Lucas 24
Ireclota Mene (BON) vs NAA
1 Sande krokerage, pui magebi cina lui miiji lengo gwidape bine tewenimumesi, teepi pui cama gape me eclige.
1 Mas, no primeiro dia da semana, alta madrugada, as mulheres foram ao túmulo, levando os óleos aromáticos que haviam preparado.
2 Teepi puma jepänisi egä kula te apeträngteji ge gape gaabe cabu ca,
2 Encontraram a pedra removida do túmulo,
3 siige ebäcnisi, yepä Yageyame Yeesu me budrekaake ne lica jepänisi.
3 mas, ao entrar, não acharam o corpo do Senhor Jesus.
4 Teepi puga jeclajutemige maramara ngene atwanena cama, piba taatu neeneni biname cina apaclyäreji cäbletääpe cama teeme gome jaaclajutige.
4 Aconteceu que, perplexas a esse respeito, apareceram-lhes dois homens com roupas resplandecentes.
5 Magebi cina wälu name pi ergo eciretnemige gawe me. Pui neeneni cina teebibine jejemäsi egä, “Weene ngenome gape cabu ireclota biname ne jirngeniye?
5 Estando elas com muito medo e baixando os olhos para o chão, eles disseram: — Por que vocês estão procurando entre os mortos aquele que vive?
6 Tabe ama lica gyene; tabe barpinantige ireclota me! Yoo, weene ngene jotwineye tabe lui mene weebibine ituge jaji weene liba Galilaya je egä,
6 Ele não está aqui, mas ressuscitou. Lembrem-se do que ele falou para vocês, estando ainda na Galileia:
7 ‘Cane lui te Acejiyame bau ca tädujine, biname me äbitujine, cane miiji niiyaniya mule biname bime ime cabu lenajame. Teepi cebine baarge uli cabu pa näbyecrepesi budre me, yepä nesae me lui bimu cane pa larpinantepene ireclota cama.’”
7 “É necessário que o Filho do Homem seja entregue nas mãos de pecadores, seja crucificado e ressuscite no terceiro dia.”
8 Magebi cina pui mene piba ngene jotwinisi,
8 Então elas se lembraram das palavras de Jesus.
9 gape cabu ca täcnärininisi, peei mule ne jeitnäjisi pui lebin abiberäja bägrä bime bau me piiyepu iyeta bime bau me lui cina ten cama ge.
9 E, voltando do túmulo, anunciaram todas estas coisas aos onze e a todos os outros que estavam com eles.
10 Pui magebi lui Mariya Magadala, Yoana, naabi Mariya Yakobu me mage, cuta piiyepu poto lui ten cama ge. Yoo, teepi peei mule poto cidi me ätyepäneji biname bine jejemisi,
10 Essas mulheres eram Maria Madalena, Joana e Maria, mãe de Tiago; também as demais que estavam com elas confirmaram estas coisas aos apóstolos.
11 yepä pui magebi bime mene teepi lica jitrungemisi, ingle apu jengemige egä walya mene ge.
11 Mas para eles tais palavras pareciam um delírio; eles não acreditaram no que as mulheres diziam.
12 Yepä, Peteru te abujängtige, gape gome me uuwamige. Puga gape cabu me äcupige, apepmeläjige, cäbletääpe taatu bine jepänemige lui ca teeme tääpe ne tope setnumesi. Tabe piba mete me acnenutige, mage ngene jotwananige ngena te bii bäbitige.
12 Pedro, porém, levantando-se, correu ao túmulo. E, abaixando-se, viu somente os lençóis de linho e nada mais; e retirou-se para casa, admirado com o que tinha acontecido.
13 Pui yepä bimu cabu, neeneni Yeesu me biname cina Emaus cewe me aaclige. Peei lui cebocebo bimu me otni ge Yerusalema cabu ca.
13 Naquele mesmo dia, dois discípulos estavam indo para uma aldeia chamada Emaús, que ficava a uns dez quilômetros de Jerusalém.
