Mateus 22

Ireclota Mene (BON) vs NVT

Sair da comparação
NVT Nova Versão Transformadora
1 Yeesu biname bine cerämu ebiberäjimige ngene ca agli mene ca.
1 Jesus lhes contou outras parábolas. Disse ele:
2 Tabe apu jiicige egä, “Acejiyame te liba biname bine yaawadimuge, pui lui epu pana ge mope biname, lui te teeme bägrä tääpume atejäclmuta soriyomu ne jewenige.
2 “O reino dos céus pode ser ilustrado com a história de um rei que preparou um grande banquete de casamento para seu filho.
3 Tabe teeme kaakesea bägrä bine jityepimige ala asogläcneji biname bine jajanename soriyomu tääpume otnime, yepä teepi äbwäricinisi otnime.
3 Quando o banquete estava pronto, o rei enviou seus servos para avisar os convidados, mas todos se recusaram a vir.
4 Puma cita ca tabe nuuja kaakesea bägrä bine cuta jityepimige teeme bau me apu mene cama egä, ‘Cane soriyomu ne biiri jewenine. Kau piiyepu teeme plongo bine betweclimisi, iyeta gwidape siige amacetnäjäneji gemi. Naaclege atejäclmuta soriyomu tääpume!’
4 “Então ele enviou outros servos para lhes dizer: ‘Já preparei o banquete; os bois e novilhos gordos foram abatidos, e tudo está pronto. Venham para a festa!’.
5 Yepä ala asogläcneji biname cina singi lica ge, siige teeme gaabe cabu otninisi. Yepä te teeme calwacupi me ädige, nuuja te teeme aletna mete me ädige.
5 Mas os convidados não lhes deram atenção e foram embora: um para sua fazenda, outro para seus negócios.
6 Poto cina kaakesea bägrä bine joomläjecmisi, etemeläjimisi, budre me eglecimisi.
6 Outros, ainda, agarraram os mensageiros, os insultaram e os mataram.
7 Mope biname te claabe me äbitige. Tabe teeme cubu biname bine jityepimige budre me aglecame pui biname bine, lui cina teeme kaakesea bägrä bine budre tama eglecimisi, piiyepu teeme babo cewe ne uubuderame.
7 “O rei ficou furioso e enviou seu exército para destruir os assassinos e queimar a cidade deles.
8 Puma cita ca tabe teeme kaakesea bägrä bine ala tesoglicmige, jejemige egä, ‘Cäme bägrä me atejäclmuta soriyomu amacetnäjäneji gyene, yepä ala asogläcneji biname miiji lica gemi ai soriyomu tääpume.
8 Disse a seus servos: ‘O banquete de casamento está pronto, e meus convidados não são dignos dessa honra.
9 Peei name pi weene naaclege gaabe cube gome me, laati bine opopa jewenenemiye, ala tesogle-cmeye soriyomu tääpume.’
9 Agora, saiam pelas esquinas e convidem todos que vocês encontrarem’.
10 Siige kaakesea bägrä cina eclige gaabe cube gome me, jebasecretnimisi, lui bine opopa jewenanemisi, niiyaniya biname coo miijimiji biname, iyeta. Teepi eclige, siige soriyomu puupu te iyeta tapanige.
10 Então os servos trouxeram todos que encontraram, tanto bons como maus, e o salão do banquete se encheu de convidados.
11 Mope biname te tabacitige, biname bine ire jetwananemige, siige yepä biname ne jepänige, lui te soriyomu cäbletääpe cäco tädige.
11 “Quando o rei entrou para recebê-los, notou um homem que não estava vestido de forma apropriada para um casamento
12 Tabe teebine jejige egä, ‘Cäme biname, maane lipulipu soriyomu cäbletääpe cäco tabacitite?’ Yepä tabe pui biname te nuuja mene lica.
12 e perguntou-lhe: ‘Amigo, como é que você se apresenta sem a roupa de casamento?’. O homem não teve o que responder.
13 Siige tabe mope biname te teeme kaakesea bägrä bine jejemige egä, ‘Teeme ernge ime jetäyemeye, puutucu me ijareye krokeciiye cabu me. Tabe puma ele pa yaangenanege, giricu pa yaatebecmege.’”
13 Então o rei disse: ‘Amarrem-lhe as mãos e os pés e lancem-no para fora, na escuridão, onde haverá choro e ranger de dentes’.
14 Puma cita ca Yeesu jejemige egä, “Bucurage biname bine ala asogläcneji gemi, nesae bine äjäcräneji gemi.”
14 “Pois muitos são chamados, mas poucos são escolhidos”.
15 Parisea sigu biname cina eclige teemämu mene atraname egä, “Mine Yeesu ne lipu itemläjenisi teebine teeme mene cabu ca oomlaname?”
15 Então os fariseus se reuniram para tramar um modo de levar Jesus a dizer algo que desse motivo para o prenderem.
