João 6

Ireclota Mene (BON) vs VC

Sair da comparação
VC Versão Católica
1 Ai ingwe gaabe ca Yeesu Galilaya sawa ne yuurige, Tiberiya sawa ca lui ne cuta einenisi.
1 Depois disso, atravessou Jesus o lago da Galiléia {que é o de Tiberíades.}
2 Bucurage biname cina teebine ingwe icwisi, ingle teepi itu jääpänanepesi tabe teeme kokre ca pita biname bine miiji wawenena.
2 Seguia-o uma grande multidão, porque via os milagres que fazia em beneficio dos enfermos.
3 Yeesu podo cabu me teeme abiberäja bägrä cama jegelige, siige puga adnatige.
3 Jesus subiu a um monte e ali se sentou com seus discípulos.
4 Pui padare Israela biname bime äsuplengta trii padare mameta ge.
4 Aproximava-se a Páscoa, festa dos judeus.
5 Yeesu ire acitige, jepänige bucurage biname cina teeme bau me otni je. Tabe puma cita ca Pilipo ne jejige egä, “Mine ai biname bime ibibi deedei luma jeletnenemisi?”
5 Jesus levantou os olhos sobre aquela grande multidão que vinha ter com ele e disse a Filipe: Onde compraremos pão para que todos estes tenham o que comer?
6 Tabe ai lui naace tääpume jiicige Pilipo ne apicetnärame, yepä tabe umle ge, tabe ngena ne jewenenige.
6 Falava assim para o experimentar, pois bem sabia o que havia de fazer.
7 Pilipo Yeesu ne jejige egä, “Mine puu neeneni hanred silba rarekaake ca buluduu bine liba aletna je, poto cina erwäjinisi, poto cina abamutenisi.”
7 Filipe respondeu-lhe: Duzentos denários de pão não lhes bastam, para que cada um receba um pedaço.
8 Piba teeme nuuja abiberäja bägrä, Simona Peteru me igane Andrea te Yeesu ne jejige egä,
8 Um dos seus discípulos, chamado André, irmão de Simão Pedro, disse-lhe:
9 “Ama pisi nyene yepä bägrä, lui me piti nemi faib buluduu piiyepu neeneni bumate cibu, yepä puu ibibi lica gemi iyeta ai biname bime tääpume.”
9 Está aqui um menino que tem cinco pães de cevada e dois peixes... mas que é isto para tanta gente?
10 Pui cewe cabu puga ge babo baace. Yeesu teeme abiberäja bägrä bine jejemige egä, “Biname bine jejemeye adnateräjame baace papa cabu,” siige teepi adnateräjige. Teepi iyeta lui faib tausen rooriye ge.
10 Disse Jesus: Fazei-os assentar. Ora, havia naquele lugar muita relva. Sentaram-se aqueles homens em número de uns cinco mil.
11 Yeesu buluduu bine ewadimige, Acejiyame ne eso ecärige, siige biname bine ecäremige, lui cina adnatäreji icrajimige puma. Tabe cuta cibu ecäremige, siige teepi erwäjimisi, teepi luma ngälu singi ge.
11 Jesus tomou os pães e rendeu graças. Em seguida, distribuiu-os às pessoas que estavam sentadas, e igualmente dos peixes lhes deu quanto queriam.
12 Teepi liba iyeta ngene jeglemige, Yeesu abiberäja bägrä bine jejemige egä, “Deedei, cibu pacupacu etomle-cmeye iyeta, nuuja ne gone yaabmaluye.”
12 Estando eles saciados, disse aos discípulos: Recolhei os pedaços que sobraram, para que nada se perca.
13 Teepi siige etomlecmisi, lui deedei pacupacu abmalininisi pui faib buluduu cabu ca, biname cina liba erwäjimisi, siige twelb diiba bine jengärimisi apaname.
13 Eles os recolheram e, dos pedaços dos cinco pães de cevada que sobraram, encheram doze cestos.
14 Biname cina liba jepänisi ai ciitaca mule ne, Yeesu lui jewenige, teepi jiicisi egä, “Toraca, ai lui Acejiyame me pui mename biname gyene, mine lui ne jewagrijenisi otnime.”
14 À vista desse milagre de Jesus, aquela gente dizia: Este é verdadeiramente o profeta que há de vir ao mundo.
15 Yeesu umle ge egä, “Teepi teeme singi ca cebine acitame naweninisi mope biname tääpume, yepä cäme singi lica ge.” Siige tabe cääri taatu ädige podo cabu me.