14 Teepi mene abaitnenäsi iyeta gwidape poto cidi me lui cina pui nesae bimu cabu täbitimesi.
14 E iam conversando a respeito de tudo o que tinha acontecido.
15 Egäcäro teepi liba mene ajana piiyepu ätemleja cabu ge, Yeesu piba mameta me tädige, piiyepu ten cama gaabe cabu ädige.
15 Enquanto conversavam e discutiam, o próprio Jesus se aproximou e ia com eles.
16 Yepä, teepi biname taatu jepänäsi, äblicäco teebine opo awatna.
16 Porém os olhos deles estavam como que impedidos de o reconhecer.
17 Yeesu teebibine ääte-mlige egä, “Weene ngena poto cidi me jiicenenemiye gaabe cabu?”
17 Então ele lhes perguntou: E eles pararam entristecidos.
18 Teeme yepä te, ngii Kleopa, teebine jejige egä, “Maane pama yepä taatu biname gäte Yerusalema cabu ca lui te umle lica ngena mule cina täbitimesi ai nesae bimu ngalebora!”
18 Um, porém, chamado Cleopas, respondeu: — Será que você é o único que esteve em Jerusalém e não sabe o que aconteceu lá, nestes últimos dias?
19 Tabe äätemlige egä, “Ngena mule?”
19 Ele lhes perguntou: Eles explicaram: — Aquilo que aconteceu com Jesus, o Nazareno, que era profeta, poderoso em obras e palavras, diante de Deus e de todo o povo,
20 Cime modamoda iiwäreja biname piiyepu nuuja mope biname cina teebine Rooma ca mope biname me ime cabu secitumesi budre tääpume. Piba Rooma cubu biname cina teebine baarge uli cabu tibyecrumesi.
20 e como os principais sacerdotes e as nossas autoridades o entregaram para ser condenado à morte e o crucificaram.
21 Yoo, cine cime ngene atwana teeme cabu itu yaacitepesi egä tabe pama peese nyene biname Israela biname bine niiya cabu ca äsecrerame. Cuta peei taatu lica, page lui nesae me bimu gyene peei mule ingwe ca.
21 Nós esperávamos que fosse ele quem havia de redimir Israel. Mas, depois de tudo isto, já estamos no terceiro dia desde que essas coisas aconteceram.
22 Page poto magebi cime tomi cabu ca teepi cibibine mutäcäco me niwenininisi. Teepi liba krokerage gape gome eclige,
22 É verdade também que algumas mulheres do nosso grupo nos surpreenderam. Indo de madrugada ao túmulo
23 teeme budrekaake ne lica jepänisi puma. Siige, teepi täcnärige, cibibine nijinininisi egä neeneni mename seemo bine jääpänisi lui cina teebibine jejemäsi egä Yeesu ireclota gyene.
23 e não achando o corpo de Jesus, voltaram dizendo que tinham tido uma visão de anjos, os quais afirmam que ele vive.
24 Yoo, piba poto cime tomi cabu ca gape ne engrärisi. Teepi iyeta gwidape bine pepu jepänemisi magebi cina lipu jiicemisi, yepä teepi Yeesu ne lica jepänisi.”
24 De fato, alguns dos nossos foram ao túmulo e verificaram a exatidão do que as mulheres disseram; mas não o viram.
25 Yeesu piba teebibine jaajige egä, “Weene lipu pi umle cäco gegi? Weene däägudägurage joomleniye sasa mename biname bime mene!
25 Então ele lhes disse:
26 Weene cire umle läbitejiye egä biname bime niiya cabu ca äsecrera biname te miiji mäpurage padare ne päpäna, piba peei cabu ca jamyacu apaclyera padare cabu me abacitame.”
26 Não é verdade que o Cristo tinha de sofrer e entrar na sua glória?
27 Puma cita ca Yeesu teeme tääpume eboclomäjige iyeta mene lui teeme poto cidi me oogäräneji gemi. Tabe gije abacitige mene cabu ca Moose lui bine itu soogäremuji, puma cita ca teeme mene te otnige iyeta sasa mename biname bime cabu ca.
