Atos 28

A SLURLKA AA LANGINKA AMA IAMESKA (BYX) vs VC

Sair da comparação
VC Versão Católica
1 Be sa aiv uut men be qurl uut maget dengerlking de iak ka sil ba uut ai aa ailanki i ra tis ki ma’, “Malita.”
1 Estando já salvos, soubemos então que a ilha se chamava Malta.
2 De ama qaqet navet luqia ama ailanki dai maikka ra raqat mat naver uut. Taqurla de re sis te ama mengka iv uure tik i raquarli ama qaik be maikka ama uis uut. De ra mai ra taqen ne ama atlu sagel uut.
2 Os indígenas trataram-nos com extraordinária benevolência. Acenderam uma grande fogueira e em torno dela nos recolheram, em vista da chuva que caía e do frio que fazia.
3 De ma Paulus ka mer iang ama mung de qa rlu na nget samer ama altingki. Ka rekmet taqurla de ama qemki ama vuqi qia meranas nev iaq ama mengka i qi narli ama uilas. I luqia qia meranas be qia nis pe ma Paulus aa riqigl.
3 Paulo ajuntou um feixe de gravetos e o pôs na fogueira. Nisto uma víbora, que fugira ao fogo, mordeu-lhe a mão.
4 De lura navet ma Malita ret lu ama qemki, i qi kiarli pe ma Paulus aa riqigl de re tuqun a na ma’,
4 Quando os indígenas viram a serpente pendendo da sua mão, diziam uns aos outros: Sem dúvida, este homem é homicida, pois, tendo escapado ao mar, a justiça não o deixa viver.
5 Dap ma Paulus ka rles aa riqigl se ama qemki samer ama altingki. Dap kuasiq ai lenges na qa.
5 Ele, porém, sacudindo a víbora no fogo, não sofreu mal algum.
6 Dap lura naver ama ailanki dai rat drlem ai diip bep per a qa de diip masna qe ngip. Be qurli ra de rem ngim per a qa ip diip te lu raqurla, dai naqatti quasik. Taqurla de naqatti masna guirltik per araa tuaqevep de ra ruqun ma’,
6 Julgavam os indígenas que ele viesse a inchar, e que subitamente caísse morto. Mas, depois de esperarem muito tempo, vendo que não lhe acontecia mal nenhum, mudaram de parecer e disseram: Ele é um deus.
7 Dap kuasiq ai sangis ne luqa ama luqupka i qurli ra dai qurl iaq ama barlka i qe uas te luqia ama ailanki. I aa rlenki ma Pablias. I luqa dai aa aiveraap dai buup ne aap pet luqia ama qerlingki. I luqa dai qa marl se uut de maikka qe taqa tekmet se uut. Be qurl uut gel ka se ama niirl ama depguas.
7 Havia na vizinhança sítios pertencentes ao principal da ilha, chamado Públio. Este homem nos hospedou por três dias em sua casa, tratando-nos bem.
8 Dap ma Pablias aa mam dai maikka qe temarl maden, i maikka qe uilas be baingbaing sarliing per a qa. De aa rlauqa ne ama qerekka. De ma Paulus ka mit be qa man sev aa vetki. De qa mu aa ngerik per a qa, de qe raring, be ama Slurlka qa rekmet de maget se qa.
8 Ora, o pai desse Públio achava-se acamado com febre e sofrendo de disenteria. Paulo foi visitá-lo e, orando e impondo-lhe as mãos, sarou-o.
9 Baip lura ama arlem per a ra navet luqia ama ailanki ra narli sevet liina de ra men sagel uut be saqikka ama Slurlka qa mat naver a ra.
9 Depois desse fato, vieram ter com ele todos os habitantes da ilha que se achavam doentes, e foram curados. Tiveram assim conosco toda sorte de considerações e,
10 Taqurla de ra taqen ne ama atlu sagel uut de re kurl uut te iarang ama tekmeriirang.
10 quando estávamos para navegar, proveram-nos do que era necessário.
11 Baiv uut tit dama sipki de ra ral ama asmes bareq auut ip nge tat naver auut dama sipki. I luqia ama sipki dai qi navet ma Aleksandria i medu qia men be qurli qi vet luqia ama ailanki de ver ama qaik ip deng i verleset na nget. I luqia ama sipki dai ra tis ki ma’, “Kasta dema Polok.” (I ama sineviim i ama quiiriim ian aa rleniim aa.)
