João 18

Ireclota Mene (BON) vs NTLH

Sair da comparação
NTLH Nova Tradução na Linguagem de Hoje 2000
1 Ai irecu ätumuta mene ingwe gaabe ca Yeesu piba ädige teeme abiberäja bägrä cama, siige teepi Kidrona calame ne yuurisi. Calame nuuja poto doro ca puga ge calwacupi cewe. Yeesu abiberäja bägrä cama piiyeme ädige.
1 Depois de fazer essa oração, Jesus saiu com os discípulos e foi para o outro lado do riacho de Cedrom. Havia ali um jardim, onde Jesus entrou com eles.
2 Teeme budre me awaba biname Yuuda, tabe cuta umle ge pui cewe, ingle Yeesu teeme abiberäja bägrä cama bucurage gääbu labasecretnininusi puma.
2 Judas, o traidor, conhecia aquele lugar porque Jesus tinha se reunido muitas vezes ali com os discípulos.
3 Puma cita ca Yuuda tädige pui calwacupi cabu me. Modamoda iiwäreja biname piiyepu Parisea sigu biname cina teta cama jityepimisi yepä sange cubu biname bine piiyepu poto iiwäreja mete awamuta biname bine. Teepi lampa piiyepu ngale bine ewadimisi. Teeme cuta cubu gwidape puga ge.
3 Então Judas foi ao jardim com um grupo de soldados e alguns guardas do Templo mandados pelos chefes dos sacerdotes e pelos fariseus . Eles estavam armados e levavam lanternas e tochas.
4 Yeesu umle ge ngena te äbitenige teeme tääpume, peei name pi tabe niinäce gaabe me awetäntige, jejemige egä, “Weene laati ne jirngeniye?”
4 Jesus sabia de tudo o que lhe ia acontecer. Por isso caminhou na direção deles e perguntou:
5 Teepi jejisi egä, “Cine Yeesu Nasareta cewe biname ne jirngenisi.” Yeesu jejemige egä, “Cane age säne.”
5 — Jesus de Nazaré! — responderam. Judas, o traidor, estava com eles.
6 Yeesu liba apu jejemige egä, “Cane age säne,” teepi ingwe gaabe me äsinininisi, siige itrametne-malemige gawe cabu me.
6 Quando Jesus disse: “Sou eu”, eles recuaram e caíram no chão.
7 Yeesu cääri itemlimige egä, “Weene laati ne jirngeniye?” Teepi jejisi egä, “Cine Yeesu Nasareta cewe biname ne jirngenisi.”
7 Jesus perguntou outra vez: — Jesus de Nazaré! — tornaram a responder.
8 Yeesu jejemige egä, “Cane nata uja bii jijinine, egä cane age säne. Yoo, weene liba cebine närngeniye, weene ire taatu jicranemeye ai cina otnime.”
8 Jesus disse:
9 Apu toraca me bäbitige teeme niinäce gaabe mene te egä, “Cane nuuja ne lica ituge apesera, maane lui ituge cebine ceera.”
9 Jesus disse isso para que se cumprisse o que ele tinha dito antes: “Pai, de todos aqueles que me deste, nenhum se perdeu.”
10 Simona Peteru me cubu turikä puga ge, siige tabe sisatige, jeläcnutige yepä biname me camu poto tablame ne iyeta. Tabe lui iiwäreja mope biname me kaakesea bägrä, ngii Malkus tage.
10 Aí Simão Pedro tirou a espada, atacou um empregado do Grande Sacerdote e cortou a orelha direita dele. O nome do empregado era Malco.
11 Yepä Yeesu Peteru ne jejige egä, “Isinglanti cubu turikä ne siiti bora me. Nää, maane apu naangenenige, egä cane singi gäne uucraname ai mäpu cabu ca, cäme Babe te lui mäpu cebine ituge ceera?”
11 Mas Jesus disse a Pedro:
12 Cubu biname, teeme mope biname piiyepu iiwäreja mete awamuta biname, teepi Yeesu ne joomlisi, seea ca jetäyisi,
12 Em seguida os soldados, o comandante e os guardas do Templo prenderam Jesus e o amarraram.
13 siige ecanisi Anas bau me. Anas lui sasa mope iiwäreja biname ge, Kayapa me gite ge. Kayapa tage pui kämäge cabu iiwäreja mope biname.
13 Então o levaram primeiro até a casa de Anás. Anás era o sogro de Caifás, que naquele ano era o Grande Sacerdote .
14 Tabe peese nyene biname, lui te Israela biname bine jejemige egä, “Ai lui miiji gyene yepä biname te budre äbitame iyeta biname bime tääpume.”
14 Caifás era quem tinha dito aos líderes judeus que era melhor para eles que morresse apenas um homem pelo povo.
15 Simona Peteru piiyepu nuuja abiberäja bägrä, teepi Yeesu ne ingwe icwäsi. Iiwäreja mope biname te umle ge pui nuuja abiberäja bägrä, peei name pi tabe Yeesu cama abacitige iiwäreja mope biname me mete caale ngalebora me.