27 E, começando por Moisés e todos os Profetas, explicou-lhes o que constava a respeito dele em todas as Escrituras.
28 Siige, teepi lui cewe me singi otni, pui mameta me atyaränisi, piba Yeesu tabe otni taatu äbitige,
28 Quando se aproximavam da aldeia para onde iam, ele fez menção de passar adiante.
29 yepä teepi teebine jiibecläsi, jejäsi egä, “Maane cine cama naanajege! Bimu te mameta gyene äpula, krokeciiye me äbitenige.” Peei name pi tabe teeme mete me abacitige ten cama lenajame.
29 Mas eles o convenceram a ficar, dizendo: — Fique conosco, porque é tarde, e o dia já está chegando ao fim. E entrou para ficar com eles.
30 Tabe ten cama dade cabu adnatige, buluduu ne ecatige, Acejiyame ne eso ecärige, piba itrecige, ääcärige teebibine.
30 E aconteceu que, quando estavam à mesa, ele pegou o pão e o abençoou; depois, partiu o pão e o deu a eles.
31 Teeme irecu piba pajecu me äbitininisi, siige teebine opo ewatnäsi, yepä tabe puma cita ca teeme bau ca äyeblingtige.
31 Então os olhos deles se abriram, e eles reconheceram Jesus; mas ele desapareceu da presença deles.
32 Teepi piba teemeteme ajanäsi egä, “Toraca, mime ngenecu cina niclonige gaabe cabu, tabe liba mene nijanige piiyepu Oogäräneji Mene bine mime tääpume eboclomäjemige!”
32 E disseram um ao outro: — Não é verdade que o coração nos ardia no peito, quando ele nos falava pelo caminho, quando nos explicava as Escrituras?
33 Teepi dade gome ca wata abujengtäsi, Yerusalema cewe me acnenutäsi, puga edäremäsi pui lebin abiberäja bägrä bine piiyepu ten cama lui biname cina abasecretnige.
33 E, na mesma hora, levantando-se, voltaram para Jerusalém, onde acharam reunidos os onze e outros com eles,
34 Puma iyeta jaajisi teebibine egä, “Yageyame te toraca barpinantige! Tabe Simona bau bii taboclomtige!”
34 os quais diziam: — De fato, o Senhor ressuscitou e já apareceu a Simão!
35 Piba pui neeneni cina teebibine jejemäsi teeme tääpume ngena te äbitige gaabe cabu, piiyepu teepi lipu Yageyame ne opo ewatnäsi, tabe liba buluduu ne itremantige.
35 Então os dois contaram o que lhes tinha acontecido no caminho e como tinham reconhecido o Senhor no partir do pão.
36 Teepi liba peei mene cabu jage, piba taatu Yageyame Yeesu te teeme gome jeclajutige, teebibine jejemige egä, “Poode weene cama yaanajege!”
36 Falavam eles ainda estas coisas quando Jesus apareceu no meio deles e lhes disse:
37 Teepi cälu te jitemige wälu name pi, ingle teepi apu jenge-mige egä, “Cable gyene ai!”
37 Eles, porém, ficaram assustados e com medo, pensando que estavam vendo um espírito.
38 Yepä, tabe teebibine jejemige egä, “Weene ngenome ngenecu jiclonininige? Ngenome neeneni ngene atwanena cama gemi?
38 Mas ele lhes disse:
39 Jepänemeye cäme ime piiyepu cäme ernge. Cane säne! Cebine noomleye, piba umle äbitininiye, ingle cable te lica mäju piiyepu kaake cama ge, weene cebine lipu näpäneniye tääpe cama.”
39 Vejam as minhas mãos e os meus pés, que sou eu mesmo. Toquem em mim e vejam que é verdade, porque um espírito não tem carne nem ossos, como vocês estão vendo que eu tenho.
