Mateus 26

Ireclota Mene (BON) vs NTLH

Sair da comparação
NTLH Nova Tradução na Linguagem de Hoje 2000
1 Yeesu liba teeme abiberäja mene bine epirimige, tabe teeme abiberäja bägrä bine jejemige egä,
1 Quando Jesus acabou de ensinar essas coisas, disse aos discípulos:
2 “Weene umle gemi, egä neeneni bimu niinäce gaabe äsuplengta trii te liba pa yaanajepi, cane lui te Acejiyame bau ca tädujine biname me äbitujine, cebine piba pa nacitepesi biname bime ime cabu teepi cebine baarge uli cabu äbyecrame.”
2 — Vocês sabem que daqui a dois dias vai ser comemorada a
3 Puma cita ca modamoda iiwäreja biname piiyepu poto modamoda biname cina abasecretnige iiwäreja mope biname ngii Kayapa me mete cabu me.
3 Os chefes dos sacerdotes e os líderes judeus se reuniram no palácio de Caifás, o Grande Sacerdote ,
4 Teepi mene jewenisi Yeesu ne ogä oomlaname siige budre me acitame.
4 e fizeram um plano para prender Jesus em segredo e matá-lo.
5 Teepi jiicisi egä, “Mine trii padare cabu gone jaawenusi, cije biname cina mibibine cubu me niwenininusi.”
5 Eles diziam: — Não vamos fazer isso durante a festa, para não haver uma revolta no meio do povo.
6 Yeesu Betaniya cewe jage yepä biname ngii Simona me mete cabu, lui te niinäce lepera pita cama ge.
6 — ausente —
7 Yeesu liba deedei cabu jage, yepä magebi te piba toclige mararage lengo oil cama, lui ne baborage daremu ca jaaletnusi. Tabe pui oil ne secanige karpu cabu, lui alabasta kula ca wawenäneji ge, siige epadurige Yeesu me mope cabu.
7 — ausente —
8 Abiberäja bägrä cina liba ai mule ne jepänisi, teepi claabe me äbitininisi, jiicisi egä, “Ngeno me ai oil ne papa bepadurige?
8 Ao verem aquilo, os discípulos ficaram zangados e disseram: — Que desperdício!
9 Miiji cire yaacanejisi babo daremu ca aletname, siige pui rarekaake owecumete biname bine cire yääcäranemejisi!”
9 Esse perfume poderia ter sido vendido por uma fortuna, e o dinheiro, dado aos pobres.
10 Yeesu umle äbitige, teepi ngena tääpume jiicemisi, siige tabe jejemige egä, “Weene ngeno me ai magebi ne jwiicetniniye, ngenecu mäpu me joweniniye? Tabe ai lui babo miijirage mule ne biiri jewenige cäme tääpume.
10 Mas Jesus, sabendo o que eles diziam, disse:
11 Owecumete biname cina iyeteta pa yaacrajepi weene cama, yepä cane weene cama iyeteta lica pagege lenaja.
11 Pois os pobres estarão sempre com vocês, mas eu não.
12 Tabe liba ai oil ca naganige cebine, tabe cäme tääpe ne beganige gape cabu me acitame.
12 O que ela fez foi perfumar o meu corpo para o meu sepultamento.
13 Cane toraca mene jijenininine, egä Miiji Mene luma cirege iicema ai gawecewe cabu, teeme ngene apecname cirege iicema, tabe lui mule ne bii jewenige cäme tääpume.”
13 Eu afirmo a vocês que isto é verdade: em qualquer lugar do mundo onde o
14 Puma cita ca twelb abiberäja bägrä bime yepä te ngii Yuuda Isakariyota ädige modamoda iiwäreja biname bime bau me,
14 Então um dos doze discípulos, chamado Judas Iscariotes, foi falar com os chefes dos sacerdotes.
15 jejemige egä, “Weene cebine ngena näcäreniye, cane liba Yeesu jiwabininine weebibine?” Teepi teeti silba rarekaake ecnemisi, teebine ecärisi.
