Marcos 15

Ireclota Mene (BON) vs NVI

Sair da comparação
NVI Nova Versão Internacional
1 Liba kroke sewalige, piba taatu modamoda iiwäreja biname, cotre abiberäja biname, piiyepu nuuja modamoda Israela biname, iyeta lui mutre biname, cina mene jitranisi Yeesu tääpume ngena wawename. Teepi teebine seea ca jetäyisi, Pilato bau me ecanisi.
1 De manhã bem cedo, os chefes dos sacerdotes com os líderes religiosos, os mestres da lei e todo o Sinédrio chegaram a uma decisão. Amarrando Jesus, levaram-no e o entregaram a Pilatos.
2 Siige, tabe Yeesu ne itemlige egä, “Maane nää Israela biname bime mope biname gäte?” Tabe jejige egä, “Yoo, maane peega bii jiicite.”
2 "Você é o rei dos judeus? ", perguntou Pilatos. "Tu o dizes", respondeu Jesus.
3 Modamoda iiwäreja biname cina Yeesu ne bucurage gwidape poto cidi me jeitnäjisi,
3 Os chefes dos sacerdotes o acusavam de muitas coisas.
4 siige Pilato Yeesu ne cääri itemlige egä, “Nää, määme nuuja daremu mene lica gyene? Egäsu maane näätecijenige, teepi lipu meebine bucurage gwidape poto cidi me naaitnäjenisi.”
4 Então Pilatos lhe perguntou novamente: "Você não vai responder? Veja de quantas coisas o estão acusando".
5 Yepä Yeesu bojäcu enajige, daremu mene lica jewecnistige, siige Pilato cälu te jitige.
5 Mas Jesus não respondeu nada, e Pilatos ficou impressionado.
6 Israela biname cina liba kämäge gaabegabe äsuplengta soriyomu ne jaawenusi, Pilato piba krokeciiye mete cabu ca yaasatuge teepi lui biname tääpume birige singi.
6 Por ocasião da festa, era costume soltar um prisioneiro que o povo pedisse.
7 Pui padare cabu puga ge krokeciiye mete cabu biname ngii Baraba. Tabe poto biname cama cubu itu jiicananepi Rooma modamoda biname bime tääpume. Teepi biname ne itu yaaglepesi budre me teeme cubu ngalebora, siige krokeciiye mete bora yaacranemepesi.
7 Um homem chamado Barrabás estava na prisão com os rebeldes que haviam cometido assassinato durante uma rebelião.
8 Siige, biname cina eclige, Pilato ne itemlisi yepä biname ne krokeciiye mete cabu ca asatame, tabe lipu jaawenuge pui padare cabu iyeta kämäge gaabegabe.
8 A multidão chegou e pediu a Pilatos que lhe fizesse o que costumava fazer.
9 Pilato itemlige egä, “Nää, weene singi gemi cane Israela mope biname ne asatame weeme tääpume?”
9 "Vocês querem que eu lhes solte o rei dos judeus? ", perguntou Pilatos,
10 Pilato umle ge, egä modamoda iiwäreja biname cina teebine Yeesu bii becärisi, ingle teepi teebine ire patre jeglisi.
10 sabendo que fora por inveja que os chefes dos sacerdotes lhe haviam entregado Jesus.
11 Puma cita ca modamoda iiwäreja biname cina biname bine giri jicranimige teepi Pilato ne jajime tabe Baraba ne asatame lica Yeesu ne.
11 Mas os chefes dos sacerdotes incitaram a multidão a pedir que Pilatos, ao contrário, soltasse Barrabás.
12 Siige Pilato biname bine cääri itemlimige egä, “Cije cane piba ngena jewenenine teeme tääpume weene lui ne yaainuye Israela biname bime mopeyame ca?”
12 "Então, que farei com aquele a quem vocês chamam rei dos judeus? ", perguntou-lhes Pilatos.
13 Teepi ala abayaninisi egä, “Baarge uli cabu jääbyecresi!”
13 "Crucifica-o", gritaram eles.
14 Pilato itemlimige egä, “Ngena name pi? Tabe ngena niiya ne itu tewenumi?” Yepä teepi baborage ala abayaninisi egä, “Baarge uli cabu jääbyecresi!”
14 "Por quê? Que crime ele cometeu? ", perguntou Pilatos. Mas eles gritavam ainda mais: "Crucifica-o! "
15 Pilato singi ge biname bime ngenecu miiji me wawename, siige tabe Baraba ne sisatige krokeciiye mete cabu ca teeme tääpume. Puma cita ca tabe jejemige Yeesu ne adnaname, siige biname bine ecärimige teepi baarge uli cabu äbyecrame.
15 Desejando agradar a multidão, Pilatos soltou-lhes Barrabás, mandou açoitar Jesus e o entregou para ser crucificado.
16 Puma cita ca Rooma cubu biname cina Yeesu ne ecanisi Pilato me mete opo gome me, siige ala tesoglicmisi lui cina yepä sange teta cama.
