João 13
Ireclota Mene (BON) vs NTLH
1 Äsuplengta trii liba nuuja bimu ge, Yeesu tabe umle ge, egä teeme padare te bii tatyaramtige ai gawecewe ne abmalame siige Babe bau me acnenutame. Tabe iyeta padare singi ituge pui bime tääpume, ai gawecewe cabu lui teemi nemi. Teeme budre te liba mameta me täbitige, tabe lica teebibine jigyemige, yepä tabe singi ge teeme tääpume ngälu ngälugaabe oomlaname.
1 Faltava somente um dia para a Festa da Páscoa . Jesus sabia que tinha chegado a hora de deixar este mundo e ir para o Pai. Ele sempre havia amado os seus que estavam neste mundo e os amou até o fim.
2 Yeesu teeme abiberäja bägrä cama liba deedei cabu jage, Satani te uja ngene atwana ecäruji Yuuda ne, lui Simona Isakariyota me bägrä ge, tabe Yeesu ne awabame budre me aglime.
2 Jesus e os seus discípulos estavam jantando. O Diabo já havia posto na cabeça de Judas, filho de Simão Iscariotes, a ideia de trair Jesus.
3 Yeesu umle ge, egä Babe te iyeta kokre teebine ituge ceera. Tabe cuta umle ge, egä tabe Acejiyame bau ca itu täduji cuta teeme bau me acnenutenige.
3 Jesus sabia que o Pai lhe tinha dado todo o poder. E sabia também que tinha vindo de Deus e ia para Deus.
4 Siige tabe abujängtige deedei loolo dade cabu ca, teeme cäbletääpe ne iyeblingtige, taweli ca amlemaltige ibi cabu.
4 Então se levantou, tirou a sua capa , pegou uma toalha e amarrou na cintura.
5 Piba tabe niiye ne disi cabu epadurige, siige gije abacitige abiberäja bägrä bine ernge äcisejame. Liba yepä ne jääcisäjuge, pui taweli ca cuta nebo jääcisäjuge, lui te teeme ibi cabu amlemalteji ge.
5 Em seguida pôs água numa bacia e começou a lavar os pés dos discípulos e a enxugá-los com a toalha.
6 Tabe liba Simona Peteru gome tädige teeme ernge äcisejame, Peteru jejige egä, “Yageyame, nää maane te äbitenite cäme ernge äcisejame?”
6 Quando chegou perto de Simão Pedro, este lhe perguntou: — Vai lavar os meus pés, Senhor?
7 Yeesu jejige egä, “Maane page umle lica gäte, cane ai lui ngena ne jewenenine, yepä maane ingwe ca umle pagege äbita.”
7 Jesus respondeu:
8 Peteru jejige egä, “Eewe, pipu padare te lica tädenige egä maane cäme ernge äcisejame!” Yeesu jejige egä, “Cane liba määme ernge lica nääcisäjenine, maane piba cäme abiberäja bägrä lica gäte.”
8 — O senhor nunca lavará os meus pés! — disse Pedro.
9 Simona Peteru te jejige egä, “Yageyame, piba cäme ernge taatu gone näcisäjute, yepä ime piiyepu mope cama näcisäjepi!”
9 — Então, Senhor, não lave somente os meus pés; lave também as minhas mãos e a minha cabeça! — pediu Simão Pedro.
10 Yeesu jejige egä, “Laati te liba gooni loowanguge, tabe nuuja gwidape tääpume singi lica, yepä tabe ernge taatu jääcisäjuge, siige tabe piba jugi cäco birige. Weene jugi cäco gemi, yepä weeme iyeta cina lica.”
10 Aí Jesus disse:
11 Yeesu umle ge, egä laati te teebine budre me pa jaawabepi, peei name pi tabe jiicige, egä teepi iyeta jugi cäco lica gemi.
11 Jesus sabia quem era o traidor. Foi por isso que disse: “Todos menos um.”
12 Yeesu liba apirige abiberäja bägrä bine ernge äciseja ca, tabe teeme cäbletääpe asigrige, acnenutige teeme puupu cabu me adnatame, piba abiberäja bägrä bine itemlimige egä, “Weene nää umle bäbitininiye, cane ngena bii jewenine weeme tääpume?
