Mateus 15

Ireclota Mene (BON) vs NTLH

Sair da comparação
NTLH Nova Tradução na Linguagem de Hoje 2000
1 Poto Parisea sigu biname piiyepu cotre abiberäja biname cina seclige Yeesu bau me Yerusalema ca.
1 Então alguns fariseus e alguns mestres da Lei vieram de Jerusalém para falar com Jesus e lhe perguntaram:
2 Teepi itemlisi egä, “Lipu pi määme abiberäja bägrä cina mime saarewale bime mule bine lica jaawenimusi? Teepi deedei loolo niinäce gaabe me ime lica läcisäjinusi cude gwidape cabu ca kälyä äbitame.”
2 — Por que é que os seus discípulos comem sem lavar as mãos, desobedecendo assim aos ensinamentos que recebemos dos antigos?
3 Yeesu teebibine jejemige egä, “Weene weemämu ngeno me Acejiyame me mene ne kaake me jaawenuye saarewale bime mule wawena ca?
3 Jesus respondeu:
4 Acejiyame te itu tiicuji egä, ‘Weene miiji mage babe bine opo gaabe me acita’ cuta piiyepu egä, ‘Laati te liba teeme mage babe bime poto cidi me niiyarage mene jiicemuge, teebine miiji budre me acita.’
4 Pois Deus disse: “Respeite o seu pai e a sua mãe!” E disse também: “Que seja morto aquele que amaldiçoar o seu pai ou a sua mãe!”
5 Yepä weene jiicuye, egä biname me liba gwidape pisi nyene mage babe bine ätityerame, yepä tabe liba jiicuge egä, ‘Ai gwidape lui Acejiyame tääpume myene,’
5 Mas vocês ensinam que, se alguém tem alguma coisa que poderia usar para ajudar os seus pais, em sinal de respeito, mas diz: “Eu dediquei isto a Deus”,
6 siige tabe teeme peei mene name pi kälyä bäbitige teeme mage babe bine ätityerame pui gwidape ca. Apu pi weene Acejiyame me mene ne kaake me jaawenuye naace tääpume weene saarewale bime abiberäja ne äcwetname.
6 então não precisa ajudar os seus pais. Assim vocês desprezam a mensagem de Deus para seguir os seus próprios ensinamentos.
7 Weene walya biname gemi! Toraca gyene Acejiyame me mename biname Isaya lui niinäce gaabe mene jiicuji weeme poto cidi me egä,
7 Hipócritas! Isaías estava certo quando disse a respeito de vocês o seguinte:
8 ‘Ai biname cina cebine nawepyeräjusi teeme tage miipe ca,
8 “Deus disse:
9 Teepi nuuja miiji lica gemi cebine awepyeräjame,
9 A adoração deste povo é inútil,
10 Yeesu biname bine ala tesoglicmige, jejemige egä, “Cängena itecijinege, umle äbitinineye ai mene!
10 Jesus chamou a multidão e disse:
11 Biname te ngena ne yaacituge teeme tage cabu, pui te niiya me lica jaawenuge, yepä teeme tage cabu ca ngena te tasatuge, pui te teebine niiya me jaawenuge.”
11 Não é o que entra pela boca que faz com que alguém fique
12 Abiberäja bägrä cina seclige Yeesu bau me, jejisi egä, “Nää, maane umle gäte, egä Parisea sigu biname cina niiyarage basicnantinisi määme mene name pi?”
12 Então os discípulos chegaram perto dele e disseram: — Sabe que os
13 Yeesu jejemige egä, “Iyeta gije, cäme Babe cabu je lui bine lica sitemimumi, miiji uutema braju cama.
13 Jesus respondeu:
14 Weene ngenecu mäpu gone Parisea biname bime name pi. Teepi epu pana gemi irecu määsumäsu biname, lui cina otnime opo jaawenimusi poto irecu määsumäsu biname bine. Liba irecu määsumäsu biname te otnime opo jaawenuge nuuja teeme pana ne, teepi iyeta cupicu bora me laatramuge.”
