João 1
Ireclota Mene (BON) vs BKJ
1 Gawecewe te cäro camu ge aci, Mene te uja ge. Mene te Acejiyame cama ge, tabe Acejiyame ge.
1 No princípio era a Palavra, e a Palavra estava com Deus, e a Palavra era Deus.
2 Agedna me niinäce gaabe me tabe lui Acejiyame cama ge.
2 Ele estava no princípio com Deus.
3 Iyeta gwidape bine Acejiyame teeme cabu ca jewenimuji; teeme cäco je nuuja gwidape te lica äbituji.
3 Todas as coisas foram feitas por ele, e sem ele nada do que foi feito se fez.
4 Teeme cabu ireclota puga ge; pui ireclota lui apaclyera ge biname bime tääpume.
4 Nele estava a vida, e a vida era a luz dos homens.
5 Pui apaclyera te krokeciiye cabu me tuungepmalenige, yepä biname lui cina krokeciiye cabu je, teepi opo lica ituge awatna pui apaclyera ne.
5 E a luz brilha nas trevas, e as trevas não a compreenderam.
6 Acejiyame te tityepuji biname ngii Yoane ne
6 Houve um homem enviado por Deus, cujo nome era João.
7 pui apaclyera ne aitnejame naace tääpume iyeta biname cina teebine ätecijame piiyepu ätrungame.
7 Este veio como testemunha, para dar testemunho da Luz, para que todos os homens através dele pudessem crer.
8 Tabe te lica ge pui apaclyera, tabe yepä jeitnäjuji teebine.
8 Ele não era aquela Luz, mas foi enviado para dar testemunho da Luz.
9 Toraca apaclyera, lui te iyeta biname bine saapaclyäremuge, täduji gawecewe cabu me.
9 Aquele era a verdadeira Luz, que ilumina a todo homem que vem ao mundo.
10 Tabe gawecewe cabu jage, Acejiyame lui ne teeme cabu ca jewenuji, yepä biname cina teebine opo lica ewatnujisi.
10 Ele estava no mundo, e o mundo foi feito por ele, e o mundo não o conheceu.
11 Tabe teemerage gawe cabu me täduji, yepä teemerage biname cina teebine lica ecatujisi.
11 Ele veio para os seus, e os seus não o receberam.
12 Yepä lui cina teebine ecatujisi piiyepu jitrungujisi, tabe teebibine conocäco ecärimuji Acejiyame me bägräwale tääpume.
12 Mas a todos quantos o receberam, a eles deu o poder de se tornarem os filhos de Deus, aqueles que creem em seu nome;
13 Teepi Acejiyame me bägräwale me epu lica äbitininujisi, biname bime cabu ca lipu laplimlininusi binamerage babe me bägrä me, yepä tabe Acejiyamerage te jewenimuji teeme bägräwale me.
13 os quais não nasceram do sangue, nem da vontade da carne, nem da vontade do homem, mas de Deus.
14 Yoo, Mene te äbituji biname me, mine cama senajenäjumi. Tabe lui Babe me japurage Bägrä ge. Mine jepänujisi kokre ne, Babe te lui secäruji teebine. Tabe lui toraca piiyepu owecu biname ge.
14 E a Palavra se fez carne, e habitou entre nós, (e nós contemplamos sua glória, como a glória do unigênito do Pai), cheio de graça e verdade.
15 Yoane te teebine jeitnäjuji, ala abayanuji egä, “Age sena, cane lui tääpume jiicepene egä: Cäme ingwe poto ca lui te pa tädepi, baborage gyene cäme bau ca, ingle cane liba camu ge aplimla, tabe piba Babe cama jage.”
15 João deu testemunho dele, e clamou, dizendo: Este é aquele de quem eu falei: O que vem após mim existia antes de mim; porque ele era antes de mim.
16 Tabe baborage owecu mime tääpume, peei name pi tabe bucurage miijimiji mule bine tewenemäjumi mime tääpume. Tabe iyeta padare cabu miiji niwenenanimi.
