João 11

Ireclota Mene (BON) vs BKJ

Sair da comparação
1 Yepä biname ngii Lajaro pita cama ge. Tabe Betaniya cewe je enajige teeme neeneni ngule cama Maareta piiyepu Mariya.
1 Ora, havia um certo homem enfermo, chamado Lázaro, de Betânia, da aldeia de Maria e de sua irmã Marta.
2 Age tona pui Mariya, lui te miiji lengo oil ne yaapadurepi Yageyame me ernge cabu, siige teeme edingäli ca jääcisäjepi. Teeme wate Lajaro tage, lui te pita cama ge.
2 (Era aquela Maria que ungiu o Senhor com unguento, e secou os seus pés com os seus cabelos, cujo irmão, Lázaro, estava enfermo).
3 Siige ngule cina mene jityepäsi Yeesu bau me egä, “Yageyame, määme miijirage biname te pita cama gyene.”
3 Portanto, suas irmãs enviaram até ele dizendo: Senhor, eis que está enfermo aquele que tu amas.
4 Yeesu liba peei mene itecijige, tabe jiicige egä, “Ai pita te Lajaro ne budre me lica pa jaawenepi, yepä biname bine pa jaawenemepi Acejiyame me jamyacu apaclyera ne awepyeräjame. Piiyepu ai cabu ca Acejiyame me Bägrä me jamyacu apaclyera ne pa jääpänepesi.”
4 Quando Jesus ouviu isso, ele disse: Esta enfermidade não é para morte, mas para glória de Deus, para que o Filho de Deus seja glorificado por ela.
5 Yeesu babo singi ge Maareta teeme maade cama piiyepu teeme wate Lajaro tääpume.
5 Ora, Jesus amava a Marta, e a sua irmã, e a Lázaro.
6 Yoo, Yeesu liba itecijige, egä Lajaro pita cama ge, tabe cäro camu puga enajige neeneni bimu cama.
6 Ouvindo, pois, que ele estava enfermo, ficou ainda dois dias no lugar onde ele estava.
7 Puma cita ca tabe teeme abiberäja bägrä bine jejemige, “Biiri naclege Yuudea probins cabu me.”
7 Depois disso, então, ele diz aos seus discípulos: Vamos outra vez para a Judeia.
8 Teepi jejisi egä, “Abiberäja biname, cemacema Israela biname cina meebine kula ca puga liga nääbyecrinumesi budre me, nää maane cuta piiyeme otnime äbitinite?”
8 Seus discípulos lhe disseram: Mestre, recentemente os judeus procuravam apedrejar-te, e tu vais para lá novamente?
9 Yeesu jejemige egä, “Cije bimu me ngalebora twelb awa lica gemi kroke cabu ca ngälu mämleteca oomlaname? Laati te bimu apaclyera cabu läduge, tabe lica yaatramuge, ingle tabe ai gawecewe me apaclyera ne jääpänuge.
9 Jesus respondeu: Não há doze horas no dia? Se algum homem andar de dia, ele não tropeça, porque ele vê a luz deste mundo.
10 Yepä ciiye cabu laati te liba läduge, tabe yaatramuge, ingle teeme cabu nuuja apaclyera lica birige.”
10 Mas se um homem andar de noite, ele tropeça, porque nele não há luz.
11 Puma cita ca tabe abiberäja bägrä bine jejemige, “Mime biname Lajaro ute gyene, yepä cane ädenine teebine alotnentame.”
11 Essas coisas ele falou, e depois disso ele lhes disse: Nosso amigo Lázaro dorme, mas eu vou, para que eu possa despertá-lo do sono.
12 Teepi jejisi egä, “Yageyame, tabe liba ute ogrenige, miiji äbitenige teeme pita cabu ca.”
12 Disseram-lhe, então, os seus discípulos: Senhor, se dorme, ele ficará bom.
13 Yeesu ai mene Lajaro me budre poto cidi me jiicige, yepä abiberäja bägrä cina apu jengemige, egä papa ute me jiicige.
13 Todavia Jesus havia falado de sua morte, mas eles pensavam que falava do repouso do sono.
14 Piba Yeesu pajecurage jejemige teebibine egä, “Lajaro budre gyene.
14 Então, Jesus disse-lhes claramente: Lázaro está morto.
15 Cane wemiji pi gege gäne, egä cane puga lica ge, tabe lui padare cabu budre täbitumi, ingle peei cabu ca weene umle päbitipeye cebine ätrungame. Biiri naclege teeme bau me!”