12 Depois de lavar os pés dos seus discípulos, Jesus vestiu de novo a capa, sentou-se outra vez à mesa e perguntou:
13 Weene naininiye Abiberäja biname ca piiyepu Yageyame ca. Weene peei lui toraca mene jiiceniye, ingle cane pipu gäne.
13 Vocês me chamam de “Mestre” e de “Senhor” e têm razão, pois eu sou mesmo.
14 Siige liba cane, weeme Yageyame piiyepu Abiberäja biname te weeme ernge bii jicisäjemine, weene cuta miiji pepu weemeweme ernge äcisejana.
14 Se eu, o Senhor e o Mestre, lavei os pés de vocês, então vocês devem lavar os pés uns dos outros.
15 Cane ai ne naace tääpume bii jewenine weene cebine ätutename.
15 Pois eu dei o exemplo para que vocês façam o que eu fiz.
16 Cane toraca jijenininine, egä kaakesea bägrä te lica birige baborage teeme babo biname bau ca, cuta mename biname te babo lica birige teeme bau ca, teebine lui te jäätyepuge.
16 Eu afirmo a vocês que isto é verdade: o empregado não é mais importante do que o patrão, e o mensageiro não é mais importante do que aquele que o enviou.
17 Weene aga umle bäbitininiye ai mule poto cidi me, siige lipu gege gemi weene, liba apu läbitininuye.
17 Já que vocês conhecem esta verdade, serão felizes se a praticarem.
18 Cane weeme iyeta poto cidi me ai mene lica jiicenine, ingle cane umle gäne weene lipu biname gemi, cane lui bine ituge äjäcra. Oogäräneji mene te lipu jiicenige egä, ‘Lui te cane cama deedei äbitenige, tabe cebine pa näcisärmutepi,’ ai mene te miiji toraca me äbitame.
18 — Não estou falando de vocês todos; eu conheço aqueles que escolhi. Pois tem de se cumprir o que as
19 Cane ai mene naace name pi niinäce gaabe me jijenininine weebibine, egä ai mule te liba pa läbitepi weene piba ätrungame, egä cane pui biname gäne, lui tääpume cane jijananinune weebibine.
19 Digo isso a vocês agora, antes que aconteça, para que, quando acontecer, vocês creiam que “
20 Cane toraca jijenininine, egä laati te yaacatuge, cane lui ne jäätyepune, tabe cebine nacatuge. Piiyepu laati te cebine nacatuge, tabe cuta teebine yaacatuge, cebine lui te nätyepuji.”
20 Eu afirmo a vocês que isto é verdade: quem receber aquele que eu enviar estará também me recebendo; e quem me recebe recebe aquele que me enviou.
21 Ai mene iicema ingwe gaabe ca Yeesu mage ngenecu mäpu me äbitige, pajecurage jiicige egä, “Cane toraca jijenininine weebibine, egä weeme yepä te page nawabenige cebine budre tääpume!”
21 Depois de dizer isso, Jesus ficou muito aflito e declarou abertamente aos discípulos:
22 Abiberäja bägrä cina teemeteme ire atwananinisi umle cäco, egä tabe laati poto cidi me jiicige ai mene.
22 Então eles olharam uns para os outros, sem saber de quem ele estava falando.
23 Abiberäja bägrä bime yepä te, Yeesu lui tääpume babo singi, tabe teeme gome adnatäneji ge.
23 Ao lado de Jesus estava sentado um deles, a quem Jesus amava.
24 Simona Peteru teebine irecu cubu ca jewenige Yeesu ne ätemlame, egä tabe laati poto cidi me jiicige peei mene.
24 Simão Pedro fez um sinal para ele e disse: — Pergunte de quem o Mestre está falando.
25 Siige pui abiberäja bägrä te äbyenutige Yeesu bau me, itemlige egä, “Yageyame, maane laati tääpume jiicite peei mene?”
25 Então aquele discípulo chegou mais perto de Jesus e perguntou: — Senhor, quem é ele?
26 Yeesu teebine jejige egä, “Cane liba buluduu pacu ne yiiglenutenine jurä cabu me, siige liba laati ne ecärenine, peese nyene pui biname.” Siige tabe buluduu pacu ne ecatige, yiiglenutige, ecärige Yuuda ne, lui Simona Isakariyota me bägrä ge.
26 — É aquele a quem vou dar um pedaço de pão passado no molho! — respondeu Jesus. Em seguida pegou um pedaço de pão, passou no molho e deu a Judas, filho de Simão Iscariotes.
27 Liba Yuuda buluduu ne juutecrige, piba taatu Satani te abacitige teeme trupa cabu me. Yeesu Yuuda ne jejige egä, “Maane ngena wawena mäte singi, watawata jeweni.”
