Lucas 22

Ireclota Mene (BON) vs NTLH

Sair da comparação
NTLH Nova Tradução na Linguagem de Hoje 2000
1 Trii padare mameta ge Israela biname cina liba uutneca cäco buluduu bine yäärwäjemusi, lui deedei teepi Äsuplengta Trii ca yaainusi.
1 Faltava pouco tempo para a Festa dos Pães sem Fermento , chamada Páscoa .
2 Yoo, iiwäreja babo biname piiyepu cotre abiberäja biname cina singi gaabe ne päpäname Yeesu ne aglime, yepä biname bime name pi wälu, teepi singi ogä oomlaname.
2 Os chefes dos sacerdotes e os mestres da Lei procuravam um jeito para matar Jesus em segredo porque tinham medo do povo.
3 Yuuda lui yepä ge Yeesu me twelb abiberäja bägrä cabu ca, teeme nuuja ngii Isakariyota. Satani te Yuuda me ngalebora me abacitige.
3 Então Satanás entrou em Judas, chamado Iscariotes, que era um dos doze discípulos.
4 Tabe piba modamoda iiwäreja biname piiyepu iiwäreja mete awamuta mope biname bime bau me ädige, ten cama mene jiicemige lipulipu Yeesu ne teeme ime cabu acitame.
4 Judas foi falar com os chefes dos sacerdotes e com os oficiais da guarda do Templo para combinar a maneira como ele ia lhes entregar Jesus.
5 Siige, teepi gege ge teeme ätityera tääpume, mene jejisi rarekaake daremu teebine ceerame.
5 Eles ficaram muito contentes e prometeram dar dinheiro a ele.
6 Yuuda teeme mene ecatige, miijirage padare ne jirngige Yeesu ne teeme ime cabu acitame, biname sobe liba lica ge.
6 Judas aceitou e começou a procurar uma oportunidade para entregar Jesus a eles, sem que o povo ficasse sabendo.
7 Teepi uutneca cäco buluduu bine yäärwäjinusi seben bimu ngalebora, siige pui padare me niinäce bimu te tädige teepi liba maamoi plongo bine yaaglecimusi Äsuplengta Trii deedei wawename.
7 Chegou o dia da Festa dos Pães sem Fermento , dia em que os judeus matavam carneirinhos para comemorar a Páscoa .
8 Yeesu te Peteru naabi Yoane jaajige egä, “Weene iclege mime deedei amacetnäjame Äsuplengta Trii tääpume.”
8 Então Jesus deu a Pedro e a João a seguinte ordem:
9 Teepi teebine itemläsi egä, “Maane singi cine ai deedei ne luma wawename?”
9 Eles perguntaram: — Onde o senhor quer que a gente prepare o jantar?
10 Tabe jaajige egä, “Cängena nätecijeye. Weene liba babo cewe me abaciteniye, piba weene biname ne jepäneniye niiye iitana cabu ca lui te tacnenige. Weene teebine ingwe icwepeye, tabe lui mete me abacitenige, weene peei mete me cuta abacitepeye,
10 Jesus respondeu:
11 pui mete yageyame ne jejepeye egä, ‘Cime mene pisi nyene Abiberäja Biname bau ca egä: Puupu lese nyene cane cäme abiberäja bägrä cama Äsuplengta deedei äbitame?’
11 e digam ao dono dela: “O Mestre mandou perguntar a você onde fica a sala em que ele e os seus discípulos vão comer o jantar da Páscoa.”
12 Tabe piba baborage cabu puupu ne jiwabenige lui iyeta gwidape cama gyene. Weene puma deedei emacetnäjemepeye!”
12 Então ele mostrará a vocês uma grande sala mobiliada, no andar de cima. Preparem ali o jantar.
13 Siige, teepi aaclige, iyeta gwidape ibibi jepänemäsi Yeesu lipu teebibine jaajige. Teepi puga äsuplengta deedei ne emacetnäjäsi.
13 Os dois discípulos foram até a cidade e encontraram tudo como Jesus tinha dito. Então prepararam o jantar da Páscoa.
14 Yoo, padare liba tatyaramtige, Yeesu dade gome adnatige teeme twelb ätyepäneji biname cama.
14 Quando chegou a hora, Jesus sentou-se à mesa com os apóstolos
15 Tabe teebibine jejemige egä, “Cane baborage singi ai Äsuplengta deedei weene cama äbitame. Cane ebä jepänenine mäpu padare ne, yepä niinäce cane weene cama deedei äbitenine.