15 E estou contente por causa de vós, de que eu não estivesse ali, para que creiais; no entanto, vamos até ele.
16 Puma cita ca Tooma, ‘Päädepäde’ ca lui ne einenisi, nuuja abiberäja bägrä bine jejemige egä, “Yoo siige, mine biiri naclege iyeta Yeesu cama budre me.”
16 Então disse Tomé, que é chamado Dídimo, aos seus condiscípulos: Vamos nós também, para que possamos morrer com ele.
17 Yeesu liba Betaniya me atyaramtige, tabe umle äbitige, egä Lajaro ne uja secitumesi, siige gape ngalebora fooa bimu cama senajumi.
17 Quando Jesus chegou, encontrou Lázaro já há quatro dias no sepulcro.
18 Betaniya lui trii kilomiita padare ge Yerusalema ca.
18 Ora, Betânia estava perto de Jerusalém, cerca de quinze estádios.
19 Bucurage Israela biname cina itu tabasecretnumi Maareta Mariya naabi bau me sigita tääpume teeme wate me budre name pi.
19 E muitos dos judeus tinham ido consolar a Marta e a Maria, acerca de seu irmão.
20 Maareta liba utecijige, egä Yeesu biiri tädenige, tabe oclige teebine awacletnäjame, yepä Mariya mete cabu je onajige.
20 Ouvindo, então, Marta que Jesus vinha, foi ao seu encontro. Mas Maria ficou assentada em casa.
21 Maareta liba Yeesu ne jepänige, tabe jejige egä, “Yageyame, maane liga ama cirege, cäme wate te budre lica cire läbiteji.
21 Então, disse Marta a Jesus: Senhor, se tu estivesses aqui, meu irmão não teria morrido.
22 Yoo, tabe puu budre gyene, yepä cane umle gäne, egä Acejiyame te nääcärenige, maane ngeno me jejenite.”
22 Mas eu sei, que agora mesmo, tudo quanto pedires a Deus, Deus te concederá.
23 Yeesu Maareta ne jojige, “Määme wate te budre cabu ca alotnantenige ireclota me.”
23 Disse-lhe Jesus: Teu irmão há de ressuscitar.
24 Tabe jejige egä, “Yoo, cane umle gäne, egä ceräcerägääbu bimu cabu iyeta biname cina liba budre cabu ca ireclota me cire larpinäripesi, tabe cuta piba cirege arpinenta.”
24 Disse-lhe Marta: Eu sei que há de ressuscitar na ressurreição do último dia.
25 Yeesu jojige egä, “Cane age säne budre cabu ca lui te biname bine cirege arpinera piiyepu ireclota ceera. Laati te cebine nätrunguge, ngänuge tabe puu budre gyene, yepä tabe ireclota gyene.
25 Disse-lhe Jesus: Eu sou a ressurreição, e a vida; quem crê em mim, ainda que esteja morto, ele viverá;
26 Piiyepu laati te ai ireclota cabu nätrunguge cebine, tabe iyeteta budre ne lica jääpänuge. Nää, maane cäme mene nätrungenite?”
26 e todo aquele que vive e crê em mim nunca morrerá. Crês tu isto?
27 Tabe jejige egä, “Yoo Yageyame, cane näätrungenine, egä maane Keriso säte, Acejiyame lui ne itu näätyepuji biname bine äsecrerame mäpu cabu ca. Maane lui Acejiyame me Bägrä gäte, lui ne jewagrijenisi otnime.”
27 Disse-lhe ela: Sim, Senhor; eu creio que tu és o Cristo, o Filho de Deus, que havia de vir ao mundo.
28 Puma cita ca Maareta Yeesu ne ebmalige, acnenutige cewe me, teeme igane Mariya ne ogä jojige egä, “Abiberäja biname te bii tädige, tabe määme tääpume nätemlige cebine.”
28 E, tendo ela dito isso, seguiu o seu caminho, e chamou secretamente a Maria, sua irmã, dizendo: O Mestre está aqui e te chama.
29 Mariya liba utecijige, tabe watatarage mete cabu ca asatige, oclige teebine päpäname.
29 Assim que ela ouviu isso, levantou-se depressa, e foi até ele.
30 Yeesu cäro camu ge cewe ngalebora me abacita, yepä tabe camu puga ge Maareta luma teebine niinäce edärige.
30 Ora, Jesus ainda não tinha chegado à aldeia, mas estava no lugar onde Marta o encontrara.
31 Sigita me lui Israela biname cina seclumi, teepi liba jopänisi Mariya ne abujengta je watatarage asata je, siige teepi teebine ingwe ucwisi, ingle teepi apu jengemige, egä tabe gape cabu me oclenige ele me.
