Marcos 1

Ireclota Mene (BON) vs NTLH

Sair da comparação
NTLH Nova Tradução na Linguagem de Hoje 2000
1 Ai lui Miiji Mene me agedna gyene Yeesu Keriso, Acejiyame me Bägrä poto cidi me.
1 A boa notícia que fala a respeito de Jesus Cristo, Filho de Deus, começou a ser dada
2 Acejiyame me mename biname ngii Isaya yoogäruji, Acejiyame te teeme Bägrä ne lipu jejuji egä,
2 como o profeta Isaías tinha escrito. Ele escreveu o seguinte: “Deus disse: Eu enviarei o meu mensageiro adiante de você para preparar o seu caminho.”
3 Tabe daapo taatu cewe cabu babo tagepogogo ca cire jiicepi egä, ‘Gaabe ne emacetnäjeye Yageyame tääpume, weeme mule bine conocäco jewenemeye teeme otni tääpume.’”
3 E o profeta escreveu também: “Alguém está gritando no deserto: Preparem o caminho para o Senhor passar! Abram estradas retas para ele!”
4 Isaya lui mene soogäruji, toraca me äbitige Yoane liba taboclomtige daapo taatu cewe cabu, biname bine niiye ca jicisäjemige piiyepu mene jejananemige egä, “Weene weeme niiya mule cabu ca atatrongärineye, cane piba weebibine niiye ca jicisäjeninine, siige Acejiyame te weeme niiya mule bine piba pa yiisibrecmepi.”
4 E foi assim que João Batista apareceu no deserto, batizando o povo e anunciando esta mensagem: — Arrependam-se dos seus pecados e sejam batizados, que Deus perdoará vocês.
5 Bucurage biname babo cewe Yerusalema ca piiyepu nuuja maramara cewe Yuudea probins ngalebora ca totni-nisi Yoane ne ätecijame. Teepi teeme niiya mule bine liba jewabudnäjimisi, piba Yoane te teebibine niiye ca jicisäjemige Yoridana baduge cabu.
5 Muitos moradores da região da Judeia e da cidade de Jerusalém iam ouvir João. Eles confessavam os seus pecados, e João os batizava no rio Jordão.
6 Yoane me cäbletääpe lui kamela me ngäli ca wawenäneji ge piiyepu tabe kamela tääpe ca wawenäneji baagi ca asigräneji ge ibi cabu. Tabe sesi pana gwidape bine yäärngäjimuge piiyepu uri niiye bine yäänäjimuge.
6 Ele usava uma roupa feita de pelos de camelo e um cinto de couro e comia gafanhotos e mel do mato.
7 Tabe biname bine jejananemige egä, “Cäme ingwe ca lui biname te pa tädepi, tabe baborage gyene, cane matikäli gäne. Cane ibibi lica gäne teeme ernge gwidape seea iibirame.
7 Ele dizia ao povo: — Depois de mim vem alguém que é mais importante do que eu, e eu não mereço a honra de me abaixar e desamarrar as correias das sandálias dele.
8 Cane weebibine niiye ca jicisäjenininine, yepä tabe te weebibine pagege Aceji Seemo ca äciseja.”
8 Eu batizo vocês com água, mas ele os batizará com o Espírito Santo.
9 Yoane lui padare cabu biname bine mene jejananemige, Yeesu piba tädige babo cewe Nasareta cabu ca lui Galilaya probins ngalebora, siige Yoane te teebine niiye ca jicisäjige Yoridana baduge cabu je.
9 Nessa ocasião Jesus veio de Nazaré, uma pequena cidade da região da Galileia, e foi batizado por João Batista no rio Jordão.
10 Tabe liba niiye cabu ca tarpatige, tabe piba taatu jepänige, cabucewe te iitnige, cuta jepänige Aceji Seemo te lipu täinige gimäe ele pana teeme papa cabu me.
10 No momento em que estava saindo da água, Jesus viu o céu se abrir e o Espírito de Deus descer como uma pomba sobre ele.
11 Puma cita ca tagepogogo te cabucewe ca tädige egä, “Maane lui cäme ngenecurage Bägrä gäte. Cane baborage ngenecu miiji gäne määme tääpume.”
11 E do céu veio uma voz, que disse: — Tu és o meu Filho querido e me dás muita alegria.
12 Piba watata Acejiyame me Seemo te Yeesu ne jityepige daapo taatu cewe me.
12 Logo depois o Espírito Santo fez com que Jesus fosse para o deserto.
13 Tabe puma enajige footi bimu cama, siige Satani te teebine puga epicetneräjige. Glunubora girigale gwidape cuta puga ge, yepä Acejiyame me mename seemo cina seclige teebine ätityerame.
13 Jesus ficou lá durante quarenta dias, sendo tentado por Satanás. Ali havia animais selvagens, e os anjos cuidavam de Jesus.
14 Yoane ne liba niinäce krokeciiye mete bora me ecitisi, pui ingwe gaabe ca Yeesu piba ädige Galilaya probins cabu me, siige Acejiyame bau ca lui Miiji Mene, tabe puma jejananemige.
