Marcos 3
Ireclota Mene (BON) vs NVT
1 Yeesu cääri abacitige abasecretna mete cabu me. Yepä biname puga ge, lui me nuuja poto ime duudemu ge.
1 Em outra ocasião, Jesus entrou na sinagoga e notou que havia ali um homem com uma das mãos deformada.
2 Poto biname cina puma iregalerage icrajige päpäname, egä Yeesu liba ai biname ne miiji jewenenige Sabade bimu cabu, ingle teepi singi ge ingle ne päpäname teebine aitname, egä tabe cotre ne bii jetropangtige.
2 Os inimigos de Jesus o observavam atentamente. Se ele curasse a mão do homem, planejavam acusá-lo, pois era sábado.
3 Yeesu pita biname ne jejige abujengtame niinäce gaabe me otnime,
3 Jesus disse ao homem com a mão deformada: “Venha e fique diante de todos”.
4 piba biname bine itemlimige egä, “Mime cotre te lipu nijenininige Sabade bimu cabu ngena wawename, miiji mule wawename coo niiya mule wawename; biname ne ätityerame ireclota me coo teeme ireclota ne sabe wawename?”
4 Em seguida, voltou-se para seus críticos e perguntou: “O que a lei permite fazer no sábado? O bem ou o mal? Salvar uma vida ou destruí-la?”. Eles ficaram em silêncio.
5 Yeesu claabe cama teeme bau me ire acitige piiyepu tabe ngenecu mäpu ge, ingle teepi owecu cäco ge pui biname tääpume. Puma cita ca tabe teebine jejige egä, “Määme ime tuuti.” Tabe teeme ime uutige, siige cääri miiji me äbitige pui ime te.
5 Jesus olhou para os que estavam ao seu redor, irado e muito triste pelo coração endurecido deles. Então disse ao homem: “Estenda a mão”. O homem estendeu a mão, e ela foi restaurada.
6 Puma cita ca Parisea sigu biname cina äsecrärige, piba taatu abasecretnige Heroda me sigu biname cama, siige teepi mene jitranisi Yeesu ne budre me aglime.
6 No mesmo instante, os fariseus saíram e se reuniram com os membros do partido de Herodes para tramar um modo de matá-lo.
7 — ausente —
7 Jesus saiu para o mar com seus discípulos, e uma grande multidão os seguiu. Vinham de todas as partes da Galileia, da Judeia,
8 — ausente —
8 de Jerusalém, da Idumeia, do leste do rio Jordão e até de lugares distantes ao norte, como Tiro e Sidom. A notícia de seus milagres havia se espalhado para longe, e um grande número de pessoas vinha vê-lo.
9 Biname bucurage name pi Yeesu abiberäja bägrä bine jejemige poo te amacetnäjäneji lenajame teeme tääpume tabe acenutame piba teepi teebine lica äjwejeräja.
9 Jesus instruiu seus discípulos a prepararem um barco para evitar que a multidão o esmagasse.
10 Ingle tabe bucurage biname bine miiji me tewenanemumi, peei name pi iyeta pita biname cina lätyepecäjininusi Yeesu bau me teeme tääpe ne oomlaname.
10 Havia curado muitos naquele dia, e os enfermos se empurravam para chegar até ele e tocá-lo.
11 Lui biname bime trupa cabu niiyaniya cable puga ge, teepi liba Yeesu ne jääpänusi, teepi teeme opo gaabe je yaatrametnemuge, ala labayaninusi egä, “Maane lui Acejiyame me Bägrä gäte.”
11 E, sempre que o viam, os espíritos impuros se atiravam no chão na frente dele e gritavam: “Você é o Filho de Deus!”.
12 Yepä Yeesu cable bine kokre cama jaajemuge egä, “Aitneja gone, egä cane laasi näne.”
12 Jesus, porém, lhes dava ordens severas para que não revelassem quem ele era.
13 Yeesu puma cita ca podo cabu me jegelige, ala tesoglicmige, tabe lui biname tääpume singi ge, teepi siige eclige teeme bau me.
13 Depois, Jesus subiu a um monte e chamou aqueles que ele desejava que o acompanhassem, e eles foram.
14 Tabe twelb bine jejäcrimige teta cama otnetnejame piiyepu tabe teebibine ingwe ca ätyepame Miiji Mene jajanename
14 Escolheu doze e os chamou seus apóstolos, para que o seguissem e fossem enviados para anunciar sua mensagem,
15 cuta niiyaniya cable bine äyecrejame.
15 e lhes deu autoridade para expulsar demônios.
16 Age tema pui biname: Simona, Yeesu lui ne einige Peteru ca;
16 Estes foram os doze que ele escolheu: Simão, a quem ele chamou Pedro,
17 Yakobu piiyepu teeme igane Yoane, Jebedayo me bägrä, Yeesu lui bine aainige Boargenes ca, peei lui egä, ‘Maadubi me bägrä’;
17 Tiago e João, filhos de Zebedeu, aos quais deu o nome de Boanerges, que significa “filhos do trovão”,
18 poto lui Andrea, Pilipo, Bartoloma, Matayo, Tooma, Yakobu Alapeus me bägrä, Tadeus, Simona Kanana sigu biname
18 André, Filipe, Bartolomeu, Mateus, Tomé, Tiago, filho de Alfeu, Tadeu, Simão, o cananeu,
19 piiyepu Yuuda Isakariyota, lui te Yeesu ne budre me jewabuji.