16 Puma cita ca teepi poto teeme abiberäja bägrä bine jityepimisi Heroda me sigu biname cama Yeesu bau me. Teepi Yeesu ne jejisi egä, “Abiberäja biname, cine umle gemi, egä maane toraca biname gäte piiyepu cängena ebiberäjenemite Acejiyame me gaabe poto cidi me. Maane nuuja ngenecu lica gäte, biname cina lipu ngene jwaatwanininusi määme poto cidi me, ingle maane teebibine opo gaabe je lica yaacranimute teeme ngii name pi.
16 Enviaram alguns de seus discípulos, junto com os partidários de Herodes, para se encontrarem com ele. Disseram: “Mestre, sabemos como o senhor é honesto e ensina o caminho de Deus de acordo com a verdade. É imparcial e não demonstra favoritismo.
17 Yoo siige, maane nijini, maane lipu ngene jotwanenite, nää mime Cotre te lica niibenininige mine täks rarekaake ceerame Rooma gawe mope biname Siisa ne?”
17 Agora, diga-nos o que o senhor pensa a respeito disto: É certo pagar impostos a César ou não?”.
18 Yepä Yeesu uja umle äbitige, egä teepi singi gemi teebine teeme mene cabu ca oomlaname, siige tabe jejemige egä, “Weene walya biname gemi! Weene ngena name pi cebine cäme mene cabu ca oomlaname naweniniye?
18 Jesus, porém, sabia de sua má intenção e disse: “Hipócritas! Por que vocês tentam me apanhar numa armadilha?
19 Baa rarekaake nawabeye täks tääpume.” Teepi rarekaake ne secanisi.
19 Mostrem-me a moeda usada para pagar o imposto”. Quando lhe deram uma moeda de prata,
20 Tabe puma cita ca itemlimige egä, “Laati me opo piiyepu ngii gemi ai rarekaake cabu?”
20 ele disse: “De quem são a imagem e o título nela gravados?”.
21 Teepi jejisi egä, “Siisa me opo gyene piiyepu teeme ngii gyene.” Yeesu jejemige egä, “Lui gwidape gemi Siisa me, teebine ecäreye pui; piiyepu lui gwidape gemi Acejiyame me, teebine ecäreye pui.
21 “De César”, responderam. “Então deem a César o que pertence a César, e deem a Deus o que pertence a Deus”, disse ele.
22 Teepi liba itecijemige, mutäcäco äbitininisi teeme mene name pi, siige teepi Yeesu ne ebmalisi, eclige.
22 Sua resposta os deixou admirados, e eles foram embora.
23 Puirage bimu cabu poto Sadukea sigu biname cina seclige Yeesu bau me. Teepi eei biname gemi, lui cina ätrunga lica, egä budre cabu ca arpinenta pisi nyene.
23 No mesmo dia, vieram a Jesus alguns saduceus, líderes religiosos que afirmam não haver ressurreição dos mortos,
24 Teepi Yeesu ne itemlisi egä, “Abiberäja biname, Moose itu ebiberäjemuji, egä biname te liba bägrä cäco budre läbituge, teeme igane te miiji cuubla ne acata siige bägrä wawena teeme naane me ngii tääpume.
24 e perguntaram: “Mestre, Moisés disse: ‘Se um homem morrer sem deixar filhos, o irmão dele deve se casar com a viúva e ter um filho, que dará continuidade ao nome do irmão’.
25 Siige nuuja taje puga ge seben naniganewaleyame. Teepi aga yaacrajanemepi. Uuge te coga ne waacatepi, bägrä cäco budre läbitepi, siige teeme cuubla ne twaabmalepi teeme gomecayame igane tääpume.
25 Numa família havia sete irmãos. O mais velho se casou e morreu sem deixar filhos, de modo que seu irmão se casou com a viúva.
26 Cuta peeirage mule te läbitepi teeme tääpume, cuta teeme gome ca lui igane tääpume, cuta iyeta pui seben naniganewaleyame bime tääpume.
26 O segundo irmão também morreu, e o terceiro irmão se casou com ela. E assim por diante, até o sétimo irmão.
27 Ceräcerägääbu cuubla te budre läbitepi.
27 Por fim, a mulher também morreu.
28 Tabe laati me coga cire waanajepi, budre biname cina liba cire larpinäripesi, ingle tabe iyeta pui seben naniganewaleyame bime coga gwene?”
28 Diga-nos, de quem ela será esposa na ressurreição? Afinal, os sete se casaram com ela”.
29 Yeesu jejemige egä, “Ingle weene umle lica gemi Oogäräneji mene piiyepu Acejiyame me kokre, weene peei name pi betäjiye.
29 Jesus respondeu: “O erro de vocês está em não conhecerem as Escrituras nem o poder de Deus,