16 E de sua plenitude todos nós recebemos, e graça sobre graça.
17 Acejiyame te Cotre mene secäruji Moose ne, yepä Yeesu Keriso te taacanuji owecu mule ne piiyepu toraca mule ne.
17 Porque a lei foi dada por meio de Moisés, mas graça e verdade vieram por meio de Jesus Cristo.
18 Nuuja te lica ituge Acejiyame ne päpäna, yepä teeme japurage Bägrä, lui te Acejiyame cama yepä gyene, piiyepu lui te Babe gome enajenige, tabe te teebine biname bime cabu me seboclomtuji.
18 Nenhum homem viu a Deus em qualquer tempo; o Filho unigênito, que está no seio do Pai, ele o declarou.
19 Israela biname cina Yerusalema ca jityepimisi iiwäreja biname bine piiyepu Leebi me ingle cabu ca biname bine Yoane bau me teebine ätemlame egä, “Maane laasi näte?”
19 E este é o testemunho de João, quando os judeus enviaram sacerdotes e levitas de Jerusalém para lhe perguntarem: Quem és tu?
20 Yoane lica ainige, yepä tabe cängenarage awabudnitige egä, “Cane Keriso lica gäne, Acejiyame te lui ne ätyepame tiicuji biname bine niiya cabu ca äsecrerame. Cane pui lica gäne.”
20 E ele confessou, e não negou; mas confessou: Eu não sou o Cristo.
21 Teepi piba itemlisi egä, “Cije maane laasi näte? Maane nää Acejiyame me mename biname Eliya säte?” Tabe jejemige egä, “Eewe, cane Eliya lica gäne.” Teepi cuta itemlisi egä, “Nää, maane pui mename biname gäte, cine lui ne jewagrijenisi?” Tabe jejemige egä, “Eewe, cane tabe lica gäne.”
21 E eles lhe perguntaram: Então quem és? És tu Elias? E ele disse: Eu não sou. És tu o profeta? E ele respondeu: Não.
22 Teepi puma cita ca jejisi egä, “Nijini toracarage, maane laasi näte, cine piba daremu mene jewecnistenemisi, lui cina cibibine nityepinisi. Maane lipu ngene jotwananenite, egä maane laasi näte?”
22 Então eles disseram-lhe: Quem és tu? Para que possamos dar uma resposta àqueles que nos enviaram. O que tu dizes de ti mesmo?
23 Yoane jejemige teebibine mename biname Isaya me mene ca egä, “Cane age säne pui biname, lui te ala abayanenine daapo taatu cewe cabu ca egä, ‘Gaabe ne conocäcorage emacetnäjeye Yageyame me otni tääpume!’”
23 Ele disse: Eu sou a voz do que clama no deserto: Endireitai o caminho do Senhor, como disse o profeta Isaías.
24 Pui biname cina seclige Yoane bau me, ingle Parisea sigu biname cina tityepimisi.
24 E os que foram enviados eram dos fariseus.
25 Yoo siige, teepi cuta teebine itemlisi egä, “Cije maane piba ngena tääpume biname bine niiye ca jääcisäjemute, maane liba Keriso lica gäte, coo liba Eliya lica gäte coo piiyepu pui Acejiyame me mename biname, cine lui ne jewagrijenisi?”
25 E eles perguntaram-lhe, dizendo: Por que então tu batizas, se não és o Cristo, nem Elias, nem o profeta?
26 Puma cita ca Yoane teebibine jejemige egä, “Cane niiye ca biname bine jicisäjenenemine, yepä weene cama pisi nyene nuuja biname, weene lui tääpume umle lica gemi.
26 João lhes respondeu, dizendo: Eu batizo com água, mas está um entre vós, a quem vós não conheceis;
27 Tabe cäme ingwe gaabe ca teeme kaakesea ne tegedninige, yepä tabe baborage gyene cäme cabu ca. Cane ibibi lica gäne teeme ernge gwidape seea bine iibirame.”
27 este é aquele que vem após mim, que é antes de mim, cujos calçados eu não sou digno de desatar as correias.
28 Ai mule te äpletnutige Betaniya cewe je Yoridana baduge me bimu acita gome ca, Yoane luma biname bine niiye ca jicisäjemige.
28 Essas coisas aconteceram em Betábara, além do Jordão, onde João batizava.
29 Nuuja bimu cabu Yoane jepänige Yeesu ne otni je teeme bau me, siige tabe jiicige egä, “Ire, Acejiyame me Maamoi peese nyene, gawecewe me niiya ne lui te pa yaacatepi.