19 Judas Iscariotes, que depois o traiu.
20 Yeesu teeme mete me acnenutige. Cääri bucurage biname cina abasecretnige teeme bau me, peei name pi tabe teeme abiberäja bägrä cama padare lica ge deedei äbitame.
20 Certo dia, Jesus entrou numa casa, e as multidões começaram a se juntar outra vez. Logo, ele e seus discípulos não tinham tempo nem para comer.
21 Yeesu me inglewale cina liba itecijemige ai poto cidi me, teepi eclige teebine oomlaname, ingle biname cina jiicisi egä, “Tabe buduma te bii joomlige.”
21 Quando os familiares de Jesus souberam o que estava acontecendo, tentaram impedi-lo de continuar. “Está fora de si”, diziam.
22 Poto cotre abiberäja biname lui cina Yerusalema ca itu seclumi, teepi apu jiicisi egä, “Yeesu me trupa cabu pisi nyene niiya cable bime mopeyame ngii Beelsebul. Tabe teeme kokre ca niiya cable bine yääyecräjemuge.”
22 Então os mestres da lei, que tinham vindo de Jerusalém, disseram: “Está possuído por Belzebu, príncipe dos demônios. É dele que recebe poder para expulsar demônios”.
23 Puma cita ca Yeesu teebibine tesoglicmige, ngene ca agli mene ca jejemige egä, “Satani te baa lipu yääyecräjemuge niiya cable bine?
23 Jesus os chamou e respondeu com uma comparação: “Como é possível Satanás expulsar Satanás?”, perguntou.
24 Nuuja gawe biname cina liba labelaninusi teemeteme cubu me, teepi watawata lapirininusi.
24 “Um reino dividido internamente será destruído.
25 Cuta yepä ingle te liba labelanuge teemeteme cubu me, pui ingle te lica birige lenaja.
25 Da mesma forma, uma família dividida contra si mesma se desintegrará.
26 Yepä pana gyene, Satani piiyepu tabe lui bine yaawadimuge teepi liba labelaninusi teemeteme cubu me, teeme Satani me kokre te peega lapiruge, siige tabe yaatramuge.
26 E, se Satanás está dividido e luta contra si mesmo, não pode se manter de pé; está acabado.
27 Pätä laati te liba singi birige kokre biname me mete me abacita teeme gwidape bine waadename, tabe miiji niinäce teebine ätäya. Piba tabe labacituge teeme mete me, yaawadimuge teeme ngena yaacrajuge puma.
27 Quem tem poder para entrar na casa de um homem forte e saquear seus bens? Somente alguém ainda mais forte, alguém capaz de amarrá-lo e saquear sua casa.
28 Cane toraca mene jijenininine: biname cina liba lijalija niiya mule bine jaawenimusi coo lipu bucurage niiyaniya mene jiicemusi, teepi miiji gemi kälyä äbitame pui niiya cabu ca.
28 “Eu lhes digo a verdade: todo pecado e toda blasfêmia podem ser perdoados,
29 Yepä laati te liba Aceji Seemo poto cidi me niiyaniya mene jiicemuge, pui niiya cabu ca tabe kälyä lica läbituge, ingle pui lui iyeteta niiya gyene.”
29 mas quem blasfemar contra o Espírito Santo jamais será perdoado. Esse é um pecado com consequências eternas.”
30 Yeesu ai mene naace popi jiicige, ingle poto biname cina lipu jiicisi egä, “Teeme trupa ngalebora pisi nyene niiyarage cable. Pui te kokre yääcäruge tabe niiya cable bine äyecrejame.” Teepi opo lica ewatnisi, egä Aceji Seemo name kokre gyene ai.
30 Ele disse isso porque afirmavam: “Está possuído por um espírito impuro”.
31 Yeesu me mage piiyepu iganewale cina tatyarige mete gome, Yeesu luma enajige. Teepi puutucu je jeclajutemige, mene jityepisi teeme bau me, egä teepi singi teebine päpäname.
31 Então a mãe e os irmãos de Jesus foram vê-lo. Ficaram do lado de fora e mandaram alguém avisá-lo para sair e falar com eles.
32 Bucurage biname cina adnatäreji puga ge, Yeesu ne jewaclomtisi, siige teepi jejisi egä, “Eei, määme mage piiyepu iganewale ete nemä puutucu je. Teepi singi määme tääpume.”
32 Havia muitas pessoas sentadas ao seu redor, e alguém disse: “Sua mãe e seus irmãos estão lá fora e o procuram”.
33 Yeesu jejemige egä, “Laatu nwene cäme mage piiyepu laati bemi cäme naane igane?”
33 Jesus respondeu: “Quem é minha mãe? Quem são meus irmãos?”.
34 Tabe piba ire acitanige biname bime cabu me, lui cina adnatäreji icrajige, teebine jewaclomtisi, siige jejemige egä, “Ire, age tema cäme mage piiyepu cäme naane igane.
34 Então olhou para aqueles que estavam ao seu redor e disse: “Vejam, estes são minha mãe e meus irmãos.
35 Laati te liba Acejiyame me singi ne jaawenuge, tabe lui cäme naane, cäme igane, cäme ngule, cäme mage.”
35 Quem faz a vontade de Deus é meu irmão, minha irmã e minha mãe”.
Atalhos do teclado
- Capítulo anterior←
- Próximo capítulo→
- Versículo anteriork
- Próximo versículoj
- Limpar seleçãoEsc
- Esta ajuda?
Estude este capítulo no WhatsApp
Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Marcos 3, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.