15 e lhes disse:
16 Cane weebibine jijenininine egä cane ai äsuplengta deedei ne ingwe ca lica pa yaarwepene ngälu teeme aboclomta toraca me cire läbitepi, cane liba biname bine niiya cabu ca äsecrerame, Acejiyame me waadena cabu äbäcname.
16 Pois eu digo a vocês que nunca comerei este jantar até que eu coma o verdadeiro jantar que haverá no
17 Yeesu kwäye ne ecatige, Acejiyame ne eso ecärige, piba jejemige egä, “Weene ecateye, iyeta eneye.
17 Então Jesus pegou o cálice de vinho, deu graças a Deus e disse:
18 Yoo, cane weebibine jijenininine egä cane waina niiye ne cuta cääri lica pa yaanepene ngälu padare te cire tatyaramtepi Acejiyame te biname bine waadename.”
18 Pois eu afirmo a vocês que nunca mais beberei deste vinho até que chegue o Reino de Deus.
19 Tabe piba buluduu ne ecatige, Acejiyame ne eso ecärige, itrecige, teebibine ecäremige, jejemige egä, “Ai lui cäme tääpe gyene lui weeme tääpume budre äbitenine. Erweye, cebine ngene apecname.”
19 Depois pegou o pão e deu graças a Deus. Em seguida partiu o pão e o deu aos apóstolos, dizendo:
20 Deedei ingwe ca, tabe yepä pana mule ca kwäye ne ecatige, jejemige egä, “Ai kwäye te klaje jecnenige weeme tääpume Acejiyame lui kirece mene ituge jaji biname bine niiya cabu ca äsecrerame, cäme uudi liba tapirenige.
20 Depois do jantar, do mesmo modo deu a eles o cálice de vinho, dizendo:
21 Yepä, ire! Biname lui te cebine cäme cubuyame bime bau me nawabenige, tabe age sena mine cama ai dade cabu.
21 Mas vejam: o traidor está aqui sentado comigo à mesa!
22 Yoo, cane lui te Acejiyame bau ca tädujine, biname me äbitujine, cane budre me ädenine, ingle Acejiyame te singi gyene cane peei ne wawename. Yepä, mage mäpu gyene teeme tääpume lui te cebine cubuyame bime tääpume nawabenige!”
22 Pois o
23 Siige, abiberäja bägrä cina teemeteme ätemläjinisi egä, “Mime tomi cabu ca laasi nyene, lui te peei ne jewenenige?”
23 Então os apóstolos começaram a perguntar uns aos outros quem seria o traidor.
24 Abiberäja bägrä cina jicelisi egä teeme cabu ca lui te babo biname me pagege äbita.
24 Os apóstolos tiveram uma forte discussão sobre qual deles deveria ser considerado o mais importante.
25 Yeesu peei name pi jejemige egä, “Ai gawecewe mope biname cina teeme biname bine babo kokre cama ire jaatwemusi, piiyepu biname cina teebibine yaainemusi ‘Babo Ätityera Biname.’
25 Então Jesus disse:
26 Yepä, gone teeme pana mule ne yaacatuye. Eewe, weeme cabu ca laasi nyene baborage, tabe miiji matikolä pana äbita, piiyepu weeme babo biname tabe miiji kaakesea bägrä pana lenajame.
26 Mas entre vocês não pode ser assim. Pelo contrário, o mais importante deve ser como o menos importante; e o que manda deve ser como o que é mandado.
27 Yoo, laasi nyene baborage ai neeneni cabu ca, nää biname lui te ladnatuge deedei äbitame, coo biname lui te deedei teeme bau me yaawaduge? Yoo, tabe sine baborage lui te ladnatuge, yepä cane lui weeme tääpume epu pana gäne weeme kaakesea bägrä liiyepu.
27 Quem é o mais importante? É o que está sentado à mesa para comer ou é o que está servindo? Claro que é o que está sentado à mesa. Mas entre vocês eu sou como aquele que serve.