29 No dia seguinte, João vê Jesus vindo até ele, e diz: Eis o Cordeiro de Deus, que carrega o pecado do mundo.
30 Tabe sine pui biname, cane lui tääpume tiicumene egä, ‘Cäme ingwe gaabe ca biname te pa tädepi, yepä tabe baborage gyene cäme bau ca, ingle cane liba camu ge aplimla, tabe uja Babe cama jage.’
30 Este é aquele de quem eu disse: Depois de mim vem um homem que é superior a mim, porque ele era antes de mim.
31 Cane cuta niinäce umle lica ge, tabe laati tage, yepä cane puu gije labacitepene Israela biname bine niiye ca äcisejame teepi umle äbitame teeme poto cidi me.”
31 E eu não o conhecia; mas, para que ele fosse revelado a Israel, por isso vim batizando com água.
32 Puma cita ca Yoane Yeesu ne jeitnäjige egä, “Cane jepänine Aceji Seemo ne äina je cabucewe ca gimäe ele pana siige teeme papa cabu lenaja je.
32 João testemunhou, dizendo: Eu vi o Espírito descer do céu como uma pomba, e permaneceu sobre ele.
33 Cane umle lica ge tabe, yepä Acejiyame lui te cebine nätyepepi biname bine niiye ca äcisejame, tabe najepi egä, ‘Maane lui me papa cabu pa jepänepi Aceji Seemo te äina je siige teeme papa cabu lenaja je, tabe peese nyene, lui te biname bine Aceji Seemo ca pagege äciseja.’
33 E eu não o conhecia; mas aquele que me enviou para batizar com água, este disse para mim: Aquele sobre quem vires descer o Espírito, e sobre ele permanecer, esse é o que batiza com o Espírito Santo.
34 Cane siige ai mule ne tepänumene, siige jeitnäjenine, egä tabe peese nyene Acejiyame me Bägrä.”
34 E eu vi, e testemunho de que este é o Filho de Deus.
35 Nuuja bimu cabu Yoane niiye ca äciseja biname cääri cuta puga ge teeme neeneni abiberäja bägrä cama.
35 No dia seguinte, João estava novamente ali, com dois de seus discípulos;
36 Tabe liba Yeesu ne jepänige teebibine äsuplengta je, tabe jaajige egä, “Ire, Acejiyame me Maamoi peese nyene!”
36 e olhando para Jesus enquanto ele caminhava, disse: Eis o Cordeiro de Deus!
37 Teeme neeneni abiberäja bägrä cina liba äätecijige tabe apu iicana je, teepi Yeesu me ingwe poto ca aaclige.
37 E os dois discípulos o ouviram falar, e eles seguiram a Jesus.
38 Yeesu tatatrongtige, jääpänige teeme bau me otni je, äätemlige egä, “Baa, weene ngena ne jirngeniye?” Teepi jejäsi egä, “Raabi, maane luma naanajinige?” (Raabi me aboclomta mene lui ‘Abiberäja biname.’)
38 Então, Jesus virou-se, e vendo que o seguiam, disse-lhes: O que buscais? E eles disseram: Rabi (que traduzido significa: Mestre), onde tu moras?
39 Tabe jaajige egä, “Siclege päpäname.” Teepi aaclige, siige jepänäsi teeme lenaja puupu ne. Ai mule te äbitige mämle bimu me, siige teepi pui bimu ne epiräsi Yeesu cama lenaja je.
39 Ele disse-lhes: Vinde, e vereis. Eles foram e viram onde morava, e permaneceram com ele aquele dia, porque era cerca da hora décima.
40 Yoo, Yoane me mene lui neeneni biname cina äätecijige, siige Yeesu cama aaclige, teeme yepä lui Andrea tage. Andrea lui Simona Peteru me igane ge.
40 Um dos dois, que ouviram João falar e o seguiram, era André, irmão de Simão Pedro.
41 Teeme otni ingwe ca ge, tabe niinäce teeme naane Simona ne jirngige, jejige egä, “Cine Mesaya ne bii jepänago. Tabe peese nyene biname, lui te biname bine niiya cabu ca cirege äsecrera.” (Mesaya me aboclomta lui yepä gyene Keriso cama.)
41 Ele encontra primeiro a seu próprio irmão Simão, e disse-lhe: Nós encontramos o Messias, que é (sendo interpretado) o Cristo.