16 Os soldados levaram Jesus para dentro do palácio, isto é, ao Pretório e reuniram toda a tropa.
17 Teepi Yeesu ne ciriyäciriyä cäbletääpe esigrisi, pägepäge seeasea ne jemlemaltisi, teeme mope cabu ecitisi krauni tääpume. Teepi ai ne ätutena pana jewenisi, egä tabe babo mope biname gyene.
17 Vestiram-no com um manto de púrpura, depois fizeram uma coroa de espinhos e a colocaram nele.
18 Puma cita ca teepi jewablisi teebine, jejisi egä, “Sebore Israela biname bime mopeyame!”
18 E começaram a saudá-lo: "Salve, rei dos judeus! "
19 Teepi teebine suru ca yoororanisi mope gome, mote ca ityewäjisi, siige sinäme kokorare ca ipednanemisi teebine opo gaabe me acitame.
19 Batiam-lhe na cabeça com uma vara e cuspiam nele. Ajoelhavam-se e lhe prestavam adoração.
20 Teepi teebine apu ätutena pana jewenisi, piba ciriyäciriyä cäbletääpe ne jiiremutisi, teemerage cäbletääpe esigrärisi. Puma cita ca teepi teebine ecanisi baarge uli cabu äbyecrame.
20 Depois de terem zombado dele, tiraram-lhe o manto de púrpura e vestiram-lhe suas próprias roupas. Então o levaram para fora, a fim de crucificá-lo.
21 Puga ge yepä rooriye ngii Simona. Tabe lui Kurene cewe biname gyene, Aleksanda Rupus naabime babe. Tabe calwacupi cewe ca tacnige, siige cubu biname cina giri jecitisi Yeesu me baarge uli ne acaname.
21 Certo homem de Cirene, chamado Simão, pai de Alexandre e de Rufo, passava por ali, chegando do campo. Eles o forçaram a carregar a cruz.
22 Puma cita ca teepi Yeesu ne ecanisi cewe ngii Gologota me, lui me aboclomta egä, ‘Mopekaake Cewe’.
22 Levaram Jesus ao lugar chamado Gólgota, que quer dizer Lugar da Caveira.
23 Teepi teebine liga ecärisi miira traci cama alengläciteji waina niiye, yepä tabe lica enige.
23 Então lhe deram vinho misturado com mirra, mas ele não o bebeu.
24 Piba teepi teebine toto ca jibyecrisi baarge uli cabu. Siige puma cita ca teepi matimati kula cabu teeme ngii bine yoogärimisi, piba yiisabäjemisi pui kula bine umle äbitame, egä teepi lipulipu Yeesu me cäbletääpe bine abelename.
24 E o crucificaram. Dividindo as roupas dele, tiraram sortes para saber com o que cada um iria ficar.
25 Peei lui krokebimu ge, teepi liba teebine baarge uli cabu jibyecrisi.
25 Eram nove horas da manhã quando o crucificaram.
26 Yeesu me mope gome oogäräneji ge teeme budre ingle poto cidi me egä, ISRAELA BINAME BIME MOPE BINAME.
26 E assim estava escrito na acusação contra ele: O REI DOS JUDEUS.
27 Teepi cuta neeneni cubucubu biname bine jääbyecrisi baarge uli cabu. Yepä lui Yeesu me camu poto ca, nuuja lui teeme säwäci poto ca.
27 Com ele crucificaram dois ladrões, um à sua direita e outro à sua esquerda,
28 Apu mule ca ai Oogäräneji mene te toraca me äbitige egä, “Teebine cubucubu biname pana jewenisi.”
28 e cumpriu-se a Escritura que diz: "Ele foi contado entre os transgressores".
29 Lui biname cina Yeesu ne isuplengäjisi, teepi jisädanisi, mope akocnäjinisi, jejisi egä, “Baa, maane age säte, iiwäreja mete ne lui te yiigarecenite, siige nesae bimu ngalebora cääri erangenite.
29 Os que passavam lançavam-lhe insultos, balançando a cabeça e dizendo: "Ora, você que destrói o templo e o reedifica em três dias,
30 Maane määmämu miiji äbiti, baarge uli cabu ca täini.”
30 desça da cruz e salve-se a si mesmo! "
31 Cuta modamoda iiwäreja biname piiyepu cotre abiberäja biname cina Yeesu ne pepu jisädanisi. Teepi ajanininisi egä, “Tabe poto bine miiji jaawenanemuge, yepä tabe äblicäco teemämu miiji äbita.
31 Da mesma forma, os chefes dos sacerdotes e os mestres da lei zombavam dele entre si, dizendo: "Salvou os outros, mas não é capaz de salvar a si mesmo.
32 Tabe Keriso ca lainuge, biname bine lui te niiya cabu ca birige äsecrera, piiyepu Israela biname bime mope biname ca, siige tabe täinege baarge uli cabu ca cine päpäname, cine piba jitrunge-nisi teebine.” Lui bine jääbyecrisi teeme gome, teepi cuta teebine jisädenäsi.
32 O Cristo, o Rei de Israel... Desça da cruz, para que o vejamos e creiamos! " Os que foram crucificados com ele também o insultavam.