15 Ele disse: — Quanto vocês me pagam para eu lhes entregar Jesus? E eles lhe pagaram trinta moedas de prata.
16 Puma cita ca Yuuda miijirage padare ne jirngige Yeesu ne teeme ime cabu acitame.
16 E daí em diante Judas ficou procurando uma oportunidade para entregar Jesus.
17 Trii padare puga ge Israela biname cina liba uutneca cäco buluduu bine yäärwäjimusi. Pui padare me niinäce bimu cabu abiberäja bägrä cina seclige Yeesu ne ätemlame egä, “Maane singi luma mäte cine äsuplengta deedei ne amacetnäjame määme tääpume?”
17 No primeiro dia da Festa dos Pães sem Fermento , os discípulos chegaram perto de Jesus e perguntaram: — Onde é que o senhor quer que a gente prepare o jantar da
18 Yeesu jejemige egä, “Äte naaclege pui yepä biname bau me babo cewe je, teebine jejepeye egä, ‘Abiberäja biname te jiicenige egä cäme budre padare mameta gyene atyaramta. Cane cäme abiberäja bägrä cama tädenine määme mete me äsuplengta deedei äbitame.’”
18 Ele respondeu:
19 Abiberäja bägrä cina jewenisi, Yeesu lipu jejemige. Teepi äsuplengta deedei ne emacetnäjisi.
19 Os discípulos fizeram como Jesus havia mandado e prepararam o jantar da Páscoa.
20 Liba mämleteca ge, Yeesu teeme twelb abiberäja bägrä cama adnatige deedei loolo me.
20 Quando anoiteceu, Jesus e os doze discípulos sentaram para comer.
21 Teepi liba deedei äbitininisi, Yeesu jejemige egä, “Cane toraca mene jijenininine, weeme yepä te cebine pa nawabepi budre me aglime.”
21 Durante o jantar Jesus disse:
22 Abiberäja bägrä cina ngenecu mäpu me äbitininisi, siige teepi yepäyepä teebine jejananisi egä, “Yageyame, cane lica.”
22 Eles ficaram muito tristes e, um por um, começaram a perguntar: — O senhor não está achando que sou eu; está?
23 Yeesu jejemige egä, “Laati te buluduu ne yiiglenutenige disi cabu cane cama, tabe sine pui biname.
23 Jesus respondeu:
24 Cane lui te Acejiyame bau ca tädujine biname me äbitujine, Oogäräneji mene te lipu jiicenige, cane pepu budre äbitenine. Yepä lipu niiyarage gyene, lui te cebine nawabenige budre me, Acejiyame bau ca lui te tädujine biname me äbitujine. Pui biname tääpume miiji cirege, tabe liba lica cire laplimleji.”
24 Pois o
25 Puma cita ca Yuuda Yeesu ne budre me awaba biname te jejige egä, “Abiberäja biname, cane lica.” Yeesu jejige egä, “Maane peese näte lui te jiicite egä, ‘Cane lica.’”
25 Então Judas, o traidor, perguntou: — Mestre, o senhor não está achando que sou eu; está? Jesus respondeu:
26 Teepi liba erwäjisi, Yeesu buluduu ne ecatige, Acejiyame ne eso ecärige, itrecige, abiberäja bägrä bine ecärimige, siige jejemige egä, “Ecateye, erweye. Ai lui cäme tääpe gyene.”
26 Enquanto estavam comendo, Jesus pegou o pão e deu graças a Deus. Depois partiu o pão e o deu aos discípulos, dizendo:
27 Puma cita ca tabe kwäye ne ecatige waina niiye cama, Acejiyame ne eso ecärige, siige teebibine ecärimige, jejemige egä, “Weene iyeta eneye.
27 Em seguida, pegou o cálice de vinho e agradeceu a Deus. Depois passou o cálice aos discípulos, dizendo:
28 Ai lui cäme uudi gyene; klaje jecnenige Acejiyame lui kirece mene ituge jaji biname bine niiya cabu ca äsecrerame; bucurage biname bime tääpume tapirenige teeme niiya mule bine iisibrecame.