15 Jesus, percebendo que queriam arrebatá-lo e fazê-lo rei, tornou a retirar-se sozinho para o monte.
16 Liba mämleteca me, abiberäja bägrä cina piba podo cabu ca täinitnige, sawa ligi me eclige,
16 Chegada a tarde, os seus discípulos desceram à margem do lago.
17 poo cabu me acetnärige, siige sawa ne yuurisi Kaprenauma cewe me äcnärame. Teepi liba sawa cabu jage, ciiye te piba tumlige, yepä Yeesu cäro camu ge teeme bau me atyaramta.
17 Subindo a uma barca, atravessaram o lago rumo a Cafarnaum. Era já escuro, e Jesus ainda não se tinha reunido a eles.
18 Buuwe te kokre cama tipwäjige, siige uule kuu cina modamoda me äbitininisi.
18 O mar, entretanto, se agitava, porque soprava um vento rijo.
19 Abiberäja bägrä cina liba poo ne biiri ewäcisi faib kilomiita pana padare me doro cabu ca, teepi puma cita ca jepänisi Yeesu ne niiye papa cabu otni je poo gome me, siige teepi mage wälu ge.
19 Tendo eles remado uns vinte e cinco ou trinta estádios, viram Jesus que se aproximava da barca, andando sobre as águas, e ficaram atemorizados.
20 Yepä Yeesu teebibine jejemige egä, “Wälu gone, cane säne!”
20 Mas ele lhes disse: Sou eu, não temais.
21 Piba teepi singi ge teebine acenutame, siige piba taatu poo te doro ne joomlige, teepi liiyeme singi ge otnime.
21 Quiseram recebê-lo na barca, mas pouco depois a barca chegou ao seu destino.
22 Nuuja bimu cabu lui biname cina sawa nuuja poto doro cabu itu tabmalimesi, teepi umle äbitininisi egä, “Yepä taatu poo lui te birice aga ge, abiberäja bägrä cina pui gaabe suurumesi sawa nuuja poto doro me, cuta Yeesu teta cama lica tädumi.”
22 No dia seguinte, a multidão que tinha ficado do outro lado do mar percebeu que Jesus não tinha subido com seus discípulos na única barca que lá estava, mas que eles tinham partido sozinhos.
23 Piba poto poo cina seclige Tiberiya cewe cabu ca eeyeme, teepi luma deedei bine serwäjimumesi, Yageyame te lui deedei tääpume Acejiyame ne eso secärumi.
23 Nesse meio tempo, outras barcas chegaram de Tiberíades, perto do lugar onde tinham comido o pão, depois de o Senhor ter dado graças.
24 Lui cina puga ge piiyepu lui cina seclige, teepi liba umle äbitininisi egä, “Yeesu ama lica gyene, cuta abiberäja bägrä lica gemi,” teepi poo cabu me acetneräjininisi, Kaprenauma cewe me yuurisi Yeesu ne ärngime.
24 E, reparando a multidão que nem Jesus nem os seus discípulos estavam ali, entrou nas barcas e foi até Cafarnaum à sua procura.
25 Lui biname cina Yeesu ne jirngisi, teepi teebine puma jepänisi sawa nuuja poto doro je, siige itemlisi egä, “Abiberäja biname, maane cuta liba tädite aima?”
25 Encontrando-o na outra margem do lago, perguntaram-lhe: Mestre, quando chegaste aqui?
26 Yeesu jejemige egä, “Cane toraca jijenininine weebibine, egä weene cebine naace name pi lica närngeniye, ingle weene ciitaca mule bine itu tepänanemumeye cäme bau ca. Yepä weene naace popi närngeniye, ingle weene ibibi deedei bine serwäjimumeye.
26 Respondeu-lhes Jesus: Em verdade, em verdade vos digo: buscais-me, não porque vistes os milagres, mas porque comestes dos pães e ficastes fartos.
27 Weene gone watata deedei bine jäärngemuye, yepä eei deedei ne jirngepeye, lui te iyeteta ireclota biname bine yääcäranemuge. Lui te Acejiyame bau ca täduji biname me äbituji, tabe te pa icäripi weebibine pui deedei, ingle Aceji Babe te teebine ituge conocäco ceera peei ne wawename.”
27 Trabalhai, não pela comida que perece, mas pela que dura até a vida eterna, que o Filho do Homem vos dará. Pois nele Deus Pai imprimiu o seu sinal.
28 Teepi Yeesu ne itemlisi egä, “Cine miiji ngena wawena, egä cine Acejiyame me kaakesea bine jaawenimusi?”
28 Perguntaram-lhe: Que faremos para praticar as obras de Deus?
29 Yeesu jejemige egä, “Peei lui Acejiyame me kaakesea gyene weeme cabu, egä weene cebine nätrungeniye, tabe lui ne nätyepuji.”