15 Simão Pedro foi seguindo Jesus, junto com outro discípulo. Esse discípulo era conhecido do Grande Sacerdote e por isso conseguiu entrar no pátio da casa dele junto com Jesus.
16 Peteru caale kaake poto ca imyemutige. Puma cita ca pui nuuja abiberäja bägrä, iiwäreja mope biname te lui poto cidi me umle ge, tabe tacnenutige, grana ire atwi ngulebägrä ne jojige, siige Peteru ne sisinglantige caale ngalebora me.
16 Mas Pedro ficou do lado de fora, perto da porta. O outro discípulo, que era conhecido do Grande Sacerdote, saiu e falou com a empregada que tomava conta da porta. Então ela deixou Pedro entrar
17 Puma cita ca pui grana ire atwi ngulebägrä te Peteru ne itemlige egä, “Nää, maane pui biname me abiberäja bägrä yepä gäte?” Peteru jojige egä, “Eewe, cane lica.”
17 e lhe perguntou: — Você não é um dos seguidores daquele homem? — Eu, não! — respondeu ele.
18 Pui lui gäbu padare ge. Kaakesea bägrä piiyepu iiwäreja mete awamuta biname cina uliobo yuungisi, siige gäbu jemajimige. Peteru cuta puga ge teeme sobe cabu gäbu jemajige.
18 Por causa do frio, os empregados e os guardas tinham feito uma fogueira e estavam se aquecendo de pé, em volta dela. Pedro estava de pé, no meio deles, aquecendo-se também.
19 Iiwäreja mope biname te Yeesu ne itemläjige teeme abiberäja bägrä poto cidi me piiyepu teeme abiberäja mene poto cidi me.
19 O Grande Sacerdote fez algumas perguntas a Jesus a respeito dos seus seguidores e dos seus ensinamentos.
20 Yeesu teebine jejige egä, “Cane pajecurage biname bine jaajananemune piiyepu yaabiberäjimune abasecretna mete cabu ta piiyepu iiwäreja mete cabu, iyeta Israela biname cina liiyeme labasecretnaninusi. Cane nuuja mene ogä lica ituge iicana.
20 E Jesus respondeu:
21 Peei name pi maane ngeno me cebine nätemlite? Pui bine itemlimi, lui cina yäätecijanimuge, cane ngena ituge jajanena. Teepi umle gemi, cane ngena ituge iicema.”
21 Então, por que o senhor está me fazendo essas perguntas? Pergunte aos que me ouviram, pois eles sabem muito bem o que eu disse a eles.
22 Yeesu ai mene liba jiicige, yepä awamuta biname lui tage teeme gome, ime ca maapace gome yoororige, jejige egä, “Iiwäreja mope biname gyene tabe. Maane lipulipu mene jejite teebine!”
22 Quando Jesus disse isso, um dos guardas do Templo que estavam ali deu-lhe uma bofetada e disse: — Isso é maneira de falar com o Grande Sacerdote?
23 Yeesu jejige egä, “Cane liba niiyaniya jiicine, nawabudniti, ngena gyene niiya. Yepä cane liba conocäco jiicine, maane piba ngeno me cebine noororite?”
23 — Se eu disse alguma mentira, prove que menti! — respondeu Jesus. — Mas, se eu falei a verdade, por que é que você está me batendo?
24 Piba Anas Yeesu ne ätäyäneji jityepige iiwäreja mope biname Kayapa bau me.
24 Depois Anás mandou Jesus, ainda amarrado, para Caifás, o Grande Sacerdote.
25 Simona Peteru camu aclajuteji ge puga uliobo gome, gäbu jemajige. Lui biname cina aclajuteji ge teta cama, jejisi egä, “Nää, maane age säte nuuja teeme abiberäja bägrä?” Yepä tabe jeinige, jejemige egä, “Eewe, cane lica.”
25 Pedro ainda estava lá, de pé, aquecendo-se perto do fogo. Então lhe perguntaram: — Você não é um dos seguidores daquele homem? — Não, eu não sou! — respondeu ele.
26 Iiwäreja mope biname me kaakesea biname bime yepä te, pui me ingle biname Peteru lui me tablame jeläcnutige, tabe Peteru ne itemlige egä, “Cije cane meebine lica nääpänine teta cama calwacupi je?”
26 Um dos empregados do Grande Sacerdote , parente do homem de quem Pedro tinha cortado a orelha, perguntou: — Será que eu não vi você com ele no jardim?
27 Peteru cääri jeinige, siige piba taatu paulo te ala sengenige.
27 E outra vez Pedro disse que não. E no mesmo instante o galo cantou.