14 Depois que João foi preso, Jesus seguiu para a região da Galileia e ali anunciava a boa notícia que vem de Deus.
15 Tabe apu jiicige egä, “Ingle Acejiyame te lui padare ne secituji, bii tatyaramtige, siige mameta gyene tabe biname bine waadena, peei name pi atatrongärineye weeme niiya mule cabu ca, Miiji Mene ne jitrungeye.”
15 Ele dizia:
16 Yeesu liba otnetnäjige Galilaya sawa ligi ta, tabe jääpänige nanigane wäsi bine ngii Simona piiyepu Andrea. Teepi net bine yiisabäjemäsi sawa cabu je, ingle teepi cibubade biname ge.
16 Jesus estava andando pela beira do lago da Galileia quando viu dois pescadores. Eram Simão e o seu irmão André, que estavam no lago, pescando com redes.
17 Puma cita ca Yeesu jaajige egä, “Ayo, siclege cane cama otnime. Cane jiwenenine weebibine biname bine waadename cäme bau me, epu pana weene lipu niinäce cibu bine toomläjenanemumeye.”
17 Jesus lhes disse:
18 Piba taatu teepi sebmalemäsi teeme net bine, siige Yeesu cama aaclige.
18 Então eles largaram logo as redes e foram com Jesus.
19 Teepi liba matikäli padare ujige, Yeesu cuta piba nuuja nanigane wäsi bine jääpänige. Teepi lui Jebedayo me bägrä ge, ngii Yakobu piiyepu teeme igane Yoane. Teepi teeme poo cabu net bine iswärenemujäsi.
19 Um pouco mais adiante Jesus viu outros dois irmãos. Eram Tiago e João, filhos de Zebedeu, que estavam no barco deles, consertando as redes.
20 Piba taatu Yeesu teebibine cuta ala taasoglicige. Teepi teeme babe Jebedayo piiyepu teeme kaakesea bägrä bine poo cabu sebmalemäsi, siige Yeesu cama aaclige.
20 Jesus chamou os dois, e eles deixaram Zebedeu, o seu pai, e os empregados no barco e foram com ele.
21 Yeesu teeme abiberäja bägrä cama Kaprenauma cewe me atyaramtige. Nuuja Sabade cabu Yeesu abasecretna mete cabu me ädige, siige gije abacitige biname bine abiberäjame.
21 Jesus e os discípulos chegaram à cidade de Cafarnaum, e, no sábado, ele foi ensinar na sinagoga .
22 Teepi mutäcäco äbitininisi teeme abiberäja mene name pi, ingle tabe epu ebiberäjimige, lui me conocäco pisi nyene abiberäjame lica cotre abiberäja biname bime pana, lui cina nuuja biname bime ngene atwanena bine yaawadäjemusi.
22 As pessoas que o escutavam ficaram muito admiradas com a sua maneira de ensinar. É que Jesus ensinava com a autoridade dele mesmo e não como os mestres da Lei.
23 Puma cita ca biname te tabacitige, lui me trupa ngalebora puga ge niiya cable. Tabe niiya ala abayige, jiicige egä,
23 Então chegou ali um homem que estava dominado por um espírito mau. O homem gritou:
24 “Yeesu Nasareta ceweyame, maane nää singi ngena wawename cime tääpume? Maane nää tädite cibibine sabe wawename? Cane umle gäne maane laasi näte, maane Acejiyame me conocäcorage Bägrä gäte.”
24 — O que quer de nós, Jesus de Nazaré? Você veio para nos destruir? Sei muito bem quem é você: é o Santo que Deus enviou!
25 Puma cita ca Yeesu niiya cable ne kokre cama jejige egä, “Maane bojä naagege. Tasati teeme trupa cabu ca!”
25 Então Jesus ordenou ao espírito mau:
26 Cable te teebine kokre cama itretnutige, niiya ala isatige, siige tasatige teeme trupa cabu ca.
26 Aí o espírito sacudiu o homem com violência e, dando um grito, saiu dele.
27 Iyeta biname cina mutäcäco äbitininisi, siige ätemläjinisi egä, “Ai lui baa ngena gyene? Nää kirece abiberäja gyene? Teeme conocäco pisi nyene niiyaniya cable bine mene jajanename, siige teepi jäätecijusi teebine.”
27 Todos ficaram espantados e diziam uns para os outros: — Que quer dizer isso? É um novo ensinamento dado com autoridade. Ele manda até nos espíritos maus, e eles obedecem.
28 Teepi piba taatu Yeesu ne idre watata jecananisi Galilaya probins cabu iyeta poto ta.
28 E a fama de Jesus se espalhou depressa por toda a região da Galileia.
29 Yeesu teeme abiberäja bägrä cama abasecretna mete ne ebmalisi. Cuta Yakobu naabi Yoane teta cama ge. Teepi eclige, ebäcnisi Simona Andrea naabime mete cabu me.
29 Logo depois, Jesus, Simão, André, Tiago e João saíram da sinagoga e foram até a casa de Simão e de André.
30 Puga Simona me gite molyege gebale cama ätwitäneji ge, siige teepi piba taatu Yeesu ne umle jewenisi teeme poto cidi me.