28 porque isto é o meu sangue, que é derramado em favor de muitos para o perdão dos pecados, o sangue que garante a
29 Cane toraca jijenininine weebibine, egä cane ingwe ca lica cirege waina niiye ne nani, ngälu pui bimu cabu liba kirece waina niiye ne weene cama cire yaanepene, mine liba cirege abasecretna cäme Babe me puupu cabu cabucewe je.”
29 Eu afirmo a vocês que nunca mais beberei deste vinho até o dia em que beber com vocês um vinho novo no
30 Puma cita ca teepi uupera ne etangisi, siige äsige, eclige Olibi Uli podo cabu me.
30 Então eles cantaram canções de louvor e foram para o monte das Oliveiras.
31 Yeesu abiberäja bägrä bine jejemige egä, “Page ai ciiye cabu weene uucratnininiye, cebine nabmaliniye, ingle Oogäräneji mene te jiicenige egä, ‘Acejiyame te maamoi ire atwi biname ne eglenige budre me, siige maamoi tomi te maramara äbitenige.’
31 E Jesus disse aos discípulos:
32 Yepä cane liba budre cabu ca pa larpinantepene, cane piba weeme niinäce gaabe me Galilaya me pa lädepene.”
32 Mas, depois que eu ressuscitar, irei adiante de vocês para a Galileia.
33 Puma cita ca Peteru Yeesu ne jejige egä, “Ngänu gyene liba iyeta poto cina meebine abmala, yepä cane licarage naabmalenine meebine.”
33 Então Pedro disse a Jesus: — Eu nunca abandonarei o senhor, mesmo que todos o abandonem.
34 Yeesu jejige egä, “Cane toraca naajenine, egä ai ciiye cabu paulo te ingwe ca ala sengenenige, maane niinäce nesae gääbu cebine nainenite.”
34 Mas Jesus lhe disse:
35 Peteru jejige egä, “Ngänu gyene teepi cebine maane cama budre me agli, yepä cane meebine licarage naainenine.” Iyeta abiberäja bägrä cina cuta yepä mene jejanisi.
35 Pedro respondeu: — Eu nunca vou dizer que não o conheço, mesmo que eu tenha de morrer com o senhor! E todos os outros discípulos disseram a mesma coisa.
36 Yeesu teeme abiberäja bägrä cama ädige cewe ngii Getesemane me. Puma tabe teebibine jejemige egä, “Ama adnatärineye, cane liba ädenine eeyeme irecu ätumutame.”
36 Jesus foi com os discípulos para um lugar chamado Getsêmani e lhes disse:
37 Tabe teta cama aacanänige Peteru piiyepu Jebedayo me neeneni bägrä bine. Yeesu babo ngenecu mäpu me äbitige.
37 Então Jesus foi, levando consigo Pedro e os dois filhos de Zebedeu. Aí ele começou a sentir uma grande tristeza e aflição
38 Tabe teebibine jääjänige egä, “Cane budre pana ngenecu mäpu gäne. Weene cane cama ireclota sinajänege.”
38 e disse a eles:
39 Puma cita ca tabe matikäli padare abotäntige, oweowe ajarige gawe cabu me, irecu ätumutige egä, “Cäme Babe, liba miiji gyene, maane ai mäpu ne cäme bau ca iyeblingti. Yepä maane cäme singi ne gone jaawenute, määme singi ne jewenepi.”
39 Ele foi um pouco mais adiante, ajoelhou-se, encostou o rosto no chão e orou:
40 Puma cita ca tabe tacnenutige, abiberäja bägrä bine ute cabu äädäränige. Tabe Peteru ne jejige egä, “Nää, weene kokre lica gämi matikäli padare ireclota lenajame cane cama?
40 Depois voltou e encontrou os três discípulos dormindo. Então disse a Pedro:
41 Ireclota sinajänege irecu ätumutame, weene piba lica pagege atrametna apicetnära padare cabu. Weeme seemo cina singi gämi cäme singi ne wawename, yepä weeme tääpe cina kokre cäco gämi.”