14 Não se preocupem com os fariseus. São guias cegos. E, quando um cego guia outro, os dois acabam caindo num buraco.
15 Puma cita ca Peteru Yeesu ne itemlige teeme mene ne aboclomtame.
15 Então Pedro pediu: — Explique para nós aquilo que o senhor disse antes.
16 Yeesu abiberäja bägrä bine jejemige egä, “Nää, weene cuta buduma camu gemi?
16 Jesus disse:
17 Weene nää umle lica bäbitininiye, egä biname te ngena ne yaacituge teeme tage cabu, camuge bora me labacituge, siige puma cita ca tasatuge.
17 O que entra pela boca vai para o estômago e depois sai do corpo.
18 Yepä ngena cina täsuge tage cabu ca, peei lui ngenecu bora ca saacluge. Peei cina biname ne niiya me jaawenusi.
18 Mas o que sai da boca vem do coração. É isso que faz com que a pessoa fique impura.
19 Teeme ngenecu bora ca täsuge niiyarage ngene atwanena cina, lui cina teebine jaawenusi tabe nuuja biname ne budre me aglime, sargi mule wawename, gwidape ero me, walya mene otromame, niiyaniya mene iicetnejame.
19 Porque é do coração que vêm os maus pensamentos, os crimes de morte, os adultérios, as imoralidades sexuais, os roubos, as mentiras e as calúnias.
20 Ai cina biname ne niiya me jaawenusi, yepä tabe liba ime äciseja cäco deedei yäärwäjimuge, pui te teebine niiya me lica jaawenuge.”
20 São essas coisas que fazem com que alguém fique impuro. Mas comer sem lavar as mãos não torna ninguém impuro.
21 Yeesu pui cewe ne sebmalige, ädige Turo piiyepu Sidona gawe cabu me.
21 Jesus saiu dali e foi para a região que fica perto das cidades de Tiro e de Sidom .
22 Yepä Kanana cewe magebi, lui te pui gawe cabu tonajenäjumi, tabe Yeesu bau me toclige, ala abayige egä, “Babo biname Daawida me kaakesaare, maane cebine owecu naweni! Cäme bägrä niiyarage gwene. Teeme trupa cabu pisi nyene niiyarage cable.”
22 Certa mulher cananeia, que morava naquela terra, chegou perto dele e gritou: — Senhor,
23 Yepä Yeesu nuuja mene lica ge.
23 Mas Jesus não respondeu nada. Então os discípulos chegaram perto dele e disseram: — Mande essa mulher embora, pois ela está vindo atrás de nós, fazendo muito barulho!
24 Yeesu jejemige egä, “Cebine ituge ätyepa Israela biname bime bau me taatu, lui cina epu pana gemi apeseräjäneji maamoi liiyepu.”
24 Jesus respondeu:
25 Yepä pui magebi liba utecijige, tabe toclige, Yeesu me ernge gome utramige, jejige egä, “Babo biname, nätityäri!”
25 Então ela veio, ajoelhou-se aos pés dele e disse: — Senhor, me ajude!
26 Yeesu ngene ca agli mene ca teebine jojige egä, “Peei lui miiji lica gyene cane bägrä bime deedei iisabejame drego plongo bime bau me.”
26 Jesus disse:
27 Magebi te Yeesu me ngene ca agli mene jewe-cnistige, jejige egä, “Toraca babo biname, yepä drego plongo cina nata yäärwäjimusi lui pläpupläpu cina saatrametnemuge bägrä bime dade cabu ca gawe me.”
27 — Sim, senhor, — respondeu a mulher — mas até mesmo os cachorrinhos comem as migalhas que caem debaixo da mesa dos seus donos.
28 Yeesu jojige egä, “Magebi, määme ätrunga lui baborage gyene! Määme singi te ibibi läbitege.” Peeirage padare cabu teeme bägrä te miiji äbitige.
28 — Mulher, você tem muita fé! — disse Jesus. — Que seja feito o que você quer! E naquele momento a filha dela ficou curada.
