Marcos 8
Ireclota Mene (BON) vs NVT
1 Pui padare cabu bucurage biname cina cääri tabasecretnige Yeesu bau me. Teeme liba nuuja deedei lica abmalige loolo me, Yeesu abiberäja bägrä bine tesoglicmige, jejemige egä,
1 Naqueles dias, outra grande multidão se reuniu e, mais uma vez, o povo ficou sem comida. Jesus chamou os discípulos e disse:
2 “Cane baborage owecu gäne ai biname bime tääpume, ingle teepi cane cama ituge lenaja nesae bimu cama, siige teeme deedei bämlige.
2 “Tenho compaixão dessa gente. Estão aqui comigo há três dias e não têm mais nada para comer.
3 Cane liba loolomecewe jityepenemine teeme cewe me, teepi gaabegabe cije irecu laboclomäjininusi, ingle poto cina cudecewe cewe ca seclumi.”
3 Se eu os mandar embora com fome, desmaiarão no caminho. Alguns vieram de longe”.
4 Abiberäja bägrä cina Yeesu ne mene jewecnistisi egä, “Mine äblicäco gemi ama ai daapo taatu cewe cabu ai biname bine ängära.”
4 Os discípulos disseram: “Como conseguiremos comida suficiente neste lugar deserto para alimentá-los?”.
5 Yeesu itemlimige egä, “Weeme lija buluduu gemi?” Teepi jejisi egä, “Cime seben gemi.”
5 Jesus perguntou: “Quantos pães vocês têm?”. “Sete”, responderam eles.
6 Puma cita ca Yeesu biname bine jejemige gawe cabu adna-terame. Piba tabe pui seben buluduu bine sewadimige, Acejiyame ne eso ecärige, itrecimige, ecärimige abiberäja bägrä bine teepi biname bine ceeraname, siige teepi ecäranemisi.
6 Então Jesus mandou todo o povo sentar-se no chão. Tomou os sete pães, agradeceu a Deus e os partiu em pedaços. Em seguida, entregou-os aos discípulos, que os distribuíram à multidão.
7 Teeme cuta puga ge nesae matimati cibu bumate. Yeesu eso ecärige cibu tääpume, jejemige abiberäja bägrä cina biname bine ceeraname.
7 Eles encontraram, ainda, alguns peixinhos; Jesus também os abençoou e mandou que os discípulos os distribuíssem.
8 — ausente —
8 Todos comeram à vontade. Depois, os discípulos recolheram sete cestos grandes com as sobras.
9 — ausente —
9 Naquele dia, havia cerca de quatro mil homens na multidão. Após comerem, Jesus os mandou para casa.
10 Pui ingwe gaabe ca tabe piba taatu acenutige poo cabu teeme abiberäja bägrä cama, siige teepi eclige Dalmanuta gawe cabu me.
10 Em seguida, entrou com seus discípulos num barco e atravessou para a região de Dalmanuta.
11 Poto Parisea sigu biname cina seclige, gije abacitinisi Yeesu cama äcelame. Teepi singi teebine apicetnärame, siige jejisi ciitaca mule wawename pui ca awabame, egä Acejiyame te teebine ituge ätyepa.
11 Alguns fariseus vieram ao encontro de Jesus e começaram a discutir com ele. Para pô-lo à prova, exigiram que lhes mostrasse um sinal do céu.
12 Yeesu ngenecu mäpu me äbitige, jejemige egä, “Weene puu tepänanemimuye cane lui ciitaca mule bine tewenanemumene, yepä weene nätemläjeniye cane cerämu wawename. Cane toraca jijenininine: cane licarage nuuja ciitaca mule ne wawena weene päpäname.”
12 Ao ouvir isso, Jesus suspirou profundamente e disse: “Por que este povo insiste em pedir um sinal? Eu lhes digo a verdade: não darei sinal algum aos homens desta geração”.
13 Puma cita ca tabe teebibine sebmalimige, acenutige poo cabu teeme abiberäja bägrä cama, siige teepi sawa ne yuurisi nuuja poto doro me.
13 Então ele os deixou, entrou de volta no barco e atravessou para o outro lado do mar.
14 Abiberäja bägrä cina ngene jitrimalemige buluduu waadename, peei name pi teeme yepä taatu buluduu puga ge poo cabu.
14 Os discípulos, porém, se esqueceram de levar comida. Tinham no barco apenas um pão.
15 Yeesu teebibine umle mene jejemige Heroda piiyepu Parisea sigu biname bime poto cidi me. Tabe ngene ca agli mene ca apu jiicige egä, “Weene cängena ire Parisea biname bime piiyepu Heroda me uutneca gwidape tääpume.”
