulher na multidão gritou: “Feliz é sua mãe, que o deu à luz e o amamentou!”.
28 Dap ma Iesus ka ruqun ma’, “Kuasik. Dap lura i re narli ama Ngemumaqa aa lengi de ra tit kut nget, dai lura dai mager iv ama arlias per a ra malai.”
28 Jesus, porém, respondeu: “Ainda mais felizes são os que ouvem a palavra de Deus e a praticam”.
29 De qatiaskerl lua i maikka buup ne ama qaqet ta men be re ngingdemna ver a qa de qa ruqun na ra ma’, “Ama qaqet pet lunger iara ama niirl dai ama vu ra. I re snanpet ip te lu a nge ama rletki ama dlek pem ki. Dap diip kuasiq ai ngu reqerl a ra ne a nge ama rletki ama dlek-pem-ki. Dap katikka diip ngu reqerl a ra ne ama Ngemumaqa aa Aamki na qa ma Jona i murl ka raneng ama Slurlka aa dlek.
29 Enquanto a multidão se apertava contra Jesus, ele disse: “Esta geração perversa insiste que eu lhe mostre um sinal, mas o único sinal que lhes darei será o de Jonas.
30 I murl ma Jona dai ama qasiquatka na qa, i ama Ngemumaqa qa reqerl ama qaqet pet ma Niniva. Dai saqikka raquarl ngua i ama qaqet araa Rarlimka na ngua, dai diiv iara ama qaqet te lu ama Ngemumaqa aa dlek de gua rletki.
30 O que aconteceu com ele foi um sinal para o povo de Nínive. O que acontecer com o Filho do Homem será um sinal para esta geração.
31 — ausente —
31 “A rainha de Sabá se levantará contra esta geração no dia do juízo e a condenará, pois veio de uma terra distante para ouvir a sabedoria de Salomão; e vocês têm à sua frente alguém maior que Salomão!
32 — ausente —
32 Os habitantes de Nínive também se levantarão contra esta geração no dia do juízo e a condenarão, pois eles se arrependeram de seus pecados quando ouviram a mensagem anunciada por Jonas; e vocês têm à sua frente alguém maior que Jonas!”
33 “Maikka quasik mager iv iak ka aandem ama mudemki de qe rles ki temani ver ama laiqi-ruut, dap kua mer ama suupinki. Kuasik. Dav ai de re nandem ama mudemki de ra tu qi sekgames, iv ara nirlaqi never ama qaqet mai i qurli ra ve ama vetki.
33 “Não faz sentido acender uma lâmpada e depois escondê-la ou colocá-la sob um cesto. Pelo contrário, ela é colocada num pedestal, de onde sua luz é vista por todos que entram na casa.
34 Ama qaqeraqa aa sakngaiam dai raquarl ama vetki ara vinduaqi i ra rekmet na qi ne ama glas. Dai be ariq aiv ama semaning men ama glas dai maikka diiv ama arlenki ve ama vetki. Dav ariq aip ta lemerl ama glas iv ama atlunget, dai maikka diiv ama atlu ve luqia ama vetki. Dai mager ip ngene taqam ngim sagel ama Slurlka de diip ke rekmet de maget na ngen. Dav arik kuasik ngene taqam ngim sagel ka dai diip ngen deng ama nirlaqa be ama arlenki de a ngen a rlan.
34 “Seus olhos são como uma lâmpada que ilumina todo o corpo. Quando os olhos são bons, todo o corpo se enche de luz. Mas, quando são maus, o corpo se enche de escuridão.
35 Taqurla dai maikka mager ip ngene taqa uas. I arik ma luqia ama nirlaqi i ngi taneng a qi dai arik ma qia meng be ama arlenki.
35 Portanto, tomem cuidado para que sua luz não seja, na verdade, escuridão.
36 I ariq aiv ama qaqeraqa i qurli qa mai men ama Slurlka aa nirlaqi, de quasik ke narliip kurli qa men ama arlenki, taqurla dai be diiv ama Slurlka qe tekmet na qa ip ke tekmet ne ama atliirang katias taquarl ama nirlaqi qin sin namer ama mudemki.”