31 Os judeus, pois, que estavam com ela na casa e a consolavam, vendo que Maria se levantara e saíra apressadamente, seguiram-na, dizendo: Ela vai ao sepulcro para chorar ali.
32 Mariya liba pui puupu cabu me atyaramtige, Yeesu luma enajige, siige teebine liba jepänige puma, tabe teeme opo gaabe je utramige, jejige egä, “Yageyame, maane ama liga cirege, cäme wate te budre lica cire läbiteji.”
32 Tendo, pois, Maria chegado onde Jesus estava e vendo-o, ela lançou-se aos seus pés, dizendo-lhe: Senhor, se tu estivesses aqui, meu irmão não teria morrido.
33 Yeesu liba jopänige teebine ele angena je cuta liba jepänimige teta cama lui Israela biname cina seclige ele angenetna je, tabe ngenecu mäpu me äbitige.
33 Quando Jesus, pois, a viu chorar, e choravam também os judeus que vinham com ela, comoveu-se em espírito e conturbou-se,
34 Tabe itemli-mige egä, “Weene teebine luma secitumeye?” Teepi jejisi egä, “Yageyame, maane tädi ire me.”
34 e disse: Onde o pusestes? Eles disseram-lhe: Senhor, vem e vê.
35 Puma cita ca Yeesu ele enge-nige.
35 Jesus chorou.
36 Israela biname cina jiicisi egä, “Jepäneye, tabe lipu baborage singi ge teeme tääpume!”
36 Disseram, então, os judeus: Vede como ele o amava!
37 Yepä poto cina jiicisi egä, “Tabe irecu määsumäsu biname ne miiji jaawenepi. Tabe ama liga cirege, tabe pama Lajaro me budre gaabe ne cuta cire yaarmeji.”
37 E alguns deles disseram: Não podia este homem, que abriu os olhos ao cego, fazer também com que este homem não morresse?
38 Yeesu cääri ngenecu mäpu me äbitige, siige ädige gape gome me. Pui gape lui kula bora uureji ge. Grana kula ca armeji ge.
38 Jesus, pois, novamente comovido em si mesmo, foi ao sepulcro. Era uma caverna e tinha uma pedra posta sobre ela.
39 Yeesu biname bine jejemige kula ne apetrengtame. Puma cita ca budre biname me ngule Maareta te jejige egä, “Yageyame gone, tabe niiyarage lengo cama gyene, ingle fooa bimu cama gape bora senajumi!”
39 Disse Jesus: Tirai a pedra. Marta, irmã daquele que estava morto, disse-lhe: Senhor, a essa altura ele cheira mal, porque ele está morto há quatro dias.
40 Yeesu jojige, “Egäsu nata cane naajine meebine, egä maane liba ätrunga cama gäte, maane Acejiyame me kokre ne jepänenite.”
40 Disse-lhe Jesus: Eu não te disse que, se tu creres, verás a glória de Deus?
41 Puma cita ca teepi kula ne epeträngtisi. Yeesu piba cabu me ire acitige, jiicige egä, “Babe, cane eso nääcärenine, egä maane cebine nätecijenite.
41 Então, eles tiraram a pedra do lugar onde jazia o morto. E Jesus, levantando seus olhos, disse: Pai, eu te agradeço, por me haveres ouvido.
42 Cane umle gäne, egä maane iyeta padare cabu cebine nätecijanute, yepä cane ai mene biname bime name pi jiicenine piba teepi ätrungame, egä maane te cebine itu nätyepujite.”
42 Eu sei que sempre me ouves, mas por causa da multidão que está ao redor eu disse isso, para que possam crer que tu me enviaste.
43 Ai mene iicana ingwe gaabe ca tabe baborage tagepogogo ca ala abayige egä, “Lajaro, tasati peema cita ca!”
43 E, tendo dito isso, clamou em alta voz: Lázaro, vem para fora.
44 Siige tabe tasatige gape cabu ca, teeme ime ernge cäbletääpe ca tope atneji ge piiyepu opo cäbletääpe ca acwabäneji ge. Yeesu piba biname bine jejemige, “Jiibiremeye, siige lädege tabe.”
44 E saiu o que estivera morto, amarrado nos pés e nas mãos com faixas; e a sua face envolta em um lenço. Disse-lhes Jesus: Desatai-o, e deixai-o ir.
45 Mariya bau me lui Israela biname cina sigita me saaclepi, teepi jepänisi Yeesu ngena mule ne jewenige, siige teeme bucurage cina jitrungisi teebine.