33 Liba bimu duusa ge, krokeciiye te cewe ne iyeta icwabige nesae awa cama.
33 E houve trevas sobre toda a terra, do meio dia às três horas da tarde.
34 Mämle bimu me Yeesu babo tagepogogo ca ala abayige egä, “Eeli, Eeli lama sabatani,” peei lui egä, “Cäme Acejiyame, cäme Acejiyame, maane ngeno me cebine nägyite?”
34 Por volta das três horas da tarde, Jesus bradou em alta voz: "Eloí, Eloí, lamá sabactâni? " que significa: "Meu Deus! Meu Deus! Por que me abandonaste? "
35 Poto lui cina aclajuteji icrajige teeme gome, jitecijisi, jiicisi egä, “Itecijinege, tabe Eliya ne ala tesoglecenige.”
35 Quando alguns dos que estavam presentes ouviram isso, disseram: "Ouçam! Ele está chamando Elias".
36 Puma cita ca yepä te tuuwamige, waarpopale pana gwidape ne caapocapo waina niiye cabu yiiglenutige, suru ca jigadige, isinglantige Yeesu me tage cabu me, jiicige egä, “Mine jääpänesi, Eliya liba tädenige teebine ätrungentame.”
36 Um deles correu, embebeu uma esponja em vinagre, colocou-a na ponta de uma vara e deu-a a Jesus para beber. E disse: "Deixem-no. Vejamos se Elias vem tirá-lo daí".
37 Piba Yeesu baborage tagepogogo ca ala abayige, siige budre äbitige.
37 Mas Jesus, com um alto brado, expirou.
38 Iiwäreja mete cabu lui baborage cäbletääpe adadnäneji ge, äderärige cabu ca ngälu gawe me.
38 E o véu do santuário rasgou-se em duas partes, de alto a baixo.
39 Cubu biname bime mope biname, lui te aclajuteji enajige Yeesu me opo gaabe, liba jepänige tabe lipu budre äbitige, tabe jiicige egä, “Toraca, ai biname lui Acejiyame me Bägrä gyene.”
39 Quando o centurião que estava em frente de Jesus ouviu o seu brado e viu como ele morreu, disse: "Realmente este homem era o Filho de Deus! "
40 Magebi puga ge cudecewe ca ire. Teeme yepä lui Mariya Magadala cewe magebi tage, nuuja lui Mariya tage lui iganerage Yakobu piiyepu Yoose naabime mage, yepä lui Salome tage.
40 Algumas mulheres estavam observando de longe. Entre elas estavam Maria Madalena, Salomé e Maria, mãe de Tiago, o mais jovem, e de José.
41 Teepi Yeesu cama jage, tabe liba Galilaya je waatnetnäjuge, teebine yäätityeräjusi. Cuta poto cerämu magebi puga ge, lui cina saaclepi Yeesu cama Yerusalema me.
41 Na Galiléia elas tinham seguido e servido a Jesus. Muitas outras mulheres que tinham subido com ele para Jerusalém também estavam ali.
42 — ausente —
42 Era o Dia da Preparação, isto é, a véspera do sábado. Ao cair da tarde,
43 — ausente —
43 José de Arimatéia, membro de destaque do Sinédrio, que também esperava o Reino de Deus, dirigiu-se corajosamente a Pilatos e pediu o corpo de Jesus.
44 Pilato cälu te jitige ätecijame, egä Yeesu uja budre bäbitige. Tabe jejige ala asoglecame cubu mope biname ne, siige itemlige egä, “Yeesu nää uja budre bäbitige.”
44 Pilatos ficou surpreso ao ouvir que ele já tinha morrido. Chamando o centurião, perguntou-lhe se Jesus já tinha morrido.
45 Tabe liba umle äbitige cubu mope biname bau ca, egä Yeesu budre ge, tabe Yoosepa ne jejige teeme budrekaake ne acatame.
45 Sendo informado pelo centurião, entregou o corpo a José.
46 Puma cita ca Yoosepa ädige, bulubulu cäbletääpe ne jeletnige, Yeesu ne sitru-ngamtige, cäbletääpe ca tope etnige, siige gape cabu me ecitige, lui gape ne ituge uurana baborage kula ngalebora. Piba tabe baborage kula ne epetrengäjige gape grana armime.
46 Então José comprou um lençol de linho, baixou o corpo da cruz, envolveu-o no lençol e o colocou num sepulcro cavado na rocha. Depois, fez rolar uma pedra sobre a entrada do sepulcro.
47 Mariya Magadala cewe magebi piiyepu Mariya Yoose me mage teepi jepänäsi, tabe Yeesu ne luma ecitige.
47 Maria Madalena e Maria, mãe de José, viram onde ele fora colocado.

Ler em outra tradução

Comparar com outra

Estude este capítulo no WhatsApp

Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Marcos 15, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.