30 A sogra de Simão estava de cama, com febre. Assim que Jesus chegou, contaram a ele que ela estava doente.
31 Tabe teeme bau me ädige, ime gome jwoomlige, owejängtige. Gebale te teebine obma-lige, siige tabe teebibine mogobi jewenimige.
31 Ele chegou perto dela, segurou a mão dela e ajudou-a a se levantar. A febre saiu da mulher, e ela começou a cuidar deles.
32 Pui mämleteca, bimu me äpula ingwe gaabe ca Yeesu bau me sewadimisi iyeta pita biname bine piiyepu laati bage niiyaniya cable cama,
32 À tarde, depois do pôr do sol , levaram até Jesus todos os doentes e as pessoas que estavam dominadas por demônios.
33 pui name pi bucurage biname cina pui babo cewe cabu ca tabasecretnige pui mete gaabe gome me, Yeesu luma enajige.
33 Todo o povo da cidade se reuniu em frente da casa.
34 Yeesu miiji me jewenimige bucurage maramara pita cama biname bine piiyepu bucurage niiyaniya cable bine iyecräjemige teeme trupa cabu ca. Tabe padare lica ecärimige niiyaniya cable cina mene iicemame teeme poto cidi me, ingle teepi umle ge, egä tabe laasi nyene.
34 Jesus curou muitas pessoas de todo tipo de doenças e expulsou muitos demônios. Ele não deixava que os demônios falassem, pois eles sabiam quem Jesus era.
35 Nuuja bimu krokerage baani te liba camu ge äpli, Yeesu Simona naabibime mete ne ebmalige, taatu cewe me ädige, puma irecu ätumutige.
35 De manhã bem cedo, quando ainda estava escuro, Jesus se levantou, saiu da cidade, foi para um lugar deserto e ficou ali orando.
36 Simona piiyepu teta cama lui biname, teepi teebine jirngisi ngälu jepänisi,
36 Simão e os seus companheiros procuraram Jesus por toda parte.
37 siige jejisi egä, “Iyeta biname cina meebine näärngenisi.”
37 Quando o encontraram, disseram: — Todos estão procurando o senhor.
38 Yepä Yeesu jejemige egä, “Biiri naclege poto mametamameta cewe me cane cuta puma mene jajanename, ingle cane bucurage biname bime tääpume tädujine ai gawecewe cabu me.”
38 Jesus respondeu:
39 Puma cita ca tabe otnetnäjige iyeta Galilaya gawe cabu ta. Tabe lui cewe me läduge, tabe puma abasecretna mete cabu mene jaajemuge piiyepu niiyaniya cable bine yääyecräjemuge.
39 Jesus andava por toda a Galileia, anunciando o evangelho nas sinagogas e expulsando demônios.
40 Yepä lepera pita biname te tädige Yeesu bau me, kokorare ca ääpednutige teeme opo gaabe je, ewejanige egä, “Maane liba singi gäte, maane miiji gäte cebine pita cäco me wawena.”
40 Um leproso chegou perto de Jesus, ajoelhou-se e disse: — Senhor, eu sei que o senhor pode me curar se quiser.
41 Yeesu babo owecu äbitige teeme tääpume, siige ime uutige, joomlige, jejige egä, “Cane singi gäne. Maane pita cäco äbiti!”
41 Jesus ficou com muita pena dele, tocou nele e disse:
42 Piba taatu lepera pita te teebine ebmalige, siige tabe miiji me äbitige.
42 No mesmo instante a lepra desapareceu, e ele ficou curado. Então Jesus o mandou embora.
43 Yeesu teebine kokre cama umle mene jejige, piba ingwe ca jityepige teeme mete me.
43 — ausente —
44 Tabe apu jejige egä, “Näätecijege, gone nuuja biname ne umle jaawenute ai poto cidi me, yepä maane conocäco ädepi iiwäreja biname bau me tabe määme tääpe ne awatnejame. Cuta Moose me Cotre ibi maane ecanepi teeme bau me cibu ne tabe pui ca Acejiyame ne iiwärejame biname cina piba umle äbitame, egä maane siige miiji gäte.”
44 — ausente —
45 Yepä tabe liba ädige, tabe gije abacitige ai mule poto cidi me idre acenename iyeta poto ta, peei name pi Yeesu äblicäco ge otni nuuja cewe me biname bime irewale je. Miiji pätä tabe biname cäco cewe cabu yaanajuge, siige biname cina iyeta poto ca twaatninusi teeme bau me.
45 Mas o homem começou a falar muito e espalhou a notícia. Por isso Jesus não podia mais entrar abertamente em qualquer cidade, mas ficava fora, em lugares desertos. E gente de toda parte vinha procurá-lo.

Ler em outra tradução

Comparar com outra

Estude este capítulo no WhatsApp

Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Marcos 1, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.