30 Biname cina liba budre cabu ca cire larpinäripesi, teepi epu pana cire yaacrajemepi Acejiyame me mename seemo cina cabucewe je liiyepu. Teepi atejäclmuta lica cirege.
30 pois, quando os mortos ressuscitarem, não se casarão nem se darão em casamento. Nesse sentido, serão como os anjos do céu.
31 Egäsu weene ituge acnema Acejiyame te ngena itu jijinuji budre biname bime arpinera poto cidi me. Tabe apu jiicuji egä,
31 “Agora, quanto a haver ressurreição dos mortos, vocês não leram a esse respeito nas Escrituras? Deus disse:
32 ‘Cane lui Abrahamo, Isacako, Yakobu naabibime Acejiyame gäne.’ Siige tabe nata budre biname bime Acejiyame lica gyene yepä eei bime, lui cina ireclota gemi.”
32 ‘Eu sou o Deus de Abraão, o Deus de Isaque e o Deus de Jacó’. Portanto, ele é o Deus dos vivos, e não dos mortos”.
33 Lui biname cina itecijemige, teepi mutäcäco äbitininisi Yeesu me abiberäja mene name pi.
33 Quando as multidões o ouviram, ficaram admiradas com seu ensino.
34 Parisea sigu biname cina liba itecijemige, egä Yeesu Sadukea sigu biname bine mene cäco me jewenimige, teepi tomi yootisi.
34 Sabendo os fariseus que Jesus tinha calado os saduceus com essa resposta, reuniram-se novamente para interrogá-lo.
35 Puma cita ca teeme yepä te, lui cotre abiberäja biname ge, tabe singi Yeesu ne mene cabu ca oomlaname. Tabe itemlige egä,
35 Um deles, especialista na lei, tentou apanhá-lo numa armadilha com a seguinte pergunta:
36 “Abiberäja biname, Moose lui Cotre nicärininuji, lui gyene baborage?”
36 “Mestre, qual é o mandamento mais importante da lei de Moisés?”.
37 Yeesu jejige egä, “‘Weene miiji singi äbitena Yageyame, weeme Acejiyame tääpume, siige ai ne aboclomta iyeta weeme owecu mule ca, iyeta weeme ireclota ca, iyeta weeme ngene atwanena ca.’
37 Jesus respondeu: “‘Ame o Senhor, seu Deus, de todo o seu coração, de toda a sua alma e de toda a sua mente’.
38 Ai cotre lui niinäcegaabe cotre gyene, piiyepu baborage gyene.
38 Este é o primeiro e o maior mandamento.
39 Pui gomecayame baborage cotre lui age sena: ‘Weene miiji biname bime tääpume singi lenaja, weene lipu weeme tääpume singi birige.’
39 O segundo é igualmente importante: ‘Ame o seu próximo como a si mesmo’.
40 Ai neeneni cotre cabu peete nemi iyeta Moose me Cotre mene piiyepu Acejiyame me mename biname bime abiberäja mene.”
40 Toda a lei e todas as exigências dos profetas se baseiam nesses dois mandamentos”.
41 Poto Parisea sigu biname cina liba yepä cewe me tabasecre-tnige, Yeesu teebibine itemlimige egä,
41 Então, rodeado pelos fariseus, Jesus lhes fez a seguinte pergunta:
42 “Weene lipu ngene jotwanininiye, egä Keriso biname bine lui te niiya cabu ca cire yääsecräremepi, tabe laati me kaakesaare gyene?”
42 “O que vocês pensam do Cristo? De quem ele é filho?”. Eles responderam: “É filho de Davi”.
43 Teepi jejisi egä, “Tabe mope biname Daawida me kaakesaare gyene.” Yeesu puma cita ca itemlimige egä, “Cije piba ngena name pi Aceji Seemo te Daawida ne ngene atwana ecäruji tabe Keriso ne Yageyame ca ainame? Tabe Daawida apu jiicuji egä,
43 Jesus perguntou: “Então por que Davi, falando por meio do Espírito, chama o Cristo de ‘meu Senhor’? Pois Davi disse:
44 ‘Yageyame te cäme Yageyame ne jejuji:
44 ‘O Senhor disse ao meu Senhor: Sente-se no lugar de honra à minha direita até que eu humilhe seus inimigos debaixo de seus pés’.
45 Cije piba Keriso lipu gyene Daawida me kaakesaare, Daawida liba teebine Yageyame ca einuji?”
45 Portanto, se Davi chamou o Cristo de ‘meu Senhor’, como ele pode ser filho de Davi?”.
46 Nuuja biname te äblicäco Yeesu ne daremu mene awecnistame, siige pui padare cabu ca niinäce gaabe me teepi wälu icrajimige Yeesu ne ätemlejame.
46 Ninguém conseguiu responder e, depois disso, não se atreveram a lhe fazer mais perguntas.

Ler em outra tradução

Comparar com outra

Estude este capítulo no WhatsApp

Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Mateus 22, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.