Mateus 14

Ireclota Mene (BON) vs VC

Sair da comparação
VC Versão Católica
1 Pui padare cabu Galilaya probins mope biname ngii Heroda te Yeesu poto cidi me itecijige.
1 Por aquela mesma época, o tetrarca Herodes ouviu falar de Jesus.
2 Tabe puma cita ca teeme ingwe gaabe biname bine jejemige egä, “Tabe lui Yoane niiye ca äciseja biname gyene. Tabe budre cabu ca itu tarpinantumi, peei name pi teeme kokre pisi nyene ciitaca mule bine wawenecame.”
2 E disse aos seus cortesãos: É João Batista que ressuscitou. É por isso que ele faz tantos milagres.
3 Heroda ai mene jiicige, ingle tabe sine biname, laati te tejemimumi Yoane ne oomlaname, seea ca ätäyame, krokeciiye mete bora me äsinglentame. Tabe ai mule ne tewenumi ingle Herodiyas name pi, lui teeme igane Pilipo me coga ge, yepä Heroda te juutecrepi, siige teeme coga me jwaawenepi.
3 Com efeito, Herodes havia mandado prender e acorrentar João, e o tinha mandado meter na prisão por causa de Herodíades, esposa de seu irmão Filipe.
4 Puma cita ca Yoane te Heroda ne jaajananepi egä, “Peei lui miiji mule lica gyene maane määme igane me coga ne acatame.”
4 João lhe tinha dito: Não te é permitido tomá-la por mulher!
5 Heroda tabe peei name pi singi ge Yoane ne budre me aglime, yepä tabe wälu ge biname name pi, ingle teepi ngene totwananimesi, egä Yoane lui Acejiyame me mename biname gyene. Peei name pi tabe wata lica seglumi, yepä krokeciiye mete bora me secitumi.
5 De boa mente o mandaria matar; temia, porém, o povo que considerava João um profeta.
6 Yoo, Yoane niiye ca äciseja biname me budre gaabe apu gyene: liba Heroda me ärngi bimu te tatyaramtige, tabe soriyomu ne jewenige. Pui padare cabu puga ge Herodiyas me beecma bägrä. Tabe giire jewäjige soriyomu biname bime opo gaabe. Heroda mage gege äbitige teeme giire name pi,
6 Mas, na festa de aniversário de nascimento de Herodes, a filha de Herodíades dançou no meio dos convidados e agradou a Herodes.
7 siige jojige egä, “Cane Acejiyame me opo gaabe je naajenine, egä maane ngena tääpume liba nätinärenite, cane nääcärenine.”
7 Por isso, ele prometeu com juramento dar-lhe tudo o que lhe pedisse.
8 Ngulebägrä me mage te jojige tabe Heroda ne apu jajime egä, “Cane singi gäne Yoane niiye ca äciseja biname ne aglime, piba teeme mope ne pleito cabu acaname cäme bau me päpäna tääpume, egä tabe budre gyene.” Siige tabe ngulebägrä te ai mene jejige Heroda ne.
8 Por instigação de sua mãe, ela respondeu: Dá-me aqui, neste prato, a cabeça de João Batista.
9 Heroda ngenecu mäpu me äbitige, yepä tabe lui Acejiyame me ngii cabu mene jojige teeme soriyomu biname bime opo gaabe je, peei name pi tabe teeme kaakesea bägrä ne jejige ngulebägrä me singi wawename.
9 O rei entristeceu-se, mas como havia jurado diante dos convidados, ordenou que lha dessem;
10 Kaakesea bägrä te ädige, Yoane me mope ne teläcnutige krokeciiye mete cabu,
10 e mandou decapitar João na sua prisão.
11 mope ne secanige pleito cabu, siige ngulebägrä ne ocärige. Tabe teeme mage ne ocärige.
11 A cabeça foi trazida num prato e dada à moça, que a entregou à sua mãe.
12 Yoane me abiberäja bägrä cina seclige, teeme budrekaake ne isatisi mete cabu ca, gape cabu ecitisi. Puma cita ca teepi äcnärige, Yeesu ne jejisi, egä ngena mule cina bäbitinisi Yoane poto cidi me.