28 Yeesu ne iiwäreja mope biname Kayapa me mete cabu ca isatisi, Rooma gabmani babo biname ngii Pilato bau me ecanisi. Pui lui krokerage ge. Israela biname cina lica ebäcnisi Pilato me mete cabu me, ingle teeme tääpume cude gyene äsuplengta deedei loolo, teepi liba yääbäcnusi biname me mete cabu me, lui Israela biname lica ge.
28 Depois levaram Jesus da casa de Caifás para o palácio do Governador romano. Já era de manhã cedo. Os líderes judeus não entraram no palácio porque queriam continuar puros , conforme a religião deles; pois só assim poderiam comer o jantar da Páscoa .
29 Siige Pilato asatige mete cabu ca teeme bau me, itemlimige egä, “Weene ai biname ne ngeno me secaniye cäme bau me? Tabe ngena niiya ne ituge wawena?”
29 Então o governador Pilatos saiu, foi encontrar-se com eles e perguntou: — Que acusação vocês têm contra este homem?
30 Teepi jejisi egä, “Tabe liga conocäco cirege, cine piba määme bau me lica cire saacanejisi.”
30 Eles responderam: — O senhor acha que nós lhe entregaríamos este homem se ele não tivesse cometido algum crime?
31 Pilato jejemige egä, “Yoo siige, weene ecaneye, weemämu eblawäjepeye weeme cotre ibi.” Israela biname cina Pilato ne jejisi egä, “Cime conocäco lica gyene biname ne budre me acitame.”
31 Pilatos disse: — Levem este homem e o julguem vocês mesmos, de acordo com a Então eles responderam: — Nós não temos o direito de matar ninguém.
32 Ai te naace tääpume äbitige Yeesu me niinäce gaabe mene teeme budre gaabe poto cidi me toraca me äbitame.
32 Isso aconteceu assim para que se cumprisse o que Jesus tinha dito quando falou a respeito de como ia morrer .
33 Piba Pilato acnenutige teeme mete cabu me, Yeesu ne ala tesoglicige teeme bau me otnime, siige itemlige egä, “Nää, maane Israela biname bime mope biname gäte?”
33 Pilatos tornou a entrar no palácio, chamou Jesus e perguntou: — Você é o rei dos judeus?
34 Yeesu jejige egä, “Maane nää määme ngene atwanena mene jiicite, coo nuuja cina bii naajisi meebine?”
34 Jesus respondeu:
35 Pilato jejige egä, “Ebägä cane Israela biname gäne. Peei lui weemerage biname piiyepu teeme modamoda iiwäreja biname, lui cina naacanisi meebine cäme bau me. Maane ngena niiya ne itu tewenumete?”
35 — Por acaso eu sou judeu? — disse Pilatos. — A sua própria gente e os chefes dos sacerdotes é que o entregaram a mim. O que foi que você fez?
36 Yeesu jejige Pilato ne egä, “Cane ai gawecewe mope biname bime pana lica gäne. Cane liga teeme pana cirege, cäme kaakesea bägrä cina cire larnginejisi, cebine lica cire nabmalejisi Israela biname bime ime cabu. Yepä cane ai gawecewe mope biname bime pana lica gäne.”
36 Jesus respondeu:
37 Piba Pilato Yeesu ne itemlige egä, “Nää siige toraca gyene, egä maane mope biname gäte?” Yeesu jejige egä, “Maane nata peega bii najite egä, ‘Maane mope biname gäte’. Cane aplimlujine piiyepu ai gawecewe cabu me naace tääpume tädujine biname bine jajanename, egä ngena gyene toraca. Laatibi toraca mene ibi yaacrajuge, teepi nätecijusi cebine.”
37 — Então você é rei? — perguntou Pilatos.
38 Pilato Yeesu ne jejige egä, “Ngena gyene toraca?”
38 — O que é a verdade? — perguntou Pilatos. Depois de dizer isso, Pilatos saiu outra vez para falar com a multidão e disse: — Não vejo nenhum motivo para condenar este homem.
39 Yepä ai lui mule gyene egä cane äsuplengta soriyomu padare cabu yepä biname ne asatame krokeciiye mete cabu ca weeme tääpume. Weene nää singi gemi cane Israela biname bime mope biname ne asatame?”
39 Mas, de acordo com o costume de vocês, eu sempre solto um prisioneiro na ocasião da Páscoa . Vocês querem que eu solte para vocês o rei dos judeus?
40 Biname cina ala abayaninisi egä, “Eewe, tabe lica! Cine singi maane Baraba ne asatame!” Baraba lui cubucubu biname ge.
40 Todos começaram a gritar: — Não, ele não! Nós queremos que solte Barrabás! Acontece que esse Barrabás era um criminoso.

Ler em outra tradução

Comparar com outra

Estude este capítulo no WhatsApp

Peça à IA da Bíblia Fala para explicar João 18, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.