29 Respondeu-lhes Jesus: A obra de Deus é esta: que creiais naquele que ele enviou.
30 Teepi jejisi egä, “Maane ngena ciitaca mule ne jewenenite cine päpäname siige cine piba meebine ätrungame? Maane ngena jewenenite?
30 Perguntaram eles: Que milagre fazes tu, para que o vejamos e creiamos em ti? Qual é a tua obra?
31 Maane lipu gäte cibibine maana deedei ceerame, cime kaakesaare cina lui deedei bine serwäjenanemumesi daapo taatu cewe cabu je. Oogäräneji mene te jiicenige ai poto cidi me egä, ‘Acejiyame te cabucewe ca teebibine deedei secäranemuji.’”
31 Nossos pais comeram o maná no deserto, segundo o que está escrito: Deu-lhes de comer o pão vindo do céu {Sl 77,24}.
32 Yeesu jejemige egä, “Cane toraca jijenininine, egä Moose cabucewe ca weebibine deedei lica icäraninuji, yepä cäme Babe te toracarage deedei cabucewe ca sicäraninuge.
32 Jesus respondeu-lhes: Em verdade, em verdade vos digo: Moisés não vos deu o pão do céu, mas o meu Pai é quem vos dá o verdadeiro pão do céu;
33 Acejiyame me deedei lui tabe sine, cabucewe ca lui te täduji biname bine ireclota ceerame.”
33 porque o pão de Deus é o pão que desce do céu e dá vida ao mundo.
34 Teepi puma cita ca Yeesu ne jejisi egä, “Babo biname, maane pui deedei iyeta padare cabu nicäranipi.”
34 Disseram-lhe: Senhor, dá-nos sempre deste pão!
35 Yeesu jejemige egä, “Cane säne pui ireclota deedei. Lui te cäme bau me täduge, tabe lica pagege loolomecewe jajwi. Cuta lui te cebine nätrunguge, tabe lica pagege niiyemecewe jajwi.
35 Jesus replicou: Eu sou o pão da vida: aquele que vem a mim não terá fome, e aquele que crê em mim jamais terá sede.
36 Yepä cane weebibine ituge jaji, egä weene itu näpänanumeye cebine, yepä weene ätrunga lica gemi.
36 Mas já vos disse: Vós me vedes e não credes...
37 Iyeta lui cäme Babe te näcäranuge, teepi cäme bau me saacluge, piiyepu laati te cäme bau me täduge, cane lica yääyecräjune.
37 Todo aquele que o Pai me dá virá a mim, e o que vem a mim não o lançarei fora.
38 Cane cabucewe ca lica tädujine cäme singi ne wawename, yepä cane tädujine teeme singi ne wawename, lui te cebine nätyepuji.
38 Pois desci do céu não para fazer a minha vontade, mas a vontade daquele que me enviou.
39 Piiyepu lui te cebine nätyepuji, tabe singi gyene, egä cane nuuja ne lica apesera tabe lui cebine ituge ceera, yepä cane teebibine ireclota cabu me cire yaarpinäremepene ceräcerägääbu bimu cabu je.
39 Ora, esta é a vontade daquele que me enviou: que eu não deixe perecer nenhum daqueles que me deu, mas que os ressuscite no último dia.
40 Cäme Babe te singi gyene, egä iyeta lui cina näpänusi cane teeme Bägrä ne piiyepu nätrungusi, teepi iyeteta ireclota ne cire jääpänepesi piiyepu cane teebibine cire yaarpinäremepene ceräcerägääbu bimu cabu je.”
40 Esta é a vontade de meu Pai: que todo aquele que vê o Filho e nele crê, tenha a vida eterna; e eu o ressuscitarei no último dia.
41 Israela biname cina gije abacitinisi Yeesu ne äingejame, ingle tabe lipu jiicige egä, “Cane säne deedei, lui te cabucewe ca tädujine.”
41 Murmuravam então dele os judeus, porque dissera: Eu sou o pão que desceu do céu.
42 Teepi jiicisi egä, “Cije ai lui Yeesu lica gyene, Yoosepa me bägrä. Cine umle gemi teeme mage babe. Cije tabe piba lipulipu jiicenige, egä tabe cabucewe ca itu täduji.”
42 E perguntavam: Porventura não é ele Jesus, o filho de José, cujo pai e mãe conhecemos? Como, pois, diz ele: Desci do céu?
