Marcos 9

Ireclota Mene (BON) vs NTLH

Sair da comparação
NTLH Nova Tradução na Linguagem de Hoje 2000
1 Tabe cuta jejemige egä, “Cane toraca mene jijenininine: ama poto lui cina jeclajutäjenemige, budre lica cire läbitipesi, ngälu teepi niinäce cire jääpänepesi Acejiyame te biname bine waadena kokre cama.”
1 E Jesus terminou, dizendo:
2 Siks bimu ingwe gaabe ca Yeesu aacanänige Peteru, Yakobu piiyepu Yoane teta cama, teebibine opo jaawenänige baborage podo cabu me, siige teepi puma taatu ge. Podo cabu abiberäja bägrä bime opo gaabe je Yeesu mara opo me äbitige,
2 Seis dias depois, Jesus foi para um monte alto, levando consigo somente Pedro, Tiago e João. Ali, eles viram a aparência de Jesus mudar.
3 piiyepu teeme cäbletääpe äbitininisi aiyai me, epu bulu me, egä nuuja te äblicäco gyene äciseja pepu bulu me.
3 A sua roupa ficou muito branca e brilhante, mais do que qualquer lavadeira seria capaz de deixar.
4 Puma cita ca Eliya naabi Moose taboclomtäsi iyeta teeme bau me, siige teepi mene jiicemäsi Yeesu cama.
4 E os três discípulos viram Elias e Moisés conversando com Jesus.
5 Peteru Yeesu ne jejige, “Abiberäja biname, cine miijirage gämi ama. Cine nesae matimati mete bine aarange-nänogo: yepä määme, yepä Moose me, yepä Eliya me.”
5 Então Pedro disse a Jesus: — Mestre, como é bom estarmos aqui! Vamos armar três barracas: uma para o senhor, outra para Moisés e outra para Elias.
6 Peteru umle lica ge, ngena nuuja mene iicana, ingle teepi iyeta pipu wälu ge.
6 Pedro não sabia o que deveria dizer, pois ele e os outros dois discípulos estavam apavorados.
7 Piba carbe te tädige, teebibine aacwabänige. Carbe cabu ca tagepogogo te tädige egä, “Ai lui cäme ngenecurage Bägrä gyene. Weene teebine jitecijeye.”
7 Logo depois, uma nuvem os cobriu, e dela veio uma voz, que disse: — Este é o meu Filho querido. Escutem o que ele diz!
8 Abiberäja bägrä cina liba wata ire acranänisi, teepi yepä Yeesu ne jepänisi.
8 Aí os discípulos olharam em volta e viram somente Jesus com eles.
9 Teepi liba podo cabu ca täinetnänisi, Yeesu jääjänige egä, “Weene lui mule ne bii jepäniye, gone biname bine jajanena, ngälu cane lui Acejiyame bau ca tädujine biname me äbitujine, budre cabu ca pagege arpinenta.”
9 Quando estavam descendo do monte, Jesus mandou que não contassem a ninguém o que tinham visto, até que o Filho do Homem ressuscitasse.
10 Teepi puu teeme mene jitecijänisi, yepä teemeteme jitranänisi, egä teeme budre cabu ca arpinenta baa ngena gyene?
10 Eles obedeceram à ordem, mas discutiram entre si sobre o que queria dizer essa ressurreição.
11 Puma cita ca teepi Yeesu ne itemlänisi egä, “Ngena name pi cotre abiberäja biname cina jiicusi, egä Eliya cirege otni Keriso me niinäce gaabe me?”
11 Então perguntaram a Jesus: — Por que os
12 — ausente —
12 Ele respondeu:
13 — ausente —
13 Eu afirmo a vocês que Elias já veio, e o maltrataram como quiseram, conforme as Escrituras dizem a respeito dele.
14 Teepi liba nuuja abiberäja bägrä bime bau me täcnäränisi, teepi jepänimisi bucurage biname cina teebibine jewaclomtemisi piiyepu poto cotre abiberäja biname cina jicelisi teta cama.
14 Quando eles chegaram perto dos outros discípulos, viram uma grande multidão em volta deles e alguns mestres da Lei discutindo com eles.