36 Se estiverem cheios de luz, sem nenhum canto escuro, sua vida inteira será radiante, como se uma lamparina os estivesse iluminando”.
37 Baip ma Iesus ka meraqen ne lungera ama lengi be verleset, de iaq ama Parasiqa qa nes tem ka ip ke na qa ian dres. Taqurla de ma Iesus ka man sep ma vetki be qa mugun ip diip ka tes.
37 Quando Jesus terminou de falar, um dos fariseus o convidou para comer em sua casa. Ele foi e tomou lugar à mesa.
38 De luqa ama Parasiqa qa lu ma Iesus i qa mugun be qa tes dap kuasiq ai qa ukmes te aa ngerik nauirl.
38 Seu anfitrião ficou surpreso por ele não realizar primeiro a cerimônia de lavar as mãos, como era costume entre os judeus.
39 Dav ama Slurlka qa ruqun na qa ma’, “Ngen ama Parasiqena, dai ai de ngene lemerl ve ama kap ngen ama pilit angera rleng naik. Dai ngul sil ba ngen ai i muk de a ngen a rlan, dai buup ngen ne ama rasuam de ngene iarang ama viirang.
39 Então o Senhor lhe disse: “Vocês, fariseus, têm o cuidado de limpar o exterior do copo e do prato, mas estão sujos por dentro, cheios de ganância e perversidade.
40 Ngen dai ama qabaing per a ngen. Kua quasik ngen drlem ai ama Ngemumaqa i ai de qa tekmet ne ama qaqeraqa aa qetdingki, dai saqikka ka rekmet ne liirang aa de aa rlan?
40 Tolos! Acaso Deus não fez tanto o interior como o exterior?
41 Dai mager ip ngene kurl lura i quasiq araa qerang, ip ngen derat never a ra. Ngene tekmet taqurla be diiv ama seserl ngen ip taquarl ama pilitkina i re mening sepna na nget.
41 Portanto, limpem o interior dando ofertas aos necessitados e ficarão limpos por completo.
42 Dap ngen ama Parasiqena, dai diiv ama vu bareq a ngen. I aa ngen a tekmeriirang mai dai ai de ngen deraatmet niirang. I aip liina iv ama malepka dai ngene kuarl tem iini bareq ama Ngemumaqa. I nevet liirang aa dai ama aarles de ama qirlnas de ngen ama arlang i nget muqas muqas naver a ngen a sleng i liirang aa dai quasiq ai iirang peviit. Dav ai de ngerlangken per a ngen ip saqikka ngene tekmet ne ama atlu sagel iari de ngene rarliq ama Ngemumaqa. I arik ngene tekmet ne liirang aa dap kuasik ngerlangken per a ngen ne iari dai ama atlu.”
42 “Que aflição os espera, fariseus! Vocês têm o cuidado de dar o dízimo da hortelã, da arruda e de todas as ervas, mas negligenciam a justiça e o amor de Deus. Sim, vocês deviam fazer essas coisas, mas sem descuidar das mais importantes.
43 “Ngen ama Parasiqena, dai diiv ama vu bareq a ngen. I ngene narliip ngen drugun per ama luquv ama atlunget de ama qaqet araa saqang pe ama Lautuvem-nget. De ngene narliiv ama qaqet ta taqen ne ama atlu sagel ngen per ama maiirl.
43 “Que aflição os espera, fariseus! Pois gostam de sentar-se nos lugares de honra nas sinagogas e de receber saudações respeitosas enquanto andam pelas praças.
44 De ngen dai diiv ama vu bareq a ngen. I ngen dai raquarl ama anki ne ama a ngipka i quasik ta mak na qi. Be ama qaqet ta tit dai re mainmet ne ama anki i quasik tat drlem. Dav i liina dai ngen diit se ra vuuqas.”
44 Sim, que aflição os espera! Pois são como túmulos escondidos: as pessoas passam por cima deles sem saber onde estão pisando”.
45 De iaq i qat drlem se ama Lo dai qa virliit ma’, “A Tiksiqa, ngia taqen taqurla be ngirl sirl ngen a uut ne ama Lengi ama dlek-pem-nget.”