27 E assim que Judas recebeu o pão, Satanás entrou nele. Então Jesus disse a Judas:
28 Nuuja abiberäja bägrä cina nuuja umle lica ge, egä Yeesu ngena tääpume teebine apu jejige.
28 Nenhum dos que estavam à mesa entendeu por que Jesus disse isso.
29 Ingle Yuuda lui teeme rarekaake ire atwi biname ge, poto abiberäja bägrä cina apu jengemige, egä Yeesu teebine jejige ai soriyomu tääpume gwidape aletname coo owecumete biname bine rarekaake ceerame.
29 Como era Judas que tomava conta da bolsa do dinheiro, alguns pensaram que Jesus tinha mandado que ele comprasse alguma coisa para a festa ou desse alguma ajuda aos pobres.
30 Siige Yuuda liba buluduu pacu juutecrige, tabe piba taatu asatige. Pui lui ciiye ge.
30 Judas recebeu o pão e saiu logo. E era noite.
31 Yuuda liba asatige, Yeesu piba abiberäja bägrä bine jejemige egä, “Siige Acejiyame bau ca lui te täduji biname me äbituji, teeme jamyacu apaclyera ne page jepänenisi, cuta Acejiyame me jamyacu apaclyera ne jepänenisi teeme cabu ca.
31 Quando Judas saiu, Jesus disse:
32 Siige Acejiyame me jamyacu apaclyera ne liba jepänenisi teeme cabu ca, piba Acejiyame te teeme Acejiyamerage cabu ca pajecu me jewenenige pui me jamyacu apaclyera ne, teeme bau ca lui te täduji biname me äbituji. Tabe peei ne watatarage jewenenige.
32 E, se por meio dele a natureza gloriosa de Deus for revelada, então Deus revelará em si mesmo a natureza divina do Filho do Homem. E Deus fará isso agora mesmo.
33 Cäme miijirage bägräwale, cane matikäli padare taatu cerämu nanajinige weene cama. Weene cebine pa närngepeye, yepä cane peei yepä mene jijenininine weebibine, cane lipu Israela biname bine ituge jaji, egä cane liiyeme ädenine, weene peeyeme äblicäco gemi otni.
33 Meus filhos, não vou ficar com vocês por muito tempo. Vocês vão me procurar, mas eu digo agora o que já disse aos líderes judeus: vocês não podem ir para onde eu vou.
34 Cane weebibine kirece cotre icärininine: weene miiji weemeweme singi äbitena. Cane lipu weeme tääpume singi ituge, weene cuta miiji pepu weemeweme singi äbitena.
34 Eu lhes dou este novo mandamento: amem uns aos outros. Assim como eu os amei, amem também uns aos outros.
35 Weene liba weemeweme singi läbitaninuye, pui cabu ca biname cina umle birige, egä weene cäme abiberäja bägrä gemi.”
35 Se tiverem amor uns pelos outros, todos saberão que vocês são meus discípulos.
36 Simona Peteru te Yeesu ne itemlige egä, “Yageyame, maane liiyeme ädenite?” Yeesu jejige egä, “Page maane äblicäco gäte cane cama otni, cane liiyeme ädenine, yepä maane ingwe ca cire tädepi.”
36 Simão Pedro perguntou a Jesus: — Senhor, para onde é que o senhor vai? Jesus respondeu:
37 Peteru jejige egä, “Yageyame, ngena name pi cane äblicäco gäne page maane cama otnime? Cane bamacetnäjine mämiji pi budre äbitame.”
37 Pedro tornou a perguntar: — Senhor, por que eu não posso segui-lo agora? Eu estou pronto para morrer pelo senhor!
38 Yeesu jejige egä, “Maane nää toraca bamacetnäjite cämiji pi budre äbitame? Cane toraca mene naajenine, airage ciiye cabu maane niinäce cebine nesae gääbu nainenite, paulo te ingwe ca ala piba sengenenige.”
38 — Está mesmo? — perguntou Jesus. — Pois eu afirmo a você que isto é verdade: antes que o galo cante, você dirá três vezes que não me conhece.
Atalhos do teclado
- Capítulo anterior←
- Próximo capítulo→
- Versículo anteriork
- Próximo versículoj
- Limpar seleçãoEsc
- Esta ajuda?
Estude este capítulo no WhatsApp
Peça à IA da Bíblia Fala para explicar João 13, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.