15 Egäcäro biname cina Yeesu ne jepänisi, teepi cälu te jitemige, piba taatu uuwamitnige teebine awablame.
15 Quando o povo viu Jesus, todos ficaram admirados e correram logo para o cumprimentarem.
16 Yeesu abiberäja bägrä bine itemlimige egä, “Weene teta cama ngeno me jiceliniye?”
16 Jesus perguntou aos discípulos:
17 Siige biname bime sobe cabu ca yepä te jejige egä, “Abiberäja biname, cane cäme bägrä ne secanine määme bau me, ingle niiya cable te teebine mene iicema cäco me jaawenuge.
17 Um homem que estava na multidão respondeu: — Mestre, eu trouxe o meu filho para o senhor, porque ele está dominado por um espírito mau e não pode falar.
18 Liba teebine joomluge, gawe me yaajaruge, siige tage cabu ca bulubulu mote cina täsuge, tabe giricu bine yaatebicmuge cuta duudemu te yaagluge. Cane puu määme abiberäja bägrä bine jejemine cable ne äyecrejame, yepä teepi äblicäco ge wawena.”
18 Sempre que o espírito ataca o meu filho, joga-o no chão, e ele começa a espumar e a ranger os dentes; e ele está ficando cada vez mais fraco. Já pedi aos discípulos do senhor que expulsassem o espírito, mas eles não conseguiram.
19 Yeesu teebibine jejemige egä, “Oo weene ätrunga cäco biname gemi! Luma ngälu padare cane miiji weene cama lenaja? Luma ngälu padare cane miiji weeme ätrunga cäco mule päpäna? Peei bägrä ne secaneye.”
19 Jesus disse:
20 Puma cita ca teepi teebine Yeesu bau me ecanisi. Cable te liba Yeesu ne jepänige, tabe bägrä ne came jedenutäjige, siige bägrä te itramige gawe me, adimlicige, bulubulu mote cina täsige teeme tage cabu ca.
20 Quando o levaram, o espírito viu Jesus e sacudiu com força o menino. Ele caiu e começou a rolar no chão, espumando pela boca.
21 Yeesu babe ne itemlige egä, “Tabe luma ngälu padare ituge apu lenaja?” Tabe jewecnistige egä, “Matikäli bägrä cabu ca.
21 Aí Jesus perguntou ao pai: O pai respondeu: — Ele está assim desde pequeno.
22 Cable te cuta teebine yaajaräjuge uliobo cabu me piiyepu niiye cabu me teebine budre me acitame. Maane cibibine owecu niweni, nitityäri, liba ibibi gäte.”
22 Muitas vezes o espírito o joga no fogo e na água para matá-lo. Mas, se o senhor pode, então nos ajude. Tenha pena de nós!
23 Yeesu jejige egä, “Maane ngeno me najite, egä cane liba ibibi gäne. Lui me ätrunga pisi nyene, tabe miiji gyene iyeta gwidape wawenetnäja.”
23 Jesus respondeu:
24 Piba babe te babo tage ca jiicige egä, “Cäme ätrunga pisi nyene, yepä nätityäri cane cerämu ätrungame!”
24 Então o pai gritou: — Eu tenho fé! Ajude-me a ter mais fé ainda!
25 Yeesu liba jepänige, egä biname cina tuuwamitnige teeme bau me, tabe cable ne kokre cama mene jejige egä, “Niiya cable, lui te ai bägrä ne jewenenite tablame buduma me piiyepu mene iicema cäco me, cane naajenine, maane tasati teeme trupa cabu ca piiyepu ingwe ca gone labacitute.”
25 Quando Jesus viu que muita gente estava se juntando ao redor dele, ordenou ao espírito mau:
26 Cable te babo ala isatige, bägrä me came kokre cama jedenutäjige, siige ebmalige teebine. Bägrä te apineca cäco enajige budre pana, siige bucurage biname cina jiicisi egä, “Tabe budre gyene.”