40 Tabe peei mene jejemige, teeme ime ernge jewabemige.
40 Dizendo isto, mostrou-lhes as mãos e os pés.
41 Siige, teepi camuge cängena ätrunga, ingle teepi mutäcäco äbitininisi gege name pi. Tabe peei name pi teebibine itinärige egä, “Nää, deedei pisi nyene?”
41 E, por não acreditarem eles ainda, por causa da alegria, e como estavam admirados, Jesus lhes disse:
42 Teepi teebine toce cibu ecärisi,
42 Então lhe apresentaram um pedaço de peixe assado,
43 tabe ecatige, siige teeme opo gaabe je erngige.
43 e ele comeu na presença deles.
44 Tabe piba teebibine jejemige egä, “Age tema pui mule cane lui poto cidi me weebibine ituge jaji liba weene cama nanajepi. Yoo, cane apu jijipene egä iyeta Oogäräneji Mene cäme poto cidi me miiji ibibi me äbita; apu ge pui mene Moose lui itu soogäremuji, piiyepu mename biname lui mene soogäremujisi, cuta piiyepu iyeta Salamo uupera cabu lui mene.”
44 A seguir, Jesus lhes disse:
45 Tabe piba teeme ngene atwanena jiitnemige Oogäräneji Mene cängena umle äbitame.
45 Então lhes abriu o entendimento para compreenderem as Escrituras.
46 Tabe teebibine jejemige egä, “Apu mene oogäräneji ge egä, Keriso, Israela biname bime niiya cabu ca äsecrera biname te miiji mäpu piiyepu budre päpäna, piba nesae bimu ingwe ca cirege arpinenta budre cabu ca.
46 E disse-lhes:
47 Cuta apu oogäräneji ge egä, biname cina miiji ai mene jajanena iyeta mene maramara biname bine. Pui kaakesea miiji Yerusalema cewe cabu gije abacitame, piba cuta jajanena iyeta poto ta. Teepi miiji biname bine jajanena egä biname lui cina niiya mule cabu ca latatrongärininusi piiyepu cebine nätrungusi, Acejiyame teeme niiya mule bine pa yääyeblingemepi teebibine teeme biname me wawenecame.
47 e que em seu nome se pregasse arrependimento para remissão de pecados a todas as nações, começando em Jerusalém.
48 Weene lui ire arbi biname gemi iyeta ai mule poto cidi me.
48 Vocês são testemunhas destas coisas.
49 Yoo, cane weeme bau me pa tätyepepene cäme Babe te lui ne ituge jaji weebibine ceerame, peei lui Aceji Seemo gyene. Yepä, weene ama ai babo cewe cabu inajininige ngälu teeme kokre te cabucewe ca pa täinepi weeme cabu me.”
49 Eis que envio sobre vocês a promessa de meu Pai; permaneçam, pois, na cidade, até que vocês sejam revestidos do poder que vem do alto.
50 Yeesu teeme abiberäja bägrä bine ewademige Yerusalema cabu ca Betaniya cewe mameta me. Puma tabe ime aawepäntige miiji ne acitame teeme cabu me.
50 Então Jesus os levou para fora, até Betânia. E, erguendo as mãos, os abençoou.
51 Egäcäro teebibine miiji ecäremige, tabe teebibine sebmalemige. Acejiyame me kokre te teebine cabu me ewepäntige.
51 Aconteceu que, enquanto os abençoava, ia-se retirando deles, sendo elevado para o céu.
52 Abiberäja bägrä cina teebine ewepyeräjisi, piba babo gege piiyepu ngenecu miiji cama äcnärige Yerusalema cewe me.
52 Então eles, adorando-o, voltaram para Jerusalém cheios de alegria.
53 Teepi iiwäreja mete caale bora yaacrajuge, puga Acejiyame ne eso yääcäranusi.
53 E estavam sempre no templo, louvando a Deus.
Atalhos do teclado
- Capítulo anterior←
- Próximo capítulo→
- Versículo anteriork
- Próximo versículoj
- Limpar seleçãoEsc
- Esta ajuda?
Estude este capítulo no WhatsApp
Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Lucas 24, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.