45 Então, muitos dentre os judeus que tinham vindo a Maria, e que haviam visto as coisas que Jesus fizera, creram nele.
46 Yepä teeme nesae cina äcnärige Parisea sigu biname bime bau me, teebibine jejemisi, Yeesu ngena mule ne jewenige.
46 Mas alguns deles foram pelo seu caminho até os fariseus, e lhes contaram as coisas que Jesus havia feito.
47 Puma cita ca Parisea sigu biname piiyepu modamoda iiwäreja biname cina, teepi iyeta mutre biname bine ala tesoglicmisi mene atraname, siige jejemisi egä, “Mine ngena ne jewenenisi? Ai biname te bucurage ciitaca mule bine jewenetnäjenemige.
47 Então, reuniram-se os principais sacerdotes e os fariseus em conselho, dizendo: O que faremos? Pois este homem faz muitos milagres.
48 Mine liba ire taatu jecitenisi tabe apu mule wawenecame, piba iyeta biname cina teebine jitrungenisi, siige teeme bau me eclenige. Piba Rooma cubu biname cina pa saaclepi iiwäreja mete ne sabe wawename piiyepu cuta iyeta biname bine sabe wawename, ingle Rooma gabmani te singi lica gyene nuuja biname te mope me äbitame.”
48 Se o deixarmos assim sozinho, todos os homens crerão nele; e virão os romanos e tirar-nos-ão o nosso lugar e a nação.
49 Teeme yepä te ngii Kayapa, lui tage iiwäreja mope biname pui padare cabu, jejemige egä, “Weene lipu buduma gemi!
49 E um deles, chamado Caifás, que era sumo sacerdote naquele ano, lhes disse: Vós não entendeis nada,
50 Nää, weene umle lica gemi, egä yepä biname te miiji budre äbita iyeta biname bime tääpume, lica iyeta biname cina?”
50 nem considerais que nos convém que um homem morra pelo povo e que não pereça toda a nação.
51 Ai lui teeme ngene atwanena mene lica ge. Yepä pui padare cabu tabe tage iiwäreja mope biname, siige Acejiyame te piba ngene atwanena ecärige, egä Yeesu te miiji budre äbita iyeta Israela biname bime tääpume.
51 Ora, isso não disse ele por si mesmo; mas, sendo o sumo sacerdote naquele ano, profetizou que Jesus havia de morrer pela nação;
52 Cuta tabe teeme taatu tääpume lica budre yepä iyeta Acejiyame me bägräwale bime tääpume, lui cina aplidnäreji gemi ai gawecewe cabu iyeta poto ta, naace name pi teebibine yepä gome me abasecretname.
52 e não somente por aquela nação, mas também para congregar num só corpo os filhos de Deus que estavam dispersos.
53 Pui padare cabu ca Israela mutre biname cina gläämu jecijemige Yeesu ne budre me acitame.
53 Desde aquele dia, pois, eles tomavam conselho para o matarem.
54 Peei ingwe gaabe ca Yeesu cabucabu lica otnetnäjige Yuudea probins cabu. Tabe pui gawe ne piba sebmalige, ädige yepä cewe me ngii Eperema, lui daapo taatu cewe gome jage. Tabe puga teeme abiberäja bägrä cama enajige.
54 Jesus, portanto, já não andava publicamente entre os judeus, mas retirou-se dali para a terra junto do deserto, para uma cidade chamada Efraim, e ali continuava com os seus discípulos.
55 Israela biname bime äsuplengta trii mameta ge, siige bucurage biname cina abasecretnige cewe maramara cabu ca Yerusalema me. Trii padare camuge, teepi niinäce eclige naace tääpume cude gwidape cabu ca kälyä äbitame piba ingwe ca trii cabu me äbäcname.
55 E estava próxima a Páscoa dos judeus; e dessa região subiram muitos a Jerusalém, antes da Páscoa, para se purificarem.
56 Teepi puma Yeesu ne jirngisi, siige iiwäreja mete cabu ätemläjinisi egä, “Weene lipu ngene jotwanininiye, nää tabe pama tädenige ai trii padare tääpume coo lica?”
56 Então eles buscavam por Jesus, e falavam entre si, estando no templo: Que vos parece? Não virá ele à festa?
57 Modamoda iiwäreja biname piiyepu Parisea sigu biname cina jiicisi egä, “Laati te liba päpäna je, egä tabe luma enajenige, pui biname te miiji cibibine umle wawename, cine piba teebine oomlana.”
57 Ora, os principais sacerdotes e os fariseus tinham dado ordem para que, se algum homem soubesse onde ele estava, ele deveria mostrar, para que o prendessem.

Ler em outra tradução

Comparar com outra

Estude este capítulo no WhatsApp

Peça à IA da Bíblia Fala para explicar João 11, comparar traduções ou montar um estudo — tudo direto pelo WhatsApp.