26 O espírito gritou, sacudiu o menino e saiu dele, deixando-o como morto. Por isso todos diziam que ele havia morrido.
27 Yepä Yeesu teebine ime gome joomlige, erpinantige, siige tabe jeclajutige.
27 Mas Jesus pegou o menino pela mão e o ajudou a ficar de pé.
28 Yeesu liba mete bora me abacitige, abiberäja bägrä cina ogä itemlisi egä, “Cine ngena name pi äblicäco ge niiya cable ne äyecreja?”
28 Quando Jesus entrou em casa, os seus discípulos lhe perguntaram em particular: — Por que foi que nós não pudemos expulsar aquele espírito?
29 Tabe jejemige egä, “Apuyame ne weene äblicäco nuuja mule ca äyecreja yepä irecu ätumuta ca.”
29 Jesus respondeu:
30 Teepi pui gawe ne sebmalisi, otnetnäjinisi Galilaya gawe cabu ta. Yeesu singi lica ge nuuja biname te umle äbitame, egä teepi puga ge,
30 Jesus e os discípulos saíram daquele lugar e continuaram atravessando a Galileia. Jesus não queria que ninguém soubesse onde ele estava
31 ingle tabe abiberäja bägrä bine ebiberäjimige. Tabe jejemige egä, “Lui te Acejiyame bau ca täduji biname me äbituji pagege acita biname bime ime cabu, siige teepi pa yaacitepesi budre me, yepä nesae me lui bimu cabu tabe piba pagege arpinenta budre cabu ca ireclota me.”
31 porque estava ensinando os discípulos. Ele lhes dizia:
32 Teepi ai mene ne opo lica ewatnisi, yepä teepi wälu ge Yeesu ne ätemlame.
32 Eles não entendiam o que Jesus dizia, mas tinham medo de perguntar.
33 Teepi atyarige Kaprenauma cewe me, siige mete me ebäcnisi. Puma Yeesu abiberäja bägrä bine itemlimige egä, “Weene gaabegabe ngena tääpume titraniye?”
33 Jesus e os discípulos chegaram à cidade de Cafarnaum. Quando já estavam em casa, Jesus perguntou aos doze discípulos:
34 Yepä teepi bojä ge, ingle teepi gaabegabe je titranisi, egä teeme cabu ca laasi nyene baborage.
34 Mas eles ficaram calados porque no caminho tinham discutido sobre qual deles era o mais importante.
35 Yeesu adnatige, twelb abiberäja bägrä bine tesoglicmi-ge, jejemige egä, “Laati te liba singi niinäce gaabe me äbitame, tabe miiji teemämu ceräcerägääbu me äbita piiyepu iyeta biname bime ätityera biname lenajame.”
35 Jesus sentou-se, chamou os doze e lhes disse:
36 Puma cita ca tabe bägrä ne ecatige, abiberäja bägrä bime cole je ecitige, jejecletnäjige, jejemige egä,
36 Aí segurou uma criança e a pôs no meio deles. E, abraçando-a, disse aos discípulos:
37 “Laati te apu bägrä yepä ne jaawabluge cäme ngii cabu, tabe cebine nawabluge; piiyepu laati te cebine nawabluge, tabe cebine taatu lica nawabluge, yepä pui ne jaawabluge, lui te cebine nätyepuji.”
37 — Aquele que, por ser meu seguidor, receber uma criança como esta estará também me recebendo. E quem me receber não recebe somente a mim, mas também aquele que me enviou.
38 Yoane te Yeesu ne jejige egä, “Abiberäja biname, cine biname ne jepänisi, lui te niiya cable bine yääyecräjemuge määme ngii cabu. Cine jejisi tabe pui mule ne abmalame, ingle tabe mime yepä lica gyene.”
38 João disse: — Mestre, vimos um homem que expulsa demônios pelo poder do nome do senhor, mas nós o proibimos de fazer isso porque ele não é do nosso grupo.
39 Yeesu abiberäja bägrä bine jejemige egä, “Weene teebine gone iibana, ingle lui biname te kokre mule ne jaawenuge cäme ngii cabu, tabe äblicäco watata cäme poto cidi me niiya mene iicana.
39 Jesus respondeu:
40 Laati te liba lica nicisärmutininuge, tabe lui mime tääpu myene.
40 Porque quem não é contra nós é por nós.
41 Cane toraca mene jijenininine, laati te liba icärininuge niiye nanime cäme ngii cabu, ingle weene Keriso me abiberäja bägrä gemi, tabe cirege teeme miiji daremu ne päpäna.”