15 Enquanto atravessavam o mar, Jesus os advertiu: “Fiquem atentos! Tenham cuidado com o fermento dos fariseus e de Herodes”.
16 Teepi mene opo lica ewatnisi, siige teemeteme jitranisi egä, “Tabe pama apu nijenininige, ingle mime buluduu lica gemi.”
16 Os discípulos começaram a discutir entre si porque não tinham trazido pão.
17 Yeesu umle äbitige, teepi ngena tääpume jiicemisi, siige tabe jejemige egä, “Weene ngena name pi jitraniniye, egä weeme buluduu lica gemi? Weene nää camu gemi cäro opo awatna coo umle äbita? Weeme ngene atwanena nää tuuberage gemi?
17 Ao saber do que estavam falando, Jesus disse: “Por que discutem sobre a falta de pão? Ainda não sabem ou não entenderam? Seu coração está tão endurecido que não compreendem?
18 Weeme puu tablame piti nemi, yepä weene lica itecijinuge, piiyepu weeme puu irecu piti nemi, yepä weene lica jääpänimuye. Weene nää ngene lica jotwiniye,
18 Vocês têm olhos, mas não veem? Têm ouvidos, mas não ouvem? Não se lembram de nada?
19 cane liba faib buluduu bine yäätrecemepene faib tausen biname bime tääpume, weene lija diiba apanäneji jäängäremepeye deedei pacupacu ca?” Teepi jejisi egä, “Twelb diiba.”
19 Quando reparti os cinco pães entre os cinco mil, quantos cestos cheios de sobras vocês recolheram?”. “Doze”, responderam eles.
20 Tabe cuta itemlimige egä, “Cane liba seben buluduu bine sitrecimumene fooa tausen biname bime tääpume, lija modamoda diiba apanäneji weene tengärimumeye deedei pacupacu ca?” Teepi jejisi egä, “Seben diiba.”
20 “E quando reparti os sete pães entre os quatro mil, quantos cestos grandes cheios de sobras vocês recolheram?” “Sete”, responderam.
21 Puma cita ca Yeesu jejemige egä, “Weene cäro camu gemi umle äbita cäme poto cidi me.”
21 “E vocês ainda não entendem?”, perguntou.
22 Teepi atyarige cewe ngii Betesaida me. Puma biname cina irecu määsumäsu biname ne secanisi Yeesu bau me, siige ewejanisi teeme tääpe oomlaname.
22 Quando chegaram a Betsaida, algumas pessoas trouxeram um cego a Jesus e lhe pediram que o tocasse.
23 Yeesu teebine ime gome joomlige, ecanige taatu cewe me. Tabe teeme irecu bine mote ca äätyewärige, ime aacitige teeme papa cabu me, itemlige egä, “Nää, maane gwidape bine jepänenemite?”
23 Ele tomou o cego pela mão e o levou para fora do povoado. Em seguida, cuspiu nos olhos do homem, pôs as mãos sobre ele e perguntou: “Vê alguma coisa?”.
24 Tabe ire acitanige, jiicige egä, “Yoo, cane biname bine jepänenemine, yepä teepi epu pana gemi uli, lui cina otnenininisi.”
24 Recuperando aos poucos a vista, o homem respondeu: “Vejo pessoas, mas não as enxergo claramente. Parecem árvores andando”.
25 Yeesu cääri ime aacitige teeme irecu cabu me. Puma cita ca pui biname te kokre cama ire acitanige, siige teeme irecu cina aasatäsi, piba tabe iyeta gwidape bine cängena jepänanemige.
25 Jesus pôs as mãos sobre os olhos do homem mais uma vez, e sua visão foi completamente restaurada; ele passou a ver tudo com nitidez.
26 Yeesu teebine jityepige cewe me apu mene cama egä, “Gone loclomute cewe me biname bine jajanename ai poto cidi me, yepä gaabe ta ädepi määme mete me.”
26 Então Jesus se despediu dele e disse: “Ao voltar para casa, não entre no povoado”.
27 Yeesu teeme abiberäja bägrä cama ädige Kesarea Pilipo gawe cabu lui cewe gemi, pui cewe cabu ta otnetnejame. Gaabegabe Yeesu teebibine itemlimige egä, “Biname cina lipu jiicusi, egä cane laasi näne?”
27 Jesus e seus discípulos deixaram a Galileia e foram para os povoados perto de Cesareia de Filipe. Enquanto caminhavam, Jesus lhes perguntou: “Quem as pessoas dizem que eu sou?”.
28 Teepi jejisi egä, “Poto cina lui jiicusi, egä maane Yoane niiye ca äciseja biname säte. Poto cina jiicusi, egä maane Acejiyame me mename biname Eliya säte; poto cina egä, maane teeme nuuja mename biname gäte.”
