Hebreus 12
A SLURLKA AA LANGINKA AMA IAMESKA (BYX) vs NVT
1 Dai be mager iv uut drlem sevet lura i ra nauirl. I qurli ra ip taquarl ama qasiquatka. I liina ip taquarl ver ama talak i re qiuaik. I maikka ama buurlemki mirlek, be rem ngim na nauut. Dai mager iv uure serlek ne liirang aa i ama viirang ip kurla iirang ngere kel uut. De maikka uure dlek iv uure qiuaik ip maikka deng i verleset ne ama raqiuaik.
1 Portanto, uma vez que estamos rodeados de tão grande multidão de testemunhas, livremo-nos de todo peso que nos torna vagarosos e do pecado que nos atrapalha, e corramos com perseverança a corrida que foi posta diante de nós.
2 Dai be mager iv uure taqam ngim iv uut tuaqen ma Iesus, i qa dai ama rarlimini na qa se auur a tuaqevep. Be diip ke rekmet ne auur a tuaqevep ip maget na nget.
2 Mantenhamos o olhar firme em Jesus, o líder e aperfeiçoador de nossa fé. Por causa da alegria que o esperava, ele suportou a cruz sem se importar com a vergonha. Agora ele está sentado no lugar de honra à direita do trono de Deus.
3 Dai mager ip ngene raqa mu a ngen a qevep sevet ma Iesus. I murl ama vura ra rekmet maden na qa. Dap katikka qa maarl madlek maikka. Taqurla dai be quasik mager iv ama neng na ngen sa maarl madlek de qula leklek pe a ngen a ngerik.
3 Pensem em toda a hostilidade que ele suportou dos pecadores; desse modo, vocês não ficarão cansados nem desanimados.
4 Be ama a revan i ngene dlek i ngen deraarl sep liirang aa ama viirang arlkames, dap pet lungera ama arasmesna dai quasik ta veleng a ngen be a qek.
4 Afinal, ainda não chegaram a arriscar a vida na luta contra o pecado.
5 — ausente —
5 Acaso vocês se esqueceram das palavras de ânimo que Deus lhes dirigiu como filhos dele? Ele disse: “Meu filho, não despreze a disciplina do Senhor; não desanime quando ele o corrigir.
6 — ausente —
6 Pois o Senhor disciplina quem ele ama e castiga todo aquele que aceita como filho”.
7 De mager ip ngen deraarl malkuil de ama Ngemumaqa qe seserl ver a ngen. I ama Ngemumaqa dai ai de qe tekmet taqurla sagel ngen ip taquarl ai de ama ngerlmamka i qe tekmet sagel aa uimka. I qatikka ama arluis mai dai ai de araa lavu re su ra raqurla.
7 Enquanto suportam essa disciplina de Deus, lembrem-se de que ele os trata como filhos. Quem já ouviu falar de um filho que nunca foi disciplinado pelo pai?
8 Dai ai de ama Ngemumaqa qe su aa uis mai. I ariq aip kuasik ke su ngen, dai ngen drlem, ai maikka quasiq ai aa uis na ngen. Kuasik. Dap ngen taquarl lura ama arluis i ra men mer ama qas.
8 Se Deus não os disciplina como faz com todos os seus filhos, significa que vocês não são filhos de verdade, mas ilegítimos.
9 Dai ngen drlem, ai auur a lavu never ama aivetki dai ra seserl ver a uut, be ai de uure barl araa rlen. Dai be raqurla dai maikka mager iv auur a ding nanas bareq auut Mam i qe iames ne auur a qevep ip diip kurl uut maget masmas.
9 Uma vez que respeitávamos nossos pais terrenos que nos disciplinavam, não devemos nos submeter ainda mais à disciplina do Pai de nosso espírito e, assim, obter vida?
10 I raquarli auur a lavu dai ra seserl ver auut sa ma veluus naqatikka. I re seserl ver a uut i qur araa narliip i ra mu araa qevep ai maget taqurla. Dav ama Ngemumaqa dai qe seserl ver auut ip ka tat never a uut. I qe tekmet taqurla ip mager iv ama mening ta na uut ip taquarl ka.
10 Pois nossos pais nos disciplinaram por alguns anos como julgaram melhor, mas a disciplina de Deus é sempre para o nosso bem, a fim de que participemos de sua santidade.
11 Dai iara dai sa ngen drlem, ai aip lua i ama Ngemumaqa qe tekmet na uut iv ama merlenka ver a uut ip ke seserl ver a uut, dai ai de quasiq ai ama arlias per a uut. Maikka quasik. Maikka ai de ama merlenka ver a uut katikka. Dap saip ka seserl ver a uut be verleset, de uuret lu ai liina dai ama atlu bareq a uut. De ama uupka de auur a rlan, i raquarli i qe su uut te liina.