41 Vigiem e orem para que não sejam tentados. É fácil querer resistir à tentação; o difícil mesmo é conseguir.
42 Yeesu cuta cääri acnige irecu ätumutame. Tabe jiicige egä, “Cäme Babe, maane liba toraca singi gäte cane ai mäpu cabu lenajame, yoo siige määme singi te läbitege.”
42 Pela segunda vez Jesus foi e orou, dizendo:
43 Tabe liba tacne-nutige, tabe cääri teebibine ute cabu äädäränige. Teepi äblicäco ge irecu aasatäneji lenaja.
43 Ele voltou de novo e encontrou os discípulos dormindo. Eles estavam com sono e não conseguiam ficar com os olhos abertos.
44 Puma cita ca Yeesu teebibine cääri taabmalänige, nesae me ädige irecu ätumutame yepä mene iicemame.
44 Jesus tornou a sair de perto deles e orou pela terceira vez, dizendo as mesmas palavras.
45 Tabe liba tacnenutige abiberäja bägrä bime bau me, tabe jääjänige egä, “Weene ute camu gämi. Diibe oocenäniye. Padare te biiri tatyaramtige, cane lui te Acejiyame bau ca tädujine biname me äbitujine, cebine ceerame conocono biname bime ime cabu me.
45 Então voltou até onde os discípulos estavam e perguntou:
46 Abujengäneye, biiri wääjene! Ire, lui biname te cebine nawabenige budre me aglime, tabe mameta gyene!”
46 Levantem-se, e vamos embora. Vejam! Aí vem chegando o homem que está me traindo!
47 Yeesu liba camu mene iicema cabu jage, Yuuda twelb abiberäja bägrä bime yepä te piba tatyaramtige. Modamoda iiwäreja biname piiyepu poto Israela modamoda biname cina teta cama tityepimisi bucurage biname bine cubu turikä piiyepu gabagaba cama.
47 Jesus ainda estava falando, quando chegou Judas, um dos doze discípulos. Vinha com ele uma grande multidão armada com espadas e porretes, que tinha sido mandada pelos chefes dos sacerdotes e pelos líderes judeus.
48 Yeesu ne budre me awabayame biname te cewecu ne bii becitige pui biname bime tääpume egä, “Cane lui biname ne jetecnenine, peese nyene weene lui tääpume singi. Joomlepeye!”
48 O traidor tinha combinado com eles um sinal. Ele tinha dito: “Prendam o homem que eu beijar, pois é ele.”
49 Yoo siige, Yuuda liba tatyaramtige, tabe conocäco ädige Yeesu bau me, jejige egä, “Abiberäja biname, poode!” siige jetecni-ge teebine.
49 Judas foi até perto de Jesus e disse: — Mestre, que a paz esteja com o senhor! E o beijou.
50 Yeesu jejige egä, “Cäme biname, maane wata jeweni, maane ngena tääpume tädite!” Puma cita ca lui biname cina Yuuda cama seclige, teepi Yeesu ne jewaclomtisi, kokrerage joomli-si.
50 Jesus respondeu: Então eles chegaram, prenderam Jesus e o amarraram.
51 Yeesu cama lui biname cina, teeme yepä te teeme cubu turikä ne suusuratige, iiwäreja mope biname me kaakesea bägrä me tablame ne iyeta jeläcnutige.
51 Mas um dos que estavam ali com Jesus tirou a espada, atacou um empregado do Grande Sacerdote e cortou uma orelha dele.
52 Yeesu jejige egä, “Isinglanti määme turikä ne siiti bora, ingle laatibi cubu turikä ca larnginusi, teebibine cubu turikä te budre me yaaglecimuge.
52 Aí Jesus disse:
53 Nää, maane apu naangeninige, egä cane äblicäco gäne cäme Babe ne ätinera cebine ätityerame? Cane liba ätinera je, tabe piba taatu mage twelb mename seemo sange bine ätyepa cäme ätityera tääpume.