41 Eu afirmo a vocês que isto é verdade: quem der um copo de água a vocês, porque vocês são de Cristo, com toda a certeza receberá a sua recompensa.
42 “Ai matimati bägrä lui cina cebine nätrungusi, laati te liba teeme yepä ne jaawenuge niiya mule wawename, pui biname te mäpu ne cirege päpäna Acejiyame bau ca. Teeme singicace cabu liba jaaglotusi mäpu kula ne siige malu cabu yaajarusi budre me, peei mäpu lui plowa birige pui mäpu cabu ca, tabe lui ne cirege päpäna.
42 Jesus continuou:
43 Peei name pi määme ime te liba naawenuge maane singi ädrime niiya mule wawename, maane watatarage yääyeblingtute pui ngene atwana ne, epu pana ime ne lipu jääläcnutute. Miiji gyene, maane yepä ime cama otni iyeteta ireclota cabu me, yepä niiya gyene maane neeneni ime cama otni niiya puupu cabu me, uliobo luma ätuma cäco gyene.
43 Se uma das suas mãos faz com que você peque, corte-a fora! Pois é melhor você entrar na vida eterna com uma só mão do que ter as duas e ir para o inferno, onde o fogo nunca se apaga.
44 Puma lui cuple cina teebibine yäärngäjimusi, teepi budre lica cirege, piiyepu lui uliobo te teebibine yaabemuge, ätuma cäco cirege.
44 [Ali os vermes que devoram não morrem, e o fogo nunca se apaga.]
45 Piiyepu määme ernge te liba naawenuge maane singi ädrime niiya mule wawename, maane watatarage pui ngene atwana ne yääyeblingtute, epu pana ernge ne lipu jääläcnutute. Miiji gyene maane yepä ernge cama iyeteta ireclota cabu me otni, yepä niiya gyene maane neeneni ernge cama uliobo puupu cabu me otni.
45 Se um dos seus pés faz com que você peque, corte-o fora! Pois é melhor você entrar na vida eterna aleijado do que ter os dois pés e ser jogado no inferno.
46 Puma lui cuple cina teebibine yäärngäjimusi, teepi budre lica cirege, piiyepu lui uliobo te teebibine yaabemuge, ätuma cäco cirege.
46 [Ali os vermes que devoram não morrem, e o fogo nunca se apaga.]
47 Cuta piiyepu määme irecu te liba naawenuge maane singi ädrime niiya mule wawename, maane watatarage pui ngene atwana ne yääyeblingtute, epu pana irecu ne lipu juungyatute. Miiji gyene maane yepä irecu cama iyeteta ireclota cabu me otni, yepä niiya gyene maane neeneni irecu cama uliobo puupu cabu me otni.
47 Se um dos seus olhos faz com que você peque, arranque-o! Pois é melhor você entrar no
48 Puma lui cuple cina teebibine yäärngäjimusi, teepi budre lica cirege, piiyepu lui uliobo te teebibine yaabemuge, ätuma cäco cirege.
48 Ali os vermes que devoram não morrem, e o fogo nunca se apaga.
49 Mäpu cabu lenaja lui weebibine jugi cäco me jiwenininusi Acejiyame tääpume, epu pana uliobo te lipu domäji bine yaabemuge piiyepu iiwäreja cibu bine lipu caapere niiye ca yaamacetnäjimusi Acejiyame me tääpume.
49 — Pois todas as pessoas serão
50 Caapereniiye me kaakesea pisi nyene, yepä liba teeme mite ne apesera, weene ingwe ca äblicäco wawena caapereniiye mite me. Weene cuta miiji caapereniiye pana mitemite lenaja. Cuta weene miiji weemeweme poode cama lenaja.” 9 0 9 0
50 O sal é uma coisa útil; mas, se perder o gosto, como é que vocês poderão lhe dar gosto de novo? Tenham sal em vocês mesmos e vivam em paz uns com os outros.

Ler em outra tradução

Comparar com outra

Estude este capítulo no WhatsApp

Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Marcos 9, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.