28 Yoo, weene cebine lica ituge abmala mine liba mäpu bine jääpänanemepesi,
28 — Vocês têm estado sempre comigo nos meus sofrimentos.
29 cuta epu pana cäme Babe te lipu cebine conocäco ituge ceera cane biname bine waadename, cane cuta pepu weebibine conocäco cirege ceera weene biname bine waadename.
29 Por isso, assim como o meu Pai me deu o direito de governar, eu também dou o mesmo direito a vocês.
30 Weene piba cabucewe je cäme dade cabu deedei cirege äbita piiyepu niiye nänäja cäme waadena padare cabu. Weene babo puupu cabu cire adnatäripeye Israela biname bime twelb ingle biname bine atraname.”
30 Vocês vão comer e beber à minha mesa no meu
31 Yeesu jejige egä, “Simona, Simona, cebine näteciji! Satani teeme singi bii jepänige weebibine iyeta apicetnerame, epu pana calwacupi biname te kuu bine mälwä lipu jäämlecäjemuge miiji kuu taatu waadename.
31 Jesus continuou:
32 Yepä, Simona, cane cuta määme tääpume ituge awejena egä maane lica määme ätrunga ne abma-lame. Maane liba pui apicetnera cabu ca pa tacnenutepete, piba maane määme binamewale bine cuta ngenecu kokre jewenemepi.”
32 Mas eu tenho orado por você, Simão, para que não lhe falte fé. E, quando você voltar para mim, anime os seus irmãos.
33 Peteru jejige egä, “Yageyame, cane amacetnäjäneji gäne maane cama otnime krokeciiye mete cabu me, coo budre äbitame.”
33 Então Pedro disse a Jesus: — Estou pronto para ser preso e morrer com o senhor!
34 Yeesu piba jejige egä, “Peteru, cane meebine naajenine egä maane cebine nesae gääbu nainenite, paulo te ingwe ca ala sengenenige.”
34 Então Jesus afirmou:
35 Yeesu piba teeme abiberäja bägrä bine itemlemige egä, “Pui niinäce padare cabu, cane liba weebibine jityepäjipene rarekaake cäco, bulu diiba cäco, cuta piiyepu ernge gwidape cäco, nää weeme singi puga ge nuuja gwidape tääpume?”
35 Depois Jesus perguntou aos discípulos: — Não faltou nada! — responderam eles.
36 Yeesu jejemige egä, “Yepä, page laati me bulu diiba piiyepu rarekaake piti nemi, tabe miiji ten cama waadena. Piiyepu cuta laati te cubu turikä cäco gyene, tabe miiji aletname teeme acwaba cäbletääpe ca.
36 Então Jesus disse:
37 Cane weebibine jijenininine egä Oogäräneji Mene te cäme poto cidi me miiji ibibi äbitame egä, ‘Teebine ecitenisi conocono biname cama yepä.’ Yoo, ngena mene cäme poto cidi me oogäräneji gyene, toraca me äbitenige.”
37 Pois as
38 Abiberäja bägrä cina piba jejisi egä, “Yageyame, age tegi neeneni cubu turikä.”
38 Aí os seus discípulos disseram: — Senhor, aqui estão duas espadas.
39 Yeesu piba cewe ne sebmalige, Olibi Uli podo cabu me ädige, teeme bimu gaabegabe mule lipu ge. Teeme abiberäja bägrä cina teeme ingwe ca eclige.
39 Jesus saiu e foi, como de costume, ao monte das Oliveiras; e os seus discípulos foram com ele.
40 Tabe liba teeme singi puupu ne joomlige, piba teebibine jejemige egä, “Acejiyame ne ewejaneye egä weene apicetnera cabu ca lica pagege atrametna.”
40 Quando chegou ao lugar escolhido, Jesus disse:
41 Tabe piba matikolä äyeblingtige teeme bau ca, epu pana kula me ajara leca liiyepu. Tabe kokorare ääpednutige, Acejiyame ne ewejanige egä,
41 Então se afastou a uma distância de mais ou menos trinta metros. Ajoelhou-se e começou a orar,
42 “Cäme babe, maane liba singi gäte, ai mäpu ne iyeblingti cäme bau ca, yepä gone jaawenute cäme singi ne, määme singi ne jewenepi.”
42 dizendo:
43 Piba mename seemo te cabucewe ca teeme bau me taboclomtige teebine kokre ceerame.
43 [Então um anjo do céu apareceu e o animava.