53 Você não sabe que, se eu pedisse ajuda ao meu Pai, ele me mandaria agora mesmo doze exércitos de anjos?
54 Yepä pepu liba äbita je, piba lipu toraca me page läbitepi, lui mene oogäräneji gyene, egä ai mule te miiji äbita.”
54 Mas, nesse caso, como poderia se cumprir aquilo que as
55 Puma cita ca Yeesu biname bine jejemige egä, “Weene cubu turikä piiyepu gabagaba cama naaclige cebine oomlaname epu pana, egä cane cubucubu biname gäne. Bimu gaabegabe cane iiwäreja mete cabu ladnatune, puga yaabiberäjimune, weene ngena name pi piba cebine lica noomlepeye.
55 Depois Jesus disse para aquela gente:
56 Yepä iyeta ai cina bäpletnärige Acejiyame me mename biname bime oogäräneji mene cina toraca me äbitame.”
56 Mas tudo isso está acontecendo para se cumprir o que os Então todos os discípulos abandonaram Jesus e fugiram.
57 Lui cina Yeesu ne joomlisi, teepi teebine ecanisi iiwäreja mope biname ngii Kayapa me mete me. Cotre abiberäja biname piiyepu nuuja Israela modamoda biname cina uja piiyeme biiri tabasecretnige.
57 Os homens que prenderam Jesus o levaram até a casa do Grande Sacerdote Caifás, onde estavam reunidos alguns mestres da Lei e alguns líderes judeus.
58 Peteru Yeesu ne cudecewe ca ingwe icwige iiwäreja mope biname me mete puutucu cabu me. Tabe puga kaakesea bägrä cama adnatige ireme, egä baa lipu äbitininisi iyeta ai mule cina Yeesu tääpume.
58 Pedro seguiu Jesus de longe até o pátio da casa do Grande Sacerdote. Entrou e sentou-se com os guardas para ver como aquilo ia terminar.
59 Modamoda iiwäreja biname piiyepu iyeta mutre biname cina, teepi liga walya aitneja ne jirngisi Yeesu ne atraname budre tääpume,
59 Os chefes dos sacerdotes e todo o Conselho Superior estavam procurando alguma acusação falsa contra Jesus a fim de o condenar à morte.
60 yepä teepi äblicäco nuuja ne päpäna, ngänuge puu bucurage biname cina seclige teebine walya aitnejame. Ceräcerägääburage neeneni biname cina taaclige,
60 Mas não puderam encontrar nada contra ele, embora muitos se levantassem para dizer mentiras a respeito dele. Afinal dois homens se apresentaram
61 siige jiicäsi egä, “Ai biname te itu jiicepi egä, ‘Cane miiji gäne Acejiyame me iiwäreja mete ne iigarecame cuta nesae bimu cama cääri raranga-me.’”
61 e disseram: — Este homem afirmou: “Eu posso destruir o Templo de Deus e construí-lo de novo em três dias.”
62 Iiwäreja mope biname te abujängtige, Yeesu ne jejige egä, “Teepi meebine bii naitnisi. Määme nuuja daremu mene lica gyene?”
62 Aí o Grande Sacerdote se levantou e perguntou a Jesus: — Você não vai se defender desta acusação?
63 Yepä Yeesu bojäcu enajige. Puma cita ca iiwäreja mope biname te cääri teebine jejige egä, “Ireclota Acejiyame me ngii cabu maane nijini, maane liba Keriso säte, Acejiyame me Bägrä.”
63 Mas Jesus ficou calado. Então o Grande Sacerdote tornou a perguntar: — Em nome do Deus vivo, eu exijo que você diga para nós: você é o
64 Yeesu jejige egä, “Yoo, maane peega bii jiicite. Yepä cane jijenininine weebibine, egä cane lui Acejiyame bau ca tädujine biname me äbitujine, ai padare cabu ca niinäce gaabe me weene cebine pa näpänepeye babo kokrerage Acejiyame me camu poto cidi ca adnatäneji piiyepu cuta cire näpänepeye, cane carbe cabu liba cire täinepene.”