45 Então um especialista da lei disse: “Mestre, o senhor insultou também a nós com o que acabou de dizer”.
46 De ma Iesus ka ruqun ma’, “Ngen i ai de ngene su ne ama Lo, dai diiv ama vu bareq a ngen. I ai de ngen dru ama tekmeriirang ama merlenka-vem-iirang per ama qaqet, be ai de re pererl na remani i re teving. Dav ai de quasiq ai arik ngen dru a ngen a ngerik ip ngen derat never a ra se lungera ama merlen.
46 Jesus respondeu: “Sim, que aflição também os espera, especialistas da lei! Pois oprimem as pessoas com exigências insuportáveis e não movem um dedo sequer para aliviar seus fardos.
47 Ngen dai diiv ama vu bareq a ngen. I a ngen a serlura dai murl ta veleng ama Slurlka aa Aamki na ra, dav iara ngene taqa uas te araa matmatkina.
47 Que aflição os espera! Pois constroem monumentos para os profetas que seus próprios antepassados assassinaram.
48 Be ngene teqerl ai a ngen a tuaqevep ip taquarl murl a ngen a serlura i re peleng ama Slurlka aa Aamki na ra, dav iara dai ngen dru araa matmatkina.
48 Com isso, porém, testemunham que concordam com o que seus antepassados fizeram. Eles mataram os profetas, e vocês cooperam com eles construindo os monumentos!
49 Taqurla be qerl ngi lu ama Ngemumaqa aa drlem nge su uut ma’,
49 Foi a isto que Deus, em sua sabedoria, se referiu: ‘Eu lhes enviarei profetas e apóstolos, mas eles matarão alguns e perseguirão outros’.
50 Taqurla be ngen ama qaqet i ngene iames pet lunger iara ama niirl, dai diip ngene raneng ama merlenka sever ama Slurlka aa Aamki na ra reves. I lura i murl ianai sagel ngere rarlma ama aivetki de re peleng ta be deng iara.
50 “Portanto, esta geração será responsabilizada pelo assassinato de todos os profetas de Deus desde a criação do mundo,
51 De diip ngene raneng ama merlenka sevet ma Abel aa uuves i ra veleng ka, de diip ngene raneng ama merlenka sevet ma Sakaraia aa uuves i ra veleng ka. I ma Sakaraia dai ra veleng ka veleqes ne ama alta qe ne ama rumki ama glasingas-met-ki ve ama Lautu-vem-ki. Dai ngul sil ba ngen ai ngen ama qaqet pet lunger iara ama niirl, dai diip ngene raneng ama merlenka sevet lura mai areves i ra veleng ta.
51 desde o assassinato do justo Abel até o de Zacarias, morto entre o altar e o santuário. Sim, certamente esta geração será considerada responsável.
52 De ngen i ai de ngene su ne ma Moses aa Lo, dai maikka diiv ama vu bareq a ngen. I sa ngen drles ama aiska, i qa ip ne re ama Ngemumaqa aa saikngias. De qatikka ngen dai quasiq ai ngen datem mer ama tarlka ip ngen dan. De qatikka ngen pesdet men ama aiska sere iari i re narliip tat dan.”
52 “Que aflição os espera, especialistas da lei! Vocês se apossaram da chave do conhecimento e, além de não entrarem no reino, impedem que outros entrem”.
53 De ma Iesus ka mit nep luqia ama vetki be qa mit sedarliik. De lura i rat drlem se ama Lo de ngen ama Parasiqena, dai araa rut nge taarl i ama qurek per a ra, be rerl sirl ka ne ama lengi. I re narliip te siquat ne aa aamki ne ama lengi i nget muqas muqas.
53 Quando Jesus se retirou dali, os mestres da lei e os fariseus ficaram extremamente irados e tentaram provocá-lo com muitas perguntas.
54 I re tekmet taqurla de re taqa uas tem ka, iv ait de ra lu sever a nge ama lengiqi i baing se qi met ka; i luqia ip te kot se qa na qi.
54 Queriam apanhá-lo numa armadilha, levando-o a dizer algo que pudessem usar contra ele.

Ler em outra tradução

Comparar com outra

Estude este capítulo no WhatsApp

Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Lucas 11, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.