12 Vieram, então, os discípulos de João transladar seu corpo, e o enterraram. Depois foram dar a notícia a Jesus.
13 Yeesu liba Yoane me budre poto cidi me itecijige, tabe pui cewe ne sebmalige, poo gaabe ädige biname cäco cewe me ten taatu. Biname cina liba itecijemige, egä Yeesu bädige, teepi siige teeme cewe bine sebmaläcemisi, ernge ta eclige pui puupu cabu me Yeesu liiyeme ädige.
13 A essa notícia, Jesus partiu dali numa barca para se retirar a um lugar deserto, mas o povo soube e a multidão das cidades o seguiu a pé.
14 Teepi niinäce atyarige, Yeesu me poo te ingwe sipyige. Yeesu liba poo cabu ca arpatige, tabe bucurage biname bine jepänimige. Tabe owecu äbitige teeme tääpume, siige pita biname bine miiji jewenanemige.
14 Quando desembarcou, vendo Jesus essa numerosa multidão, moveu-se de compaixão para ela e curou seus doentes.
15 Pui mämleteca cabu je abiberäja bägrä cina seclige Yeesu bau me, jejisi egä, “Bimu te mage bädige. Biname cäco cewe gyene ai, peei name pi biname bine jityepimi mameta lui cewe gemi, teepi puma cita ca deedei aletname teeme tääpume.”
15 Caía a tarde. Agrupados em volta dele, os discípulos disseram-lhe: Este lugar é deserto e a hora é avançada. Despede esta gente para que vá comprar víveres na aldeia.
16 Yepä Yeesu teeme abiberäja bägrä bine jejemige egä, “Teepi nuuja singi lica gemi otnime, ingle weene te teebibine deedei ecäremeye.”
16 Jesus, porém, respondeu: Não é necessário: dai-lhe vós mesmos de comer.
17 Teepi jejisi egä, “Cime nata nuujarage deedei ama lica gemi, yepä faib buluduu gemi piiyepu neeneni cibu bumate gegi.”
17 Mas, disseram eles, nós não temos aqui mais que cinco pães e dois peixes. _
18 Yeesu jejemige egä, “Sewademeye aima cäme bau me.”
18 Trazei-mos, disse-lhes ele.
19 Puma cita ca Yeesu biname bine jejemige baace papa cabu adnaterame. Tabe piba faib buluduu neeneni cibu cama sewadimige, cabu me ire acitige, Acejiyame ne eso ecärige. Piba tabe buluduu bine itrecimige cibu cama, abiberäja bägrä bine ecärimige, teepi siige biname bine ecäranemisi.
19 Mandou, então, a multidão assentar-se na relva, tomou os cinco pães e os dois peixes e, elevando os olhos ao céu, abençoou-os. Partindo em seguida os pães, deu-os aos seus discípulos, que os distribuíram ao povo.
20 Iyeta biname cina ibibi erwäjimisi. Abiberäja bägrä cina buluduu pacupacu bine etomlicmisi, jengärimisi, twelb diiba cina tapanininisi.
20 Todos comeram e ficaram fartos, e, dos pedaços que sobraram, recolheram doze cestos cheios.
21 Lui rooriye cina erwäjisi pui deedei, teepi faib tausen ge. Coga bägrä bine lica ecnemisi.
21 Ora, os convivas foram aproximadamente cinco mil homens, sem contar as mulheres e crianças.
22 Yeesu teeme abiberäja bägrä bine jejemige poo cabu acetne-rame, niinäce gaabe me äwäcame sawa nuuja poto doro me, tabe liba biname bine jityepäjemige.
22 Logo depois, Jesus obrigou seus discípulos a entrar na barca e a passar antes dele para a outra margem, enquanto ele despedia a multidão.
23 Siige tabe biname bine liba niinäce jityepäjemige, tabe piba jegelige podo cabu me irecu ätumutame. Mämleteca me liba, Yeesu ten taatu puga ge podo cabu.