43 Yeesu teebibine jejemige egä, “Weene peei äingeja mene ne ebmaleye!
43 Respondeu-lhes Jesus: Não murmureis entre vós.
44 Nuuja te äblicäco cäme bau me otni, liba Babe lui te cebine nätyepuji, teebine lica taawenuge cäme bau me otnime, siige cane teebine ireclota cabu me cire yaarpinantepene ceräcerägääbu bimu cabu je.
44 Ninguém pode vir a mim se o Pai, que me enviou, não o atrair; e eu hei de ressuscitá-lo no último dia.
45 Acejiyame me mename biname cina itu yoogärujisi egä, ‘Acejiyame te iyeta biname bine pagege abiberäja.’ Iyeta lui cina Babe ne jäätecijusi, teeme bau ca labiberäjininusi, teepi cäme bau me saacluge.
45 Está escrito nos profetas: Todos serão ensinados por Deus {Is 54,13}. Assim, todo aquele que ouviu o Pai e foi por ele instruído vem a mim.
46 Ai lui naace tääpume lica gyene, egä nuuja te ituge Babe ne päpäna, yepä tabe taatu lui te Babe bau ca täduji, tabe te teebine ituge päpäna.
46 Não que alguém tenha visto o Pai, pois só aquele que vem de Deus, esse é que viu o Pai.
47 Cane toraca jijenininine: laati te birige ätrunga, tabe ireclota ne jääpänuge.
47 Em verdade, em verdade vos digo: quem crê em mim tem a vida eterna.
48 Cane lui ireclota deedei gäne.
48 Eu sou o pão da vida.
49 Weeme kaakesaare cina daapo taatu cewe cabu puu maana deedei ne serwäjenanemumesi, yepä teepi budre täbitenäjimesi.
49 Vossos pais, no deserto, comeram o maná e morreram.
50 Yepä laati te liba yaarwuge cabucewe ca lui deedei te täduge, tabe budre ne lica jääpänuge.
50 Este é o pão que desceu do céu, para que não morra todo aquele que dele comer.
51 Cane age säne pui ireclota deedei, cabucewe ca lui te tädujine. Laati te liba ai deedei yaarwuge, tabe iyeteta yaanajuge. Cane lui deedei ceera, cäme tääpe gyene, cane lui ne pagege äyemela biname cina iyeteta ireclota ne päpäname.”
51 Eu sou o pão vivo que desceu do céu. Quem comer deste pão viverá eternamente. E o pão, que eu hei de dar, é a minha carne para a salvação do mundo.
52 Puma cita ca Israela biname cina gije abacitinisi teemeteme atraname egä, “Tabe lipulipu mibibine teeme tääpe ceera mine arwime?”
52 A essas palavras, os judeus começaram a discutir, dizendo: Como pode este homem dar-nos de comer a sua carne?
53 Yeesu jejemige egä, “Cane toraca jijenininine: weene liba cäme tääpe ne lica yaarwuye, Acejiyame bau ca lui te tädujine biname me äbitujine, piiyepu liba lica cäme uudi ne yaanuye, weeme cabu ireclota lica birige.
53 Então Jesus lhes disse: Em verdade, em verdade vos digo: se não comerdes a carne do Filho do Homem, e não beberdes o seu sangue, não tereis a vida em vós mesmos.
54 Yepä laati te cäme tääpe ne yaarwuge piiyepu cäme uudi ne yaanuge, tabe iyeteta ireclota ne jääpänuge, siige cane teebine ireclota cabu me cire yaarpinantepene ceräcerägääbu bimu cabu je.
54 Quem come a minha carne e bebe o meu sangue tem a vida eterna; e eu o ressuscitarei no último dia.
55 Cäme tääpe lui toraca deedei gyene, cäme uudi lui toraca niiye gyene.
55 Pois a minha carne é verdadeiramente uma comida e o meu sangue, verdadeiramente uma bebida.
56 Laati te cäme tääpe ne yaarwuge, cäme uudi ne yaanuge, tabe cäme cabu yaanajuge, cane teeme cabu nanajuge.
56 Quem come a minha carne e bebe o meu sangue permanece em mim e eu nele.
57 Ireclota Babe te cebine nätyepuji, siige cane teeme cabu ca ireclota ituge päpäna. Pipu pi laati te cäme tääpe ne yaarwuge, tabe cäme bau ca ireclota ne jääpänuge.