44 Yeesu baborage ngenecu mäpu cama ewejanige. Teeme mlage cina uudi ipecu pana sitrametnemige gawe cabu.
44 Cheio de uma grande aflição, Jesus orava com mais força ainda. O seu suor era como gotas de sangue caindo no chão.]
45 Tabe liba abujängtige teeme irecu ätumuta cabu ca, teeme abiberäja bägrä bime bau me liba ädige, teebibine ute cabu jepänemige, ingle teepi mage ngenecu mäpu ge.
45 Depois de orar, ele se levantou, voltou para o lugar onde os discípulos estavam e os encontrou dormindo, pois a tristeza deles era muito grande.
46 Tabe teebibine jejemige egä, “Weene ngena ute gemi? Arpinärineye, Acejiyame ne ewejaneye egä weene apicetnera cabu ca lica pagege atrametna.”
46 E disse:
47 Yeesu liba peei mene cabu jage, piba taatu biname sange te tatyaramtige. Pui biname, ngii Yuuda, lui yepä ge twelb abiberäja bägrä cabu ca, tabe te opo jewenemige teebibine. Tabe Yeesu gome ädige teebine lakace cabu atecname, teeme awabla mule liiyepu ge.
47 Jesus ainda estava falando, quando chegou uma multidão. Judas, um dos doze discípulos, que era quem guiava aquela gente, chegou perto de Jesus para beijá-lo.
48 Yepä, Yeesu jejige egä, “Yuuda, cane lui te Acejiyame cabu ca tädujine, biname me äbitujine, nää maane cebine nawabenite budre me atecna cabu ca?”
48 Mas Jesus disse:
49 Yoo, Yeesu cama lui abiberäja bägrä cina liba jepänemisi ngena te pa läbitege, teepi jejisi egä, “Yageyame, nää cine miiji agleca cubu turikä ca?”
49 Quando os discípulos que estavam com Jesus viram o que ia acontecer, disseram: — Senhor, devemos atacar essa gente com as nossas espadas?
50 Puma cita ca teeme yepä te iiwäreja mope biname me kaakesea bägrä ne jemomäntige turikä ca, camu poto tablame ne jeläcnutige.
50 Um deles feriu com a espada o empregado do Grande Sacerdote , cortando a sua orelha direita.
51 Yepä, Yeesu jejemige egä, “Siige ai mule!” Tabe ime ne ecitige pui kaakesea bägrä me tablame cabu, teebine miiji me jewenige.
51 Mas Jesus ordenou: Aí tocou na orelha do homem e o curou.
52 Piba pui modamoda iiwäreja biname piiyepu poto iiwäreja mete awamuta mope biname, piiyepu poto Israela modamoda biname bine, iyeta lui cina seclige Yeesu ne oomlaname, tabe teebibine jejemige egä, “Weene ngenome cubu turikä piiyepu gabagaba cama naaclige, epu pana egä cane cubucubu biname gäne?
52 Em seguida disse aos chefes dos sacerdotes, aos oficiais da guarda do Templo e aos líderes judeus que tinham vindo para prendê-lo:
53 Yoo, cane weene cama liba nanajuge iiwäreja mete caale bora bimu gaabegabe, weene piba singi lica cebine oomlaname. Yepä, ai lui weeme padare gyene, krokeciiye te liba weebibine joomlinige waadename.”
53 Eu estava com vocês todos os dias no pátio do Templo, e vocês não tentaram me prender. Mas esta é a hora de vocês e também a hora do poder da escuridão.
54 Siige, teepi Yeesu ne joomlisi, teebine ecanisi Iiwäreja Mope Biname me mete me. Peteru cudecewe pana teebine ingwe icwige.
54 Eles prenderam Jesus e o levaram até a casa do Grande Sacerdote . E Pedro os seguia de longe.
55 Poto biname cina muye yuungisi cole puupu cabu puutucu je, puga adnatäreji icrajige, cuta Peteru teeme gome adnatige.
55 Quando acenderam uma fogueira no meio do pátio, Pedro foi e sentou-se com os que estavam em volta do fogo.
56 Yepä mete kaakesea ngulebägrä te teebine jepänige, muye apaclyera cabu adnatäneji ge. Tabe teebine cängena ewatnäjige, piba jiicige egä, “Ai biname te ten cama waatnuge!”