11 Ao termo de três meses, embarcamos num navio de Alexandria, que havia passado o inverno na ilha. Este navio levava por insígnias os Dióscuros.
12 I qatikka uut mit navet ma Malita de luqia ama sipki. Be uut tit be uut men pet ma Sirakrus de qurl uur aa se ama niirl ama depguas.
12 Fizemos escala em Siracusa, onde ficamos três dias.
13 Baiv aa de uut mir ianai dama sipki be uut men pet ma Rigiuum. Baip bigia de ama laurlka qe rarles ip ke sis de uut tit de auur a sipki. I uut tit taqurla be aip naser ama niirlaiam ama quanasiam de uut men pet ma Putoli.
13 De lá, seguindo a costa, atingimos Régio. No dia seguinte, soprava o vento sul e chegamos em dois dias a Pozzuoli.
14 Baip kurl uut pet ma Putoli de uut lu iari ama Kristenkena de ra ruqun na uut ip kurl uut gel ta se ama niirl ama ngeriqit ngen a iam. Baiv ianai de uut mit ne auur a ilaing savet ma Rom.
14 Ali encontramos irmãos que nos rogaram que ficássemos na sua companhia sete dias. Em seguida, nos dirigimos a Roma.
15 Dav aiv ama Kristen-kena vet ma Rom te narli sever a uut ai diiv uut ren sagel ta. Taqurla de iari naver a ra tat den ip sev auur a qames. Tat den be iari ra men be deng pet ma Apius aa Maiirl dav iari dai deng na ra vet ma Depguas-ne-ama-Vet. Dai uut tit, be aip baing se uut gel ta de ma Paulus ka lu ra de maikka ka taqen ne ama atlu sagel ama Ngemumaqa. Dai maikka liina nge sem madlek na qa.
15 Os irmãos de Roma foram informados de nossa chegada e vieram ao nosso encontro até o Foro de Ápio e as Três Tavernas. Ao vê-los, Paulo deu graças a Deus e se sentiu animado.
16 I uut tit, be uut tit, be aiv uut men pet ma Rom de ama Amiqena araa barlka qa ruqun ip mager ip kurli ma Paulus pe iaiq ama vetki i ngerek se qa ke ne iaq ama amiqa ip ke uas tem ka.
16 Chegados que fomos a Roma, foi concedida licença a Paulo para que ficasse em casa própria com um soldado que o guardava.
17 Baip naser ama niirl ama depguas de ma Paulus ka nes te ama Judaqena araa barlta i lura i qurli ra vet ma Rom. I qe narliip ke na ra, te kaivung. Be aip ta iing demna de qa ruqun na ra ma’,
17 Três dias depois, Paulo convocou os judeus mais notáveis. Estando reunidos, disse-lhes: Irmãos, sem cometer nada contra o povo nem contra os costumes de nossos pais, fui preso em Jerusalém e entregue nas mãos dos romanos.
18 Dap se aiv ama barlta nep ma Gaman Rom ta narli gua lengi de ra ruqun ai quasik mager ip te veleng ngua i raquarli quasik ta lu sever a nge ama viini ip mager ip te veleng ngua sever iini arle ves.
18 Estes, depois de terem instruído o meu processo, quiseram soltar-me, visto não achar em mim crime algum que merecesse morte.
19 Dav ama Judaqena dai maikka slep slep per a ra ip te veleng ngua. Taqurla be ra bing sarem ngua de ngua nes te ama Gaman ip ke nem ngua sasari savet ma Rom sagel ma Sisa. Dap kuasiq ai ngua men ip ngua taarl ne gua qaqet per ama lengi.
19 Mas, opondo-se a isso os judeus, vi-me obrigado a apelar para César, sem intentar contudo acusar de alguma coisa a minha nação.
20 I qatikka lua, ngua nes tem ngen ip ngut lu ngen de ngu sil ba ngen sevet liina. Gua revan, i qatikka ngua maarl iara se ama sen met gua ngerik i raquarli ngua tu gua qevep sevet Luqa i diip ke iames nauut ama Isrelkena.”
20 Por esse motivo, mandei chamar-vos, para vos ver e falar convosco. Porquanto, pela esperança de Israel, é que estou preso com esta corrente.
21 Baip ma Paulus ka taqen be verleset de ra ruqun na qa ma’,
21 Responderam-lhe eles: Não temos recebido carta alguma da Judéia, que fale em ti, nem de lá tem vindo irmão algum que nos dissesse ou falasse mal de ti.