11 Nenhuma disciplina é agradável no momento em que é aplicada; ao contrário, é dolorosa. Mais tarde, porém, produz uma colheita de vida justa e de paz para os que assim são corrigidos.
12 Maikka quasiq a lek ngen dap ngen diit. I maikka slepslep ngen.
12 Portanto, revigorem suas mãos cansadas e seus joelhos enfraquecidos.
13 De ngen diit nep ma aiska ama seserlka. I ngene tekmet taqurla, dai be quasik mager ip lenges na ngen mas. Kuasik. Dap kurla ngi lenges ne giak i ama merlenka ver a qa dap ngia tat never a qa ip maget na qa.
13 Façam caminhos retos para seus pés a fim de que os mancos não caiam, mas sejam fortalecidos.
14 De mager ip ngenet matna madlek ip ngen diit kut liina i ama mugunes ne ama atlu de ama uupka varlen ngene ne ama qaqet mai. De ngene dlek i ngenerl kuarl temiis bareq ama Ngemumaqa de ngen diit kur aa gamansena ama seserl nget. I nemka i quasiq ama Ngemumaqa aa gamansena gel ka, dai quasik mager ip nasat de qe lu ama Slurlka.
14 Esforcem-se para viver em paz com todos e procurem ter uma vida santa, sem a qual ninguém verá o Senhor.
15 De mager ip ngene taqam ngim i arik ma ngen bak ka aat be quasik ka raneng ama Ngemumaqa aa ngimsevetki. De mager ip ngenet lu, iv ait de qula qurl a qek peleqes na ngen i qa ip taquarl ama qariaqa i durl vem ka be saver ama serlik. I diip luqa raqurla dai diip ke van a ngen te ama merlen be diip ke lenges na ngen i buup.
15 Cuidem uns dos outros para que nenhum de vocês deixe de experimentar a graça de Deus. Fiquem atentos para que não brote nenhuma raiz venenosa de amargura que cause perturbação, contaminando muitos.
16 De ngenet lu, iv ait de qula a qek ka lenges ne ama Ngemumaqa aa gamansena. De mager ip ngenet lu, ip kula a qek ip taquarl ma Isau, i qa ngim temanau ne ama Ngemumaqa. I ma Isau dai luqa i aa mam ka arlma na qa be mager ip ka aar ama tekmeriirang mai naser aa mam. Dap per iak, i ama getki-vem-ka de qa quarl te liirang aa mai bareq aa ningamka, be ian iingna ne ama asmes naik. I maikka qa lenges nanas.
16 Vigiem para que ninguém seja imoral ou profano, como Esaú, que trocou seus direitos como filho mais velho por uma simples refeição.
17 Dap ngen drlem, ai saqiaskerlka aiv aa de qe snanpet ip ka tet liirang aa, dav ama Ngemumaqa qa ruqun ma’, ‘Kuasik maget.’
17 Como vocês sabem, mais tarde, quando ele quis a bênção do pai, foi rejeitado. Era tarde para que houvesse arrependimento, embora ele tivesse implorado com lágrimas.
18 De saqias kerlka iani, i diip ngul sil ne iini. I quasik ngen men pet luqia ama damki, de quasik ngen bin per a qi ip taquarl murl ma Moses. I murl ama Ngemumaqa qe ne ma Moses ian sil ba na ve ama damki reves ma Sinai. De ama qaqet ta lu ama damki qiat dang, de maikka ama aavulki kia iing mirlek i ama suqi. De maikka vaikpaikmet de ama ngemerlas iirang slep, de ngen ama laurlka ama slurlka.
18 Vocês não chegaram a um monte que se pode tocar, a um lugar de fogo ardente, escuridão, trevas e vendaval,
19 Taqurla be re narli ama rlaunka i re sis ka. De re narli iaq aa qenem i qa taqen ne ama a lengi. Be ama qaqet te narli lungera ama lengi, be maikka ngeterl a ra maden. Be ra ruqun ma Moses ma’,
19 ao toque da trombeta e à voz tão terrível que aqueles que a ouviram suplicaram que nada mais lhes fosse dito,
20 I maikka reng ning malai i re narli lungera ama lengi i ama Ngemumaqa qa qurl a ra rem nget. I qa ruqun a ra ma’,
20 pois não podiam suportar a ordem que recebiam: “Se até mesmo um animal tocar no monte, deve ser apedrejado”.