29 Yeesu pui cewe ne sebmalige, Galilaya sawa ligi me ädige. Tabe puga podo ne jegelige, siige adnatige.
29 Jesus saiu dali e foi até o lago da Galileia. Depois subiu um monte e sentou-se ali.
30 Bucurage biname cina seclige teeme bau me, sewadimisi otnetneja cäco biname bine, irecu määsumäsu biname bine, ernge ime niiyaniya biname bine, mene cäco biname bine cuta bucurage poto maramara pita biname bine. Teebibine icranimisi Yeesu me opo gaabe, tabe siige miiji jewenanemige.
30 E foram até Jesus grandes multidões levando coxos, aleijados, cegos, mudos e muitos outros doentes, que eram colocados aos seus pés. E ele curou todos.
31 Biname cina mutäcäco äbitininisi, teepi liba jepänimisi mene cäco biname cina lui mene jiicemisi, ernge ime niiyaniya biname cina lui iyeta miiji äbitaninisi, otnetneja cäco biname cina lui cängena otninisi, irecu määsumäsu biname cina lui irecu aasataninisi. Teepi puma cita ca eso ecärisi Israela biname bime Acejiyame ne.
31 O povo ficou admirado quando viu que os mudos falavam, os aleijados estavam curados, os coxos andavam e os cegos enxergavam. E todo o povo louvou ao Deus de Israel.
32 Yeesu teeme abiberäja bägrä bine ala tesoglicmige, jejemige egä, “Cane owecu gäne ai biname bime tääpume, ingle teepi nesae bimu cama cane cama sicrajimumi, siige page teeme nuuja deedei lica gemi ärwäjame. Cane singi lica gäne teebibine deedei cäco ätyepame, ingle teepi gaabe je cable jaalocnimuge.”
32 Jesus chamou os seus discípulos e disse:
33 Abiberäja bägrä cina itemlisi egä, “Mine luma jepänenemisi ibibi deedei ai daapo taatu cewe cabu teebibine ngeerame?”
33 Os discípulos perguntaram: — Como vamos encontrar, neste lugar deserto, comida que dê para toda essa gente?
34 Yeesu itemlimige egä, “Weeme lija buluduu gemi?” Teepi jejisi egä, “Cime seben buluduu gemi piiyepu nesae matimati cibu.”
34 — Quantos pães vocês têm? — perguntou Jesus. — Sete pães e alguns peixinhos! — responderam eles.
35 Puma cita ca Yeesu biname bine jejemige gawe cabu adna-terame.
35 Aí Jesus mandou o povo sentar-se no chão.
36 Tabe seben buluduu piiyepu cibu bine sewadimige, Acejiyame ne eso ecärige, itrecimige, abiberäja bägrä bine ecärimige, siige teepi biname bine ecäranemisi.
36 Depois pegou os sete pães e os peixes e deu graças a Deus. Então os partiu e os entregou aos discípulos, e eles os distribuíram ao povo.
37 Teepi iyeta erwäjisi, ngälu ibibi äbitininisi. Puma cita ca abiberäja bägrä cina deedei pacupacu bine etomlicmisi, seben diiba bine jengärimisi.
37 Todos comeram e ficaram satisfeitos; e os discípulos ainda encheram sete cestos com os pedaços que sobraram.
38 Lui rooriye cina erwäjimisi, teepi fooa tausen ge. Coga bägrä bine lica ecnemisi.
38 Os que comeram foram quatro mil homens, sem contar as mulheres e as crianças.
39 Puma cita ca Yeesu biname bine jityepimige, poo cabu acenutige, Magadan gawe cabu me ädige.
39 Então Jesus mandou o povo embora, subiu no barco e foi para a região de Magadã .

Ler em outra tradução

Comparar com outra

Estude este capítulo no WhatsApp

Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Mateus 15, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.