22 Dap maikka uut narliiv uut narli gia a nge ama lengi sevet liina, i raquarli uut drlem ai auur ari be iari ver ama luqup mai re tuqun ai lura i re Lautu raqurla dai re Lautu mavik. Dai mager ip ngi teqerl a uut.”
22 Quiséramos, porém, que tu mesmo nos dissesses o que pensas, pois o que nós sabemos dessa seita é que em toda parte lhe fazem oposição.
23 Baip ta taqen be verleset de ra mak ne iaq ama nirlaqa ip saqiaskerlka diip te narli ma Paulus aa lengi.
23 Marcaram um dia e muitos foram procurá-lo no albergue onde se achava hospedado. A entrevista durou desde a manhã até a tarde. Paulo expôs-lhes o Reino de Deus e apresentou, sempre de novo, testemunhos destinados a convencê-los a respeito de Jesus, baseando-se na Lei de Moisés e nos profetas.
24 Taqurla be iari ra narligel liina de ra tu araa qevep sevet ma Iesus. Dav iari dai quasik ta tu araa qevep.
24 Alguns se persuadiram pelas suas palavras, outros não acreditaram.
25 Be aip ma Paulus ka meraqen ne iang ama lengi nep ma Langinka, taqurla de ren birling metna se lungera ama lengi. Taqurla, be mat met ta. I ama lengi i ren birling metna na nget dai nget taqurliani.
25 Não estando concordes entre si, retiraram-se, enquanto Paulo lhes fazia esta reflexão: Bem falou o Espírito Santo pelo profeta Isaías a vossos pais, dizendo:
26 “Ngi iit ip ngi sil bareq ama qaqet taqurliani ma’, “Diip ngene narli ama lengi dap maikka quasik ngen drlem pe aa lengi angera rleng. De diip ngene taqam ngim dap kuasik mager ip ngene lu ama rarlimini.
26 Vai a este povo e dize-lhes: Com vossos ouvidos ouvireis, sem compreender. Com vossos olhos olhareis, sem enxergar.
27 I raquarli lura ama qaqet dai ama semen ta de maikka ra dai ama dengdeng per a ra, de ama bengaingki ver araa saqang. I maikka quasik te narliip tem ngim ne araa saqang. De quasik te narliip te narli mer araa asdem. De quasik te taqa mu araa qevep sever a ngua, de re guirl sagel ngua ip ngu iames na ra. Ais. 6.9
27 Coração obstinado o deste povo, ouvido duro, olhos fechados, para não verem com a vista, nem ouvirem com o ouvido, nem entenderem com o coração, e se converterem e eu os curar {Is 6,9s.}.
28 De ma Paulus ka meraqen ma’, “Maikka mager ip ngen drlem ai ama Ngemumaqa dai diip ka iames ne lura i quasiq ai ra navet ma Isrel. I ra dai maikka diip te narligel aa lengi.
28 Ficai, pois, sabendo que aos gentios é enviada agora esta salvação de Deus; e eles a ouvirão.
29 Baip ma Paulus ka taqen be verleset de ama Judaqena ta narli lungera ama lengi de ren birling metna be deng i mat met ta de ra mit.
29 {Havendo dito isso, saíram dali os judeus, discutindo animosamente entre si.}
30 Baip maget de qurli ma Paulus pe iaq aa vetki de qen ban per a qi ne ama qelaing i qet matna ver aa bisnis naser a nget. De maikka ai de ama arlias per a qa i aiv iari rat den sagel ka. I qatikka ai de qe tekmet taqurla be se ama agesiim.
30 Paulo permaneceu por dois anos inteiros no aposento alugado, e recebia a todos os que vinham procurá-lo.
31 Dai de vet kel sil ne ama Ngemumaqa aa lengi sever aa tekmeriirang de qe su sever auur a Slurlka ma Iesus Kristus. I maikka qa taqen ne ama dlek be quasik mager iv iari rel kel ka. Katikka verleset gua lengi aa sagel ngi ma Tiupilus.
31 Pregava o Reino de Deus e ensinava as coisas a respeito do Senhor Jesus Cristo, com toda a liberdade e sem proibição.

Ler em outra tradução

Comparar com outra

Estude este capítulo no WhatsApp

Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Atos 28, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.