64 Jesus respondeu:
65 Puma cita ca iiwäreja mope biname te teemanu cäbletääpe ne idericige awabame, egä tabe Yeesu ne panyamete jepänige, siige jiicige egä, “Tabe Acejiyame me ngii ne sabe bii jewenige. Mine nuuja singi lica gemi nuuja aitneja tääpume. Weene siige peega bitecijinige, tabe lipu Acejiyame me ngii ne sabe jewenige.
65 Aí o Grande Sacerdote rasgou as suas próprias roupas e disse: — Ele
66 Weene lipu ngene jotwanininiye teeme poto cidi me?” Teepi jejisi egä, “Tabe conocono biname gyene. Tabe miiji budre.”
66 Então, o que resolvem? Eles responderam: — Ele é culpado e deve morrer!
67 Puma cita ca teepi gije jecitisi teebine mote ca ätyewame opo cabu piiyepu oororename. Poto cina teebine lakace cabu jidnanisi,
67 Em seguida cuspiram no rosto de Jesus e deram bofetadas nele. E os que batiam nele
68 jiicisi egä, “See Keriso, baa maane nijini, egä laati te noororige meebine.”
68 diziam: — Ei, Messias, adivinhe para nós quem foi que bateu em você!
69 Peteru Kayapa me mete puutucu je adnatäneji enajige. Puma cita ca yepä kaakesea ngulebägrä te toclige, teebine jejige egä, “Maane cuta peese näte nuuja, Yeesu Galilaya biname cama lui te waatnute.”
69 Pedro estava sentado lá fora no pátio, quando uma das empregadas chegou perto dele e disse: — Você também estava com Jesus da Galileia.
70 Yepä Peteru biname bime sobe cabu jeinige, jojige pui ngulebägrä ne egä, “Cane umle lica gäne maane ngena tääpume jiicenite.”
70 Mas ele negou diante de todos, dizendo: — Eu não sei do que é que você está falando.
71 Puma cita ca tabe asatige caale grana gome me. Piba nuuja kaakesea ngulebägrä te Peteru ne jepänige, biname bine puma jejemige egä, “Ai biname te Yeesu Nasareta biname cama waatnuge.”
71 Depois foi para a entrada do pátio. Outra empregada o viu e disse às pessoas que estavam ali: — Ele estava com Jesus de Nazaré.
72 Peteru cääri jeinige, jiicige egä, “Cane Acejiyame me ngii cabu jiicenine, egä cane umle lica gäne peei biname.”
72 Pedro negou outra vez, respondendo: — Juro que não conheço esse homem!
73 Matikäli padare ingwe gaabe ca lui biname cina puga aclajuteji icrajige, seclige Peteru bau me, jejisi egä, “Toraca, maane peese näte teeme yepä. Määme tagepogogo te niwabininige, egä maane ten cama yepä ceweyame gäte.”
73 Pouco depois, os que estavam ali chegaram perto de Pedro e disseram: — O seu modo de falar mostra que, de fato, você também é um deles.
74 Puma cita ca Peteru mene kokre cama jiicige egä, “Acejiyame me ngii cabu cane jijenininine, egä cane umle lica gäne peei biname. Acejiyame niiya daremu näcäruge, cäme mene liba toraca lica.” Piba taatu paulo te ala sengenige.
74 Então Pedro disse: — Juro que não conheço esse homem! Que Deus me castigue se não estou dizendo a verdade! Naquele instante o galo cantou,
75 Peteru ngene jotwige, Yeesu lipu jejige egä, “Paulo te ingwe ca ala sengenenige, maane niinäce nesae gääbu cebine nainenite.” Peteru asatige, agli pana ele engenige.
75 e Pedro lembrou que Jesus lhe tinha dito: “Antes que o galo cante, você dirá três vezes que não me conhece.” Então Pedro saiu dali e chorou amargamente.

Ler em outra tradução

Comparar com outra

Estude este capítulo no WhatsApp

Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Mateus 26, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.