23 Feito isso, subiu à montanha para orar na solidão. E, chegando a noite, estava lá sozinho.
24 Poo te sawa kuukälu cabu jage. Uule kuu cina poo ne eboclomäjisi, ingle buuwe te magerage opopo tipwäjige.
24 Entretanto, já a boa distância da margem, a barca era agitada pelas ondas, pois o vento era contrário.
25 Paulo ala me Yeesu piba täinige podo cabu ca, niiye papa cabu ta ädige teeme bau me.
25 Pela quarta vigília da noite, Jesus veio a eles, caminhando sobre o mar.
26 Abiberäja bägrä cina teebine liba tepänisi niiye papa cabu otni je, teepi siige mage wälu ge. Teepi apu jiicisi egä, “Tabe lui dadrange gyene,” siige wälu ala abayininisi.
26 Quando os discípulos o perceberam caminhando sobre as águas, ficaram com medo: É um fantasma! disseram eles, soltando gritos de terror.
27 Yepä Yeesu jejemige egä, “Wälu gone, cane säne!”
27 Mas Jesus logo lhes disse: Tranqüilizai-vos, sou eu. Não tenhais medo!
28 Puma cita ca Peteru Yeesu ne jejige egä, “Yageyame, liba toracarage maane säte, maane naji cane uuplaname niiye papa cabu määme bau me otnime.”
28 Pedro tomou a palavra e falou: Senhor, se és tu, manda-me ir sobre as águas até junto de ti!
29 Yeesu jejige egä, “Tädi!” Peteru puma cita ca tuuplige poo cabu ca, gije abacitige niiye papa cabu Yeesu bau me otnime.
29 Ele disse-lhe: Vem! Pedro saiu da barca e caminhava sobre as águas ao encontro de Jesus.
30 Yepä tabe liba jepänige, buuwe te kokre cama titwige, tabe wälu äbitige, siige abumame äbitige. Tabe ala abayige egä, “Yageyame, nätityäri!”
30 Mas, redobrando a violência do vento, teve medo e, começando a afundar, gritou: Senhor, salva-me!
31 Piba taatu Yeesu ime uutige, joomlige teebine, jejige egä, “Määme ätrunga matikäli gyene. Maane ngeno me neeneni ngene atwana cama gäte?”
31 No mesmo instante, Jesus estendeu-lhe a mão, segurou-o e lhe disse: Homem de pouca fé, por que duvidaste?
32 Teepi liba acenutäsi poo cabu me, buuwe te piba ärputige, siige mataru te enajige.
32 Apenas tinham subido para a barca, o vento cessou.
33 Abiberäja bägrä cina poo cabu kokorare ca ipednäremisi Yeesu tääpume, jejisi egä, “Toraca, maane Acejiyame me Bägrä gäte.”
33 Então aqueles que estavam na barca prostraram-se diante dele e disseram: Tu és verdadeiramente o Filho de Deus.
34 Yeesu teeme abiberäja bägrä cama liba sawa ne yuurisi, teepi atyarige Genesareta gawe cabu me, siige poo te puma ipyige.
34 E, tendo atravessado, chegaram a Genesaré.
35 Puma cita ca pui gawe biname cina liba Yeesu ne opo ewatnisi, teepi idre jecananisi cewe gaabegabe ta, siige biname cina iyeta pita biname bine sewadanemisi Yeesu bau me.
35 As pessoas do lugar o reconheceram e mandaram anunciar por todos os arredores. Apresentaram-lhe, então, todos os doentes,
36 Teepi teebine itemlisi egä, “Pita biname cina lipu gemi määme cäbletääpe pepyämu taatu oomlaname?” Siige iyeta lui cina joomläjisi, teepi miiji äbitaninisi.
36 rogando-lhe que ao menos deixasse tocar na orla de sua veste. E, todos aqueles que nele tocaram, foram curados.

Ler em outra tradução

Comparar com outra

Estude este capítulo no WhatsApp

Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Mateus 14, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.