57 Assim como o Pai que me enviou vive, e eu vivo pelo Pai, assim também aquele que comer a minha carne viverá por mim.
58 Ai pui deedei gyene, cabucewe ca lui ituge otni. Ai lui epu deedei lica gyene, weeme kaakesaare cina lui ne serwanenanumesi, yepä teepi äblicäco ge budre cabu ca uucratna. Yepä laati te ai deedei yaarwuge, tabe iyeteta yaanajuge.”
58 Este é o pão que desceu do céu. Não como o maná que vossos pais comeram e morreram. Quem come deste pão viverá eternamente.
59 Yeesu iyeta ai mene jiicemige Kaprenauma cewe je, tabe liba biname bine ebiberäjimige teeme abasecretna mete cabu.
59 Tal foi o ensinamento de Jesus na sinagoga de Cafarnaum.
60 Yeesu ne lui cina ingwe icwisi, teepi liba itecijemige ai mene, teeme bucurage cina jiicisi egä, “Ai abiberäja lui mage mäpurage gyene. Laati te miiji gyene ai ne acatame?”
60 Muitos dos seus discípulos, ouvindo-o, disseram: Isto é muito duro! Quem o pode admitir?
61 Nuuja te Yeesu ne lica jejige, yepä tabe umle äbitige, teepi ngena poto cidi me jitranisi, siige tabe itemlimige egä, “Nää, cäme abiberäja te weebibine niiya opo me jiwenininige?
61 Sabendo Jesus que os discípulos murmuravam por isso, perguntou-lhes: Isso vos escandaliza?
62 Cije piba lipu gyene, weene liba äpäna je Acejiyame bau ca lui te täduji biname me äbituji acnenuta cabucewe me, tabe luma niinäce ituge.
62 Que será, quando virdes subir o Filho do Homem para onde ele estava antes?...
63 Aceji Seemo te biname bine ireclota me jaawenimuge, teepi teeme ca äblicäco nuuja gwidape wawena. Cane lui mene bii jijananinine, Aceji Seemo piiyepu ireclota cama.
63 O espírito é que vivifica, a carne de nada serve. As palavras que vos tenho dito são espírito e vida.
64 Yepä weene poto cina cebine lica nätrungeniye.” Yeesu ai mene naace name pi jiicige, ingle tabe ujarage umle äbituji, laati bemi lica teebine ätrunga piiyepu laati te teebine budre me pa jaawabepi.
64 Mas há alguns entre vós que não crêem... Pois desde o princípio Jesus sabia quais eram os que não criam e quem o havia de trair.
65 Puma cita ca tabe cääri jiicige egä, “Ai ingle name pi cane bii jijinine weebibine, egä nuuja te äblicäco gyene cäme bau me otni, Babe te liba lica teebine jaawenuge otnime.”
65 Ele prosseguiu: Por isso vos disse: Ninguém pode vir a mim, se por meu Pai não lho for concedido.
66 Yeesu me ai mene name pi bucurage teeme ingwe ca äcwi biname cina teebine ebmalisi, siige teta cama lica otninisi.
66 Desde então, muitos dos seus discípulos se retiraram e já não andavam com ele.
67 Piba Yeesu teeme twelb abiberäja bägrä bine itemlimige egä, “Weene nää cuta singi gemi cebine abmalame?”
67 Então Jesus perguntou aos Doze: Quereis vós também retirar-vos?
68 Simona Peteru te jewecnistige teeme mene egä, “Yageyame, cije cine ingwe ca laati bau me otni? Määme piti nemi mene iyeteta ireclota tääpume!
68 Respondeu-lhe Simão Pedro: Senhor, a quem iríamos nós? Tu tens as palavras da vida eterna.
69 Cine siige näätrungenisi piiyepu umle gemi, egä maane peese näte, Acejiyame te lui ne mara me ituge wawena teeme tääpume.”
69 E nós cremos e sabemos que tu és o Santo de Deus!
70 Yeesu teebibine jejemige egä, “Cane weene twelb bine puu iyeta itu jijäcripene, yepä weeme yepä cabu pisi nyene Satani.”
70 Jesus acrescentou: Não vos escolhi eu todos os doze? Contudo, um de vós é um demônio!...
71 Yeesu Yuuda, Simona Isakariyota me bägrä tääpume jiicige. Ngänuge, tabe puu teeme twelb abiberäja bägrä cabu ca yepä ge, tabe te teebine budre me pa jaawabepi.
71 Ele se referia a Judas, filho de Simão Iscariotes, porque era quem o havia de entregar não obstante ser um dos Doze.

Ler em outra tradução

Comparar com outra

Estude este capítulo no WhatsApp

Peça à IA da Bíblia Fala para explicar João 6, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.