42 Siige Andrea te Simona ne Yeesu bau me ecanige. Yeesu ire acitige teeme cabu me, jejige egä, “Maane lui Simona säte, Yoane me bägrä. Cane meebine ngii naainenine Keepa ca.” (Keepa Griik mene ca lui Peteru, lui me aboclomta mene egä ‘Kula’.)
42 E ele o trouxe a Jesus. E olhando Jesus para ele, disse: Tu és Simão, filho de Jonas; tu serás chamado Cefas, que traduzido significa: Uma pedra.
43 Nuuja bimu Yeesu ngene jotwanige Galilaya probins me otnime. Puma cita ca tabe Pilipo ne jepänige, jejige egä, “Tädi cane cama otnime!”
43 No dia seguinte, Jesus queria partir para a Galileia, e encontra a Filipe, e lhe diz: Segue-me.
44 Pilipo lui Betesaida ceweyame ge, Andrea naabi Simona luma cita ca ge.
44 Ora, Filipe era de Betsaida, cidade de André e Pedro.
45 Pilipo Natanaela ne jepänige, jejige egä, “Cine pui biname ne jepänisi, Moose lui poto cidi me ituge Cotre cabu mene iicana, piiyepu cuta Acejiyame me mename biname cina lui poto cidi me ituge oogära. Tabe lui Yeesu sine, Yoosepa me bägrä Nasareta babo cewe cabu ca.”
45 Filipe encontra a Natanael, e lhe diz: Nós encontramos aquele de quem escreveram Moisés na lei, e os profetas: Jesus de Nazaré, filho de José.
46 Natanaela Pilipo ne itemlige, “Nää, nuuja miiji gwidape miiji gyene pepu papa cewe ca otni Nasareta liiyepu?” Pilipo jejige egä, “Maane tädi aima päpäname!”
46 E Natanael lhe disse: Pode haver coisa boa vinda de Nazaré? Filipe respondeu: Vem e vê.
47 Yeesu liba jepänige Natanaela ne teeme bau me otni je, tabe jiicige teeme poto cidi me egä, “Ai biname lui toraca Israela biname gyene. Teeme cabu nuuja walya lica gyene.”
47 Jesus vendo Natanael aproximar-se dele, disse a seu respeito: Eis um verdadeiro israelita, em quem não há engano!
48 Natanaela Yeesu ne itemlige egä, “Maane lipu umle gäte cane?” Yeesu jejige egä, “Cane niinäce meebine nääpänine piigi uli gawe je, Pilipo ingwe ca ala naasoglicige.”
48 Natanael lhe disse: De onde tu me conheces? Jesus respondeu, dizendo: Antes que Filipe te chamasse, quando tu estavas debaixo da figueira, eu te vi.
49 Puma cita ca Natanaela teebine jejige egä, “Abiberäja biname, maane Acejiyame me Bägrä gäte! Maane Israela biname bime mope biname gäte!”
49 Natanael respondeu, dizendo: Rabi, tu és o Filho de Deus; tu és o Rei de Israel.
50 Yeesu Natanaela ne jejige, “Maane naace name pi cebine nätrungenite, ingle cane lipu naajine, egä cane meebine nääpänine piigi uli gawe je. Ai puu matikäli mule gyene, yepä ebä pagege maane modamoda mule bine päpänena.
50 Jesus respondeu, dizendo: Porque eu te disse: Vi-te debaixo da figueira, tu crês? Coisas maiores do que estas verás.
51 Cane toraca jijenine weebibine, egä weene cabucewe ne pagege päpäna iitneji, siige Acejiyame me mename seemo cina page yaaclepi cabu me cuta puma cita ca page täinetnepi biname cabu me, Acejiyame bau ca lui te täduji biname me äbituji.”
51 E ele lhe disse: Na verdade, na verdade eu vos digo: De agora em diante vereis o céu aberto, e os anjos de Deus subindo e descendo em direção ao Filho do homem.
Atalhos do teclado
- Capítulo anterior←
- Próximo capítulo→
- Versículo anteriork
- Próximo versículoj
- Limpar seleçãoEsc
- Esta ajuda?
Estude este capítulo no WhatsApp
Peça à IA da Bíblia Fala para explicar João 1, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.