56 Uma das empregadas o viu sentado ali perto da fogueira, olhou bem para ele e disse: — Este homem também estava com Jesus!
57 Yepä, Peteru ainige, jojige egä, “Ngulebägrä, cane umle lica gäne tabe!”
57 Mas Pedro negou, dizendo: — Mulher, eu nem conheço esse homem!
58 Matikolä ingwe ca, nuuja biname te teebine jepänige, jejige egä, “Maane cuta yepä teeme tomi cabu ca gäte!”
58 Pouco tempo depois, um homem o viu ali e disse: — Você também é um deles! Mas Pedro respondeu: — Homem, eu não sou um deles.
59 Yepä awa ingwe ca cuta nuuja biname te kokre cama jiicige egä, “Toraca gyene, ai biname ten cama waatnetnäjuge, ingle tabe Galilaya biname gyene.”
59 Mais ou menos uma hora depois, outro insistiu: — Você estava mesmo com ele porque também é galileu.
60 Yepä, Peteru te jejige egä, “Maane lui tääpume jiicenenite, cane umle lica gäne!”
60 Mas Pedro respondeu: — Homem, eu não sei do que é que você está falando! Naquele instante, enquanto ele falava, o galo cantou.
61 Yageyame te tatatrongtige, Peteru ne conocäco ire jetwige, siige Peteru piba ngene jotwige Yageyame lui mene teebine bii jejige egä, “Page paulo te ingwe ca ala sengenenige, niinäce maane nesae gääbu cebine nainenite.”
61 Então o Senhor virou-se e olhou firme para Pedro, e ele lembrou das palavras que o Senhor lhe tinha dito: “Hoje, antes que o galo cante, você dirá três vezes que não me conhece.”
62 Siige, Peteru asatige, mage ele engenige.
62 Então Pedro saiu dali e chorou amargamente.
63 Lui biname cina Yeesu ne jewamutisi, teepi teebine niiya bääclena me jewenisi, piiyepu jidnanenisi.
63 Os homens que estavam guardando Jesus zombavam dele e batiam nele.
64 Teepi teeme irecu icwabisi cäbletääpe ca, piba jejisi egä, “Nijini, laati te meebine noororige?”
64 Taparam os olhos dele e perguntavam: — Quem foi que bateu em você? Adivinhe!
65 Teepi cuta bucurage nuuja niiya mene ca teebine jicnecisi.
65 E diziam muitas outras coisas para insultá-lo.
66 Bimu te liba tacitige, Israela mutre biname, epu egä modamoda iiwäreja biname piiyepu cotre abiberäja biname, teepi abasecretnige, piba Yeesu ne ecanisi teeme opo gaabe je aclajutame,
66 Quando amanheceu, alguns líderes dos judeus, alguns chefes dos sacerdotes e alguns mestres da Lei se reuniram. Depois mandaram levar Jesus diante do Conselho Superior .
67 teebine jejisi egä, “Nijini, nää maane Acejiyame bau ca Keriso säte?”
67 Então lhe disseram: — Diga para nós se você é o Ele respondeu:
68 cuta piiyepu, cane liba weebibine itemläjinine, weene lica daremu mene awecnista.
68 E, se eu fizer uma pergunta, vocês não vão responder.
69 Yepä, ai padare cabu ca cane lui te Acejiyame cabu ca tädujine, biname me äbitujine, cane Kokre Acejiyame me camu poto ime cabu pa ladnatepene.”
69 Mas de agora em diante o
70 Teepi iyeta piba itemlisi egä, “Nää maane jiicite apu egä maane Acejiyame me Bägrä gäte?”
70 Aí todos perguntaram: — Então você é o Filho de Deus? Jesus respondeu:
71 Teepi piba ajananinisi egä, “Ngänuge mime nuuja aitneja biname. Cine bii nitecijinige tabe lipu teemämu taitnige!” Siige.
71 E eles disseram: — Não precisamos mais de testemunhas. Nós mesmos ouvimos o que ele disse.

Ler em outra tradução

Comparar com outra

Estude este capítulo no WhatsApp

Peça à IA da Bíblia Fala para explicar Lucas 22, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.