21 Be maikka reng ning liina malai i ra lu iini. De qerlka ngen ma Moses ka ruqun ma’,
21 O próprio Moisés ficou tão assustado com o que viu a ponto de dizer: “Fiquei apavorado e tremendo de medo”.
22 Dap ngen dai quasiq ai ngen men per a qerlang taqurla. Kuasik. Dap ngen men per ama damki ma Saion, de ver ama Ngemumaqa aa qerlingki ama barlki ma Jarusalem i qurli qi vuusep. De sa ngen men gel ama Angeluqena i maikka buup i quasik mager ip ngi risavet na ra. I ra iing demna de qurli ra aa i ama arlias per a ra.
22 Vocês, porém, chegaram ao monte Sião, à cidade do Deus vivo, à Jerusalém celestial, aos incontáveis milhares de anjos em alegre reunião,
23 De sa ngen men per ama nguaingdemna i ne ama Ngemumaqa aa qaqet i qa arlma na ra. I lura i ama Ngemumaqa qa iil araa rlen pe aa Langinka vuusep. De sa ngen men sagel ama Ngemumaqa, i qa ai de qa tatmet se ama qaqet mai. De sa ngen men sagel ama qaqet araa qevep, i murl ama Ngemumaqa qa mis ta ai ama seserlta, be sa ra, dai ama atlura na ra.
23 à congregação dos filhos mais velhos, cujos nomes estão escritos no céu, e a Deus, que é juiz de todos, aos espíritos dos justos no céu, agora aperfeiçoados,
24 De sa ngen men sagel ma Iesus. I qa, dai qa men se ama lengi, i ama Kondrak i ama iames nget nagel ama Ngemumaqa ip sagel aa qaqet. De sa ngen men sagel ma Kristus aa qerekka. I mekai qa rles a qa ver a ngen ip ke sem madlek ne lungera ama lengi i aa Kondrak bareq a uut. Be luqa ama qerekka dai qe teqerl auut, ai uut dai ama mening uut, i ma Iesus ka rekmet de maget na uut. I murl ma Abel ka arlma i qa ngip i aa qerekka qa arletik men ama aivet, dap kuasiq ai liini ngere teqerl auut ne ama atliini ip taquarl ma Iesus qerekka.
24 a Jesus, o mediador da nova aliança, e ao sangue aspergido, que fala de coisas melhores do que falava o sangue de Abel.
25 Dai be mager ip ngenet lu, ip kula ngene pesdet mer a ngen asdem ip kula ngene narli ama Ngemumaqa aa lengi i iara qa taqen sagel ngen. I murl auur a serlura dai ra vesdet mer araa asdem ip kula re narli ama Ngemumaqa aa lengi i qa meraqen madlek sagel ta ver ama aivetki. Be lura dai quasik kurli ra maget. Dai iara dai ama Ngemumaqa qa taqen sagel uut nev uusep. Dai be iara dai diip ma vu malai barek lura ama qaqet i quasik te narliip te narli aa lengi.
25 Tenham cuidado para não se recusarem a ouvir aquele que fala. Porque, se aqueles que se recusaram a ouvir o mensageiro terreno não escaparam, certamente não escaparemos se rejeitarmos aquele que nos fala do céu.
26 I murl lua i qa taqen, dai be aa qenem nge quip ama aivetki. Dav iara dai qa meraqen madlek marevan ma’,
26 Quando Deus falou naquela ocasião, sua voz fez a terra tremer, mas agora ele promete: “Mais uma vez, farei tremer não só a terra, mas também os céus”.
27 Dai liina ama lengiini ma’, Saqias kerlka diiv iini ngere taqa teqerl a uut ai ama tekmeriirang mai i murl ka rekmet niirang dai diip ke lenges niirang. I liirang aa dai mager ip ke quiv iirang. Dap liirang aa i quasiq uuret lu iirang dai qatikka diip kurli iirang masmas.
27 Isso significa que toda a criação será abalada e removida, de modo que permaneçam apenas as coisas inabaláveis.
28 De liina ama barliini i uure su sever iini, i diiv uure raneng ama rleriirang ama barliirang ver ama Ngemumaqa aa luqupki, i quasik mager ip lenges na qi. Dai mager iv uut taqen ne ama atlu sagel auur a Slurlka, de uure kuarl temiis sagel ka ne ama revan. Taqurla, be mager iv uure palu gel ka, de uure semagil nanas.
28 Uma vez que recebemos um reino inabalável, sejamos gratos e agrademos a Deus adorando-o com reverência e santo temor.
29 I raquarli murl ma Moses ka iil ma’,
29 Porque nosso Deus é um fogo consumidor.
Atalhos do teclado
- Capítulo anterior←
- Próximo capítulo→
- Versículo anteriork
- Próximo versículoj
- Limpar seleçãoEsc
- Esta ajuda?
Estude este capítulo no WhatsApp
Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Hebreus 12, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.