28 Eles responderam: “Alguns dizem que o senhor é João Batista; outros, que é Elias ou um dos profetas”.
29 Yeesu teebibine itemlimige egä, “Cije weene, weene lipu jiiceniye, egä cane laasi näne?” Peteru jejige egä, “Maane Keriso säte, biname bine lui te niiya cabu ca pa yääsecräremepi.”
29 “E vocês?”, perguntou ele. “Quem vocês dizem que eu sou?” Pedro respondeu: “O senhor é o Cristo!”.
30 Yeesu kokre cama jejemige, egä teepi nuuja biname bine gone jajanena teeme poto cidi me.
30 Mas Jesus os advertiu de que não falassem a ninguém a seu respeito.
31 Yeesu gije abacitige abiberäja bägrä bine abiberäjame. Tabe jejemige egä, “Cane lui Acejiyame bau ca tädujine biname me äbitujine, cane miiji mäpurage gwidape bine pagege päpäna piiyepu Israela modamoda biname, modamoda iiwäreja biname piiyepu cotre abiberäja biname cina pagege cebine ägyi. Cebine budre me pagege acita, yepä nesae me lui bimu cabu cane piba pa larpinantepene ireclota me.”
31 Então Jesus começou a lhes ensinar que era necessário que o Filho do Homem sofresse muitas coisas e fosse rejeitado pelos líderes do povo, pelos principais sacerdotes e pelos mestres da lei. Seria morto, mas três dias depois ressuscitaria.
32 Tabe pajecurage jiicige ai poto cidi me. Puma cita ca Peteru Yeesu ne taatu cewe me ecanige, gije jebacitige teeme mene name pi ablawejame.
32 Enquanto falava abertamente sobre isso com os discípulos, Pedro o chamou de lado e o repreendeu por dizer tais coisas.
33 Yepä Yeesu atatrongtige, teeme abiberäja bägrä bime cabu me ire acitige, siige Peteru ne kokre cama mene jejige egä, “Satani, cäme opo gaabe ca äyeblingti. Määme ngene atwanena lui Acejiyame bau ca lica gyene, yepä biname bime cabu ca gyene.”
33 Jesus se virou, olhou para seus discípulos e repreendeu Pedro. “Afaste-se de mim, Satanás!”, disse ele. “Você considera as coisas apenas do ponto de vista humano, e não da perspectiva de Deus.”
34 Puma cita ca Yeesu biname bine piiyepu teeme abiberäja bägrä bine tesoglicmige, jejemige egä, “Biname te liba singi cane cama otnime, tabe miiji teemerage singi bine gawe me acrana, teeme baarge uli ne palace cabu acana siige cebine ingwe äcwi.
34 Depois, chamou a multidão e os discípulos e disse: “Se alguém quer ser meu seguidor, negue a si mesmo, tome sua cruz e siga-me.
35 Laati te liba singi lica teemerage singi bine abmaläcemame, tabe teeme ireclota ne cirege apesera. Yepä, laati te singi ge teemerage singi bine abmaläcemame ingle cane piiyepu Miiji Mene name pi, tabe toraca ireclota ne cirege päpäna.
35 Se tentar se apegar à sua vida, a perderá. Mas, se abrir mão de sua vida por minha causa e por causa das boas-novas, a salvará.
36 Biname te nuuja miiji ne lica cire jääpänepi, ngänu gyene tabe puu iyeta ai gawecewe ne yaacatuge, yepä teeme ireclota ne yaapesaruge.
36 Que vantagem há em ganhar o mundo inteiro, mas perder a vida?
37 Nuuja gwidape lica gyene ceerame teeme ireclota awecnista daremu me.
37 E o que daria o homem em troca de sua vida?
38 Laati te liba cebine nägyenige piiyepu cäme mene ibi lica äbitenige ai padare cabu, biname cina liba niiya mule bine jaawenimusi piiyepu sargi mule yaacnemusi, cane lui te Acejiyame bau ca tädujine biname me äbitujine, cane cuta teebine cirege ägyi, cane liba Babe me jamyacu apaclyera cama piiyepu teeme mename seemo cama cire tacnepene ai gawecewe cabu me.”
38 Se alguém se envergonhar de mim e de minha mensagem nesta época de adultério e pecado, o Filho do Homem se envergonhará dele quando vier na glória de seu Pai com os santos anjos”.
Atalhos do teclado
- Capítulo anterior←
- Próximo capítulo→
- Versículo anteriork
- Próximo versículoj
- Limpar seleçãoEsc
- Esta ajuda?
Estude este capítulo no WhatsApp
Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Marcos 8, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.